El mausoleu de Jaume I Una obra «oblidada» de Lluís Domènech i Montaner Carles Sàiz i Xiqués a desamortització de 1835 se saldà amb un fort revés al patrimoni religiós de tota Catalunya. El monestir de Poblet fou un dels cenobis més perjudicats atès que no només comptà amb la destrucció i l’espoli de totes les peces singulars sinó que a més a més, el 1836 es van profanar les tombes dels comtes catalans que hi havia enterrats. D’aquesta manera van quedar escampades pel terra de l’església les despulles de Jaume I, Pere el Cerimoniós, Joan I i les esposes d’aquests últims. Altres tombes també van ser obertes, però els cossos no van ser extrets dels sarcòfags. El 1837 es va concedir permís al rector de l’Espluga de Francolí, Antoni Serret, per recollir les restes de Jaume I i es van traslladar a l’església de l’Espluga, on es van guardar amb una vintena més de membres de la casa reial d’Aragó. Anys després, aquestes restes foren traslladades al Govern Civil i posteriorment es van dipositar a la Catedral de Tarragona. L’any 1853 una Reial Ordre va autoritzar que les despulles es quedessin a la catedral de Tarragona i el 1856 es dipositaren en una tomba de la part posterior del cor. L’any 1906, la Comissió de Monuments de Tarragona va decidir encarregar a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner un mausoleu per dipositar definitivament les restes del Rei Jaume I i dos anys
L
Mausoleu de Jaume I, fet per Lluís Domènech i Montaner
19
El Sot de l’Aubó