Revista URV #11 by Revista URV

12/08

N11

Revista de la Universitat Rovira i Virgili, universitat pública de Tarragona

12/08 N11

EDITA

Universitat Rovira i Virgili

DIRECCIÓ

Josep M. Arias

REDACCIÓ

Berta Ramos, Ignasi Soler, Cinta S. Bellmunt, Cristina Mallo. Gabinet de Comunicació i Relacions Externes C/ de l’Escorxador, s/n. 43003 Tarragona Tel 977 558006 Fax 977 558258 revista@urv.cat

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Servei Lingüístic de la URV

FOTOGRAFIA Ramon Torrents Xavi Jurio Marià Cebolla

MAQUETACIÓ Medigrup Digital S.A.

PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ

Jordi Garcia Tel 977 558006 revista@urv.cat

Dipòsit legal: B - 48078 - 2004

urv és una publicació de distribució gratuïta. Si la voleu rebre, envieu les vostres dades per correu electrònic a: revista@ urv.cat per fax al 977 55 82 58 o bé ens truqueu al telèfon 977 55 80 06

Tarragona, regió del coneixement La política científica catalana s’ha centrat durant el darrer any en l’elaboració del Pacte nacional per a la recerca i la innovació, indispensable per al país en el moment de construcció de l’Europa i les regions del coneixement, però que ha implicat d’alguna manera un alentiment dels projectes de nous instituts catalans de recerca plantejats pels governs anteriors. Tot i això, l’impuls i la insistència de la URV han ajudat a concretar quatre dels projectes que des de fa anys proposàvem: l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, que tindrà una seu a Sescelades; l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, reformulat amb la participació dels departaments de Salut i d’Innovació, Universitats i Empresa; el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut, i el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya. I n’hi ha encara més: seguim treballant per crear l’Institut de Recerca en Turisme i Oci, l’Institut de Recerca en Enologia i Viticultura, el Centre Tecnològic del Turisme i el Centre Tecnològic del Vi, que han de completar l’ambiciós mapa de fins a set centres de recerca i quatre centres tecnològics participats per la URV. Aquest entramat de centres de recerca i tecnològics ajudarà a reforçar els que ja hi ha en les empreses que duen a terme una activitat d’R+D significativa, com ara el Centre Tecnològic Europeu de Lear, el Centre de Recerca Mundial de Tecnologia de Membranes de Dow o el Centre Tecnològic Mestral d’Enresa. La concentració d’esforç en investigació i innovació articulat en espais de qualitat internacional, els parcs científics i tecnològics, dibuixen el futur de les comarques de Tarragona com a regió del coneixement. Per avançar en aquesta direcció comptem amb una aliança estratègica amb la Diputació de Tarragona, l’objectiu immediat de la qual és donar suport a totes les institucions del territori per facilitar-los l’accés a programes europeus de recerca, amb la finalitat de multiplicar els recursos captats i maximitzar les relacions científiques entre totes. La nova ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha presentat el seu projecte de treball sota la denominació Estrategia Universidad 2015, que resumeix amb un objectiu molt ambiciós: que 10 universitats espanyoles se situïn entre les 100 millors europees. Objectiu més modest que el de la seva col·lega francesa (10 entre les 100 millors del món), però també molt exigent. Precisament el model francès de Pôles de Recherche et Enseignement Supérieur ha estat l’inspirador de la idea dels campus d’excel·lència internacional anunciada recentment pel secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta. En aquesta conjuntura, estic convençut de la bona posició de la nostra Universitat. En la falsa dicotomia entre ser internacionalment rellevant o localment útil, la nostra aposta ha estat doble i crec que ho estem aconseguint: som una universitat molt ben implantada en el territori, molt ben reconeguda per tots els agents socioeconòmics i, al mateix temps, gaudim d’un apreciable reconeixement internacional. La crida a la constitució d’aquests campus d’excel·lència a l’Estat espanyol representa l’oportunitat per fer emergir el nostre projecte, sobre el qual fa tems que treballem: molt ben acompanyats per tots els centres de recerca i tecnològics que hem impulsat i hem ajudat a crear al nostre voltant, en col·laboració amb tots els agents de generació de coneixement presents al territori —tant públics, com els hospitals o l’IRTA, com privats, per exemple els centres de recerca o tecnològics de les empreses— constituïm un motor molt potent per fer del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre la regió del coneixement a què feia referència més amunt. Tota la producció científica i la transferència de coneixement d’aquestes entitats, amb la URV al davant, ens ha de permetre constituir i ser identificats com a campus d’excel· lència internacional, el de la Catalunya Sud. Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili

SUMARI

LA FORMACIÓ Premi Jaume Vives al projecte docent de l’EUTO

GENT DE CASA Antoni Pigrau, membre de l’Institut Català Internacional per la Pau

PÀG. 13

PÀG. 27

EL TEMA Es crea l’oficina Tarragona, Regió del Coneixement

UNIVERSITAT-EMPRESA Neix la Fundació Centre Tecnològic de la Química de Catalunya

Publicacions Un llibre repassa la vida de la bibliotecària Mercè Macip

PÀG. 17

PÀG. 31

LA URV A FONS Eulàlia Pérez Sedeño inaugura el curs acadèmic 2008-09

EL PERSONATGE Josep Poblet: “Hem d’ajudar a fer una economia més sòlida”

PÀG. 19

PÀGS. 33-35

PÀGS. 4-6

LA RECERCA El Consell Social premia onze treballs de recerca de secundària PÀG. 7

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / SUMARI

El tema Nou impuls per al desenvolupament del territori

Es crea l’oficina Tarragona, Regió del Coneixement Estimular les potencialitats del territori en matèria de recerca, aconseguir més projecció exterior d’empreses i institucions i captar subvencions europees implicant-se més en recerca i innovació són els principals objectius de l’oficina Tarragona, Regió del Coneixement. Aquest projecte de creació recent ha estat impulsat des de la URV amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i pretén posicionar el territori en un lloc capdavanter en matèria de coneixement.

l 18 de setembre passat es va renovar la signatura de l’acord marc 2008-11 entre la Diputació de Tarragona i la URV. El rector de la Universitat, Francesc Xavier Grau, i el president de la Diputació, Josep Poblet, van ratificar així la voluntat d’establir una aliança estratègica que aposti pel desenvolupament del territori. La materialització d’aquest compromís és l’oficina Tarragona, Regió del Coneixement, que treballarà per fer de les comarques meridionals de Catalunya una zona europea singular, estimular-ne les potencialitats i involucrar les empreses i les institucions en la recerca i la innovació. Durant la signatura de l’acord marc, el president de l’ens intercomarcal, Josep Poblet, va qualificar la posada en marxa d’aquesta oficina com “una experiència pionera a l’Estat”, i va afegir que l’acord intensifica les relacions entre la Diputació i la URV. Segons Poblet, aquesta col· laboració contribueix, a través de l’Administració pública, “a transformar la societat i a generar noves oportunitats arreu del territori”. També va recordar que “la generació de coneixement és una de les parts essencials del Pla Estratègic de la Diputació”, de manera que “tot plegat ha de contribuir que la demarcació de Tarragona sigui un referent de qualitat a Europa”. De la seva banda, el rector de la URV va destacar la importància de l’oficina per a la recerca i va agrair “la disposició i la contribució de la Diputació de Tarragona”. Grau va fer referència al sis

tema per impulsar el coneixement que ja funciona en llocs com el País Basc, que encapçala la llista de comunitats de l’Estat que han rebut recursos europeus per a projectes. En opinió de Josep Anton Ferré, vicerector de Transferència i Innovació de la URV, hi ha hagut sobretot dos factors que han contribuït a impulsar la creació de l’oficina. D’una banda, “la Universitat ja comptava amb una força impulsora en aquesta direcció, que es materialitza en els quatre parcs cientificotecnològics”. De l’altra, la Diputació, en la seva concepció estratègica, “havia manifestat la implicació en polítiques actives de dinamització del territori”. Va afegir que amb la creació de l’oficina “ens agradaria que hi hagués empreses que ens vinguessin a estirar per participar en projectes de recerca”, de manera que “aconseguim que el territori tingui més capacitat per captar ajuts externs que ja

EL TEMA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

existeixen però que moltes vegades no vénen cap aquí”. En aquest sentit, l’oficina pretén apropar el 7è Programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea al món econòmic i social de Tarragona. I ho vol fer fomentant projectes que puguin rebre subvencions vinculades a aquest Programa. En la mateixa línia, es treballarà per impulsar el coneixement de les oportunitats existents i la participació de les empreses en projectes europeus d’innovació i recerca. A més, s’oferirà col·laboració a les empreses de la demarcació que ja facin investigació o que estiguin a punt de començar-la en àmbits com el químic o el sanitari. La Universitat organitzarà l’oficina, que estarà ubicada al Rectorat i serà atesa per seu personal expert. Treballarà per desenvolupar un model territorial global dins d’Europa facilitant una tasca a les empreses que, d’altra manera, podria

Nou impuls per al desenvolupament del territori

Permetrà aconseguir més projecció exterior d’empreses i institucions i captar subvencions europees suposar un obstacle que impedís que aquestes es presentessin com a candidates a rebre subvencions europees. L’acord marc signat també fa possible, de manera general, finançar totes aquelles activitats universitàries que estiguin vinculades amb les deu comarques

de la demarcació, i que suposin millora i avantatge competitiu per als municipis; que contribueixin també a orientar el sistema productiu, basant-lo en la societat del coneixement com a instrument de millora i de modernització del territori. Durant el període 2008-11 la Diputació de Tarragona farà una aportació econòmica de 600.000 euros a la URV, que gestionarà el dia a dia d’aquest servei. Aquesta partida també es destinarà a donar suport a activitats com les Aules de la Gent Gran, la Universitat d’Estiu, la Setmana de la Ciència o a l’organització de congressos. A més, continuarà impulsant el Campus Extens de la URV pel territori, amb les antenes o centres

del coneixement, entre d’altres. Tot i que en una primera fase l’oficina rebrà el suport econòmic de la Diputació, es preveu que de cara a un futur es pugui autofinançar. “Ara ens proposem finançar un projecte, però més enllà d’aquest projecte el que importa és l’efecte multiplicador que pot tenir. Per primer cop intentem que per cada euro gastat s’aconsegueixi que al territori en vinguin dos”, afirma Ferré. L’èxit de l’oficina passa, segons el vicerector, perquè les empreses —especialment la petita i mitjana— i les administracions locals “tinguin la sensació que els estem ajudant a aconseguir projectes. Que s’ho creguin i que hi apostin”.

Com valora la creació de l’oficina Tarragona, Regió del Coneixement? Joan Pedrerol, director del complex químic Repsol a Tarragona El desenvolupament sostenible del territori és un compromís adquirit ja fa anys per la indústria química.

Anton Valero, president de Dow Ibérica La preocupació per la captació de talent com a valor és una prioritat estratègica per a nosaltres. Per això els vincles de Dow amb

Isabel Rodà, directora de l’ICAC Tarragona, a banda de la riquesa que ofereix pel que fa a patrimoni cultural i al nombre, cada vegada més gran d’empreses de reconegut prestigi situades a la província, ha esdevingut els darrers anys una potència cada vegada més impor-

L’aliança estratègica de Diputació i URV per impulsar la Regió del Coneixement esdevé un pilar fonamental per al territori, no només perquè dóna un impuls a la recerca, que és on es fonamenta el futur de la nostra activitat i del conjunt del sector, sinó

també pel reforç que suposa a allò que ja fem des de la nostra empresa. La creació de la càtedra d’excel· lència en Comunicació i el compromís adquirit amb el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya en són dos bons exemples.

la Universitat són molts sòlids i tenen una llarga tradició: des dels premis Dow, que han complert 30 anys d’història, passant per haver estat pioners en l’impuls de la càtedra de Sostenibilitat, o la recent participació activa en el Pla

Estratègic. L’acord amb la Diputació suposa una bona oportunitat perquè el territori pugui avançar en aquest desenvolupament sostenible, amb el qual ja estem compromesos, com empresa i com a sector.

tant pel que fa a recerca. La ubicació de tres centres de recerca de la Generalitat de Catalunya: ICIQ, ICAC i IPHES ha creat unes sinergies amb la URV i ha fet que la ciutat de Tarragona s’estigui convertint en un centre de referència mundial ja no només pel que fa a cultura o patrimoni sinó també pel que fa a ciència. La creació d’una oficina

que coordini aquestes interrelacions és una eina valuosíssima per a la ciutat i per difondre a en tots els àmbits la recerca es du a terme en aquests centres. En nom de l’ICAC i en el meu propi, voldria expressar la nostra total adhesió a aquest projecte, que esperem que aviat es pugui materialitzar.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / EL TEMA

Nou impuls per al desenvolupament del territori

Carlos Castilla, director general i fundador de Grupo Castilla Totes les mesures per potenciar la innovació a les empreses són urgents i necessàries. És impossible parlar de competitivitat deixant de banda la innovació, per això, si no apostem for-

Josep Maria Poblet, president de la Diputació de Tarragona Ens hem dotat d’un mecanisme d’ajuda d’extraordinària utilitat i de gran facilitat, de cap cost i de

Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona Aquesta iniciativa representa una clara aposta pel futur del nostre territori i pel desenvolupament del teixit empresarial, ja que sempre és beneficiós aprofundir en la interrelació de

