E(co)stratègia | Dossier de Projecte (Versió Catalana) by Sau Taller Arquitectura

PROPOSTA DE P O S S I B I L I T A T S C O NS T R U C T I V E S I V A L O R A C I Ó ESTIMADA DEL C O S T P E R P O R T A R A T E R M E L ’ E XE C U C I Ó D E L TREBALL “E(CO)S T R A T È G I A ” G U A NY A D O R D E L C O NC U R S P O R T E S DE C OLLSE R OLA P E R L A P OR T A D E TR I NI T AT.

DESEMBRE 2014

TALLER SAU

e(CO)stratègia reconnectar el massís de Collserola amb la Serralada de Marina a través del Riu Besòs

Sau Taller d’Arquitectura desembre 2014

1| DADES GENERALS

5|DIMENSIÓ TEMPORAL 5.1| Seqüència de desenvolupament de la proposta 5.2| Quadre d’ntervencions i processos

7| VALORACIÓ ESTIMADA DE PRESSUPOST

1| DADES GENERALS Objecte del projecte

Seguiment del treball

El present treball té com a objectiu la recerca de les possibilitats constructives, la interrelació de les xarxes d’infraestructures existents i l’estudi del territori amb l’objectiu d’analitzar la proposta “e(co)stratègia”, que va resultar guanyadora del concurs de les 16 portes de Collserola, porta 13: Trinitat, des d’un punt de vista executiu i el seu anàlisi econòmic per tal de tenir una estimació del cost de tota l’actuació i les possibilitats del seu desglossat per fases, definint propostes concretes a partir de les quals es puguin redactar els projectes necessàris per a la seva execució.

El seguiment d’aquest treball, ha estat realitzat de forma coordinada i compartida amb el director de l’àrea de serveis tècnics del Consorci del Besòs, Sr. Joquim Calafí i Rius i un seguiment puntual des de l’oficina tècnica de l’Ajuntament de Barcelona amb l’arquitecte en cap d’Hàbitat Urbà, Sr. Vicente Guallart i Furió.

Emplaçament L’àmbit de projecte és d’escala metropolitana. S’emplaça en els barris de Trinitat Nova, Trinitat Vella, Vallbona i Torre Baró pel que fa al municipi de Barcelona; abarca el barri de Can Sant Joan de Montcada i Reixac i El Singuerlin i la Guinardera de Santa Coloma de Gramenet. Promotor El projecte està promogut pel Consorci del Besòs, el qual mitjançant notificació del seu gerent en data 29 de setembre del 2014 va resoldre encarregar a la societat Taller Sau SLP l’elaboració d’una proposta de possibilitats constructives i valoració estimada del cost per portar a terme l’execució del treball “e(co)stratègia”.

Equip tècnic redactor El present projecte està redactat per l’equip de Taller Sau, SLP, amb domicili professional al carrer Pere Rovira, 16, 2n-3a de Sant Joan de les Abadesses, dirigit i assumit pels arquitectes Pol Jordà i Sala i Lluís Jordà i Sala, col·legiats amb els nº 59236-6 i nº 15146-7 respectivament del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Taller Sau e(co)strategia 1 OBJECTE DEL TREBALL

Consultors estructurals: BBG Estructures, Recerca i Rehabilitació. Robert Brufau Niubó, Dr. Arquitecte. Joan Ramón Blasco i Casanovas, Arquitecte. Col·laboradors en el procés de form-finding i digitalització del model: MAP13 Barcelona.

Taller Sau e(co)strategia 1 OBJECTE DEL TREBALL

imatge aèria de l’àmbit de Vallbona font: hàbitat urbà

2| ANTECEDENTS L’àmbit d’actuació d’aquest projecte, a més de ser una de les Portes de Collserola a la ciutat de Barcelona, és també una de les portes d’entrada i sortida de la ciutat. Punt de trobada entre les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixach i on, alhora, també s’apropen fins gairebé tocarse el Parc natural de Collserola, la Serra de Marina, el Parc fluvial del Besòs i la xarxa de verds urbans de l’àrea metropolitana. Elements molt propers però alhora aïllats entre ells a causa de la fragmentació provocada per la construcció d’infraestructures (autopistes, carreteres, trens regionals, nova línia d’alta velocitat, ...) A més d’un punt estratègic a nivell metropolità i ambiental, també és una àrea amb un gran patrimoni històric. Al barri de Vallbona hi trobem l’últim tram del Rec Comtal que es manté a l’aire lliure, l’edifici de l’antiga estació elevadora d’aigua així com l’horta de La Ponderosa, reducte del passat agrícola de la zona. Als barris de Trinitat nova i Trinitat Vella hi tenim les cases de l’Aigua, conjunts històrics lligats a la història de l’aigua del pla de Barcelona. Tots aquests elements fan d’aquest lloc, un punt singular en el territori i una oportunitat de recuperar un entramat, uns elements, unes relacions que van molt més enllà del seus límits.

Taller Sau e(co)strategia 2 ANTECEDENTS

(1)

Taller Sau e(co)strategia 2 ANTECEDENTS (2)

(3)

(4)

2.1| EVOLUCIÓ MORFOLÒGICA DE L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ Zona de marcat caràcter agrícola que aprofitava la proximitat i facilitat d’obtenció d’aigua (riu Besòs, el Rec Comtal, Torrent d’en Tapioles, ... ). La implantació de grans infraestructures a partir de la segona meitat del segle XIX van ser l’inici d’una progressiva però ràpida fragmentació del territori, que va passar a ser un conjunt d’espais residuals entre carreteres i vies de tren i elements històrics oblidats i deslligats entre si.

La consolidació de les primeres carreteres i el creixement dels municipis de l’entorn afavoreixen la desaparició de teixit agrícola. (2) Autopistes (3) i línies d’alta velocitat (4) i l’expansió dels municipis de l’àrea metropolitana ens duen a la gairebé desaparició del teixit agrícola. Espais desconnectats del teixit urbà i natural entre infraestructures.

Primeres línies de ferrocaril cap a l’interior i Nord de Catalunya (Línia Barcelona - Sant Joan de les Abadesses) (1)

Taller Sau e(co)strategia 2 ANTECEDENTS

Reconstrucció hipotètica del paisatge de Sant Andreu de Palomar als segles XV-XVI Font: Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu, AMDSA (1), (2), (3), (4), Zona Vallbona. Ortofotomapes anys 1945 - 1956 - 1994 - 2014 Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Taller Sau e(co)strategia 2 ANTECEDENTS

2.2| ELEMENTS DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA El Rec Comtal, el conjunt de les Cases de l’Aigüa de Trinitat Vella i Trinitat Nova (ara només connectades per un túnel subterrani), l’antiga estació elevadora d’aigua, l’horta de La Ponderosa... són alguns dels elements i traces històriques de la zona. Elements relacionats majoritàriament amb l’aigua i que han sigut claus en el desenvolupament tant morfològic com socioeconòmic del territori del que formen part.

Taller Sau e(co)strategia

Fruits i resultats del passat i el present del territori, reivindicats com a part d’un paisatge cultural tant per veïns com acadèmics i institucions, amb iniciatives que busquen recuperar i dignificar aquest teixit cultural i adequar-lo a les característiques del present en què vivim.

2 ANTECEDENTS

Català

LA REVOLUCIÓ DE L’AIGUA A BARCELONA Aigua corrent i ciutat moderna 1867-1967

Fotografia. Passeig a la vora del Rec a Vallbona, 1920 Font: Arxiu Ricard Ramos Plànol. El Rec Comtal en la decada del 1960 Font: Estructura i components del rec. Traçats i metabolisme.(Grup 3) El Rec Comtal al pas per Barcelona: El pla de l’aigua. Paisatges Culturals. 2013-2014. UPC - ETSAV El Rec Comtal al pas per Barcelona: El pla de l’aigua. Portades grups 1, 2, 6 i 7 Font: Paisatges Culturals. 2013-2014. UPC - ETSAV La revolució de l’aigua a Barcelona. Aigua corrent a la ciutat moderna, 1867-1967. Cartell exposició. Font: Museu d’història de Barcelona.

25/2/11 25/2 /2/11 /11 1

REDACT

SUPERF RESUM

Vallbona arribats La manc espacial en una il Té una p excessiv guetitzac

Davant estratèg l’oferta d dotar de i de con de Vallb

La prop reestruc d’infraes Plana Su Velocitat

Taller Sau e(co)strategia 2 ANTECEDENTS

2.3| PROJECTES PREVISTOS La zona de projecte que és la intersecció de municipis i sistemes naturals o d’infraestructures que van molt més enllà de l’àmbit metropolità. És un punt on es troben propostes i projectes promoguts des de diferents àmbits i intitucions i entesos a diferents escales. Una Àrea Residencial Estratègica a Vallbona, un projecte de millora de la connectivitat entre Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac o la recuperació del passeig que uneix El Parc de la Trinitat amb Montcada i Reixac pel marge dret del riu Besòs són alguns d’aquests projectes. Tenir-los en compte i fer propostes que creïn cohesió i sinèrgies entre ells és fonamental per una evolució amb sentit del territori.

