MAGÍ ALBAIGÉS ESCODA, prevere
E
l servent de Déu Magí Albaigés Escoda, fill dels esposos Joan i Francesca, va néixer a l’Albi (Garrigues) el 23 de maig de 1889. Va ser batejat el mateix dia que va néixer.
Durant els anys de Seminari es va distingir per la seva aplicació. També era molt humil i piadós. Va ser ordenat prevere el setembre de 1913. Era un sacerdot model, canonge arxiprest de la Catedral de Tarragona i familiar del cardenal Vidal i Barraquer. En esclatar la revolta de l’any 1936, el dia 21 de juliol es va reunir a la capella de Palau per tal de fer les últimes pregàries amb el Sr. Cardenal i el Sr. Bisbe Auxiliar, Dr. Borràs. Va sumir les sagrades formes del sagrari i va acompanyar el Sr. Cardenal i el Sr. Bisbe auxiliar a Poblet. La tarda del 22 va retornar amb tren a Tarragona. Es va refugiar al carrer de Vilamitjana 11. Aquella mateixa nit es va traslladar al número 9, tercer pis, del mateix carrer.
El dia següent uns patrullers van fer baixar al jardí tots els d’aquell pis, mentre els feien una simulació d’afusellament. En aquell mateix moment va arribar Mn. Magí Albaigés amb un copó de formes consagrades. Un patruller li va prendre el copó i li va dir que restava incautat. Mn. Magí va quedar en una actitud tan sublim de contrarietat, que el patruller li va retornar el copó mentre li deia: «Pren, menja, afarta-te’n.» Mn. Magí Albaigés va repartir les sagrades Formes entre els presents mentre els deia: «El cos de Crist…» Entretant els patrullers van restar immòbils. Quan va acabar, va arribar Mn. Monrabà. Aleshores, els dos van ser maltractats mentre els portaven a Comissaria i al vaixell presó. Aquí Mn. Albaigés va ser model en el seu comportament de plena conformitat a la voluntat de Déu. El dia 20 d’agost va ser tret de la presó i assassinat pel sol fet de ser sacerdot. El seu cadàver va ser trobat al cementiri de Tarragona juntament amb els dels obrers Joan i Pere Casas.
RAMON ARTIGA ARAGONÈS, prevere
E
l servent de Déu Ramon Artiga Aragonès, fill dels esposos Joan i Maria, va néixer a Mont-roig del Camp (Baix Camp) e1 10 d’octubre de 1880 i va ser batejat el mateix dia.
Va ser ordenat prevere l’1 d’octubre de 1905, i va exercir el ministeri a Falset, el Pla de Cabra, Figuerola del Camp, la Secuita, Puigdelfí i Puigpelat. Es va distingir sempre per la pietat, l’amor a la litúrgia, el zel en la predicació i la prudència. Era ecònom de la Parròquia de Vilaplana quan va esclatar la revolta 1’any 1936. Veia venir, ja molt abans, la gran persecució religiosa i es va oferir com a víctima. El dia 22 de juliol va celebrar la seva última missa a la parròquia. A la tarda, en acomiadar-se de la presidenta d’Acció Catòlica li deia: «Són coses que Déu permet. Adéu, si no es veiem més, fins al cel.»
Els primers dies de la revolta va salvar el Santíssim i els objectes de culte. Va tenir ocasió d’anar a Barcelona però s’hi va negar. Deia: «Si em maten, alabat sigui Déu.» Va estar amagat a cal Aymamí fins al dia 5 d’agost, quan un nebot el va anar a buscar per portar-lo a Mont-roig, a casa seva, ca l’Artiga. Aquí va viure una vida de pregària i no va manifestar mai odi ni rancor als seus enemics. El dia 13 d’ agost un grup de milicians el va anar a detenir. Es va trobar amb el vicari de Mont-roig, Mn. Pere Rofes. A les 9 del vespre, amb cinc víctimes més, lligades les mans, els van fer pujar amb empentes i cops a uns cotxes que els van portar al lloc conegut per Canyaret, a la carretera de Reus a Falset, un quilòmetre abans d’arribar a les Borges del Camp. Allí van ser assassinats. Quan va veure que li anaven a disparar va cridar: «Visca Crist Rei.» Va ser enterrat al cementiri de Reus. Va ser mort només pel fet de ser sacerdot, la qual cosa va acceptar sense defensar-se ni protestar.
17