Eudald Carbonell, director de l’IPHES El més important és transformar coneixement en pensament i el pensament en acció. Un tret característic dels primats humans és la seva sociabilitat: a mesura que els mitjans produïts per la revolu-

Miquel A. Pericàs, director de l’ICIQ Crec que la creació d’aquesta oficina és molt important per impulsar la regió de Tarragona com a un pol de coneixement i innovació tenint

Jaume Pros, secretari general de CCOO de Tarragona CCOO celebrem la creació de l’oficina Tarragona, Regió de Coneixement i que

tament per polítiques d’R+D+i, les empreses deixaran de ser competitives. És tan important tenir la informació sobre les oportunitats que neixen en el si de la comunitat europea sobre aquest tema com disposar dels recursos institucionals i financers per poder portar-los a terme. A Grupo Castilla estem convençuts que la Universitat és

el principal motor dels canvis tecnològics i econòmics i per això l’aliança de la URV i la Diputació per estimular i impulsar la nostra regió permetrà situar-nos en el mapa de les regions mediterrànies del coneixement. Cal tenir com a base la innovació i la internacionalització per mantenir un teixit empresarial competitiu.

molts avantatges, però s’han de veure gradualment. El 7è Programa marc europeu d’ajuda a l’R+D+I pot arribar a totes les pimes del territori, només cal que ho vulguin. I ara correspon donar-lo a conèixer a la Diputació i a la Universi-

tat. L’objectiu és aconseguir que la minsa participació que tenim actualment dels fons europeus arribi als llindars que el rector va anunciar el dia que vam signar el conveni i en diverses ocasions ja ha manifestat.

la Universitat amb el món de l’empresa. De totes dues sinergies n’han de sorgir resultats que ens permetran mantenir el dinamisme i la competitivitat necessària per seguir sent un veritable motor econòmic en sectors estratègics. És bo que les empreses aprofitin el capital intel· lectual que els ofereixen aquestes ini-

ciatives, com també és bo i necessari que la Universitat conegui clarament i amb perspectiva de futur les necessitats i les realitats de l’empresa, per tal que uns i altres puguem treballar plegats en la recerca d’un objectiu comú, coordinat i complementari que no ens pot portar altra cosa que avantatges.

ció científica i tècnica se socialitzen, s’incrementa la informació en el si de la nostra espècie. Convertir coneixement en pensament pot esdevenir una de les activitats més importants de l’Homo sapiens. Alhora, s’han d’impulsar les accions que calguin per modificar comportaments etològics i convertir-les

en accions que ens portin cap a la humanització. Per tant, cal convertir la matèria en energia, promoure el coneixement i enriquir l’espècie en el territori; aquest és l’espai on viuen els humans. Tarragona és el territori humà i l’hem d’humanitzar. Cal fer-ho.

en compte que ja és un pol químic important a escala europea. Així, doncs, és un pas més per establir sinergies sòlides entre les institucions de recerca i les empreses, i també un bon instrument per donar a conèixer totes les oportunitats de participa-

ció de les empreses en programes de recerca europeus. En definitiva, la creació d’aquesta oficina ha estat una decisió molt positiva i necessària per establir un marc de trobada entre el coneixement i la innovació científica amb les empreses del territori.

tant la Diputació com la URV hagin fet una aposta tan clara per la innovació i la recerca. El nostre territori s’ha mostrat molt capaç de crear llocs de treball en sectors de baixa especialització, sectors que, d’altra banda, en l’actual

context de crisi econòmica estan molt exposats a la destrucció d’ocupació. Aquesta oficina segur que ens permetrà estimular la creació de llocs de treball en nous sectors emergents relacionats amb la tecnologia i el coneixement.

EL TEMA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

La recerca Els alumnes guardonats són de Tarragona, Reus, Riudoms, Tortosa i Alcanar

El Consell Social premia onze treballs de recerca de secundària L

a tasca investigadora d’onze estudiants de secundària ha estat reconeguda amb els Premis Consell Social URV a treballs de recerca de batxillerat i treballs de síntesi de cicles formatius de grau superior del curs 2007-08. El lliurament dels premis es va fer el 17 de setembre al Rectorat. A Tarragona, els premiats han estat “L’espai natural de la Punta de la Mora”, d’Irene Aliaga, de l’IES Martí Franquès; “Un passeig pel món de la pirotècnia”, de Sergi Campoy, “El centre penitenciari de Tarragona”, de Mònica Fernández i “Piles de combustible: un món per descobrir”, de Núria Margalef, tots tres del Col·legi Sagrat Cor, i “L’evolució del ferrocarril”, de José David Flores, de l’IES Sant Pere i Sant Pau. De Reus, es van premiar “Jo controlo, tu consumeixes, ells ens influeixen”, de Núria Fenoll, del Col·legi La Salle; “Donar vida als anys”, de Neus Guasch, de l’IES

Francisco Huera obté una beca de recerca de la Unió Europea El professor del Departament d’Enginyeria Mecànica, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química, Francisco Huera ha obtingut una beca Marie Curie de la Comissió Europea. Aquest ajut, de 182.000 euros, li permetrà investigar el comportament hidroelàstic d’estructures marines a l’Institut Tecnològic de Califòrnia. Per realitzar el seu projecte, l’investigador es va desplaçar a l’agost passat al Graduate Aeronautical Laboratories (GALCIT) (http://galcit.caltech. edu/), de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia CALTECH (http://www.caltech.edu/, http://es.wikipedia.org/ wiki/Caltech), a Pasadena (Los Ángeles, EUA), per fer-hi una estada de setze mesos. Després d’aquest període tornarà a la URV per completar el seu projecte de recerca durant un any més.

Gabriel Ferrater i “Anàlisi dels embassaments de Flix i Riba-roja”, de Sara Rius, de l’IES Gabriel Ferrater. El treball “Clarors i ombres de les restes humanes” el va elaborar Míriam Flores, de l’IES Joan Guinjoan, de Riudoms. “Viure amb al·lèrgia als aliments” és un treball d’Adrià Codorniu, de l’IES Joaquim Bau, de Tortosa. I finalment el treball “Fan prou esport els xiquets del

meu poble?” és de Marina Subirats, de l’IES Sol de Riu, d’Alcanar. Els premiats van rebre l’import que haurien d’haver pagat pels crèdits matriculats en el primer curs de qualsevol titulació oficial en centres integrats de la URV per al curs acadèmic 2008-09, un ordinador portàtil i un val/xec de 300€ per al centre de secundària on havien fet el treball.

El CRAI, en marxa

L’ICAC fa cinc anys

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) és un nou espai de treball i relació en el campus que concentra els recursos materials i didàctics necessaris per al desenvolupament de l’alumnat. Correspon a una nova concepció de la docència i de l’aprenentatge (EEES), en la qual es fan imprescindibles les TIC i el domini de la gestió de la informació i el coneixement (biblioteques digitals, creació de dipòsits d’objectes digitals, etc.). Els serveis que són a la base del CRAI són la Bibliotca, el Servei Lingüístic, el Servei de Recursos Educatius i el Servei de Recursos Informàtics i TIC i Centre d’Atenció a l’Estudiant. Aquest nou espai, que concentrarà els serveis universitaris i contribuirà a rendibilitzarlos, ja s’ha previst al campus Centre, al de les Terres de l’Ebre i al Bellissens. L’alumnat hi podrà fer consultes digitals, treballar en grup, aïllar-se per treballar individualment o descansar.

El 25 de setembre, coincidint amb el cinquè aniversari de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), una quinzena d’investigadors van presentar els resultats de recerca al Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica que es va dur a terme a Roma. Els arqueòlegs de l’ICAC van protagonitzar diverses sessions que van tractar temes com els corrents culturals, púnics, ibèrics i romans a Catalunya, els ports romans a la Mediterrània o les darreres descobertes sobre la ciutat de Tusculum. Els investigadors que van exposar els seus treballs van ser Josep Maria Macias, Diana Gorostidi, M. Carme Belarte, Ana Gutiérrez, Josep Guitart, Ada Cortés, Josep Maria Palet, Héctor Orengo, Ana Ejarque, Itxaso Euba, Jesús Carruesco i Marta Prevosti. Van presentar pòsters científics Sílvia Alcaide, Jordi López i Marta Flórez.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA

Qualitat i garantia, les dues estratègies del projecte Boileff

Programa europeu d’estalvi d’energia amb la calefacció E

l grup d’Enginyeria Tèrmica Aplicada (CREVER), de la URV, gestiona a l’Estat espanyol el projecte europeu Boileff, destinat a donar suport a les empreses instal·ladores, de manteniment i als usuaris particulars que es plantegin millorar l’eficiència de les instal· lacions de calefacció, i d’aquesta manera promoure l’estalvi d’energia. En aquest moment es busca la col· laboració activa d’instal·ladors, fabricants, usuaris, associacions professionals, etc., per participar en la segona fase d’aquest programa. Es tracta de posar en pràctica dues estratègies. La primera implica qualitat: les instal·lacions que compleixin els estàndards de qualitat establerts pel projecte Boileff es declararan instal·lacions d’alta qualitat. Les empreses instal·ladores participants en el projecte l’oferiran als clients incloent-la en el contracte de compra. La segona és una estratègia de garantia. L’empresa instal·ladora garantirà al client unes prestacions mínimes de funci-

onament de la caldera (eficiència energètica anual). Per oferir aquesta garantia, la firma haurà fer més esforç a l’hora d’instal· lar i mantenir el sistema de calefacció, però podrà oferir un servei diferenciador respecte a la competència. L’objectiu principal del projecte Boileff és millorar la qualitat de les instal·lacions de calefacció per aconseguir un increment en l’eficiència energètica. Es persegueix augmentar la taxa de renovació i modernització de les calderes, millorar el dimensionament de les noves instal·lacions, augmentar l’ús de tecnologia eficient i moderna, generalitzar les normes de qualitat en el sector de la instal·lació i decantar el mercat cap a la millor oferta en comptes de la més barata (que no ho és a llarg termini). Com a objectiu imme-

Innovació, habilitats, empreses i avantatges de la localització

Els temes principals que s’hi van tractar van ser: el paper de les qualificacions, la tecnologia i els sistemes de recursos humans en la innovació en les empreses, la innovació de les pimes, infraestructures de coneixement local i innovació en producte, comparacions intersectorials en matèria d’innovació, gestió del risc com a motor de la innovació, clústers i acumulació de coneixement, acords institucionals i innovació empresarial, distribució dels resultats econòmics de la innovació entre les empreses i els treballadors i els efectes de la innovació sobre la satisfacció i finalment la productivitat dels treballadors. El comitè científic del taller el van formar els professors Rosemary Batt (Universitat Cornell, EUA), Alessandra Faggian (Universitat de Southampton, UK) i Ferran Mañé i Josep M. Arauzo (URV).

Acadèmics de Catalunya, Espanya, Europa i Estats Units van participar els dies 3 i 4 de juliol al taller internacional sobre el Procés d’Innovació. Habilitats, Empreses i els Avantatges de la Localització. El Departament d’Economia, amb la col·laboració de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) van organitzar l’acte a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, al campus Bellissens de Reus. Durant aquesta reunió científica d’alt nivell internacional, els assistents van exposar i discutir comunicacions relacionades amb els processos d’innovació tecnològica, el nivell de qualificació de la força del treball i les dinàmiques de competitivitat territorial basades en l’economia del coneixement. Aquesta activitat s’emmarca en un projecte més ampli, consistent a analitzar els determinants dels processos d’innovació en producte de les pimes, amb especial èmfasi en aspectes de capital humà i de gestió de recursos humans.

VI Congrés Internacional de Climatologia “Canvi climàtic regional i els seus impactes” és el títol del VI Congrés Internacional de Climatologia, que es va

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

diat es planteja augmentar fins a un 10% l’eficiència energètica d’unes 150 instal· lacions de calefacció. El projecte Boileff està finançat per la Unió Europea i hi participen institucions d’Àustria (coordinadora del projecte), Alemanya, Espanya, Grècia i Hongria. En la primera fase s’ha recollit informació de les instal·lacions de calefacció i de les mancances que tenen, amb 15 auditories en instal·lacions a l’Estat. A més, s’ha fet un estudi de la situació del mercat en els països participants.

fer del 8 a l’11 d’octubre al Paranimf de la URV, a Tarragona. José María Cuadrat, president de l’Associació Espanyola de Climatologia; David Rodríguez, director del Servei de Meteorologia de Catalunya; Antonio Labajo, vocal assessor del president de l’AEMET (Agència Espanyola de Meteorologia); el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, van assistir a la inauguració del congrés. L’esdeveniment era organitzat per la URV i l’AEC, amb el suport de l’AEMET i del Ministeri d0Educació i Ciència. Prèviament, el 8 d’octubre s’havia fet un taller durant el qual experts nacionals i internacionals havien explorar les febleses i els punts forts de la modelització dels extrems climàtics a la Mediterrània. En aquesta sessió es van mostrar les tècniques més actuals de la reducció a l’escala regional dels models climàtics globals i dels mètodes per a la generació regionalitzada d’escenaris climàtics.