Taller Sau e(co)strategia 2 ANTECEDENTS

ARE Vallbona. Plànol àmbit de projecte. Estudi de connectivitat del riu Besòs entre Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac. Plànol connexions existents i propostes. Projecte de reposició de l’entorn de les obres de la línia d’alta velocitat Barcelona Sants - Frontera francesa Secció tipus ( Tram: Nus de la Trinitat ) Font: Consorci del Besòs. Dossier per la recopilació dels diferents projectes realitzats dins de l’àmbit del barri de Vallbona, entre Montcada i Barcelona.

Taller Sau e(co)strategia 2 ANTECEDENTS

CONCURSOS DE LES PORTES DE COLLSEROLA A BARCELONA

HÀBITAT URBÀ

D O C U M E N T A C I Ó

P E R

L A

S E G O N A

F A S E

D E L S

C O N C U R S O S

Gener 2012

“ 1 6

P O R T E S

D E

C O L L S E R O L A ”

2.4| PLA DIRECTOR DE LES PORTES DE COLLSEROLA “La intenció del concurs Portes de Collserola és suscitar noves mirades sobre la franja de contacte entre ciutat i parc. Amb la consciència clara que el contacte entre parc i urbs no es pot resoldre amb una simple línia fronterera entre qualificacions urbanístiques a mig vessant, el concurs demana abordar els espais d’interrelació ciutat-muntanya des d’un enfocament geogràfic i una lògica funcional, cercant eixos vertebradors capaços de relligar i articular natura i trama urbana. Les ‘portes’ de Collserola es defineixen com corredors (amb un 35% del territori al parc i un 65% a la ciutat, aproximadament) en els quals la natura es potencia dins del parc i davalla a la ciutat, en una gran operació de renaturalització. En aquests àmbits geogràfics, els equips concursants són requerits a proposar intervencions integrals, que contemplin tant els espais de valor ecològic a potenciar, el patrimoni arquitectònic, fonts i elements tradicionals a restaurar i les àrees agrícoles a potenciar, com l’accessibilitat, la connexió dels parcs urbans amb Collserola, la dignificació de certs teixits degradats o els equipaments idonis per afavorir la bona relació ciutat-parc.” Fragment del document Esquema director de les Portes de Collserola.

Esquema director de les Portes de Colserola a Barcelona. Portada document. Documentació per a la segona fase dels concursos “16 portes de Collserola”. Portada Portada document. Esquema bàsic d’una porta de Collserola Font: Ajuntament de Barcelona

Taller Sau e(co)strategia 2 ANTECEDENTS

2.5| BCN SMART CITY “La smart city (ciutat intel·ligent en català) és un nou concepte de ciutat que treballa per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i garantir un desenvolupament social, econòmic i urbà sostenible. Una smart city es recolza en l’ús i la modernització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), donant com a resultat una gestió més eficient del serveis i recursos de la ciutat. Una smart city millora la qualitat de vida dels ciutadans de manera transversal A la pràctica, una smart city és aquella que té la capacitat de donar resposta a les necessitats dels seus ciutadans (medi ambient, mobilitat, negocis, comunicacions, energia, i habitatge, entre d’altres) millorant el seu dia a dia. Una ciutat que facilita la interacció dels ciutadans amb l’Administració; on es disposa d’informació oberta i en temps real; on és possible emprendre i en definitiva, una ciutat que permet i afavoreix el desenvolupament personal i empresarial a la ciutat. Una ciutat sostenible i autosuficient que es nodreix de la innovació i de les noves tecnologies Una ciutat que vulgui aspirar a ser realment smart, ha de desenvolupar totes les seves àrees clau (transports, energia, educació, salut, gestió de residus, vigilància, economia…) de manera simultània i transversal.” Fragment del document BCN smart city

Infografíes BCN smart city Font: Ajuntament de Barcelona

Taller Sau e(co)strategia 2 ANTECEDENTS

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020

BC N

2.6| PLA DEL VERD I DE LA BIODIVERSITAT DE BARCELONA 2020 “El Pla del Verd i de la Biodiversitat de Barcelona és l’instrument estratègic que defineix els reptes, objectius i compromisos del govern municipal en relació a la conservació del verd i de la diversitat biològica i a com la població els coneix, en gaudeix i en té cura. Planifica a llarg termini les actuacions per aconseguir una infraestructura ecològica (green infrastructure), que produeixi beneficis per a les persones, subministri serveis ambientals i socials, generi llocs de vida dins l’hàbitat urbà, insereixi la natura a la ciutat, connecti i relligui la urbs en el territori i faci la ciutat més fèrtil i més resilient davant dels reptes de futur. Objectius Conservar i millorar el patrimoni natural de la ciutat, i evitar la pèrdua d’espècies i hàbitats. Assolir la màxima dotació de superfície verda i la seva connectivitat. Obtenir els màxims serveis ambientals i socials del verd i la biodiversitat. Avançar en el valor que la societat assigna al verd i a la biodiversitat. Fer la ciutat més resilient davant dels reptes emergents, com el canvi climàtic.” Fragment del document Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020.

Pla del verd i la biodiversitat de Barcelona 2020. Portada document. Font: Ajuntament de Barcelona

Taller Sau e(co)strategia 2 ANTECEDENTS

3| E(CO)STRATÈGIA. OBJECTIUS. Porta de la Trinitat. L’àmbit de la proposta es troba on conflueixen el Parc natural de Collserola, el Riu Besòs, la Serra de Marina i la xarxa de verds de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És un àmbit on també conflueixen els municipis de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac; una zona on podem trobar l’últim tram descobert del Rec Comtal, sèquia històrica al voltant de la qual es va estructurar el territori durant molt de temps. Hi ha edificis històrics també relacionats amb el pas de l’aigua pel lloc: les Cases de l’Aigua de Trinitat Vella i Trinitat Nova, l’antiga elevadora d’aigua en són un exemple.

Taller Sau e(co)strategia 3 OBJECTIUS

El teixit que formaven aquests elements, traces i sistemes ha estat fragmentat per l’aparició d’infraestructures ferroviàries, carreteres i autopistes. L’objectiu principal del projecte és recuperar aquest teixit, adaptar-lo al moment present i fer-lo resilient a possibles canvis futurs. Recuperar la secció de la vall per unir el massís de Collserola i la Serra de Marina a través del riu Besòs, reconnectar els barris de l’àmbit, unir-se a la xarxa de verds metropolitans o posar en valor els elements històrics del lloc creant intercanvis més enllà de l’àrea metropolitana són algunes de les intervencions d’e(co)stratègia.

Panells e(co)stratègia, fase 2 del concurs “Les portes 16 portes de Collserola” Porta 13: Trinitat. Font: Elaboració pròpia

Taller Sau e(co)strategia 3 OBJECTIUS

3.1 | RECONNECTAR ELS PARCS NATURALS La Serra de Collserola, com a conseqüència de la construcció d’infraestructures ha quedat com un sistema aïllat, perdent la seva relació natural amb la Serra de Marina. L’àmbit, per la seva condició de proximitat i de relació entre els dos parcs , és un espai d’oportunitat per a saltar per sobre les infraestructures viàries i recuperar la secció de la vall tornant a vincular els sistemes naturals de la Serra de Marina i de Collserola a través del (i amb) el riu Besòs.

Taller Sau e(co)strategia 3 OBJECTIUS

Esquema recuperació de la vall Font: Elaboració pròpia Sistemes naturals i punt d’intervenció Font: Elaboració pròpia

3.2 | EIXAMPLAR EL LÍMIT DEL PARC “ L’ecotò és el límit natural entre dos ecosistemes diferents. A cada ecotò hi viuen espècies autòctones d’ambdós ecosistemes i solen ser zones de major riquesa i interès biològic” En aquest cas parlem de l’ecotò on es troben l’ecosistema del Parc Natural de Collserola i l’ecosistema ciutat de Barcelona. La idea del projecte és eixamplar aquesta franja, que és l’ecotó cap a la ciutat, obtenint una franja de transició entre ambdós ecosistemes. Un espai domesticat a base d’agrosistemes i espais lliures programats que agafa les lògiques del parc i ecolonitza la ciutat. Un espai que actua com a transició amable entre ciutat i parc, i evita la colonització directa del Parc Natural.

Taller Sau e(co)strategia 3 OBJECTIUS

El projecte e(co)stratègia proposa aquesta franja en tot l’àmbit del Parc Natural de Collserola i l’allarga fins l’àrea de la Serra de Marina.

Proposta “ecotó natura - ciutat” Font: Elaboració pròpia

3.3 | CONSOLIDAR LA XARXA DE VERDS URBANS Gran part de les intervencions d’aquest projecte, tenen a veure amb recuperar espais que en algun moment havien estat ocupats per la natura amb l’objectiu d’ampliar, unir i millorar la xarxa de verd. La Porta de la trinitat actua com a articulació entre els actors d’aquesta xarxa, unint el Parc Fluvial del Besòs, el Parc de la Trinitat, Parc de Can Zam, el Rec Comtal, la diagonal verda, el Parc natural de Collserola, serra Marina,... La franja de transició parc-ciutat dóna continuitat a espais verds urbans consolidats o en projecte, col·laborant també a crear aquesta xarxa metropolitana de corredors naturals i verds urbans.

