Nº 2-Novembre 2014
CRUCES EN LOS PICOS? NO, GRACIAS Quien ama y frecuenta la montaña se habrá fijado que los picos que nos rodean están salpicados de cruces cristianas, colocadas para dominar valles o escondidas en posiciones sólo visibles después de un largo y arduo camino. Hierro, hormigón o madera, más o menos visibles, pero siempre intrusiva, artificial, símbolo claramente tendencioso en un lugar -la montañaque además de ser de todos, creyentes o no, sigue siendo el lugar de paz y libertad por excelencia. El hábito marca el territorio, como lo hacen algunos animales salvajes con su olor. Es característico de las culturas fuertemente ideologizadas (como la católica) y se remonta a otro tiempo, según algunas versiones fue el Papa Leon XIII quien
ordenó colocar cruces en las cimas de las montañas para dar la bienvenida al siglo XX. Pero los tiempos han cambiado y la imposición de símbolos ya no es defendido ni tolerado, incluso por aquellos que toman las montañas como su “profesión" o estilo de vida. La cuestión de las cruces se trató muy a fondo en el interior del C.A.I. Club Alpino Italiano, el debate en los últimos meses ha llegado a causar tanta controversia que ha impulsado a algunos miembros a devolver el carnet. Acusan al Club de no ser imparcial en el tema y de no estar totalmente en el lado de la defensa del medio ambiente alpino de la intrusión de las cruces. En Suiza, un guía de montaña arrancó una cruz sin contemplaciones ni remordimientos, en los Dolomitas también han
desaparecido “misteriosamente" unas cuantas cruces e incluso se llegó a subir una estatua de buda a la cima de Pizzo pala en el 2005, a modo de provocación. Nosotros no debemos viajar muy lejos para ver la intransigencia y terquedad de la iglesia católica. La historia de la cruz del Aneto es un gran ejemplo, en los años 50 la impuesta religiosidad estatal se mezcla con el fervor religioso de Zaragoza hasta el punto en que es difícil discernir
Cruz del Aneto arrancada por la Naturaleza
entre la fe real y la impuesta, cosa que aprovechó el régimen franquista para tener a la virgen del Pilar en el estandarte del catolicismo y la hispanidad. En 1956 se realizó la entronización de la virgen del Pilar en el Aneto. Todo surgió por un hecho del que nunca se ha terminado de aclarar si fue inocente o malintencionado: la instalación de la cruz en la cumbre del Aneto por parte de los montañeros catalanes en la celebración del 75 aniversario del C.E.C. el caso es que en Aragón esa cruz sentó muy mal, la reivindicación de la supuesta propiedad del Aneto nunca ha sido disimulada desde diversos ámbitos de la vida política, social y deportiva de Cataluña, además las reclamaciones aragonesas por la
titularidad del refugio de la Renclusa estaban en auge. De modo que buscaron dar la vuelta a la tortilla colocando un símbolo que reivindicara el aragonesismo -llevando implícita la españolidaddel Aneto. Finalmente el 14 de agosto de 1956 fue la fecha en que la virgen del Pilar se entronizó en el Aneto. La logística y la intencionalidad fue clara: superar la otra obra. Si los del C.E.C. llevaron 90 kilos de peso con la cruz, los aragoneses llevaron 600kilos con el pedestal y la virgen; si colaboraron80 personas en la colocación de la cruz, para subir la virgen colaboraron 400 aragoneses, si los catalanes oficiaron una misa, los aragoneses tres. En fin, el colmo del esperpento religioso y patriota. Malas épocas ha pasado la cruz del Aneto y
la virgen , ya en los 60 unas rachas de viento arrancaron la cruz de su sitio, la recolocaron al poco de encontrarla, en el 86 la virgen fue decapitada y luego restituida por otra nueva, en el 1999 otras rachas de viento acabaron arrancando la cruz y la virgen, y volvieron a recolocarlos, la última noticia de la caída de la cruz fué en 2005. Es cierto que entre una cruz y un telesillas (de una nueva pista de esquí) no hay duda de que crea el mayor daño al medio ambiente, pero aparte de eso una batalla no excluye la otra, un telesilla no es un símbolo de una ideología que discrimina a quienes no la comparten, esa es otra batalla que tendremos que plantar cara a las empresas de especuladores interesados sólo en el dinero. No mas cruces en los picos!