La campanya d’estiu a Atapuerca tanca amb importants troballes

Troben una falange humana d’1,3 milions d’anys L a campanya d’excavacions d’enguany a Atapuerca, que es va fer del 16 de juny al 30 de juliol, va obtenir importants troballes al jaciment Sima del Elefante. Una falange humana d’1,3 milions d’anys i sediments d’1,7 milions d’anys han estat els resultats més importants d’aquesta prolífica campanya. La falange pertany al dit petit de la mà esquerra d’un homínid, atribuïda inicialment a Homo antecessor, espècie descoberta al jaciment Gran Dolina. Amb aquesta peça s’han localitzat restes d’indústria lítica en sílex i ossos d’animals de talla mitjana i gran, com cérvols i bòvids, amb marques de tall i fractures d’origen antròpic. A més, s’ha pogut saber que a la Sima del Elefante hi ha sediments d’1,7 milions d’anys. Per tant, “cada vegada s’incrementa més l’antiguitat d’Atapuerca, la qual cosa obre les portes que puguem trobar homínids d’aquesta cronologia en pròximes campanyes”, ha dit el codirec-

tor d’aquest projecte d’investigació, el professor de la URV i director de l’IPHES, Eudald Carbonell. A Gran Dolina ha aparegut una musaranya gegant coetània a l’Homo antecessor, la qual injectava verí a les seves víctimes, d’una manera semblant a com ho fan les serps. Cal tenir en compte que es tracta d’un animal que només es troba a Atapuerca. A la Sima de los Huesos, amb una cronologia d’uns 500.000 anys, sobresurt una hemimandíbula esquerra d’un jove de l’espècie Homo heidelbergensis a qui encara no havia sortit el tercer molar. Juntament a aquesta resta han aparegut diverses falanges de la mà. La Covacha de los Zarpazos ha aportat unes 500 restes tant d’indústria lítica com de fauna d’una antiguitat d’uns 400.000

Nova campanya d’excavacions al jaciment egipci d’Oxirinc

tat d’Oxirinc”. La professora Eva Subías condueix també les excavacions del sector de la fortalesa, amb la participació dels llicenciats per la URV Neus Gasull, Laura Tomàs i Timoteo López. Un últim projecte és “Excavació al turó dels ocells”, un sector arqueològic nou detectat l’any 2007 on es duran a terme els primers treballs.

Un equip d’arqueòlegs du a terme una nova campanya d’excavacions al jaciment d’Oxirinc des del passat 19 d’octubre fins al 15 de desembre. Està dirigida per l’egiptòleg Josep Padró, de la UB, i subdirigida per la professora de la URV Eva Subías. La campanya es finança mitjançant un conveni de col·laboració entre la Conselleria de Cultura, la UB, la URV i l’ICAC, amb aportacions complementàries d’altres entitats. Oxirinc és un jaciment ric en vestigis i de grans dimensions, en el qual es treballa en quatre projectes d’investigació, en sectors i monuments de diferents èpoques: una necròpolis que s’inicia en època saïta (segles VII aC - VII dC), amb el projecte “Excavació a la necròpolis alta”; una altra recerca sobre un santuari dedicat al déu Osiris d’època hel·lenística (projecte d’investigació “Excavació a l’Osireion”), i una altra sobre una fortalesa d’època romana i bizantina, que forma part del projecte “Excavació al suburbi occidental de la ciu-

Un equip de la URV obté fibres de cristalls col·loïdals Un equip de recerca interuniversitari en què participen Lluís Marsal i Josep Pallarès ha obtingut experimentalment fibres de cristalls col·loidals de característiques específiques. La investigació ha estat portada en l’edició de juny de la revista científica americana Advanced Materials. Els autors de l’article, que es titula “Colloidal Crystal Wires”, són Michael Tymczenko, Trifon Trifonov, Isabelle Rodriguez, Fernando Ramiro-Manzano, Ángel Rodríguez, Ramon Alcubilla, Francisco Meseguer, Josep Pallarès i Lluís F. Marsal. Juntament amb els de la URV, els altres

anys. Cal remarcar un gran ullal i una mandíbula dreta de lleó, ambdues caracteritzades per una gran robustesa, evidència del gran tamany d’aquests animals en el passat. A Portalón de Cueva Mayor, en un nivell de l’edat del bronze d’uns 3.900 anys abans de Crist, s’ha trobat un punxó realitzat amb un os humà de l’avantbraç, concretament un radi. És la primera vegada que en aquest jaciment es detecta l’ús d’ossos humans per fabricar eines. autors són investigadors del CSIC-Universitat Politècnica de València, dirigits per Francisco Meseguer, i de la Universitat Politècnica de Catalunya, encapçalats per Ramon Alcubilla. Els investigadors han obtingut fibres de cristalls col·loidals a partir de l’ordenació d’esferes de poliestirè en un motllo de silici macroporòs. Les esferes de poliestirè tenen un diàmetre d’una micra (0,001 de mm) i es col·loquen en l’estructura de silici macroporòs on els forats tenen diàmetres d’entre 1 i 3 micres i profunditats de més de 100 micres. En l’experiment s’ha comprovat que en funció de la relació entre el diàmetre del forat que fa de motllo i el diàmetre de les esferes que s’introdueixen, s’ordenen de maneres diferents i per tant els cristalls resultants tenen diverses característiques. Entre els resultats que s’obtenen destaca la configuració quiral que s’aconsegueix quan la relació entre diàmetres és 1,9. Aquesta configuració té importants aplicacions en química, biologia i òptica, i els resultats s’analitzen mitjançant models que descriuen i expliquen el seu comportament.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA

La URV elabora un estudi sobre el consum de vi a Catalunya C onèixer millor la situació del consum català de productes vitivinícoles ha estat un dels principals objectius de l’estudi “Anàlisi de factors que influeixen en el consum de vi a Catalunya”, del professor de la URV Jaume Gené. El treball, fruit d’un acord entre la URV i Covides — la primera cooperativa vitivinícola de Catalunya—, es va presentar el 16 de setembre passat a la Fundació URV. Gené, professor de Comercialització i Investigació de Mercats a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV, el va donar a conèixer juntament amb Ricard Gil, director general de Covides, i Josep Anton Ferré, director de la Fundació URV. El document alerta del retrocés que pateix el consum de vi i d’una possible producció excedentària d’aquest producte, i recomana orientar la producció al consumidor. Entre les conclusions, es recomana

Reunió del projecte europeu Nano2Hybrids Els investigadors del projecte europeu Nano2Hybrids es van reunir els dies 2 i 3 d’octubre a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria. A la trobada hi va participar el grup de recerca Microsistemes i Nanotecnologies per a l’Anàlisi Química de la URV, i l’objectiu era arribar a dissenyar un aparell d’ús personal capaç de detectar gas benzè. La reunió corresponia a la segona anualitat del projecte. El grup de recerca MINOS pertany al Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica. Participa en aquesta investigació juntament amb altres grups de França, Bèlgica, Luxemburg i el Regne Unit. Es tracta de desenvolupar sensors basats en nanotubs de carbó que funcionen amb clústers de metalls de mida nanomètrica per detectar el benzè. La idea és obtenir un aparell d’ús personal, de butxaca, capaç de detectar gasos en l’ambi10

gestionar el nom de la DO com si es tractés d’una marca, es detecta una tendència molt important cap a la compra de vins de Rioja i Ribera de Duero en detriment de les DO catalanes, i es qualifica la cervesa com una competidora implacable. També es destaca la necessitat “fins i tot imperativa” que els restaurants disposin

d’una ampolla de 500 cc. Pel que fa al mercat del vi, les conclusions apunten les dones com un segment que cal tenir en compte explícitament en les estratègies de màrqueting de les empreses vitivinícoles. Els joves també es consideren clients clau en el creixement futur de mercats.

ent, en aquest cas el benzè, un gas inflamable i tòxic que s’utilitza en la indústria petroquímica. Aquesta aplicació té un gran interès en tot el món de la indústria per a la seguretat de les persones.

formacions, que va tenir lloc del 16 al 19 de setembre a Tarragona. Es tracta de la vuitena trobada, coorganitzada per l’Associació Espanyola d’Estudis Literaris Hispanoamericans i la URV. Entre els participants hi van assistir becaris d’investigació, estudiants de postgrau i de l’últim curs de la llicenciatura de Filologia Hispànica, tant d’Amèrica com d’Europa. Durant les jornades s’hi van tractar els moviments avantguardistes de les primeres dècades del segle XX, una etapa molt fructífera per l’exposició de creativitat experimental i innovadora, i per l’inconformisme social actiu que la van caracteritzar (estridentisme, creacionisme, ultraisme, diepalisme, euforisme, simplisme, etc.). El comitè organitzador el van formar els professors del Departament de Filologies Romàniques de la URV Manuel Fuentes i Maribel Calle, a més del professor de la UdL Paco Tovar. Hi van col·laborar els professors José María Fernández , Sara Pujol, Ramon Oteo i Santiago Montes.

Congrés sobre l’avantguarda hispanoamericana

Un total de 115 investigadors i estudiosos van coincidir en el congrés literari A través de l’Avantguarda Hispanoamericana: Orígens, Desenvolupament, Trans-

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

La Generalitat s’incorpora a l’Institut Pere Virgili E ls departaments de Salut i d’Innovació, Universitats i Empresa s’han incorporat al Patronat de l’Institut d’Investigacions Sanitàries Pere Virgili, aportant-hi una dotació econòmica de 4 milions d’euros en els propers cinc anys. El 30 de juliol passat la consellera de Salut, Marina Geli, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van mantenir una reunió durant la qual es va nomenar el professor Francesc Vidal director científic de l’Institut. La reunió del Patronat tenia l’objectiu de concentrar els esforços d’investigació i potenciar aquesta activitat per millorar la sanitat, i integrar la recerca bàsica, la clínica i la de salut pública a les comarques meridionals. Aplega els grups de recerca la Universitat, dels hospitals Joan XXIII, Sant Joan de Reus i Verge de la Cinta de Tortosa, i la xarxa d’atenció primària de les comarques de Tarragona. Després de la trobada a la URV, la con-

sellera va citar l’estudi recent de la revista científica Nature, que destaca Barcelona i Catalunya com una de les zones emergents del món en recerca biomèdica. La consellera va remarcar que cal investigar als hospitals i a la xarxa d’assistència primària, perquè és on hi ha els pacients. Amb l’entrada de la Generalitat, la composició del Patronat de l’Institut queda equilibrada entre l’Administració pública i els grups de recerca, i també queda proporcionada la participació dels dos departaments del Govern implicats. El Patronat està ara constituït per dotze membres, dels quals tres són representants de la Conselleria de Salut, tres de la Conselleria d’Innovació, Universitat i Empresa, tres de la URV i tres dels hospitals. La consellera Marina Geli presideix el Patronat de l’Institut, el qual està dirigit per un Comitè Permanent de cinc membres: el presideix el rector de la URV, Francesc

Xavier Grau, i el formen un representant del Departament de Salut, un del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa, un de l’Institut Català de la Salut i un de l’Hospital Universitari Sant Joan. El catedràtic de Medicina de la URV Francesc Vidal, responsable del Grup de Recerca Biomèdica de l’Hospital Joan XXIII, substitueix en el càrrec de director científic de l’IISPV Andreu Palou.

Seminari de Caracterització de Nanomaterials

postdoctorat a la Unitat d’Anàlisi Microestructural de la Universitat de Tecnologia (Sidney, Austràlia). Des de 1999 és professor del Departament d’Enginyeria Elèctrica i Informàtica en aquella Universitat. Actualment treballa en projectes de fabricació de transistors d’un únic electró fent ús de tecnologies com els nanocristalls de silici. També ha desenvolupat programari per simular imatges de microscopi electrònic de rastreig per interpretar dades de microanàlisi per raigs X i experiments de catodoluminescència, i en aplicacions de metrologia i litografia per feix d’electrons.

l’avenç fet pel grup de Química Quàntica en l’estudi de les “guardioles d’electrons” aplicables com a sensors químics. El treball que hi ha darrere de l’article esmentat forma part d’un projecte general europeu de química computacional de nanosistemes inorgànics i estudia les substàncies que reben el nom de polioxometal·lats (o POM). El treball publicat se centra en l’ús potencial de POM per estabilitzar metalls de transició en estats d’oxidació elevats per elements de la part dreta de la taula periòdica. El dibuix de portada de la investigadora de la URV Susanna Romo vol remarcar que els POM podrien ser útils per estabilitzar estats d’oxidació elevats en àtoms de Ferro, Manganesi i Ruteni. El grup de Química Quàntica és líder en l’estudi computacional d’aquests sistemes. La investigació que va ser portada a la revista es va presentar en el 234 congrés de la Societat Americana de Química, que va tenir lloc a Boston (Massachussets) a l’agost passat, i formarà part d’un capítol de la segona edició de l’Encyclopedia of Inorganic Chemistry (2009), editada per Wiley-VCH.