Taller Sau e(co)strategia 3 OBJECTIUS

Xarxa de verds de l’àrea metroplitana de Barcelona Font: Elaboració pròpia

3.4 | REVITALITZAR ELS SISTEMES SOCIALS La fragmentació del territori causat per les infraestructures, no només ha ocasionat una desconnexió ambiental o física, també ha creat un aïllament dels barris i teixits socials, una interrupció dels eixos cívics, un estancament que ha dut també a l’oblit i abandonament d’espais de la memòria. Recuperar traces com el Rec Comtal, reprogramar edificis històrics amb usos actuals, repoblar espais abandonats per a usos públics, recuperar els usos productius de la terra, reconnectar barris entre si, entrelligar els municipis i els seus habitants, fomentar l’intercanvi, el coneixement i el respecte. Generar un impacte que vagi més enllà dels límits de l’àmbit d’actuació. Utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació per ajudar-nos a aconseguir-ho, acollint-nos al concepte smart city

Taller Sau e(co)strategia 3 OBJECTIUS

Xarxa Cívica de l’àrea metropolitana de Barcelona. Poposta. Xarxa Cívica de l’àrea metropolitana de Barcelona. Estat actual e(co)stratègia. Esquema àmbit social de la proposta.

Logo “BCN smart city”

Font: Elaboració pròpia

Font: Ajuntament de Barcelona

3.5 | RECUPERAR LA MEMÒRIA DE L’AIGUA L’aigua és un element clau en el desenvolupament morfològic i socioeconòmic del territori. La presència de l’aigua en l’àmbit de projecte és un fet que no es pot passar per alt, el riu Besòs, el Rec Comtal, els torrents que baixen de Collserola o Serra Marina,les Cases de l’Aigua, la traça de l’antic aqüeducte romà... L’articulació de les traces de l’aigua, i els elements que la seva presència ha fet sorgir, així com la recuperació de la memòria de l’aigua, és un objectiu bàsic a l’hora de definir el caràcter de la proposta. Retornar-li a l’aigua la importància i la presència en el paisatge.

Taller Sau e(co)strategia 3 OBJECTIUS

El Rec Comtal al seu pas per Can Sant Joan. Primer terç del s.XX Font: Fundació Cultural Montcada

4| E(CO)STRATÈGIA. INTERVENCIONS. Reconnectar, eixamplar, consolidar i revitalitzar són els objectius generals del projecte. Per aconseguir-ho es proposen tot un seguit d’intervencions que creen sinèrgies entre elles i els elements existents, intervencions que compleixen un o més dels objectius principals del projecte, intervencions de més a menys escala, intervencions de l’àmbit social, mediambiental i d’infraestructura. Intervencions independents però complementàries, la totalitat de les quals aconsegueix teixir de nou totes les capes del territori.

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

e(co)stratègia. Vista aèria de la proposta. Font: Elaboració pròpia Link animació Evolució del projecte per fases.Vista aèria http://www.sausl.com/ecostrategia/01.mov

INTERVENCIONS: 1. Ampliació Parc Fluvial del Besòs 2. Gual de Vallbona 3. Noves entrades al Parc Fluvial del besòs 4. Recuperació de l’activitat agrària 5. Centre de recerca i innovació de l’aigua i la biodiversitat de l’àrea metropolitana de Barcelona 6. Recuperació del Rec Comtal 7. Recuperació de l’espai entre el riu Besòs i la Serra Marina 8. Pont de les agües 9. Passera per a vianants 10. Cobriment tram de l’avinguda Francesc Macià 11. Pont de la Biodiversitat

e(co)stratègia. Planta escala 1: 5000 Font: elaboració pròpia

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Pont de la Biodiversitat

Recuperació traça Rec Comtal

e(co)stratègia. Secció longitudinal. Escala 1: 2000 Font: elaboració pròpia

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

45 Recuperació espai entre el Besòs i Serra de Marina

Passera sobre el Besòs Entrada al Besòs Ampliació Parc Fluvial del Besòs

Cobriment Av. Francesc Macià

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

4.1| AMPLIACIÓ PARC FLUVIAL DEL BESÒS El Parc Fluvial del Besòs: parc lineal metropolità i corredor biològic entre ecosistemes molt allunyats entre si. La intervenció proposa l’ampliació del Parc tot mantenint les mateixes característiques de la part baixa del Besòs fins a l’àmbit de projecte per tal de poder unir els parcs i espais socials de l’àmbit de proposta a aquest eix vertebrador entre municipis i espais verds.

Taller Sau e(co)strategia

Així doncs, en el marge dret l’actuació va des d’on finalitza l’actual zona de parc fins 2,8 Km aigües amunt. En el cas del marge esquerra l’ampliació serà de 500 metres lineals de parc.

4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Imatges de la proposta i l’estat actual de l’àmbit. Font: Elaboració pròpia

4.2| GUAL DE VALLBONA En ser el parc fluvial del Besòs un espai en el que es pot controlar l’accessibilitat en periodes d’avingudes, i amb l’objectiu de reconnectar ambdues lleres del riu, i per tant, potenciar la unió dels àmbits socials i espais verds, es proposa un gual que permeti el creuament peatonal de banda a banda de la llera a cota 0 en el normal ús del parc. Aquest pas estaria situat a l’alçada de l’actual estació de tractament d’aigua del Besòs. Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Imatge de l’estat actual de l’àmbit. Font: Elaboració pròpia

foto mur

4.3| NOVES ENTRADES AL PARC FLUVIAL DEL BESÒS Nous accessos al riu Besòs en el tram d’intervenció. L’accés pel marge dret del riu serà a l’alçada de l’horta de la Ponderosa, aprofitant el moment en què la línia d’alta velocitat queda soterrada, permetent la comunicació de l’espai entre vies ferroviàries. L’accés pel marge esquerre del riu, serà pel punt intermig entre l’estació receptora de Santa Coloma i la nau industrial contigua. Aquests accessos es proposen com un conjunt de rampes de diferens amplades i de pendents canviants que es van entrelligant entre si per a crear diferents recorreguts que uneixen els dos nivells, generant alhora un espai d’estada a més d’un element de connexió.

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Els desnivells entre rampes són projectats com uns talusos verds que permetran una connexió biològica sense talls entre el riu i els espais verds als nivells superiors.

Imatge de l’estat actual de l’àmbit. Font: Elaboració pròpia

Estat Actual | Mur de contenció

Pas 1 | Fragmentació del mur de contenció des del nivell inferior al superior.

Pas 2 | Separem els trams de mur, aconseguins camins ondulants a diferents nivells que es van connectant.

Pas 3 | Inclinem 45º els plans de separació entre camins. L’alçat de la proposta serà completament verd.

Circulacions | Esquema dels diferents tipus de circulació possibles.

e(co)stratègia. Procés de disseny de les noves entrades al Besòs Font: elaboració pròpia

Estat Actual | Mur de contenció

Proposta | Exemple d’ús diürn

Proposta | Exemple d’ús nocturn e(co)stratègia. Seccions nova entrada al Besòs. Escala 1: 100 Font: elaboració pròpia

4.4| RECUPERACIÓ DE L’ACTIVITAT AGRÀRIA Estem en una zona que ha tingut sempre un marcat caràcter agrari. L’expansió de la urbs i les infraestructures l’ha fet desaparèixer gairebé totalment. La intervenció persegueix recuperar aquest ús de la terra en l’espai situat entre vies de tren, a ambdós costats de l’antiga estació elevadora. Rehabitant un espai oblidat i promovent un ús productiu per part dels habitants dels barris del voltant i els col·lectius dels equipaments pròxims, fomentant l’intercanvi entre tots aquests agents i implicant-los en l’espai públic.

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Imatges de la proposta i l’estat actual de l’àmbit. Font: Elaboració pròpia

fotomuntatge o algo!!! mateix zoom no val! SMART CITY Trobar una foto antiga de lâ&#x20AC;&#x2122;edifici

4.5| CENTRE DE RECERCA I INNOVACIÓ DE L’AIGUA I LA BIODIVERSITAT DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA L’antiga estació elevadora d’aigua és actualment l’estació de tractament d’aigua potable de la central del Besòs gestionada per Agbar. La proposta és reprogramar l’edifici i els espais lliures del seu entorn per a transformar-lo en el Centre de recerca i innovació de l’aigua i la biodiversitat de l’Àrea metropolitana de Barcelona, mantenint les actuals línies de tractament d’aigua en el nou pograma d’usos. La funció d’aquest centre serà principalment l’acollida d’activitats amb la missió d’ampliar i de difondre el coneixement sobre l’aigua i la biodiversitat i els seus valors, potenciant la investigació, el coneixement, la formació i la implicació per part de tots.

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

e(co)stratègia. Vista de la proposta e(co)stratègia. Estat actual de l’àmbit Font: elaboració pròpia

Imatge aèria proposta per la recuperació del pas del Rec Comtal entre Vallbona i el Parc de la Trinitat Font: Elaboració pròpia

e(co)stratègia. Vista aèria de l’àmbit d’intervenció de la traça del Rec Comtal Font: elaboració pròpia Imatge proposta de la reordenació de l’entorn del pas del Rec Comtal pel barri de Can Sant Joan Font: Projecte d’ordenació de l’espai públic a l’entorn del Rec Comtal entre els barris de Can Sant Joan ( Montcada i Reixac) i Vallbona (Barcelona).

