MÀRTIRS DEL SEGLE XX DE LA CAUSA DE TARRAGONA (1936-1939) Mn. Àngel Bergadà Escrivà Dades revisades per Mn. Manuel M. Fuentes i Gasó, director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
MANUEL BORRÀS FERRÉ, bisbe auxiliar de Tarragona
E
l servent de Déu Manuel Borràs Ferré neix a la Canonja el 9 de setembre de 1880 i és batejat al cap de tres dies. Va ser ordenat prevere el 19 de setembre de 1903 i consagrat bisbe auxiliar del Sr. Cardenal Vidal i Barraquer a la Catedral de Tarragona el 2 de juliol de 1934. Al cap de poc temps de la seva ordenació sacerdotal va ser nomenat notari de la Cúria eclesiàstica i del Tribunal Metropolità; el 1910, confessor del Seminari; el 1914, en ser nomenat Vidal i Barraquer bisbe de Solsona, el crida com a primer secretari i canceller, i després, vicari general. A Tarragona va fundar l’Adoració Diürna, va solemnitzar la festa de Corpus i els cultes de la Catedral, en general. La seva conducta va ser: d’infant, piadós; d’adolescent, exemplar; de seminarista, model; de sacerdot, zelosíssim; i de bisbe, sant. Era edificant per la seva pietat, especialment quan celebrava la santa missa. De caràcter senzill i humil, i amb un somriure de pau a la cara, devot del Crist crucificat i de la Mare de Déu, cada dia visitava la capella de la Mare de Déu del Claustre. Era prudent i bondadós i segur en els seus consells, d’excel·lent dot de govern, caritatiu amb els sacerdots necessitats, d’un gran esperit de sacrifici, i mai no s’acovardia davant del treball; valent a l’hora d’afrontar les dificultats i les persecucions. Va donar suport amb molt d’entusiasme al Sr. Cardenal a l’hora d’establir l’Obra dels Exercicis Parroquials. Molt amic dels joves, en una concentració els deia: «Hem d’estar disposats a sacrificar la vida per Crist i l’Església.» En esclatar la revolta del 36, i en oferir-se protecció al Sr. Cardenal i a ell, la va rebutjar i va dir que només confiava en el Senyor i que ell ja disposaria de les seves vides com li semblés millor. També, en 15