Dominique Drouin, de la Universitat de Sherbrooke (Québec, Canadà), va impartir el 10 de juliol passat el Seminari de Caracterització de Nanomaterials mijançant Tècniques Avançades de Microscòpia Electrònica de Rastreig. L’acte, organitzat pel Centre de Recerca en Enginyeria de Materials i Micro/Nanosistemes (EMaS), forma part d’un seguit de seminaris adreçats als membres d’aquest Centre i a la resta de la comunitat universitària. Durant la sessió es van exposar diferents tècniques avançades de caracterització de nanomaterials i nanosistemes acoblades a la microscòpia electrònica de rastreig (SEM, de l’acrònim anglès). Drouin és expert en la caracterització, nanoestructuració, nanomanipulació i nanofabricació de materials mitjançant tècniques com la catodoluminescència d’alta resolució i el feix de ions focalitzat (FIB, de l’acrònim anglès) acoblades a un microscopi electrònic de rastreig. Dominique Drouin és enginyer elèctric i doctor en Enginyeria Mecànica per la Universitat de Sherbrooke i va realitzar el

El grup de Química Quàntica de la URV, portada de Dalton Transactions L’article “Influence of polyoxometalate ligands on the nature of high-valent transition metal nitrido species”, del grup de Química Quàntica dirigit pel professor Josep M. Poblet, va ser portada de la revista científica Dalton Transactions, en el número de 14 d’octubre de 2008. Els autors signants de l’article són Nadya S. Antonova i Jorge J. Carbó, a més de Susanna Romo i Josep M. Poblet, i recull

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA

La URV estudia els riscos de la nanotecnologia Q uatre investigadors del grup de recerca de Fenòmens de Transport de la URV participen en el centre creat a la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles (UCLA), per estudiar els efectes mediambientals de la nanotecnologia. El centre té el suport econòmic de la Fundació Nacional de la Ciència (NSF) i l’Agencia per la Protecció del Medi Ambient (EPA) dels Estats Units. El Centre per a les Implicacions Mediambientals de la Nanotecnologia (CEIN en les sigles en anglès) treballarà per ajudar els investigadors a dissenyar nanomaterials segurs respecte als seus efectes sobre la salut i el medi ambient. Per això investigarà l’impacte dels nanomaterials en els organismes vius i les interaccions amb diferents sistemes biològics i ecosistemes. El desenvolupament de la nanotecnologia es basa a descobrir i aprofitar les propietats especials que tenen alguns materials a escala nanomètrica i permeten aplicacions en camps tan diversos com els ordinadors, els cosmètics o la medicina. En el projecte hi participen quatre inves-

Wolframio, un tipo con química, sèrie seleccionada a la Mostra Internacional de Ciència i Cinema de la Corunya La sèrie de vídeos de divulgació científica Wolframio, un tipo con química, dirigida pel professor d’Enginyeria Química de la URV Laureano Jiménez, va ser seleccionada per concursar a la secció oficial d’aquesta mostra internacional, que que va tenir lloc a la Corunya del 22 al 25 d’octubre. La sèrie seleccionada consta de cinc vídeos dirigits per Jiménez amb la col· laboració de Pere Estupinyà. Estan basats en el llibre del professor de la UB Claudi Mans, La truita cremada, 24 lliçons de química. Els vídeos tenen una durada d’entre 6 i 8 minuts i són històries protagonitzades per un jove excèntric, una mica maniàtic i força 12

tigadors de la URV del grup de recerca de Fenòmens de Transport: el catedràtic Francesc Giralt i el professor Jordi Grifoll, del Departament d’Enginyeria Química, i el professor Robert Rallo i l’investigador Albert Fernández, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques. Tots treballen en l’anàlisi de la informació (bioinformàtica) i en l’arquitectura informàtica del Centre, i per tant en la definició dels protocols de gestió de dades i les aplicacions informàti-

ques que han de facilitar el treball col· laboratiu entre grups investigadors i grups de recerca diversos i de diferents disciplines. D’altra banda, la URV, conjuntament amb l’equip del professor Cohen de la UCLA, elaborarà models de toxicitat i del transport de les nanopartícules per tal de relacionar l’estructura molecular dels nanocompostos amb els seus efectes i com es comportaran en diferents medis, com l’aigua, les membranes o els organismes vius.

insegur que d’una manera molt informal intenta resoldre amb els seus coneixements científics els problemes davant una cita romàntica: fer molt urgentment un ou dur en les condicions del cim de l’Everest i en les del fons del mar, preparar glaçons d’aigua salada per a les seves copetes, fer una salsa en què lliguin elements irreconciliables com ou i oli, fer una truita i netejar els estris, etc. Tot plegat, presentant la química de forma amena i divertida i transmetent-ne els aspectes positius. Aquesta sèrie vol contribuir a minimitzar la quimifòbia i té com a objectiu despertar l’interès dels joves per una sèrie de temes químics que després els professors podran desenvolupar. Els vídeos han estat protagonitzats per actors professionals amb el suport econòmic del Ministeri d’Educació i Ciència, de la Fundació Espanyola de

Ciència i Tecnologia i de la Setmana de la Ciència de la URV, amb la col· laboració de la UB.

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

IV Trobada de Joves Investigadors dels departaments de Química Investigadors joves predoctorals i postdoctorals del Departament de Química Física i Inorgànica i del Departament de Química Analítica i Química Orgànica van fer la IV Trobada l’1 de juliol a la sala de graus de la Facultat de Química, organitzada per primer cop de forma conjunta entre tots dos departaments. Gabriel Tojo, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, va pronunciar la conferència inaugural, que es titulava “Galchimia, S.L., gestación y evolución de un spin-off universitario”, dedicada a la transferència de coneixement. Rojo va exposar l’experiència de creació d’aquesta empresa.

La formació

Premi Jaume Vicens Vives al projecte docent de l’EUTO L’

Escola Universitària de Turisme i Oci (EUTO) ha estat premiada amb la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària. El guardó es va lliurar el 22 de setembre a la UB, en el transcurs de la inauguració del curs del sistema universitari de Catalunya. L’EUTO ha desenvolupat un projecte de millora de la qualitat docent en el marc del procés d’adaptació a l’EEES, utilitzant, entre d’altres, eines de simulació d’empreses turístiques, mitjançant les quals els estudiants aprenen els coneixements adquirits a la carrera en un entorn gairebé real. El projecte de la URV distingit s’anomena “De la qualitat docent a la qualitat total: l’espai europeu d’educació superior (EEES) com a estratègia per a un nou paradigma a l’EUTO”. S’ha aplicat des de l’any 2004 fins al 2007, per crear una dinàmica de millora contínua de la qualitat. L’objectiu ha estat assolir un sistema

V Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació Uns mil professionals de l’àmbit universitari, professorat i tècnics de gestió involucrats en la millora de la qualitat docent i la innovació, van assistir al V Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació. Els instituts de ciències de l’educació de les set universitats públiques de Catalunya van organitzar l’esdeveniment, que va tenir lloc al campus de Cappont, de la Universitat de Lleida, del 2 al 4 de juliol. El Congrés, que té caràcter bianual i per part de la URV hi van assistir professors i grups d’innovació de l’ICE, enguany portava per títol “El canvi de la cultura docent universitària”. Graham Gibbs, professor de la Universitat d’Oxford i reconegut expert en docència universitària, va pronunciar el 2 de juliol la conferència plenària “Perspectives internacionals en el desenvolupament de

d’assegurament de la qualitat dels programes formatius impartits en la diplomatura de Turisme i en el màster oficial en Direcció i Planificació del Turisme. En el projecte s’han implicat activament el professorat, l’alumnat i el personal d’administració i serveis, i l’ha coordinat la professora Victòria Sánchez. La Distinció Jaume Vicens Vives ha reconegut a tot Catalunya la qualitat docent universitària de quatre professors i de sis equips docents. Sobretot s’ha valorat la tasca de renovació docent, la formació

del professorat i l’elaboració de manuals i materials docents al servei de les universitats. Cadascun dels premis està dotat amb 20.000 euros. Les candidatures a la Distinció Vicens Vives, que s’atorga des de l’any 1996, les presenten els consells socials de les universitats públiques catalanes, o òrgans equivalents de les universitats privades, i la proposta es tramita a través de la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

l’ensenyament en la investigació universitària”. Durant les sessions també es va fer un acte acadèmic durant el qual Claudi Alsina, de la UPC, va parlar sobre “La innovació docent universitària: una forma de viure la professió”. Va presidir l’acte el Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet. Conferències, tallers i comunicacions orals van completar el contingut del congrés, que va finalitzar amb una taula rodona sobre la internacionalització de les universitats. Hi van participar Carme Figuerola, vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació de la UdL; Pello Salaburu, de la UPV-EHU; Luisa Morgado, de la Universitat de Coïmbra, i Jaume Pagès, d’Universia.

Grau, van signar el passat 22 d’octubre un conveni de col·laboració per crear l’antena del coneixement de Valls, que forma part del Campus Extens de la Universitat. El conveni té una durada de tres anys prorrogables automàticament d’any en any, amb el compromís comú entre totes dues institucions. L’Ajuntament de Valls proporcionarà la ubicació de l’antena, a Casa Caritat. Aquesta comptarà amb diferents dependències: un espai d’atenció/ aula, amb ordinadors amb connexió a Internet i ADSL, un auditori per fer cursos i conferències, i un despatx de direcció i gestió. També assumeix les despeses de manteniment i de suport tècnic. De la seva banda, la Universitat Rovira i Virgili s’encarregarà del personal de l’antena i altres despeses, i es crearà una comissió tècnica mixta que coordini la creació del centre.

Nova antena del coneixement a Valls L’alcalde de Valls, Albert Batet, i el rector de la URV, Francesc Xavier

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA FORMACIÓ

Augmenta el nombre d’inscrits a la URV Ciutadana N

omés el primer quadrimestre d’aquest curs, la URV Ciutadana ja ha superat en nombre d’inscrits els que es van registrar durant tot el curs passat. En total són 46 les persones matriculades per a aquesta primera part del curs, que aporta com a novetat l’eliminació de la restricció del màxim de matrícula per quadrimestre. Com l’any anterior, les assignatures que han tingut més èxit han estat les de la Facultat de Lletres, així com les impartides a la Facultat de Ciències Jurídiques. El període de matrícula per al segon quadrimestre s’obrirà del 12 al 16 de gener de 2009. El 25 de juliol passat es va celebrar l’acte de reconeixement i de lliurament de certificats als alumnes de la primera edició d’aquest programa,

Joan Salvadó analitza el conflicte entre la producció de biocombustibles i d’aliments El catedràtic d’Enginyeria Química de la URV, Joan Salvadó, va analitzar la disjuntiva plantejada per la creixent dedicació de l’agricultura a la producció d’energia en forma de combustibles, en perjudici de la producció d’aliments. Ho va fer convidat per l’anuari tècnic CP/RAC, del Centre d’Acció Regional per la Producció Neta. Segons Salvadó, l’augment del preu del petroli ha facilitat un increment de les tecnologies de producció de combustibles líquids d’origen renovable. La utilització de la fotosíntesi per a aquesta finalitat sembla adient, un cop vist el seu paper en la captació de diòxid de carboni i l’alliberament d’oxigen. Però cal tenir en compte la pressió d’aquest procés sobre els mercats alimentaris. Salvadó considera que per als països productors d’energies renovables, el procés pot significar una millora si s’avança en dos fronts. D’una banda, buscant d’espècies que no siguin competitives amb els cultius alimentaris i, de l’altra, trobant un equilibri sostenible entre aliments i energia. 14

corresponent al curs 2007-08, gràcies a la qual 39 persones més grans de 55 anys van poder estudiar a les aules universitàries. A l’acte hi van participar el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i la vicerectora de Comunitat Universitària i Estudiants, Maria Bargalló. El programa URV Ciutadana fa possible que persones més grans de 55

anys puguin estudiar, sense titulació prèvia ni prova d’accés, les assignatures que escullin i que conformin un pla d’estudis personalitzat. Poden optar a un certificat d’aprofitament, que comporta una avaluació positiva de l’assignatura, o a un certificat d’assistència. La consecució de 60 crèdits avaluats positivament els dóna un títol propi.

El CP/RAC promou la producció i el consum sostenible a la conca del Mediterrani sota els auspicis del programa mediambiental de les Nacions Unides (UNEP) i dins del Pla d’Acció per la Mediterrània (Barcelona 1975). Aquesta organització treballa des de Barcelona i publica un anuari tècnic que recull experiències i opinions d’experts de la regió mediterrània.

de comunicació necessàries per impulsar la projecció de les universitats al món. S’hi van organitzar conferències, presentacions de casos pràctics i taules rodones, en les quals van participar experts nacionals, estatals i internacionals. En el marc de les Jornades també es va dur a terme l’assemblea anual ordinària de l’Associació.

La URV organitza a Tarragona les Jornades de Formació de l’AUGAC Una centenar de professionals de la comunicació van assistir, del 23 al 25 d’octubre, a les Jornades de Formació de l’Associació de Professionals de Gabinets de Comunicació d’Universitats Espanyoles, públiques i privades, i centres d’investigació (AUGAC), que van tenir lloc al Paranimf del Rectorat. Les Jornades es titulaven “Internacionalització i comunicació: reptes de la universitat i de la ciència”. La URV, membre de l’AUGAC, va organitzar enguany l’esdeveniment, de caràcter anual, a Tarragona. En aquest cas les persones participants van estudiar el repte de la internacionalització i les noves estratègies

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Taller d’Espai Lingüístic Personal Amb l’objectiu d’aconseguir que les persones se sentin còmodes parlant català, els dies 10, 11 i 18 d’octubre es va fer a la Facultat de Lletres de la URV el Taller d’Espai Lingüístic Personal (TELP): recursos per afrontar situacions de conflicte lingüístic. El TELP està concebut com un curs de formació en què, a través d’una eina com la psicologia, s’adquireixen una sèrie de recursos que ajuden a afrontar situacions de conflicte lingüístic. Els organitzadors d’aquest Taller són l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC) i el Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona, amb el suport de “Tu Ajudes”, de la Generalitat.

