2 minute read

rossolant rostos avall

Sliding down the slope of a rocky mountain Glissant sur une montagne rocheuse

Advertisement

Rossolant rostos avall d’una muntanya rocosa, se’n ve la casa tota sola. I s’atura. Ja li sembla haver trobat prou bons encaixos en la morfologia natural de terreny com per deixar-hi descansar amb comoditat la seva carcanada funcional. La muntanya de roca conglomerada que l’acull és tan dura que imposa la seva llei: el projecte abaixa el cap i es sotmet al dogma topogràfic, i el topogràfic es

converteix en el motlle de la forma i en la inspiració del concepte. Com una pedra amuntegada en una tartera, cada tram de casa descansa sobre l’inferior, i així fins a deixar que la

muntanya descansi damunt de tots. “Si algú o alguna cosa encerta a moure-la,

caurà amb les altres pedres rodolant cap avall. Si res no se li atansa, s’estarà quieta dies i dies”1. Maria Barbal, “Pedra de Tartera”, 1985. Sliding down the slope of a rocky mountain, the house moves by itself. And then it stops. It seems to have found a good enough place in the natural morphology of the terrain to fit

in and to let its functional carcass rest comfortably. The rocky conglomerate mountain that welcomes it is so hard that it imposes its own laws: the project lowers its head and submits to the topographic dogma, and the topography becomes the mould of the form and the inspiration of the concept. Like stones piled up in a scree, each section of the house rests on the one below, and so on, until the mountain rests on top of it all. “If someone or something stirs it, I’ll come tumbling down with the others. If nothing comes near, I’ll be here, still, for days and days…” Maria Barbal, “Pedra de Tartera”, 1985 Glissant sur une montagne rocheuse, la maison avance seule. Elle s’arrête. Il lui semble qu’elle a déjà trouvé assez de bons emplacements dans la morphologie naturelle du terrain pour permettre à son squelette fonctionnel de se reposer confortablement. La montagne de conglomérat qui l’accueille est si dure qu’elle impose sa loi: le projet plie le front et se soumet au dogme topographique, et le topographie devient le moule de la forme et l’inspiration du concept. Comme une pierre entassée dans un éboulis, chaque partie de la maison repose sur la partie inférieure, et ainsi de suite jusqu’à ce que la montagne repose au-dessus de tout. “Si quelqu’un ou quelque chose parvient à la déplacer, il tombera avec les autres pierres qui rouleront vers le bas. Si rien ne s’en approche, elle restera là pendant des jours et des jours.” Maria Barbal, “Pedra de Tartera”, 1985

iPlantalech S.L. Carrer de Puntia, 22 (Pol. Industrial Begudà) 17857 Sant Joan les Fonts, Girona

Tel. (+34) 972 260 717 plantalech@plantalech.com www.plantalech.com