El Sot de l’Aubó
Generalitat, l’any 1988, va guardonar l’Odeon en reconeixement de la seva tasca cultural. Paradoxalment aquell mateix any 1988 l’Odeon tancava les portes a l’espera d’unes reformes estructurals de l’edifici que mai no van arribar mai.
vers un local i uns amics que ara vivien de l’Odeon. En aquesta segona època la Sala va restar gairebé inactiva, concentrant-se tota l’activitat al Cafè. Tot i les limitacions d’aforament del local, un factor que sempre incideix en les possibilitats de contractació d’artistes, el prestigi adquirit per l’Odeon era tal que va fer que molts artistes s’avinguessin a actuar a Canet canvi d’un percentatge del taquillatge. Fins i tot el Departament de Cultura de la
Fins aquí uns records personals del que va ser aquest irrepetible local canetenc. Epíleg En els seus darrers anys, coincidint amb el seu abandonament i ruïna, que malauradament ha acabat en la seva desaparició física, l’Odeon va tornar a ser conegut i reconegut per molts canetencs, ara però convertit en mite. Avui l’Odeon s’ha convertit en un projecte de poble, una fita cultural que cal assolir i una necessitat irre-
32
El Sot de l’Aubó
nunciable; sobretot ara que a Canet hem doblat la població i, per desídia, s’han deixat perdre quasi tots els locals d’espectacles que teníem a finals dels 70’s. Del nou projecte Odèon, surti el que en surti finalment, el que es segur és que no serà igual a l’antic Odeon, aquell ja és Història de Canet. Un nou edifici, una nova gent i una nova filosofia han de marcar necessariament el nou projecte en aquest segle XXI, de l’antic haurà sobreviscut la marca ODEON. Molts desitgem veure’l liderant un cop més les nits del Maresme ben aviat. JOAQUIM PERA ISERN Notes: * Cartells extrets de la «Col·lecció de cartells de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona» i de la col·lecció de l’ autor. * La paraula Odeon apareix sense accent en tot el text, doncs reflecteix tal com era nomenat popularment el local fa trenta anys, catalanitzant el terme castellà d’Odeón . He observat que des de fa dos anys apareix oficialment la versió catalana Odèon, però a aquest terme, malgrat la seva correcció, no m’hi he acostumat mai i no em resulta familiar.