El conflicte, 70 anys després

Congrés Internacional d’Història sobre la Batalla de l’Ebre A

mb l’objectiu de conèixer els motius, l’evolució dels fets i les conseqüències d’un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil Espanyola, del 24 al 26 de juliol es va fer a Móra d’Ebre el Congrés Internacional d’Història sobre la Batalla de l’Ebre, 70 anys després. El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura; l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Josep Duran; el president de Terra de Germanor, José Luis Gamero, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van inaugurar les sessions al teatre municipal La Llanterna, de Móra. L’Associació Terre de Fraternité, el Memorial Democràtic de la Generalitat i la URV van organitzar el Congrés, en el qual van participar destacats investigadors: Paul Preston (Escola d’Economia de Londres), Angela Jackson (No Jubilem la Memòria), Serge Wolikow (Universitat de Borgonya), Gabriel Cardona (UB), Ricardo Miralles (Universitat del País Basc), Marco Puppini (Universitat de Trieste), Robert S. Coale (Universitat París 8), José Luis Martín (UAB) i Xavier Moreno i Josep Sánchez

Cervelló (URV), aquest últim director del comitè científic. També hi van prendre part antics brigadistes internacionals que havien participat a la Guerra Civil. Durant les sessions es van tractar temes sobre la Batalla de l’Ebre, la conjuntura política, el context internacional o altres paisatges de la Batalla. Les taules rodones van girar entorn dels mites de la Guerra Civil, la visió general de la Guerra, la societat de nacions davant la Guerra Civil, la batalla decisiva, èpica i lírica sobre la Batalla de l’Ebre, la no-intervenció, l’eix d’ajut a

Franco i l’impacte territorial i sociològic, així com la vida quotidiana. Entre els participants hi havia gent de setze nacionalitats diferents, a més d’alumnes de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre. A més, es van organitzar una sèrie d’actes paral·lels, com la inauguració a Corbera d’Ebre del Centre d’Interpretació de la Batalla de l’Ebre, presidida pel president de la Generalitat, José Montilla, i pel conseller Saura, el 25 de juliol. L’endemà es va fer una escenificació històrica del pas de l’Ebre per l’exèrcit republicà.

XXIX Jornades d’Automàtica

nes 300 persones van participar del 3 al 5 de setembre en les XXIX Jornades d’Automàtica, organitzades per la Federació Internacional de Control Automàtic (IFAC) i el Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV. Es van posar en comú els darrers avenços aconseguits pels departaments d’enginyeria de sistemes i automàtica de les diferents universitats i centres d’investigació de l’Estat. Hi va assistir un considerable nombre d’empreses i professionals de l’àmbit industrial rela-

cionats amb aquesta temàtica, i també hi van participar destacats experts internacionals Va coordinar les jornades el professor del departament organitzador i docent a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Luis Martínez Salamero. La conferència inaugural la va pronunciar el reusenc exrector de la UOC i la UPC, Gabriel Ferraté, catedràtic de Processament de Dades en aquesta última universitat i un dels pioners de l’automàtica a l’Estat espanyol. Ferraté va parlar de “La automática: de las condiciones iniciales al presente, pasando por el futuro”.

La segona conferència plenària va anar a càrrec del professor Luís Basáñez i va tractar sobre “Telerobótica o la extensión de nuestras capacidades de acción y percepción”. A més, es va tractar sobre l’ensenyament de grau europeu d’Automàtica i l’elaboració del Llibre blanc d’enginyeria de control o control autòmàtic, sobre el qual es fa una taula rodona. Durant les Jornades es va fer una reunió de la Junta Directiva i una Assemblea General del Comitè Espanyol d’Automàtica. També es va entregar el Premi Nacional d’Automàtica CEA.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA FORMACIÓ

Dins de la política d’internacionalització de la URV

Curs de la Universitat de Berkeley a la Universitat d’Estiu L a Universitat de Berkeley va organitzar a la URV el curs d’estiu Les societats multiculturals després de l’11 de setembre , que es va impartir durant cinc setmanes a 35 alumnes. En aquesta línia, la URV treballa perquè, en un futur pròxim, més centres universitaris estrangers programin els seus cursos d’estiu a la Universitat. El departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley va organitzar el curs, que va dirigir el professor Ramón Grosfoguel. Es ve dedicar als immigrants i la integració en un context de conflictes. Per conèixer la situació a Catalunya, els participants es van entrevistar amb persones vinculades amb el món de la immigració. La majoria de l’alumnat que va assistir al curs procedia de l’estat de Califòr-

Conveni amb la Fundació Paulino Torras Domènech La URV i la Fundació Paulino Torras Domènech han signat un conveni de col·laboració per donar suport econòmic al màster oficial de Migracions i Mediació Social, que organitza el Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, i ofereix conjuntament amb les universitats de Lleida i Jaume I de Castelló. Entre els objectius del conveni destaca la col·laboració amb les publicacions de la Fundació i que el curs rebrà la col·laboració d’experts d’aquesta institució. L’aportació econòmica per al 2008 és de 3.000 euros. La Fundació Paulino Torras Domènech treballa per l’estudi de les migracions, la salut, els drets humans i el dret, en

nia, tot i que estava destinat al públic en general. Els docents eren nordamericans, de la URV i també de les universitats de la Sorbona, Moscou i Luxemburg. Alguns dels professors estrangers van impartir classe al curs organitzat per la URV a Salou, que tractava una temàtica relacionada: Societats complexes i diàleg global,

dirigit pel professor Àngel Belzunegui. Actualment la URV té establerts contactes amb la Universitat d’Illinois per impartir en el futur un curs d’Enginyeria Química. També es prepara un curs d’Arqueologia Clàssica, que s’organitzarà organitzar a Tarragona i a Roma. En Turisme i Enologia es treballa en la mateixa línia.

línia amb els objectius amb què es va fundar l’any 1970 a Barcelona: facilitar la inserció social dels immigrants (http:// www.fptd.org).

Curs d’introducció a la gemmologia

El màster en Migracions i Mediació Social és un programa adreçat a la formació de professionals dedicats a la intervenció social en les diferents orientacions: jurídica, administrativa, dels serveis socials i de la societat civil organitzada (ONG i altres tipus d’organitzacions). També vol preparar una part de l’alumnat per iniciar una carrera acadèmica i investigadora, ja que les ciències socials i jurídiques tenen un paper important en l’anàlisi dels processos migratoris, així com en la crítica a les actituds xenòfobes que mostra una part significativa de la societat receptora. La feina de recerca, des d’aquesta perspectiva, pot esdevenir una tasca divulgadora que la Universitat té també assignada.

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

El 9 d’octubre va començar a la Facultat de Química el curs de gemmologia Les Pedres Precioses: la Llum i el Color dels Tresors de la Terra, organitzat per la URV. Està coordinat per la vicedegana Núria Ruiz i els estudiants matriculats poden aconseguir 3 crèdits lliures. L’objectiu és ensenyar a conèixer i saber valorar les gemmes més importants en el món del comerç, descobrir des de l’origen fins a les tècniques analítiques i les aplicacions tecnològiques i comercials de les gemmes. El professorat està format per Esther Fusté, gemmòloga llicenciada en Història i cap del laboratori de l’Institut Gemmològic de Tarragona (ITG), i Àngel M. López, graduat en Gemmologia, especialista en adamantologia i gemmologia, docent i director de l’IGT.

UNIVERSITAT-EMPRESA

Neix la Fundació Centre Tecnològic de la Química de Catalunya L

a Fundació Privada Centre Tecnològic de la Química de Catalunya es va constituir el 4 de juliol passat. Aixoplugarà el Centre d’R+D+I en Química Sostenible, impulsat per la Generalitat, la URV i les empreses químiques, que es construeix al Parc Científic i Tecnològic, al campus Sescelades. El president de la Fundació és Joan Pedrerol, de Repsol. A l’acte de constitució hi van assistir Francesc Xavier Grau, rector de la URV; Jordi Rodríguez, gerent de l’Àrea de Transferència Tecnològica d’ACC1Ó CIDEM-COPCA, de la Generalitat; Miquel A. Pericàs, director de l’Institut Català d’Investigació Química, i representants de les empreses, entitats i institucions del sector que també formen part del CTQC com a patrons fundacionals. Són: Repsol S.A., Institut Universitari de Ciència i Tecnologia S.A, Basf Española S.L., Seda de Barcelona S.A., Bayer Polímeros S.L., Solarca S.L, T.Q. Tecnol S.A, Cotinsa S.A. i Panreac Química S.A., a més d’ACC1Ó CIDEMCOPCA, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i la URV. El Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i la Generalitat de Catalunya, a través d’ACC1Ó CIDEM/COPCA, aportaran prop de 4 M€ per posar en marxa les noves instal·lacions. El Centre neix com a element vertebrador en l’àmbit de la química i ha de permetre la interrelació del sector científic l’empresarial, de manera que

Conveni entre la URV i l’empresa de noves tecnologies energètiques Agni El rector de la URV, Francesc Xavier Grau; el director de l’empresa Agni, Joan Carles Virgili, i l’alcalde de Riudoms, Josep Maria Cruset, van sig-

assumiran, conjuntament amb el clúster de la química que s’està creant a Tarragona, el paper de motor del desenvolupament en aquesta àrea. La missió del CTQC és contribuir a millorar la sostenibilitat, la competitivitat, la innovació i el progrés tecnològic de les empreses del sector químic de Catalunya en un entorn global, mitjançant la prestació de serveis, l’execució de projectes d’R+D+I i la captació, adaptació i transferència de tecnologies innovadores en un marc de col· laboració amb altres agents. Entre les línies estratègiques del Centre, destaquen els àmbits de treball

seüents: impacte ambiental i sostenibilitat, biotecnologia i nanotecnologia industrial, biocombustibles, tecnologia de polímers, enginyeria i tecnologia de processos de producció, a més de seguretat industrial, línia transversal que implica totes les àrees.

nar el 31 de juliol un conveni de col· laboració per establir línies de col· laboració científica i tecnològica. Agni és una empresa internacional dedicada a les noves tecnologies aplicades a la generació energètica i a les energies renovables que s’ha establert a Riudoms. La col·laboració es concreta en l’exe-

cució de projectes i programes de recerca i desenvolupament, en cooperació en la formació de personal investigador i tècnic, en intercanvi de personal, en assessorament mutu i en coorganització d’activitats comunes de promoció social de la ciència. També inclou estades d’estudiants de la URV a l’empresa.

Durant la sessió es van elegir els càrrecs de representació i direcció: el president de la Fundació, Joan Pedrerol (Repsol Petróleo, S.A.); el vicepresident, el rector Francesc Xavier Grau; el director general, Miquel Borrajo (professor de la URV), i la secretària, Clara Pérez.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / UNIVERSITAT-EMPRESA

Caixa Tarragona subministrarà el carnet universitari

a Universitat ha adjudicat, després d’un concurs obert, el subministrament de la targeta xip que té, entre altres funcions, la de carnet universitari i permet la identificació i l’accés als serveis. L’entitat Caixa Tarragona gestionarà, per tercer cop, aquest servei. La targeta xip és una creació d’aquesta entitat i es convertirà en el carnet d’identificació de tota la comunitat università-

ria: professorat, alumnat, personal d’administració i serveis, i col·laboradors de la URV i la Fundació URV. La voluntat és disposar d’un únic element que serveixi com a clau d’accés per a tots els serveis que ja ofereix la institució, o que té previst de proporcionar durant els pròxims anys. Entre altres, els serveis als quals es pot accedir mitjançant la targeta xip són els de copisteria,

biblioteca, comerç electrònic, accés a serveis i espais com ara despatxos, laboratoris i aparcaments i accés a equipament informàtic. La targeta serveix també com a identificació personal en reunions i exàmens i està preparada per a processos de certificació digital. Opcionalment, i a voluntat dels usuaris, pot incorporar també serveis financers oferts per Caixa Tarragona.

S’entreguen les beques d’estudi Respol YPF

xin. Estan dotades amb 5.000 € anuals, prorrogables a tots els cursos, en les condicions previstes en les bases de la convocatòria. Els cinc alumnes de secundària beneficiaris d’enguany s’incorporen als estudis d’Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes, Psicologia, Dret, Administració i Direcció d’Empreses i Mestre en Educació Especial. Procedeixen de l’IES Terra Alta de Gandesa, del Col·legi Santa Teresa i de l’IES Campclar de Tarragona, del Col·legi

Sant Josep de Reus i de l’IES Deltebre. A l’acte de lliurament hi van ser presents Joan Pedrerol, director delegat a Tarragona de Repsol YPF; Maria Mas, directora de producció de l’àrea química del complex industrial de Repsol YPF; Àngel Cunillera, president del Consell Social de la URV; el rector, Francesc Xavier Grau, i Patrícia Olivé, directora del Centre d’Atenció a l’Estudiant (CAE), que va actuar com a secretària del jurat que va concedir els ajuts.

Cinc joves alumnes amb bon expedient acadèmic van rebre el 16 de setembre al Rectorat una beca per iniciar els estudis a la Universitat. És la tercera edició d’aquesta convocatòria, i en total se n’han beneficiat 12 estudiants. Aquestes beques permeten que joves ben capacitats i motivats per accedir a l’ensenyament superior puguin fer-ho, sense que raons econòmiques els ho impedei-

lA URV A FONS Investigadora de temes de ciència i gènere

Eulalia Pérez Sedeño inaugura el curs acadèmic 2008-09 La professora d’Investigació en Ciència, Tecnologia i Gènere del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Eulalia Pérez Sedeño, va pronunciar la lliçó inaugural del curs 2008-09, en un acte institucional celebrat el 29 de setembre al Paranimf de la URV. El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va remarcar la importància de la dimensió general de la Universitat en el seu discurs inaugural.