4.6| RECUPERACIÓ DEL REC COMTAL “El Rec Comtal o Sèquia Comtal (també anomenat Rec de Barcelona i Regomir, deformació de Rec d’en Mir) és, probablement, una de les infraestructures humanes de la ciutat de Barcelona que més petja ha deixat en l’imaginari barceloní. L’ús i la utilitat que històricament ha tingut en el desenvolupament industrial, agrícola i social dels municipis per on transcorria (Barcelona, però també Montcada i Reixac i les poblacions de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals abans de ser annexionades per la capital), ha deixat en la memòria de moltes generacions un record que abasta, fins i tot, a persones que no el van conèixer però que n’han sentit parlar tota la vida i l’han vist viu en la toponímia i en la nomenclatura dels carrers de la seva ciutat.”

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Text d’Enric H. March http://el-rec-comtal.blogspot.com.es/ La proposta d’aquesta intervenció és recuperar la traça del tram del Rec Comtal que va des de Vallbona (útlim tram de la sèquia a cel obert) fins al Parc de la Trinitat, unint el passeig que comença a Montcada i Reixac amb la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella, seguida del parc lineal que recorre el marge del carrer Torrent de Perera fins una nova àrea d’horts urbans a mode parc agrari que acabarà d’unir el passeig amb el Parc de la Trinitat.

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

4.7| RECUPERACIÓ ESPAI ENTRE LA SERRA MARINA I EL PARC FLUVIAL DEL BESÒS Reordenació de l’espai entre l’estació transformadora de Santa Coloma de Gramenet i la nau situada al costat, fent-lo un lloc per al passeig i el gaudi que uneixi Serra Marina amb el Parc Fluvial del Besòs i el passeig que arriba fins el Parc de Can Zam. La naturalització d’aquests espai serà executada fent servir espècies vegetals autòctones agrupades seguint la lògica dels ecosistemes contigus per crear una continuïtat ecològica entre els espais que uneix.

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Imatges de la proposta i l’estat actual de l’àmbit. Font: Elaboració pròpia

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

4.8| PONT DE LES AIGUES Connexió per a vianants, bicicletes i vehicles de servei entre les dues cases de les aigües. Entre les dues Trinitats. Entre Avinguda Vallbona i Passeig del Rec Comtal. Pont entès com a parc linial, extensió dels entorns de les cases de l’aigua que les uneix creant un sol parc que s’adhereix a la traça recuperada del Rec Comtal que ens porta fins al Parc de la Trinitat. Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Imatges de la proposta i l’estat actual de l’àmbit. Font: Elaboració pròpia

4.9| PASSERA PER SOBRE BESÒS Passera-Passeig per a vianants i bicicletes, connexió per a vehicles de servei. Pas entre les dues bandes del Besòs. Punt d’unió directa entre municipis. Accés al Centre de recerca i innovació de l’aigua i la biodiversitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i al parc agrari des de Santa Coloma de Gramanet. Per a la concreció del disseny d’aquesta passera, caldrà un acurat estudi hidràulic per a determinar la situació dels seus pilars i fonamentacions dins l’àmbit inundable del Besòs, així com les possibles afectacions que aquests podrien tenir sobre la conducció ATLL i altres instal·lacions involucrades.

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

e(co)stratègia. Maqueta de treball. Escala 1:1000. e(co)stratègia. Vista de la proposta Font: elaboració pròpia

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

4.10| COBRIMENT TRAM AVINGUDA FRANCESC MACIÀ Cobrir 50 m de l’avinguda Francesc Macià de Santa Coloma de Gramenet a mode extensió de l’àrea ja naturalitzada entre el Besòs i Serra Marina amb l’objectiu d’aconseguir una continuïtat total del verd entre Serra Marina i el Parc fluvial del Besòs i un cop construït el Pont de la Biodiversitat una continuïtat ecològica total entre Serra Marina i el Massís de Collserola. Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Secció 1:1000 Imatges de la proposta i l’estat actual de l’àmbit. Font: Elaboració pròpia

4.11| PONT DE LA BIODIVERSITAT El Pont de la Biodiversitat, l’actuació de més envergadura i potser la més representativa del conjunt d’intervencions del projecte. Un pont verd que connecta el massís de Collserola amb la Serra de Marina a través del riu Besòs passant per sobre de 250m d’infraestructures viàries i ferroviàries. Recuperar la secció de vall per restablir la continuïtat entre sistemes naturals i articulació dels elements del territori.

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Imatges de la proposta i l’estat actual de l’àmbit. Font: Elaboració pròpia

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

e(co)stratègia. Planta. Escala 1: 2500 Font: elaboració pròpia

e(co)stratègia. Maqueta de treball. Escala 1:2000 Font: elaboració pròpia

e(co)stratègia. Secció longitudinal. Escala 1: 1000 Font: elaboració pròpia

e(co)stratègia. Imatge del Pont de la Biodiversitat vist desde l’Avinguda de Vallbona Font: elaboració pròpia

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

e(co)stratègia. El pont de la Biodiversitat des del massís de Collserola a la serra Marina e(co)stratègia. Secció transversal 1: 300 e(co)stratègia. El pont de la biodiversitat, pas inferior. Font: elaboració pròpia

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020

BC N

4.12| GESTIÓ AMBIENTAL I SOCIOECONÒMICA DEL PROJECTE Una part molt important d’aquest conjunt d’intervencions, és la restauració ecològica dels espais existents en l’àmbit d’actuació, la naturalització dels nous elements de projecte i la connexió entre tots ells, així com potenciar-ne el gaudi, el coneixement i el respecte per part de tots. Aquesta dimensió del projecte ha de seguir unes pautes sostenibles amb el territori que l’envolta, i implica un procés que va molt més enllà de les intervencions en si, pel que el seu manteniment i funcionament ha de ser el més obert, eficient, autosuficient i intel·ligent possible. És per això que ens volem acollir a les pautes i linies d’actuació proposades pel “Pla del verd i la biodiversitat de Barcelona 2020” i fer ús productiu de les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies per a aconseguir aquests objectius.

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Portada del “Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020” Logo “BCN smart city” Font: Ajuntament de Barcelona

ECOSISTEMA | Unint el Parc Natural de Collserola amb la Serra de Marina a través del Besòs

L’objectiu principal d’aquest projecte és connectar, teixir els elements del territori per a obtenir una xarxa. Xarxa física, reconnectant recorreguts; xarxa social, traçant eixos cívics i xarxa ecològica, unint espais verds. Unir espais verds implica una continuïtat física, però també implica una continuïtat de

la biodiversitat. Per a aconseguir això caldrà naturalitzar els espais de l’àmbit d’intervenció fent servir espècies vegetals autòctones dels sistemes naturals implicats de manera que es vagin succeïnt i mesclant de forma progressiva ( creant ecotons a diferents escales) aconseguint teixir de forma ecològica el Parc natural de Collserola, el riu Besòs i la Serralada Marina.

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Serra de Marina Font: wikipedia commons

Serra de Collserola Font: wikipedia commons

VEGETACIÓ AUTÒCTONA | Principals espècies a utilitzar en la naturalització del projecte Arbres Pinus halepensis Mill.

Quercus Ilex L.

Quercus suber L.

Quercus cerrioides

Prunus Dulcis

Hàbitat: Hàbitat: Boscos xeròfils Boscos clars i brolles

Hàbitat: boscos clars

Hàbitat: Alzinars i rouredes

Hàbitat: Cultivat

Mida: 10-20 m.

Mida: 5-20 m.

Mida: 5-15 m.

Mida: 5-20 m.

Mida: 4-12 m.

Floració: Abril-Maig

Floració: Gener-Març

Pistacia lentiscus L.

Viburnum tinus L.

Erica arborea L.

Ruscus aculeatus L.

Arbustos Arbutus unedo L.

Quercus coccifera L.

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Alzinars, suredes, Màquies i boscs Alzinars, suredes i Brolles i boscs clars Alzinars i matollars Matollars, brolles, màquies esclerofil·les màquies densos timonedes Mida: 1-10 m.

Mida: 1-8 m.

Mida: 2-4m.

Mida: 1-4 m.

Mida: 2-8 dm.

Mida: 5-20 dm.

Floració: SetembreDesembre

Floració: Març-Maig

Floració: Setembre-Octubre

Floració: Febrer-Maig

Floració: Febrer-Abril

Floració: Abril-Juliol

Ilex aquifolium L.

Rhamnus alaternus L.

Bupleurum fruticosum L.

Ruta chalepensis L.

Cistus albidus L.

Cistus monspeliensis L.

Hàbitat: Boscs i landes

Hàbitat: Màquies, etc

Hàbitat: Hàbitat: alzinars aclarits, indrets secs garrigues, brolles, ..

Hàbitat: Brolles, erms, etc.

Hàbitat: Brolles, erms, suredes

Mida: 1-3 m.

Mida: 2-7 dm.

Mida: 4-10 dm.