FRACKING NI A CATALUNYA NI ENLLOC! El fracking esta prohibit a Catalunya des del passat mes de febrer. La Generalitat va modificar la normativa sobre urbanisme per a senyalar que “no és permès utilitzar la tecnologia de la fracturació hidràulica quan pogués tenir efectes negatius en les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques. D’aquesta manera Catalunya s' equipara a Cantàbria en la llei antifracking i tant la Rioja com Navarra han començat ja un camí similar. Donat el canvi, la iniciativa del Govern no respon a conviccions mediambientals, sinó purament econòmiques. El Departament d’Empresa va encarregar un informe per conèixer el potencial del subsòl Català per a l' extracció d’hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica i els resultats van ser desoladors. Segons els càlculs dels geòlegs, el Fracking quasi no garantia l'equivalent a vuit mesos de consum de gas natural de Catalunya. D'aquesta manera van concloure que els jaciments són pobres i vista la escassa rendibilitat del sistema van decidir prohibir el fracking per evitar els costos socials derivats de les oposicions de les plataformes antifracking. Però desgraciadament el Ministeri
d’Indústria ha atorgat quatre llicències per analitzar si es pot extreure petroli o gas en terres frontereres amb Aragó, què passarà si es troben abundants jaciments? La Generalitat ho vetarà? O veuran una oportunitat més de fer negoci i tiraran pel terra tot lo signat fins ara? No podem oblidar que l'estat espanyol esta boig per no dependre energèticament de cap altre país i ha començat una nova “febre de l’or" donant llicències per sondejar el subsòl de tot arreu per trobar hidrocarburs, com per exemple les plataformes que volen instal·lar a les illes Balears i a les Canàries. QUÈ ÉS EL FRACKING? Per si a algú encara no li havien explicat en què consisteix aquest sistema en farem cinc cèntims; La fracturació hidràulica o “fracking" és una tècnica per possibilitar o augmentar l' extracció de gas i
Esquema de funcionament d´una planta de Fracking
petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d' algun material en el terreny, amb l' objectiu d'ampliar les fractures existents en el substrat rocós que tanca el gas o el petroli, afavorint així la seva sortida cap a l' exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos. Existeix una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d' aquesta tècnica, ja que a més d'un enorme consum d' aigua, la desforestació de la zona per instal·lar la planta, és habitual que juntament amb la sorra s'incloguin multitud de compostos químics. La finalitat és afavorir la fissuració o fins i tot la dissolució de la roca, però contaminen tant el terreny com els aqüífers subterranis. Ja és hora d’blidar-nos d’una vegada dels carburants fòssils que ja no reporten res positiu i fer us únic de les energies renovables i sostenibles.
Zones de concessió per l´extracció d´hidrocarburs
Contacte: ugel.catalunya@gmail.com http://ugel-catalunya.blogspot.com.es/ www.facebook.com/pages/UGEL
LA PROPOSTA DEL MES: CASTELLNOU DE BAGES Castellnou de Bages es un antic i petit poble transformat en casal de colònies, però a nosaltres ens interessa la seva història. Per aquest poble circula el GR-179 anomenat la Ruta del Maquis, es diu així perquè durant l’època de lluita armada per part dels guerrillers llibertaris feien servir els camins de la vora per circular dins del territori evitant en lo possible les topades amb la Guardia civil i els Somatens. Allà es troba el museu dels Maquis i des Museu dels Maquis a d’allí comença la ruta. Passarem també pel cementiri Castellnou de Bages per visitar les plaques de record a Ramon Vila Capdevila, seguirem Les senyals de GR i ens farà sortir del poble, aquestes senyals estaran durant tot el viatge. Entrarem en una pista que ens farà remuntar el desnivell que hi ha entre el poble i la serra. Aquest serà l’únic tram de pujada en tot el camí. Després de serpentejar i arribar al cim trobarem que el GR es fica dins d’una pista forestal, a partir d’aquí tot el camí és en pla. Continuarem caminant direcció nord i arribarem a el Turó de la Torre amb les restes d’una torre de vigilància medieval. Continuem per la pista fins arribar a la creu del Perelló i al Mas de la Creueta on el 1945 la Guardia Civil va assassinar tota la família i incendiar el Mas per haver col·laborat amb els Maquis. Desgraciadament el 1963 Mas de la creueta Ramon Vila Capdevila també va ser assassinat per la Guardia Civil. Ruta lineal. Temps: 5 hores. S'aconsella portar aigua, menjar, calçat adient Font: Penya Muntanyera Llibertaria Sant Feliu http://ugel-catalunya.blogspot.com.es/2014/04/ruta-por-castellnou-de-bages.html