“Accions compensatòries en socie· tats democràtiques” va ser el títol de la conferència de la professora del CSIC, que ha investigat principalment sobre ciència i gènere. Durant la seva inter· venció va destacar la importància de la ciència en la societat i l’economia actuals, i va analitzar la situació de les dones en el món acadèmic i científic. Després de presentar estadístiques, va afirmar que es necessitarien més de cent anys per arribar a la plena integra· ció, igualitària, de les dones en la car· rera científica. Segons Pérez Sedeño, en el món acadèmic es constaten pràc· tiques de sexisme, individual i col· lectiu, i va defensar les accions com· pensatòries perquè “si la llei tracta com igual allò que és desigual, es perpe· tua la desigualtat”. La investigadora va recordar que igualtat no és el contrari de diferència, sinó de desigualtat. En la seva lliçó va exposar les conclusi· ons d’estudis científics internacionals sobre gènere i ciència, i va defensar que qualitat científica i mesures com· pensatòries (comissions paritàries, valo· ració dels projectes amb més dones investigadores) són plenament compa· tibles. Les mesures compensatòries o de discriminació positiva són d’aplica· ció urgent, per Eulalia Pérez Sedeño, ja que la ciència no es pot permetre prescindir del potencial de les dones. La URV ja disposa d’un Pla d’Igualtat, que s’aplica des de fa un any. El rector de la URV Francesc Xavier Grau va pronunciar el discurs d’inau· guració del nou curs acadèmic, durant el qual va remarcar la importància de la dimensió internacional de la Univer· sitat, perquè “tot el sistema universitari mundial està en ebullició i experimenta reptes i desafiaments semblants al nos·

tre”. Si l’EEES diri· geix el procés de canvi universitari a escala europea, hi ha tres fenòmens que influeixen en les universitats a escala planetà· ria: la globalització econòmica i cultu· ral, la democratit· zació de l’ensenya· ment superior i la revolució de vellut o d’emergència de l’economia del coneixement. La conjunció dels tres fenòmens ha fet néixer el concepte word class univer· sity, que es refereix a un rànquing global de les universi· tats, creat a la Universitat Shangai Jiao Tong, que és el més valorat en l’actu· alitat.

Internacionalització En aquest context mundial, a la URV és important la discussió estratègica que es du a terme a través de l’elaboració del Pla Estratègic d’Internacionalització, per fixar el posicionament desitjat i la conducta que s’ha de seguir. La Univer· sitat se sent identificada en la categoria d’”universitat investigadora generalista” i fuig de la falsa dicotomia entre ser “internacionalment rellevant” o “local· ment útil”. Com a institució està ben implantada en el territori, reconeguda pels agents socioeconòmics i alhora gaudeix d’un apreciable reconeixement internacional en recerca. Per Francesc Xavier Grau, les parau·

les clau d’inspiració en aquest curs són “confiança” i “impacte”: confiança de la societat en la URV, inseparable de l’auto· nomia universitària i de la transparència en la rendició de comptes; impacte com a agent fonamental en el desenvolupa· ment socioeconòmic i cultural de l’en· torn i en el coneixement, mitjançant la rellevància de l’activitat científica. El rector va tenir un record per als doc· tors honoris causa de la URV que van traspassar durant el curs anterior, Josep Benet i Josep Anton Baixeras. Com a cloenda de l’acte, la Coral de la URV, dirigida per Montserrat Rios, va inter· pretar el Gaudeamus Igitur. En l’acte també hi van intervenir el pre· sident del Consell Social, Àngel Cuni· llera; la comissionada per a Universitats i Recerca de la Generalitat, Blanca Pal· mada, i el regidor d’Educació i Universi· tat de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Sanahujas.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

Durant la inauguració del curs acadèmic 2008-09

50 alumnes, distingits amb premis extraordinaris E

ls alumnes també van ser pro· tagonistes a l’acte d’inaugu· ració de curs. Es van lliurar 41 premis extraordinaris de final d’estu· dis i 6 premis extraordinaris de doc· torat corresponents al curs 2006-07. A més, es van entregar els premis als 3 millors alumnes esportistes de la URV del curs 2007-08. Els premis extraordinaris de final d’estudis 2006-2007 es van atorgar, per ensenyaments i centres: a la Fa· cultat de Química, a Paula Alexandra Pena (ensenyament de Bioquímica) i a Anna Castell (ensenyament de Quí· mica). Van ser premiats els alumnes de la Facultat de Lletres següents: Xavier Grustan (Filologia Anglesa), Mònica Sales (Filologia Catalana), María Yes· enia Zazo (Filologia Hispànica), Eduar· do Roldán (Geografia), María Isabel Pérez (Història), Maria Cinta Mata (His· tòria de l’Art), María Lidón Escrig (An· tropologia Social i Cultural), Juan Luis Gonzalo (Periodisme), Núria Jiménez (Publicitat i Relacions Públiques) i Gem· ma Rovira (graduat superior en Estudis Alemanys). De la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, van rebre premis els estudi· ants: Soraia Amorós (Medicina), Agus· tí Noya (Fisioteràpia) i Cristina Moreno (Nutrició Humana i Dietètica). Els premis a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia van ser per a Victòria Morales (Pedagogia), Elena Teresa Castarlenas (Psicologia), Elisabet Pujol (Psicopedagogia), Marina Labra· dor (Educació Social) i Laura Arévalo (Mestre). Pel que fa a la Facultat de Ciències Jurí· diques, els premiats van ser: Sílvia Car· mona (Dret), Araceli López (Ciències del Treball), Laura Morales (Relacions Laborals) i Èlia Font (Treball Social). Els alumnes de la Facultat de Ciènci· es Econòmiques i Empresarials que van rebre les distincions són: Felipe Domín· guez (Administració i Direcció d’Em· 20

preses), Josep Gisbert (Economia) i Manel Casadó (Ciències Empresarials). De l’Escola Tècnica Superior d’Enginye· ria, els alumnes premiats van ser: David Rodríguez (Enginyeria Automàtica i Electrònica Industrial), Oleguer Huguet (Enginyeria Informàtica), Francisco Ja· vier Ramírez (Enginyeria Tècnica Indus· trial especialitat en Electricitat), Daniel Colavida (Enginyeria Tècnica Industri· al especialitat en Electrònica Industrial), Úrsula González-Nicolás (Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes), Susana Bujalance (Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió) i David Sali· nas (Enginyeria Tècnica en Telecomuni· cacions especialitat en Telemàtica).

ETSEQ Els premis de l’Escola Tècnica Superi· or d’Enginyeria Química van ser per a: Alberto Carrera (Enginyeria Química), Elia Gómez (Enginyeria Tècnica Indus· trial especialitat en Química Industrial) i Carlos Pedro Lahoz (Enginyeria Tècnica Industrial especialitat en Mecànica). A la Facultat d’Enologia, els alumnes guardonats van ser: Antonio Francis· co de Asís Serrano (Enologia) i Joan Soler (Enginyeria Tècnica Agrícola es·

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

pecialitat en Indústries Agràries i Ali· mentàries). L’alumna premiada de l’Escola Universitari de Turisme i Oci va ser Cinta Sanz (Turisme) i a l’Esco· la Universitària d’Infermeria, va rebre el premi Vanessa García (Infermeria). Els premis extraordinaris de doctorat de la URV es van concedir a Judit Ca· nadell (Departament de Química Analí· tica i Química Orgànica), Jesús Ramírez (Departament de Química Física i Inor· gànica), Carolina Serena (Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques), Blai Coll (Departament de Medicina i Cirur· gia), Susanna Borràs (Departament de Dret Públic) i Ricardo José Chimenton (Departament d’Enginyeria Química). També es van lliurar guardons als millors alumnes esportistes de la URV 200708, que reconeixen la importància de la pràctica de l’esport en la formació inte· gral de la persona. Els premiats en la ca· tegoria masculina van ser Abel Bernal i Enric Bescós exaequo, guanyadors del Campionat Universitari de Catalunya de Vòlei Platja. En la categoria femenina es va guardonar Berta Castells, atleta pro· fessional que va competir a les Olimpía· des de Pequín, en la segona participació en uns Jocs Olímpics.

Actualment es troba en fase de diagnosi

S’elabora el Pla Estratègic d’Internacionalització L

a URV va rebre del 15 al 26 de setembre la visita de David Stoc· kley, expert en internacionalització de la Universitat australiana de La Trobe, que va oferir assessorament en l’elabo· ració del Pla Estratègic d’Internaciona· lització. Durant la seva estada, Stockley va prendre contacte amb la institució i va assistir a les diferents reunions progra· mades per treballar en la fase de diag· nosi, en la qual es troba actualment el Pla. La internacionalització de la URV s’ha sotmès a estudi i a debat per poder pla· nificar-ne el creixement. El Pla Estratègic d’Internacionalització pretén conèixer la posició actual de la Universitat en el context internacional, i fer-la avançar en aquesta dimensió en els propers anys. La fase de redacció de la diagnosi de la situació de què es parteix es va esten· dre al llarg de setembre i octubre, i al novembre es preveu un primer esbor· rany, que es presentarà al Claustre. Del 15 al 26 de setembre els centres van fer reunions per conèixer i sistema·

titzar les relaci· ons internacio· nals establertes amb responsa· bles i persones implicades en la internacionalit· zació de les àrees de Ciències de la Salut i Enginye· ria i de Ciències Socials i Huma· nitats. També amb els socis externs de la Universitat, tant públics com privats, així com amb els serveis universitaris impli· cats en la internacionalització. El Consell Assessor del Pla, constituït per més d’una trentena de persones, es va reunir per primer cop el 18 de juny. El president és el rector, Francesc Xavier Grau, i el formen Montserrat Duch, vice· rectora de Postgrau i Relacions Internacio· nals, que dirigeix els treballs, i els vicerec· tors Santiago Castellà, Josep Manel Ricart, Mercè Gisbert i Rosa Solà; el gerent, Manuel Molina, i la coordinadora i res·

ponsable tècnica, Marina Casals. Al Consell hi ha vuit representants dels coordinadors de màsters internacionals i quatre coordinadors de mobilitat dels cen· tres. En formen part també els delegats del rector per a la internacionalització per àrees geogràfiques, els responsables dels serveis implicats en aquesta àrea, així com dos estudiants representants i tècnics d’URV Solidària i del Gabinet de Comunicació i Relacions Externes. Es preveu que el PEI estigui definitiva· ment enllestit al maig de 2009, que es presentarà al Claustre.

Representants de la Universitat de Ciències Aplicades de Tampere visiten la URV

A més, també van identificar àrees científi· ques d’interès comú.

Enllestit el projecte arquitectònic, el pas següent serà la licitació de les obres.

L’Ajuntament de Tortosa cedeix terrenys per al campus Terres de l’Ebre

La Federació de Grups de Dones del Tarragonès “experimenta” als laboratoris de l’ETSEQ

Una delegació de la Universitat de Cièn· cies Aplicades de Tampere va visitar, el 24 de setembre, facultats, escoles, labora· toris i l’institut del campus científic i tec· nològic de Sescelades. El rector, Francesc Xavier Grau, va acompanyar la delegació finlandesa, encapçalada pel rector de la Universitat, Markku Lahtinen, i el director de l’Institut Meda, Anasse Bouhal, de la mateixa institució. Ambdós centres ja havien treballat con· juntament en l’organització de la confe· rència de rectors de les universitats euro· mediterrànies que va tenir lloc el 2006 a la ciutat de Tampere. Allà va néixer el Fòrum Permanent Universitari Euromed, que es va crear sota la presidència finlandesa de la Unió Europea. Després de la visita, les dues universi· tats van mostrar interès per establir col· laboracions en diversos camps i es van comprometre a intercanviar d’estudiants.

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i el direc· tor del campus de les Terres de l’Ebre, Azael Fabregat, van signar l’1 d’agost un conveni per a la cessió de terrenys per al nou edifici universitari. El nou camps Terres de l’Ebre es construirà als terrenys del Parc de la Fira, prop del riu.

Unes 36 representants de la Federació de Dones del Tarragonès van visitar les instal· lacions de l’ETSEQ, acompanyades per personal de l’Escola, del Departament d’Enginyeria Química i del projecte Apqua al juliol passat. Durant la visita van poder realitzar activitats experimentals en un dels laboratoris de docència i van manifes· tar al professorat les seves necessitats més immediates de formació i recerca. Les activitats experimentals de les assis· tents van consistir en la fabricació d’un polímer i la realització d’un procés fisico· químic de tractament d’aigües residuals. Aquest model de visita és un recurs per potenciar la bidireccionalitat en les relaci· ons de suport i de transferència de conei· xements entre la Universitat i la societat.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

Segons l’informe de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari

Els joves graduats de la URV tenen una bona inserció laboral L

a majoria d’alumnes que sur· ten de la URV aconsegueixen feina abans d’acabar els estu· dis, durant el mes posterior a la gra· duació o en els tres mesos següents. Aquesta és la principal conclusió del III Informe d’inserció laboral dels universitaris, elaborat per l’Agèn· cia per a la Qualitat del Sistema Uni· versitari (AQU) que es va presentar al Consell de Govern del 10 de juli· ol passat. Aquest organisme estudia la inserció laboral dels universitaris de la promoció 2003-04 a tot el pa· ís, tres anys després de finalitzar els estudis. Es van graduar per la URV 1.935 persones i de l’àmplia mostra es· collida, 1.226 van respondre l’en· questa, xifra que representa un 63,36%. Per a la majoria dels gradu· ats la feina actual no és la mateixa que tenien fa quatre anys. En aquells moments, van aconseguir la prime·

ra feina abans d’acabar els estudis en un 32,4% dels casos. Un 25,2% dels alumnes treballava abans d’un mes d’haver acabat i el 18,2%, tres mesos després. La majoria d’aquestes ocupacions les van trobar a l’empresa privada. La majoria dels estudiants van afir·

mar que tornarien a fer els mateixos estudis i a la mateixa Universitat. Pel que fa a la formació continuada, la majoria va mostrar la seva intenció de fer-la, però en una altra universi· tat. Un grup de recerca elaborarà un estudi acurat de totes les dades co· negudes.