Mida: 5-15 dm

Floració: Juny-Agost

Floració: Febrer-Agost

Floració: Abril-Juny

Arbustos

Mida: 2-15 m Floració: Maig-Juliol

Mida: 20 - 50 dm. Floració: Febrer - Maig

VEGETACIÓ AUTÒCTONA | Principals espècies a utilitzar en la naturalització del projecte Arbustos Cistus salviifolius L.

Arbustos espinosos Alyssum maritimum L.

Spartium junceum L.

Crataegus monogyna L.

Calicotome spinosa L.

Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Brolles, erms, sure- Vores de camins, Brolles, pastures, Bardisses i boscos Brolles, des marges, vinyes, caducifolis clars erms, etc. suredes

Hàbitat: màquies, Brolles, erms, suredes, etc. Termòfil

Mida: 2-7 dm.

Mida: 1-3 dm.

Mida: 1-3 m.

Mida: 1-6 m.

Mida: 1-3 m.

Mida: 3-15 dm.

Floració: Març-Juliol

Floració: Octubre-Juliol

Floració: Abril-Juliol

Floració: Març-Maig

Floració: Març-Juliol

Floració: Desembre-Febrer

Lonicera implexa

Clemmatis flammula

Hedera helix

Prat Taller Sau e(co)strategia

Ulex parviflorus

Hyparrhenia hirta L.

Enfiladisses Brachypodium retusum L.

Smilax aspera

4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: brolles, Boscs i raconades Boscs i raconades Prats secs termòfils Prats eixuts, garri- Alzinars, garrigues, Alzinars, ombrívols bardisses garrigues, màquies ombrívols gues,..

Mida: 1-4 m.

Mida: 5-30 m.

Floració: SetembreNovembre

Mida: 3-12 dm.

Mida: 2-6 dm.

Mida: 1-15 m.

Floració: Abril-novembre

Floració: Maig-Agost

Floració: Agost-Novembre

Lavandula stoechas L.

Rosmarinus officinalis L.

Thymus vulgaris L.

Foeniculum vulgare L.

Hàbitat: Brolles i matollars

Hàbitat: Matollars, timonedes

Hàbitat: herbassars

Floració: Abril-Juliol

Aromàtiques Lavandula latifolia

Hàbitat: Hàbitat: Brolles, pastures Brolles, suredes camefítiques Mida: 3-8 dm.

Mida: 3-10 dm.

Mida: 5-20 dm.

Mida: 1-3 dm.

Mida: 5-20dm.

Floració: Juny-Setembre

Floració: Maig-Agost

Floració: Març-Octubre

Floració: Febrer-Juny

Floració: Juny-Novembre

VEGETACIÓ AUTÒCTONA ZONES HUMIDES| Basses pont de la biodiversitat i Rec Comtal Arbres Corylus avellana

Ulmus minor

Typha angustifolia

Phragmites australis

Iris pseudacorus

Hàbitat: Boscs caducifolis

Hàbitat: Boscs de ribera

Hàbitat: Estanys i vores d’aigua

Hàbitat: llocs humits

Hàbitat: Jonqueres, d’aigua

Mida: 10-30 m.

Mida: 1-3 m.

Mida: 1-6 m.

Mida: 5-12 dm.

Floració: Febrer - Abril

Floració: Maig - Agost

Floració: Juny - Desembre

Floració: Març - Juliol

Mida: 2 - 5 m. Floració: Gener - Març

vores

FAUNA AUTÒCTONA| Espècies animals probablement colonitzadores dels espais de projecte Ocells

Taller Sau e(co)strategia 4 INTERVENCIONS I PROCESSOS

Bitxac comú

Cadernera

Capsigrany

Ocells

Gafarró

Garsa

Reptils

Tallarol emmascarat

Trist

Trobat

Sargantana

Serp Blanca

Esquirol

Senglar

Serp Verda

Mamífers

Eriçó

Cabirol

Ratolí de Bosc

Guineu

Invertebrats

Geneta

Teixó

Bitxac comú

Xinxa de camp

.fase 1

.fase 2

Ampliació del Parc Fluvial de Besòs

Gual de Vallbona

.fase 3 Noves entrades al Parc Fluvial

.fase 4 Recuperació de l’activitat agrària Recuperació de l’espai entre el riu Besòs i la Serra de Marina

Centre de recerca i innovació de l’aigua i la biodiversitat de l’àrea metropolitana de Barcelona .fase 5

Recuperació del Rec Comtal

.fase 6

Pont de les Aigües

Passera per a vianants

.fase 7

Pont de la Biodiversitat

Cobriment tram de l’Avinguda Francesc Macià

5|E(CO)STRATÈGIA. DIMENSIÓ TEMPORAL DE LA PROPOSTA Entenem que cadascuna de les intervencions del projecte e(co)stratègia és independent i implica una millora per ella mateixa. Tot i així, l’avanç en el projecte implica un augment exponencial de les sinèrgies entre aquestes actuacions i el teixit del que formen part. La totalitat d’elles generaria una interrelació òptima entre els elements del territori. Tenint present que les possibilitats de distribució de l’execució del projecte en el temps són moltes, en aquest capítol se’n proposa una on les intervencions parteixen del riu Besòs i progressivament s’expandeixen cap als laterals fins arribar a la connexió entre Serra de Collserola i Serra Marina

Taller Sau e(co)strategia 5 DIMENSIÓ TEMPORAL

e(co)stratègia. Estructuració per fases de les diferents intervencions del projecte Pàgina següent. Fotografía de l’àmbit. Font: elaboració pròpia

FASE 0 | ESTAT ACTUAL | Context i elements en joc Parc Natural de Collserola Casa de l’aigua Trinitat Nova

El Rec Comtal Horta La Ponderosa

Cementiri Nou

Casa de l’aigua Trinitat Vella Estació elevadora Riu Besòs Parc de Can Zam

Serra de Marina

5.1| SEQÜÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DE LA PROPOSTA La proposta temporal parteix de l’ampliació del parc Fluvial del Besòs cap a la zona Nord, fins arribar a l’àmbit de projecte on és construirà un Gual per a poder creuar a banda i banda del riu (fase1 i 2). Un cop allí es desfaran part dels murs de contenció en rampes ondulants generant els accessos a la part superior de les vores del riu (fase 3). Taller Sau e(co)strategia

Activarem les vores del Besòs. La banda dreta la dotarem del Centre de recerca i innovació de l’aigua i la biodiversitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i recuperarem l’activitat agrària. Reordenarem l’espai de la banda esquerra recuperant l’espai entre el riu Besòs i Serra de Marina (fase 4).

5 DIMENSIÓ TEMPORAL

Recuperarem la traça del Rec Comtal de Vallbona al parc de la Trinitat connectant Trinitat Vella amb el nou Parc Agrari i el Centre d’interpreta ció (fase 5). Amb el pont de les aigües connectarem la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova amb la Trinitat Vella i l’avinguda de Vallbona amb el passeig del Rec Comtal. Amb la passera per sobre el Besòs permetrem la connexió directa a banda i banda (fase 6).

Finalment, la construcció del Pont de la Biodiversitat i el cobriment de l’avinguda Francesc Macià relligaran totes les intervencions i connectaran el Massís de Collserola amb la Serra de Marina (fase 7).

Link animació Evolució del projecte per fases.Vista aèria http://www.sausl.com/ecostrategia/01.mov

FASE 1 | PARC FLUVIAL DEL BESÒS| Ampliació Parc fluvial cap al nord.

Taller Sau e(co)strategia 5

Riu Besòs

DIMENSIÓ TEMPORAL

FASE 2 | GUAL DE VALLBONA| Connexió entre les dues bandes del riu Besòs

Riu Besòs

FASE 3 | ENTRADES AL PARC FLUVIAL| Noves connexions del parc amb les seves vores

Taller Sau e(co)strategia Riu Besòs 5 DIMENSIÓ TEMPORAL

FASE 4 | VORES BESÒS| Recuperació i reprogramació dels espais laterals al Parc Fluvial

Cementiri Nou

Estació elevadora Riu Besòs Parc de Can Zam

FASE 5 | EL REC COMTAL| Recuperació del tram entre La Ponderosa i el parc de la Trinitat

El Rec Comtal Horta La Ponderosa

Cementiri Nou

Casa de l’aigua Trinitat Vella Taller Sau e(co)strategia Estació elevadora Riu Besòs 5 DIMENSIÓ TEMPORAL

Parc de Can Zam

FASE 6 | PONT DE LES AIGÜES I PASSERA PER A VIANANTS| Connexions per sobre la infraestructura

El Rec Comtal Casa de l’aigua Trinitat Nova

Horta La Ponderosa

Cementiri Nou

Casa de l’aigua Trinitat Vella Estació elevadora Riu Besòs Parc de Can Zam

FASE 7 | EL PONT DE LA BIODIVERSITAT| Connexió entre el Parc natural de Collserola i Serra de Marina

Parc Natural de Collserola Casa de l’aigua Trinitat Nova

El Rec Comtal Horta La Ponderosa

Cementiri Nou

Casa de l’aigua Trinitat Vella

Serra de Marina Taller Sau e(co)strategia

Estació elevadora Riu Besòs

5 Parc de Can Zam

DIMENSIÓ TEMPORAL

- | ESQUEMA DE CONNECTIVITAT EN LA FASE FINAL DEL PROJECTE| Articular a nivell metropolità

Parc Natural de Collserola Casa de l’aigua Trinitat Nova

El Rec Comtal Horta La Ponderosa

Cementiri Nou

Casa de l’aigua Trinitat Vella Estació elevadora Riu Besòs Parc de Can Zam

Serra de Marina

5.2| ESQUEMES Dâ&#x20AC;&#x2122;INTERVENCIONS I PROCESSOS Proposta de calendari de les diferents intervencions i processos del projecte.

