El Sot de l’Aubó
Sumari
Editorial s un fet que “El Sot de l’Aubó” va començar amb una gran precarietat de mitjans. També ho és, però, que en cadascuna de les etapes que s’hi han anat succeint, la revista ha anat guanyant cada vegada més en qualitat; tant en el contingut com en el continent. Molt lluny d’aquest número actual queden aquells primers fets amb fotocòpies i amb cobertes de paper de color de baixa qualitat. La veritat és que ens hi hem esforçat i els resultats són a la vista. Esperem, doncs, que s’hi conegui en aquest número que, si bé no inicia cap nova etapa, sí que ens hi hem proposat guanyar-hi qualitat: a vosaltres, lectors, us toca conceptuar si és que ho hem aconseguit, per part nostra no ens desdirem pas de l’entestament de continuar millorant. La gran assignatura pendent és la de la integració de joves investigadors per tal de guanyar la novetat que sempre aporta la joventut, però també s’està treballant en aquest terreny.
É Editorial ..................... 2 Redacció
Una versió única i inèdita de les Dones d’Aigua Xavier Mas ................... 3
L’enllumenat públic al Canet dels nostres avantpassats Joan Ballart ................. 9
La toponímia de Canet de Mar (3a part) Francesc Verdura ........ 15
El mausoleu de Jaume I. Una obra oblidada de Domènech i Montaner Carles Sàiz ................ 19
L’Odeon i la moguda cultural de Canet a finals dels anys setantes Joaquim Pera ............. 24
La mina d’aigua del Fideuer (2a part) Antoni Cruanyes ......... 33
De moment, en aquest número 28, l’interès de millora s’ha substantivat en una versió totalment inèdita de la llegenda de “Les dones d’aigua” del nostre Sant Iscle originari, a càrrec de Xavier Mas; és la primera vegada que fem una incursió en el terreny de l’antropologia i esperem que no us decebrà. Joan Ballart, seguint el camí atraçat d’indagar sobre els elements de la industrialització a Canet, escriu sobre l’enllumenat públic. Per fer veure la importància que va tenir aquest tema, potser cal recordar que, quan a algun dels membres de la generació que va viure totes les transformacions derivades de la industrialització els demanàvem que prioritzessin quin era “l’invent” que havia tingut una incidència més gran en la vida social, tots afirmaven que havia estat l’electricitat en general i molt en particular de la seva aplicació en la il·luminació pública i domèstica. Alguns opinaven que allò havia estat la translació física a la vida quotidiana del paradigma de les “llums” preconitzada per “La Il·lustració”. Francesc Verdura continua avançant en una de les assignatures pendents de Canet: l’enregistrament i catalogació de la toponímia feta amb exegesi científica i sota les premisses de la secció corresponent de l’IEC. L’historiador i periodista Carles Sàiz ens sorprèn amb una nova faceta de Lluís Domènech i Montaner: el mausoleu oblidat durant dècades del nostre comte-rei Jaume I i que avui figura com un element ornamental a l’ajuntament de Tarragona. Els canetencs, doncs, a partir d’ara tenim un nou motiu per a visitar la imperial ciutat de Tarraco. Finalment i esperem que esvaïts els enfrontaments i les crítiques que va suscitar en el seu moment el periple d’intensa i suprema activitat artística a l’Odèon, Joaquim Pera Isern fa un precís i exhaustiu treball sobre tot el que va fer i representar aquesta activitat òbviament excepcional per l’activitat cultural de Canet i a Canet. Esperem que la lectura d’aquest exemplar us ajudi a refrescar la calor de l’estiu i amenitzar les vostres vacances.
El Sot de l’Aubó AJUNTAMENT DE CANET DE MAR Àrea de Cultura
REVISTA TRIMESTRAL D’HISTÒRIA LOCAL
Edita: Centre d’Estudis Canetencs · Saüc, 2 · 08360 Canet de Mar · Tel. 93 795 46 15 Junta: Xavier Mas (president), Francesc Verdura (secretari), Joan Ballart (tresorer), Antoni Cruanyes, Carles Sàiz (vocals) · Ass. lingüístic: M. Rosa Verdura Disseny gràfic i realització: papyrusdisseny.com · Dipòsit legal: B-12828-2008 Amb el patrocini de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar
2
El Sot de l’Aubó