èxit d’acollida del I Campus d’Estiu

instal·lacions pròximes del CEIP de Pràctiques, col·laborador en aquest projecte. El professor Luis Marqués va ser el coordinador acadèmic amb la col·laboració del professor Saturnino Gimeno, tots dos de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. La intenció del CAE és repetir l’experi· ència de cara a l’any vinent i anar con· solidant aquest servei cada any amb més personalitat i més qualitat.

sones i a les Terres de l’Ebre, 360. Enguany es va reduir l’oferta de cursos a una quarantena per fer-la més sos· tenible i s’ha registrat un increment d’alumnat. El curs-congrés sobre la Batalla de l’Ebre va ser el que va tenir més èxit, seguit del curs virtual de negoci elec· trònic, el dedicat a l’empresa i els recursos humans, el d’enginyeria solar tèrmica, el de catalanisme polític i el de trastorns ginecològics en l’adoles· cència. També van tenir molts parti· cipants el d’aqüicultura i el dedicat a ment, cos i salut. De cara a futures edicions es pretén que la UE, que ara es realitza al llarg d’un mes, ofereixi activitats durant tot un trimestre. A més, en el marc de la internacionalització de l’activitat aca· dèmica, es treballa perquè altres uni· versitats estrangeres organitzin cursos d’estiu a la URV, com ho ha fet la Uni· versitat de Califòrnia a Berkeley.

Un total de 181 nens de 3 a 12 anys és el balanç del I Campus d’Estiu de la URV, un nou servei per a la comuni· tat universitària organitzat pel Centre d’Atenció als Estudiants. El Campus pretenia complementar la formació de nens i nenes amb acti· vitats de tipus esportiu, d’aprenen· tatge i de lleure. Dels 181 inscrits, la franja d’edat majoritària va ser la de 3-4 anys, amb 43 nens, seguida per la de 4-5 anys, amb 31. De les sis setma· nes en què es va dividir el Campus, la segona va tenir més èxit, amb 141 ins· cripcions, seguida de la tercera, amb 128. En total la demanda ha estat de 588 places (hi ha nens que van repetir més d’una setmana) i un 66% va uti· litzar el servei de menjador. Aquesta nova activitat es va desen· volupar a les instal·lacions de la Uni· versitat del campus Sescelades i a les 22

Un 40% més d’alumnes, a la Universitat d’Estiu 1.235 alumnes van seguir els cur· sos que la UE va organitzar a l’estiu al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Enguany hi van participar més estudiants de la Xarxa Vives i es va obrir més a la ciutadania general. Ara es treballa en la internacionalització d’aquesta activitat. En l’edició 2008 de la UE al Camp de Tarragona es van matricular 875 per·

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Dins de la convocatòria anuals de ajuts

La URV subvenciona set projectes de cooperació l’any 2008

a URV Solidària finança enguany set projectes de cooperació internacional promoguts per ONG de les comarques de Tarragona. Els projectes es porten a terme a Guatemala, el Sudan, el Camerun, Mèxic, l’Índia, Equador i Nicaragua i les subvencions atorgades sumen 60.000 €. Dels deu projectes que es van presentar a la convocatòria anual de subvencions de la URV, s’han atorgat un total de set a ONG de les comarques de Tarragona. Els ajuts concedits corresponen a un projecte de l’ONG MILPA-Tarragona per a la promoció, prevenció, assistència i enfortiment de les capacitats dels actes de salut comunitària a tres municipis de Guatemala. La URV també ha subvencionat Intermón Oxfam per a formació professional de dones i noies

joves a Bahr el Ghazal State (el Sudan). Al Camerun s’han donat diners a un projecte d’Agermanament Sense Fronteres per construir una casa de cultura a la localitat de Lobé. L’ONG Entrepobles ha rebut un ajut per a formació, microprojectes i comunitats obertes d’aprenentatge amb joves indígenes de Chiapas (Mèxic). A l’Índia també s’ha subvencionat un projecte de l’Associació PRABHAT-Tarragona, que suposa l’extensió del projecte dels petits budes. A Equador es finançarà part del projecte d’enfortiment del procés de gestió pública ambiental a la província d’Orellana, que porta a terme l’ONG Enginyeria Sense Fronteres. La URV també ha subvencionat un projecte de l’ONG La Cuculmeca, de gestió educativa per al desenvolupament a la localitat de Jinotega (Nicaragua).

Tres estudiants ajuden a controlar la contaminació a l’Amazònia URV Solidària i tres alumnes d’Enginyeria Química van realitzar aquest estiu el projecte “Protecció de la qualitat de l’aire a l’amazònia” gràcies a un ajut de 12.000 euros a que concedeix el Consell Social a iniciatives solidàries d’estudiants de la Universitat. Jordi Gutiérrez, Savitri Pàmies i Carlos Alcalde, de cinquè curs d’Enginyeria Química, van oferir durant dos mesos capacitació tècnica en matèria de contaminació química a tècnics locals i a les comunitats camperoles i indígenes més afectades per la contaminació per hidrocarburs, resultants de les explotacions petrolíferes a la zona. També van assistir com a observadors internacionals a les inspeccions ambientals dels episodis de contaminació. Paral·lelament, van dotar els agents locals d’equipament tecnològic per detectar compostos cancerígens presents al medi a conseqüència de l’extracció petrolífera de la regió.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

inauguració del curs acadèmic 2008-09

Premiats 24 alumnes de la Facultat de Medicina E

l 15 d’octubre passat es va celebrar a l’Aula Magna Francesc Calià de Reus la inauguració del curs acadè· mic 2008-09 de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, durant la qual es van entregar els Premis Sant Lluc i els ajuts predoctorals, amb la col·laboració de la Fundació Privada Reddis. Hi van assistir el rector de la URV, Francesc Xavier Grau; la degana de la Facultat, Montserrat Giralt, i l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. L’acte també va comptar amb la presèn· cia de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que va pronunciar la conferència inaugural, “La sanitat a Catalunya: servei públic, atenció universal i excel·lència”. Els Premis Sant Lluc 2008 s’han atorgat, en la modalitat de recerca, al treball “Neu· ronal Calcium Sensor 1 en la Sinapsi Neu· romuscular”, que han fet els alumnes Maria Auladell, Ada Esteban, Pilar García, Víctor Mateu i Anna Solé. En l’apartat mobilitats acadèmiques i clíniques, el tre· ball premiat ah estat “Innsbruck 2008”, de Marc Vallvè. En l’apartat de modalitats de cooperació, s’ha guardonat el “Pro· jecte de cooperació internacional Chiapas 07”, que han realitzat Irene Baño, Mònica Sancho, Olga Fuertes, Pilar Collar, Alex Guglieri, Anaïs López, Ester Altes, Arturo Renu i Albert Pons. Finalment, en la moda· litat d’educació per la salut, ha guanyat el treball “Celebrem els dies mundials”, de Gemma Beorlegui, Clara Blat i Aina Serra. Per primer cop, s’han concedit els ajuts

La URV participarà en la revisió del nou Pla estratègic i l’Agenda 21 de Reus El Ple de l’Ajuntament de Reus va dema· nar el passat 10 d’octubre la participa· ció de totes les entitats i els agents econò· mics i socials en la revisió del Pla estratègic de la ciutat i l’Agenda 21. Els represen· tants polítics municipals van afirmar que cal continuar amb el procés de l’any 1999, que engegava el Pla estratègic Reus Impuls 2005. Pla de Futur per a Reus, que va redactar la Facultat de Ciències Econò· miques i Empresarials. L’Agenda 21 Local 24

predoctorals de la Fundació Pri· vada Reddis per a la realització de la tesi doc· toral, que s’en· treguen un cop feta. Enguany s’han conce· dit els corres· ponents als dos cursos anteri· ors. Del 20062007 s’han donat a Gerard Aragonès i Anna Rull, i del curs 2007-08, a Patrícia Casas, Lolita Vilavert, Marta López i Marta Tomàs.

La Facultat de Ciències i Econòmiques i Empresarials va inaugurar el curs acadè· mic 2008-09 coincidint amb la celebra· ció del 20è aniversari dels estudis d’Em· presarials a Reus, el 28 d’octubre passat. Després que la degana de la Facultat, M. Glòria Barberà, donés la benvinguda a les persones assistents, van intervenir Francesc Cabré, expresident de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus; Josep Abelló, president del Consorci Hos· pitalari de Catalunya i exalcalde de la ciu· tat, i Josep Maria Bricall, doctor honoris causa per la URV i exrector de la Universi· tat de Barcelona. L’Escola Tècnica Superior d’Arquitec·

tura també va inaugurar el curs el passat 23 d’octubre a l’Aula Magna del cam· pus Bellissens. La lliçó inaugural, “Infra· estructures habitables”, va anar a càrrec d’Alfons Soldevila, doctor arquitecte per la UPC, professor a la mateixa universitat i autor singular en el panorama arquitec· tònic català. La Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia va obrir el curs el 13 d’octu· bre, amb l’exministra de Cultura i advo· cada Carmen Alborch, que va pronunciar la lliçó inaugural “La mitad del cielo, la mitad de la tierra, la mitad del talento”. El campus Terres de l’Ebre va inaugu· rar el curs acadèmic el 10 d’octubre. Dolores Furones, directora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentà· ries a Sant Carles de la Ràpita, va impar· tir la lliçó inaugural “Seguretat alimentà· ria del marisc: programes de vigilància i recerca”.

es va iniciar el 1997 i va donar lloc al Pla d’Acció Ambiental (PAA), aplicat des del 2003. Com a marc més ampli, el Pla Estratègic del Camp de Tarragona 2008-15, elabo· rat recentment per la URV per iniciativa de la Mesa Socioeconòmica del Camp i amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya, estableix que en el desenvolupament d’una ciutat s’han d’equilibrar quatre dimensions: equitat-habitabilitat, competi· tivitat, sostenibilitat i governabilitat. A més, properament s’aprovaran altres instruments de planificació territorial, com el Pla Territorial Parcial del Camp de

Tarragona i el Pla Director Urbanístic del Nucli Central del Camp. La coincidència en el temps de tots aquests processos fa més necessària que mai la renovació dels dos instruments de planificació, el Pla estratègic de la ciu· tat i l’Agenda 21. Els treballs per posarlos en marxa i gestionar-los s’han encarre· gat a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i al Centre d’Estudis de Dret Ambiental, que dirigeix la URV. La secreta· ria tècnica del procés serà responsabilitat de la càtedra Pedrol Rius d’Estudis Jurídics i Locals, creada a instàncies de l’Ajunta· ment reusenc i la URV.

Altres inauguracions

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Nou organigrama a la Universitat

Canvis en l’equip de govern per al curs 2008-09 E

l rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va fer públics el 2 de setembre passat els can· vis previstos a l’equip de govern per a aquest curs en diferents àmbits de res· ponsabilitat. La Dra. Montserrat Duch, fins alesho· res directora de l’Escola de Postgrau i Doctorat, va assumir a partir de l’1 de juny el càrrec i les funcions de vice· rectora de Postgrau i Relacions Inter· nacionals, amb l’objectiu d’identificar clarament el principal component de la política internacional de la URV en aquests moments: promoure i esten· dre internacionalment l’oferta de màs· ters i doctorats de la Universitat. Amb aquest canvi, el Dr. Santiago Cas· tellà, vicerector de Relacions Externes que havia assumit temporalment tam· bé les relacions internacionals, centra l’actuació en les relacions institucio· nals i la projecció social de la Univer· sitat, sobretot a través del projecte de Campus Extens, la cooperació i també les activitats de la Universitat d’Estiu. Per tal de reforçar l’activitat acadèmica de l’Escola de Postgrau i Doctorat, a partir de l’1 de juliol s’hi va incorporar com a directora la Dra. Aurora Ruiz, la

qual es responsabilitza dels processos transversals d’acreditació i verificaci· ódels ensenyaments de màsteri, i dels d’atorgament de mencions de quali· tat dels doctorats, així com de les ac· tivitats acadèmiques transversals, com ara el currículum nuclear dels màsters. A petició pròpia, el Dr Antoni Terceño, vicerector de Personal Docent i Inves· tigador i delegat del rector per a les relacions amb Amèrica del Sud, va deixar l’equip de govern a partir del 14 de setembre. L’assumpció de les seves funcions ha portat a introduir canvis en les tasques d’altres membres de l’equip: el Vicerectorat de Perso· nal Docent i Investigador el va assu· mir el Dr. Josep Pallarès, fins llavors vicerector de Transferència i Innova· ció, mentre que d’aquest Vicerecto· rat se n’encarrega el Dr. Josep Anton Ferré, el qual mantindrà la direcció de la FURV. El rector va agrair públicament al Dr. Antoni Terceño, com creu que ho va fer tota la Universitat, la dedicació a l’interès general de la institució i la fei· na feta en un àmbit tan sensible i en uns moments de tants canvis externs, com és el de la política del personal

docent i investigador. La intensa activitat que es du a ter· me en l’àmbit de l’ordenació aca· dèmica, amb la reforma de totes les titulacions oficials de la Universitat, re· comanava també alliberar d’algunes funcions el vicerector de Política Aca· dèmica i Científica, Dr. Josep Manel Ricart: la forta connexió que els insti· tuts de recerca adscrits a la Universitat (ICIQ, ICAC, IPHES i a partir d’enguany IREC-Energies Renovables i IIS Pere Vir· gili) tenen amb les diferents estructu· res de transferència de coneixement que representen els parcs científics i tecnològics, va fer recomanable que el Vicerectorat de Transferència i Inno· vació dugués a terme la relació amb aquests instituts. Finalment, el Dr. Enric Olivé va deixar la responsabilitat de les relacions amb la regió Euromed, la qual ha estat as· sumida per la vicerectora de Postgrau i Relacions Internacionals, mentre que manté la de la direcció de la càtedra UNESCO pel Diàleg Intercultural i In· terreligiós a la Mediterrània i les fun· cions de secretari executiu d’EPUF, d’acord amb l’encàrrec que li va fer aquesta associació.