Any 01.

Any 02.

Ampliació Parc Fluvial del Besòs g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d. g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d. Neteja Tractament zona acuàtica Paviments Instal·lacions Jardineria Mobiliari

Any 01.

Gual de Vallbona

Any 02.

g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d. g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d.

Neteja Fonamentació Llosa Acabats

Any 01.

Noves entrades al Parc Fluvial

Any 02.

g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d. g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d.

Enderrocs / Moviment de terres Murs de contenció / Terra armada Paviments Instal·lacions Jardineria

Any 01.

Any 02.

Recuperació de l’activitat agrària g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d. g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d. Enderrocs / Moviment de terres Paviments Instal·lacions Adecuació del sòl Tanques Jardineria

Centre de recerca i innovació de l’aigua i la biodiversitat

Any 01.

Any 02.

g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d. g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d.

Enderrocs i rehabilitació estructural Moviment de terres / Fonamentació Estructura Tancaments i coberta Paviments i revestiments Tanques Instal·lacions Acabats Reorganització entorns

Recuperació de l’espai entre el riu Besòs i la Serra de Marina Neteja Moviment de terres Paviments Instal·lacions Jardineria Mobiliari

Any 01.

Any 02.

g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d. g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d.

Recuperació de la traça del Rec Comtal

Any 01.

Any 02.

g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d. g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d.

Moviment de terres / Neteja Eixamplament pas per sota l’autopista Paviments Instal·lacions Jardineria Mobiliari

Any 02.

Passera per sobre el Besòs

Any 03.

g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d. g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d.

Moviment de terres i fonamentació Elements estructurals de suport Elements estructurals horitzontals Llosa Instal·lacions Paviments Acabats / Mobiliari / Jardineria Any 02.

Pont de les aigües

Any 03.

g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d. g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d.

Moviment de terres i fonamentació Elements estructurals de suport Llosa Instal·lacions Paviments Acabats / Mobiliari / Jardineria

Cobriment tram Avinguda Francesc Macià

Any 03.

Any 04.

g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d. g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d.

Moviment de terres i fonamentació Elements estructurals de suport Elements estructurals de suport Llosa Instal·lacions Acabats Jardineria Any 03.

Pont de la Biodiversitat Moviment de terres i fonamentació Elements estructurals de suport Llosa Instal·lacions Paviments Acabats Jardineria

Any 04.

g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d. g. f. m. a. m. j. jl. a. s. o. n. d.

(1)

(2)

(3)

(4)

(5)

6|E(CO)STRATÈGIA. VIABILITAT CONSTRUCTIVA del Pont de la Biodiversitat La intervenció més icònica i alhora més complexa a nivell constructiu del projecte és, sens dubte, el Pont de la Biodiversitat. L’envergadura i funcions d’aquest element i del teixit en el que s’insereix, fan que requereixi parar una atenció especial a la forma en la que serà implantat en el seu context i la viabilitat d’aquest procés. Caldrà definir un sistema estructural i constructiu viable economicament, que pugui acollir i realitzar les funcions proposades i que alhora pugui ser tirat endavant interrompent de forma mínima els fluxos del sistema viari que atravessa.

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

Consultors estructurals: BBG Estructures, Recerca i Rehabilitació. Robert Brufau Niubó, Dr. Arquitecte. Joan Ramón Blasco i Casanovas, Arquitecte.

(1) La separació de seguretat amb les línies d’alta tensió. (2) Adaptar-se a l’espai lliure existent (situació pilars - inici arcs catenaris). (3) Respectar els gàlibs dels sistemes viaris. (4) Generar una estructura que permeti allotjar gruixos de terra adients per a la naturalització de la superfície superior del pont. (5) No superar en cap tram el 25% de pendent afavorint la colonització per part de la fauna autòctona. Font: elaboració pròpia

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

6.1| PUNTS DE TROBADA AMB EL SÒL El primer repte que ens trobem és trobar els punts de recolzament d’aquesta nova superfície verda. Haurem de tenir en compte, per una banda, l’àrea d’aquesta superfície i la forma que ha de tenir per a què la connexió del territori sigui la idònia. Un cop definides les traces del projecte, caldrà detectar de quines superfícies de recolzament disposem. Després d’analitzar el pas d’instal·lacions per sota d’aquestes superfícies i definir unes franges de protecció, ja tindrem les àrees aptes per a acollir els fonaments del pont. Els pilars s’han d’emplaçar a les línies de divisòria entre els diferents vials. La seva separació pot ser molt variable, oscil·lant entre 7’50 i 20 metres en direcció longitudinal. Les distàncies entre les línies de pilars paral·leles contigües serà també molt variable, i vindrà imposada per la realitat de les amplades dels vials existents, que actualment tenen mesures molt variables diferents. Les altures definitives de la cara inferior de l’estructura bàsica dependran, bàsicament, dels diferents gàlibs.

Àmbit d’actuació. El teixit viari. Font: elaboració pròpia

En cap cas es contempla que s’hagin de practicar encofrats sobre els vials, ni tan sols provisionals. Tot el procés constructiu ha de ser autosuficient, aixecant-se la malla bàsica per procediments combinats d’avanços successius i d’assemblatge de grans peces parcialment prefabricades damunt de les pròpies plataformes que es vagin construint, que es projectaran preparades per suportar aquestes càrregues provisionals de tipus constructiu. No són d’esperar, per tant, jornades de interrupció de cap servei viari.

Estat Actual

Condicionant 1 Traces de projecte

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

Condicionant 2 Espais lliures entre viàris

102

Condicionant 3 Canalització ATLL

e(co)stratègia. Planta pilars 1: 2000 Font: elaboració pròpia

6.2| APROXIMACIÓ GEOMÈTRICA El plantejament global de l’estructura del Pont de la Biodiversitat ha de garantir que el conjunt “treballi per la forma”, amb una geometria ben afinada, de manera que es garanteixi la minimització dels esforços de flexió i de tallant, potenciant al màxim els esforços axils, ja siguin de tracció, ja de compressió. Amb aquest criteri s’aconseguirà reduir les dimensions dels elements, i, en conseqüència, també la seva economia de materials i la facilitat de muntatge.

Per aquesta raó s’ha optat per fer inicialment un anàlisi per inversió catenàrica de la superfície, en una primera fase mitjançant simples penjades de petites cadenes, molt flexibles, que marquin una trajectòria invertida per cobrir i respectar els gàlibs de cada vial inferior, respectant la posició de les divisòries per implantar-hi l’origen dels diferents pilars. Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

105

Secció dels vials de la zona, d’acord amb les propostes del concurs inicial Font: elaboració pròpia Catenàries penjades per identificar un traçat inicial, sense introduïr càrregues variables Font: Taller Sau + BBG Estructures, Recerca i Rehabilitació

Maqueta de treball. Estudi taller SAU Maqueta de treball amb comprovació de gàlibs. Catenàries penjades per identificar un traçat inicial, sense introduïr càrregues variables. (foto girada 180º ) Font: elaboració pròpia

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

108

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

109

Maqueta de treball. Catenàries penjades per identificar un traçat inicial, sense introduïr càrregues variables Font: Elaboració pròpia

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

111

Maqueta de treball. (foto girada 180º) Catenàries penjades per identificar un traçat inicial, sense introduïr càrregues variables Font: Elaboració pròpia

Catenàries penjades per identificar un traçat inicial, introduïnt càrregues variables. Procés de muntatge. Catenàries penjades per identificar un traçat inicial, introduint càrregues variables (foto girada 180º) Esquema de càrregues simplificat. Font: Elaboració pròpia

Les càrregues suspeses de les catenàries intentaran aproximar-se tot el que es pugui al pes propi proporcional dels diferents elements, tant si es tracta de masses de terres per posarhi vegetació, com si es tracta de volums d’aigua (petits estanys) o de capes massisses de formigons i morters per la posterior formació de paviments, textures i acabats superiors. De moment no s’hi introduirien ni les sobrecàrregues d’ús ni les accions eòliques. Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

113

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

114

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

115

Catenàries penjades per identificar un traçat inicial, sense introduïr càrregues variables (foto girada 180º) Catenàries penjades per identificar un traçat inicial, introduint càrregues variables (fotos girades 180º) Comprovació espai gàlibs del viaris. Font: Elaboració pròpia

Fins ara s’hauria treballat el model amb elements lineals corbs resultants del traçat de les catenàries, sense interaccions tridimensionals que permetessin fer un plantejament més afinat en superfície. En una següent etapa es treballaria més amb superfícies formades per “teixits de barres articulades” de manera que s’ajustessin

per treballar a tracció pura abans de ser invertits. També es carregarien amb intensitat variable per identificar millor la realitat. Aquesta anàlisi concret encara no s’ha iniciat, estant previst que quan se li aportin càrregues afegides raonables, en resulti una més certera aproximació a la forma final de la cara inferior de la superfície definitiva.

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

Exemple de superfície penjada, feta amb barres articulades treballant a tracció pura. Font: BBG Estructures, Recerca i Rehabilitació

117

IMatge invertida de la superfície anterior. Font: BBG Estructures, Recerca i Rehabilitació

Catenàries penjades per identificar un traçat inicial, sense introduïr càrregues variables Font: Elaboració pròpia

Catenàries penjades per identificar un traçat inicial, sense introduïr càrregues variables (foto girada 180º) Font: Elaboració pròpia

(1)

(2)

(3)

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

(4)

(5)

(6)

120

(1) Maqueta funicalr d’Antoni Gaudí per a la Colònia Güell. (2) Diagrama de forma. Estàtica gràfica. (BLOCK Research Group) (3) Diagrama de forces, Estàtica gràfica. (BLOCK Research Group) (4) Malla de forces. Rhinovault. (5) Diagrama de forma. Rhinovault. (6) Diagrama de forces. Rhinovault. Font: MAP13

6.3| DIGITALITZACIÓ DEL MODEL BBG Estructures, recerca i rehabilitació Un cop identificades les formes bàsiques que compleixin amb les exigències de tots els gàlibs, per una banda, i treballin a compressió pura, per l’altra, seria el moment d’entrar en un procés d’optimització menys experimental, de manera que poguessin introduir-se tots els estats de càrrega i les accions de tota mena que fossin necessàries. Amb aquesta finalitat s’iniciarien els treballs d’anàlisi des de dues perspectives diferents, la primera segons les tècniques proposades per un equip de professors del grup CODA de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallés, i la segona segons els mètodes d’un grup de professors doctorants de la Universitat Politècnica de Zurich a través de l’entorn Rhinovault. Aquesta fase del procés es troba encara en una fase molt embrionaria. El resultat d’aquesta etapa d’anàlisis evolutiu no seria, però, la forma definitiva, que s’hauria de ajustar després d’una anàlisi molt més pormenoritzada de tots els comportaments (reològics, tèrmics, dinàmics, etc...) MAP13 Barcelona “Les virtuts de les estructures que busquem depenen, doncs, de la seva forma. Per mitjà d’ella són estables, no per maldestre acumulació de matèria. I no hi ha manera més noble i elegant, des d’un punt de vista intel·lectual que això: resistir per la forma.“ Eladio Dieste Amb els punts de recolzament definits, l’alçada de gàlibs i la secció desitjada per a la recuperació de la vall, el grup Map13 Barcelona, professors doctorants de l’Escola Politècnica de Zurich (ETH) i de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), hem començat un procés d’optimització de l’estructura a través de l’entorn Rhinovault.

L’estructura planteja resoldre’s a través de la geometria per mitjà d’un procés de “form- finding” que defineix la forma òptima des del punt de vista estructural. El programari RhinoVault, desenvolupat a l’Escola Politècnica de Zurich, permet la creació de formes que treballen únicament a compressió sota el seu pes propi. És un programa que dóna un gran salt qualitatiu en l’anàlisi estructural per mitjà de l’equilibri, que la tradicional estàtica gràfica resolia dues dimensions. La incorporació de la tercera dimensió és essencial per a l’optimització d’estructures complexes. Igual que en l’estàtica gràfica, és imprescindible la comprensió de la reciprocitat dels diagrames utilitzats. Durant el procés de disseny es treballa amb el diagrama de forma (5), el diagrama de forces (6) i la malla de forces en 3 dimensions (4). La manipulació dels diagrames de forma i força permet la concentració de les forces en els llocs necessaris per aconseguir la forma desitjada. El coneixement dels mètodes gràfics d’anàlisi d’equilibri i el domini del programa permeten una enorme llibertat en el disseny de les estructures plantejades, en les quals es pot variar la seva altura, condicions de contorn, etc. Després de la definició de la forma òptima, es realitzarà un anàlisi estructural tenint en compte els diferents estats i combinacions de càrrega.

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

121

(1)

(2)

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

(3)

122

(4)

(1) Anàlisi de càrregues. (2) Capa de formigó (3) Xapa metàl·lica (4) Estructura de perfils metàlics. Font: MAP13

(1)

(2)

(3)

(4)

(5)

(6)

(7)

(8)

(9)

(10)

(11)

(12)

(1-12) Simulació del procés constructiu d’una franja de l’estructura del pont de la Biodiversitat. Font: MAP13

(1)

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

124

(2)

(1) Optimitzaci贸 geom猫trica tridimensional. (2) Diagrama de forces. (3) Diagrama de forma. Font: MAP13

(3)

(4) Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

125

(5)

Estructura de barres metàl·liques per a una volta (5) i posterior ensamblatge de les xapes metàl·liques. (4) Font: MAP13

6.4| DEFINICIÓ SISTEMA CONSTRUCTIU És una decisió de projecte que les formes visibles per la cara inferior siguin arrodonides i summament amables, fugint d’arestes vives i de línies d’ombra marcades. Els pilars arrancaran amb unes mides en planta que siguin compatibles amb les divisions entre els vials, obrint-se a mida que ascendeixen, ampliant la seva superfície en planta, de manera que a la seva part superior s’hi puguin encabir arbres d’una certa envergadura. Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

Imatge externa de la solució vista que es proposa Font: BBG Estructures, Recerca i Rehabilitació.

Esquema elemental de connexió entre les dues lloses. Font: BBG Estructures, Recerca i Rehabilitació.

127

A la cara superior de la superfície del gran pont s’hi hauran de encabir estanys amb una profunditat d’uns ~40-60cm. d’aigua, així com zones bastant extenses amb vegetació de gra petit. Tot plegat haurà de ser identificat per les seccions del conjunt, però una bona opció seria la que queda dibuixada a l’esquema anterior, on s’hi observa la presència d’un segon nivell de llosa de formigó armat (que pot ser alleugerida), disposta a la part alta de l’estructura, amb un cantell variable entre 25 i 40cm, depenent aquest gruix de les exigències del muntatge i elevació provisional de les diferents peces. Aquesta llosa superior es recolzaria sobre suports verticals (a manera de pilars nans, d’uns 40x40cm de secció) aixecats damunt de cada vèrtex de cada un dels triangles que configuren la base de la llosa inferior.

Cada cop que s’hagi de materialitza un fossat per posar-hi un arbre de gran envergadura caldrà construir, també amb formigó armat, les parets laterals de tancament, perfectament impermeabilitzades per la seva cara amb contacte amb les terres i preveient el pertinent mecanisme de desguàs. La base d’aquest fossat dels arbres es massissarà completament amb formigó armat, de manera que pugui garantir una potent arrancada del pilar, tal com es veu a l’esquema anterior.

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

129

Possible secció d’un dels pilars Font: BBG Estructures, Recerca i Rehabilitació.

Fotografia de maqueta detall de l’estructura metàl·lica d’una volta del pont de la Biodiversitat Font: elaboració pròpia

6.5| ESQUEMA ESTRUCTURAL INICIAL Com a trama bàsica per l’estructura superficial inferior es proposa la que resulta de generar triangles, sensiblement equilàters, en tota la cara visible de la estructura. Aquesta cara inferior quedaria a la vista amb el seu acabat d’acer, que hauria de ser tractat adequadament en fase constructiva, per evitar futures caigudes d’òxid sobre els vehicles. Donades les formes curvilínies de la superfície, els triangles hauran d’anar adaptant-se a la generació de les diferents pendents, essent, lògicament, bastant més petites les seves mides quan arranquen els pilars que quan ens trobem a la cara superior, damunt dels vials.

Com a referència es pot estimar que, a la part alta, l’intereix triangular de cada mòdul fos aproximadament de 3m, lo que portaria a que la longitud dels tres costats del triangle (als que a partir d’ara denominarem “cintes”, de 15mm de gruix) tingués sempre una mida no major que 3 metres, de manera que en la posició més desfavorable en resultés una longitud de la mediatriu que fos transportable fàcilment (inferior als 2’50 metres).

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

131 Esquema bàsic de la xarxa triangular. Font: BBG Estructures, Recerca i Rehabilitació.

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

132

Damunt d’aquestes cintes es disposarien unes xapes triangulars que descansarien sobre les cintes elles, recolzant-s’hi pels tres costats, no tindrien la seva longitud tan gran com la dels intereixos dels triangles, sinó uns 25cm menys per cada costat. El seu gruix seria d’uns 15mm a tota la seva extensió, i el recolzament seria d’uns 5cm a tot el seu perímetre. Les xapes triangulars estarien reforçades per la seva cara superior mitjançant la disposició d’unes barres corrugades soldades de manera rítmica per garantir una correcta absorció de les tensions rasants de contacte, quan entressin a treballar solidàriament amb el formigó que s’hi vessaria posteriorment per damunt. Les cintes portarien incorporats uns perfils superior de reforç, formats per seccions UPN amb perforacions, de manera que quedés definida una secció tancada que aportés un millor comportament torsional en fase de vessat del formigó posterior, i també amb la intenció d’aconseguir un millor treball resistent a flexió i tallant en aquesta fase provisional. Damunt

Esquema bàsic dels perfils d’encintat Font: BBG Estructures, Recerca i Rehabilitació.

d’aquest perfil de reforç UPN s’hi disposarien els pertinent mecanismes NELSON de connexió amb el formigó posterior, com s’especifica a l’esquema següent, on també s’hi han representat les armadures passives de la llosa, treballant tot com a secció mixta.

Secció d’una línia d’encintat amb detall de la seva connexió amb el formigó. Font: BBG Estructures, Recerca i Rehabilitació.

Un punt conflictiu d’aquesta solució proposada es produeix al punt d’encontre de les sis cintes que conflueixen en un mateix punt. Per ocultar les possibles irregularitats d’una solució geomètrica complexa com la que es proposa, serà convenient que s’hi disposi, per sota de les cintes, una platina de planta circular, d’uns 45cm de diàmetre, que hauria de venir “penjada”, mitjançant soldadura, de la primera de les cintes que arribés al encreuament, amb la intenció de que les restants cintes s’hi anessin recolzant i soldant a mida que anessin arribant.

A les zones amb molta pendent, abans de vessar el formigó per generar la llosa inferior, serà convenient introduir-hi un contraencofrat per facilitar la no disgregació i impossibilitar el despreniment del formigó, que d’altra banda, hauria de tenir unes condicions de consistència molt especials. Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

133 Placa cilíndrica inferior Font: BBG Estructures, Recerca i Rehabilitació.

(1).

(2).

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

(3).

134

(4).

(5).

6.6| PROCÉS CONSTRUCTIU Un dels requisits de muntatge de l’estructura és interrompe el mínim els fluxos viaris. Aquest procés ha estat estructurat per a cumplir aquest objectiu.

(4). La última part de la cúpula serà muntada a taller i un cop in situ afegida al conjunt mitjançant una grua, estalviant així hipotecar l’espai amb bastides.

(1). Establir la fonamentació de l’estructura.

(5). Un cop muntats tots els perfils metàl·lics i soldades les xapes, es formigonarà la superfície.

(2). Inici de l’estructura, perfils metàl·lics agrupats en una matriu de triangles equilàters. (3). Soldar per darrera dels perfils metàl·lics les xapes que al formigonar la llosa actuaran com a encofrat perdut.

(6). Ja construïda la llosa, afegirem les capes necessàries per a el correcte funcionament del pont de la Biodiversitat.

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

135

(6).

Procés constructiu de la maqueta detall de l’estructura metàl·lica d’una de les voltes del pont de la Biodiversitat Font: elaboració pròpia

Fotografies de maqueta detall de l’estructura metàl·lica d’una volta del pont de la Biodiversitat Font: elaboració pròpia

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

144

Link animació Procés constructiu de la maqueta detall de l’estructura metàl·lica d’una de les voltes del pont de la Biodiversitat http://www.sausl.com/ecostrategia/03.mov Fotografia de maqueta detall de l’estructura metàl·lica d’una volta del pont de la Biodiversitat Font: elaboració pròpia

6.7| ESTIMACIÓ DE COSTOS ESTRUCTURAL Tot i el risc que pressuposa donar una estimació del cost d’aquesta estructura, atès que encara no s’ha desenvolupat cap procés de càlcul mínimament fiable, es poden aventurar uns preus basats en la descripció d’aquesta Memòria

Tècnica, sempre que s’accepti una possible variabilitat del ±25% en el seu P.E.M. L’anàlisi es farà considerant un mòdul d’estructura de 600m2, projectats en planta.

Taller Sau e(co)strategia 6 VIABILITAT CONSTRUCTIVA

147

7| E(CO)STRATÈGIA. VALORACIÓ ESTIMADA DE PRESSUPOST Als efectes de la valoració de les actuacions plantejades en aquest document, s’ha portat a terme una estimació orientativa de les diferents partides d’obra en base a les seves superfícies en planta. S’entén que per tenir un pressupost més acurat caldria la redacció completa dels projectes corresponents. A nivell general, i acceptant una possible variabilitat del ± 25% en el seu P.E.M., s’estableixen per a cada una de les intervencions els següents imports que es descriuen en els quadres adjunts.

Taller Sau e(co)strategia 7 ESTIMACIÓ DE COSTOS

149

Ampliació Parc Fluvial del Besòs

0.0

0.4 0.8 1.2 1.6 2.0 2.4 2.8 3.2 3.6 4.0 4.4 4.8 5.2 5.6 6.0

Neteja Tractament zona acuàtica Paviments Instal·lacions Jardineria Mobiliari 2.000.000 €

Gual de Vallbona

0.0

0.4 0.8 1.2 1.6 2.0 2.4 2.8 3.2 3.6 4.0 4.4 4.8 5.2 5.6 6.0

Neteja Fonamentació Llosa Acabats 200.000 €

Noves entrades al Parc Fluvial 0.0 0.4 0.8 1.2 1.6 2.0 2.4 2.8 3.2 3.6 4.0 4.4 4.8 5.2 5.6 6.0 Enderrocs / Moviment de terres Murs de contenció / Terra armada Paviments Instal·lacions Jardineria 440.000 €

Recuperació de l’activitat agrària 0.0 0.4 0.8 1.2 1.6 2.0 2.4 2.8 3.2 3.6 4.0 4.4 4.8 5.2 5.6 6.0 Enderrocs / Moviment de terres Paviments Instal·lacions Adecuació del sòl Tanques Jardineria 600.000 €

Centre de recerca i innovació de l’aigua i la biodiversitat

0.0

0.4 0.8 1.2 1.6 2.0 2.4 2.8 3.2 3.6 4.0 4.4 4.8 5.2 5.6 6.0

Enderrocs i rehabilitació estructural Moviment de terres / Fonamentació Estructura Tancaments i coberta Paviments i revestiments Tanques Instal·lacions Acabats Reorganització entorns 4.200.000 €

Recuperació de l’espai entre el riu Besòs i la Serra de Marina 0.0 0.4 0.8 1.2 1.6 2.0 2.4 2.8 3.2 3.6 4.0 4.4 4.8 5.2 5.6 6.0 Neteja Moviment de terres Paviments Instal·lacions Jardineria Mobiliari 1.540.000 €

Recuperació de la traça del Rec Comtal

0.0

0.4 0.8 1.2 1.6 2.0 2.4 2.8 3.2 3.6 4.0 4.4 4.8 5.2 5.6 6.0

Moviment de terres / Neteja Eixamplament pas per sota l’autopista Paviments Instal·lacions Jardineria Mobiliari 2.200.000 €

Passera per sobre el Besòs

0.0

0.4 0.8 1.2 1.6 2.0 2.4 2.8 3.2 3.6 4.0 4.4 4.8 5.2 5.6 6.0

Moviment de terres i fonamentació Elements estructurals de suport Elements estructurals horitzontals Llosa Instal·lacions Paviments Acabats / Mobiliari / Jardineria 3.000.000 €

Pont de les aigües

0.0

0.4 0.8 1.2 1.6 2.0 2.4 2.8 3.2 3.6 4.0 4.4 4.8 5.2 5.6 6.0

Moviment de terres i fonamentació Elements estructurals de suport Llosa Instal·lacions Paviments Acabats / Mobiliari / Jardineria 5.750.000 €

Cobriment tram Avinguda Francesc Macià

0.0

0.4 0.8 1.2 1.6 2.0 2.4 2.8 3.2 3.6 4.0 4.4 4.8 5.2 5.6 6.0

Moviment de terres i fonamentació Elements estructurals de suport Elements estructurals de suport Llosa Instal·lacions Acabats Jardineria 1.400.000 €

Pont de la Biodiversitat

28 32

Moviment de terres i fonamentació Elements estructurals de suport Llosa Instal·lacions Paviments Acabats Jardineria 40.00.000 €

52 56 60

RESUM DE PRESSUPOST Ampliació del parc fluvial del Besòs

2,000,000 €

Gual de Vallbona

200,000 €

Noves entrades al parc fluvial

440,000 €

Recuperació de l’activitat agrària

600,000 €

Centre de recerca i innovació de l’aigua i la biodiversitat de l’àrea metropolitana de Barcelona.

4,200,000 €

Recuperació de l’espai entre el riu Besòs i Serra de Marina

1,540,000 €

Recuperació de la traça del Rec Comtal

2,200,000 €

Passera per sobre el Besòs

3,000,000 €

Pont de les aigües

5,750,000 €

Cobriment avinguda Francesc Macià

1,400,000 €

Pont de la Biodiversitat

40,300,000 €

PEM General

61,630,000 €

13% Despeses generals 6% Benefici industrial

8,011,900 € 3,697,800 €

Suma

73,339,700 €

21% IVA

15,401,337 €

TOTAL

88,741,037 €

Barcelona, desembre 2014

Pol Jordà Sala, Arquitecte Taller Sau, SLP

Lluís Jordà Sala, Arquitecte Taller Sau, SLP

Link animaci贸 e(co)strat猫gia. Resum de projecte. http://www.sausl.com/ecostrategia/04.mov

Sau Taller dâ&#x20AC;&#x2122;Arquitectura desembre 2014

http://www.sausl.com