Josep Joan Moreso, president de l’ACUP

Imma Tubella, vicepresidenta; el rec· tor en funcions de la UB, Josep Sami· tier, que actuarà com a secretari; el president del Consell Social de la URV, Àngel Cunillera, vicepresi· dent segon, i el president del Consell Social de la UB, Joaquim Coello, vice· president tercer.

i Innovació, com amb els estudiants del Centre de Formació Permanent i tots els agents que participen en els quatre parcs científics i tecnològics.

El rector de la UPF, Josep Joan Moreso, va assumir la presidència rotatòria de l’ACUP per al curs 200809. El president del Consell Social de la URV, Àngel Cunillera, ocupa la segona vicepresidència de l’Associa· ció i és membre de la Junta Directiva. Així es desprèn de la reunió ordinà· ria que es va fer el dimarts 14 d’octu· bre a la UPC, en què es van renovar els càrrecs directius de l’Associació. Moreso pren el relleu de la fins ara presidenta i rectora de la UdG, Anna Maria Geli. La Junta directiva de l’ACUP es com· pleta amb la rectora de la UOC,

La web de la URV i de la Fundació estrenen nova versio

La web de la Fundació (http://www. fundacio.urv.cat) presenta de manera més clara les tres funcions que té encomanades: formació, transferèn· cia de tecnologia i parcs científics. S’hi ha fet una redistribució de continguts i un canvi d’imatge.

Des d’abans de l’estiu, la web de la Fundació URV compta amb una nova versió que pretén facilitar la relació de tota la Universitat i la Fundació amb l’entorn, tant amb les empreses que desenvolupen projectes a través del Centre de Transferència de Tecnologia

De la seva banda, la web institucional de la URV (http://www.urv.cat) també ha estrenat una nova versió, que inclou millores en l’estructura i el dis· seny, tot i que se’n mantenen els con· tinguts.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

Segons la primera assignació de places universitàries a Catalunya

Augmenta un 9,75% el nombre d’alumnes assignats a la URV E

l nombre d’alumnes corresponents a la primera assignació de places universitàries a Catalunya ha augmentat significativament respecte al curs anterior. De 2.543 que van estudiar a la Universitat el curs 2007-08, s’ha passat a 2.791, un 9,75% més. D’aquestes persones, 1.732 són dones i 1.059, homes. En el conjunt del sistema català, l’augment ha estat del 2,18% de mitjana. Per a la URV, els resultats de la preinscripció són molt satisfactoris, ja que s’ha incrementat el nombre d’estudiants que han triat la Universitat en la primera preferència. Enguany han estat 3.565 persones, per les 3.365 del curs passat, dada que representa un 5,94% més, mentre que en el conjunt de les universitats catalanes aquest augment ha estat del 3,29%. La demanda d’estudis en primera preferència a la URV suposa el 7,66% del total

La URV, per la racionalització d’horaris El president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols, Ignacio Buqueras, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van formalitzar la intenció de treballar conjuntament amb la signatura d’un conveni el passat 1 d’octubre. Aquest acord de col·laboració vol engegar accions encaminades a estudiar i analitzar la influència dels horaris actuals en diversos àmbits territorials i sectors productius, amb l’objectiu de canalitzar les demandes socials i potenciar modificacions que permetin una millora en la racionalització dels horaris. Es tracta de donar més valor al temps i a la seva gestió, sensibilitzar la societat en aquest sentit i realitzar activitats conjuntes de cooperació, formació, desenvolupament de programes i projectes específics en les àrees que es determinin.

del sistema català, nivell similar als anys 2007 i 2006, quan va ser del 8% i el 7,6 % respectivament. Els ensenyaments de la URV més sol· licitats en primera preferència han estat: Medicina (531 persones), Infermeria a Tarragona (207), Mestre/a en Educació Infantil a Tarragona (196), Fisioteràpia (182) i Administració i Direcció d’Empre-

Per això s’establirà un intercanvi d’informació sobre recursos, programes de formació i projectes d’investigació i desenvolupament en salut. La concreció d’aquestes activitats s’haurà de plasmar en convenis específics.

Concedits els Premis de Recerca de Batxillerat de la Facultat de Lletres Evangelina Rubio, Juli Gens i Ester Maixé, de l’IES A. Martí Franquès de Tarragona, juntament amb Aida Albert, de l’IES Torreforta, a més de Maria Garcia, de l’IES de Flix, i Àngels Barberà, de l’IES Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona, han estat els alumnes premiats en l’edició d’enguany. El premi consta de 150 euros en material bibliogràfic per als guanyadors i 100 euros per al seu centre, a més de 300 euros d’ajut per als estudiants si es matriculen el curs vinent en algun ensenyament de la Facultat

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

ses (155). L’ensenyament de Medicina de la URV, a Reus, figura entre les 10 notes de tall més altes del sistema universitari català, i el de Biotecnologia, a Tarragona, entre els 15 primers. Les notes de tall més altes de la URV s’han registrat en Medicina (8,28), Biotecnologia (7,98), Arquitectura (6,98), Fisioteràpia (6,69) i Mestre/a en Educació Infantil a Tarragona (6,54).

de Lletres de la URV. El diploma acreditatiu es va entregar en l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2008-09 a la Facultat de Lletres.

La Coral de la URV participa al 6è Festival Internacional de Cant de Sant Petersburg Sant Petersburg va acollir entre els dies 1 i 6 d’agost el 6è Festival Internacional d’Art Coral Singing World, un certamen que va aplegar una quarantena de corals de tot Europa, entre les quals hi havia una única representant catalana, la Coral de la URV. El cor dirigit per Montserrat Rios va oferir quatre concerts a la Venècia del Nord en els quals va donar a conèixer al públic rus diverses peces de la tradició musical catalana com “Ton pare no té nas” o “Amor mariner”, així com altres peces del seu repertori habitual.

gent de casa Antoni Pigrau és catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la URV

Membre de l’Institut Català Internacional per la Pau E l Parlament de Catalunya va designar l’11 de juliol passat Antoni Pigrau, catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Institucionals de la URV, membre de la Junta de Govern de l’Institut Català Internacional per la Pau. També es van triar altres vuit membres d’entre una vintena de noms proposats pel Consell Català de Foment de la Pau. Antoni Pigrau és catedràtic de Dret Internacional Públic de la URV i exerceix la docència a la Facultat de Ciències Jurídiques. Director del Grup de Recerca en Dret Ambiental, dirigeix el màster oficial en Dret Ambiental i el curs de postgrau en Cooperació Internacional. Ha estat membre del Consell de Direcció de la Universitat, com a secretari general i com a vicerector de diferents àrees, i coresponsable de la Comissió URV Solidària. Les persones escollides havien de comptar amb un prestigi reconegut com a experts o estar vinculats a la societat civil organitzada en l’àmbit de la pau, amb experiència en la recerca, el dret internacional públic, les relacions internacionals, la resolució no violenta de conflictes, el foment de la pau i el respecte a la democràcia i els drets humans. Els altres membres escollits pel Parlament per formar part de la Junta de Govern de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) van ser: Tica Font, presidenta de la Federació Catalana d’ONG per la Pau; Arcadi Oliveres, president

del Consell Català de Foment per la Pau; Anna Bastida, professora de Didàctica de Ciències Socials; Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals (UAB); Vicenç Fisas, director de l’Escola de Cultura de Pau (UAB); Josep Maria Terricabras, catedràtic del Departament de Filologia i Filosofia (UdG); Mònica Sabata, directora de Linguapax, i Àngels Mataró, directora de l’ANUE. La Junta és el màxim òrgan de govern, direcció i administració de l’ICIP. Estarà integrada per 12 membres: els mou escollits el 16 de juliol i tres designats pel Govern de la Generalitat. La Junta decidirà el president/a, nomenarà el director/ a i designarà les persones membres del Consell Assessor Internacional. També aprovarà un pla anual d’activitats i un pla estratègic que serà presentat al Parlament. El president/a serà elegit per la Junta de Govern d’entre els membres escollits pel Parlament i no podrà ocupar aquest càrrec més de dos mandats consecutius. El director/a és nomenat per la Junta de Govern a

proposta del president/a a través d’un procés de selecció per concurs entre persones amb experiència professional rellevant. El Consell Assessor Internacional estarà integrat per catorze membres designats per la Junta de Govern, després d’haver consultat el Consell Català de Foment de la Pau. Set membres seran escollits entre professionals i personal acadèmic amb experiència internacional en l’àmbit de la recerca i l’acció per la pau i la resolució no violenta de conflictes. Les set restants seran escollides entre persones de prestigi i reconeixement popular com a promotores de pau, desarmament i resolució no violenta de conflictes. El Consell ha d’emetre informes sobre el pla estratègic i el pla anual d’activitats de l’ICIP.

Onze alumnes reben les Distincions de la Generalitat a les PAU

lificació d’excel·lent a les PAU de juny de 2008. El segueixen Anna Chillida, de l’IES Sòl de Riu d’Alcanar, amb un 9,33, i Oriol Piñol, de l’IES Joaquim Bau de Tortosa, amb un 9,27. El millor estudiant català va ser Eduard Ansaldo, de Barcelona, que va obtenir un 9,94.

Un total de 112 estudiants de tot Catalunya van rebre aquesta distinció el 16 de juliol passat als jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona de mans del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i de la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada.

Dídac Martínez, de l’IES Torredembarra, amb una nota de 9,42, encapçala la llista dels onze alumnes de la demarcació de Tarragona que van obtenir una qua-

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / GENT DE CASA

Premi a la innovació docent de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

L’alumne José Miguel Millán, premiat per l’As· sociació Catalana d’Intel· ligència Artificial

Fàtima Sabench, Mercè Hernàndez, Antonio Sànchez, Santiago Blanco, Jesús Sànchez, Joan Doménech, Joan Priet, Jordi Jara i Daniel del Castillo, són els autors de la comunicació oral “Innovació docent a l’ensenyament de la Cirurgia dins el pregrau”. El treball d’aquests professors de la URV va ser premiat a les XIX Jornades Comarcals de Cirurgia a Catalunya, que es van fer els dies 2 i 3 d’octubre al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.

“Aged-based execution of medical guidelines represented in the SDA* formalism” és el títol del projecte de final de carrera d’Enginyeria Informàtica del curs 200607 de l’alumne José Miguel Millán. El treball ha rebut un accèssit al premi al millor PFC que cada any atorga l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial.

La comunicació explica la metodologia docent que s’aplica a l’ensenyament teòric i pràctic de la cirurgia en la Unitat de Cirurgia de la Facultat, que dirigeix Daniel del Castillo.

Aquesta recerca s’inclou en el projecte europeu de recerca K4Care, liderat pel professor David Riaño. S’hi va dissenyar i desenvolupar el prototipus d’una plataforma, basada en agents intel·ligents i accessible a través de la web, que proporcionaria els serveis bàsics necessaris a una uni-

tat d’atenció sanitària a domicili, la qual permetria coordinar automàticament el tractament personalitzat d’un pacient. El projecte ha estat dirigit per Antonio Moreno, cap del grup de recerca Tecnologies Intel·ligents Avançades per a l’Adquisició del Coneixement (ITAKA).

mitja2008.pdf 11/07/2008 9:40:42

l r a i

a é b

s a m

a am m a t r i a o ar u f n g , i . a ció l w ta ma w o T or w f

gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

m o .c

n s r e r r a nt e e t p I l p m

ció

v te

Cada minuto, una revolución

El Festival de Cinema de Sitges selecciona una producció d’estudiants de la URV

l videoclip de creació Cada minuto una revolución va ser seleccionat per als premis Nova Autoria, en el marc del Festival Internacional de Cinema de Sitges, que es va fer a la localitat del Garraf del 2 al 12 d’octubre. Els autors són Eloy Ortiz, Marc Igual, Luismi Hurtado i Jacob Dalmau.

Els estudiants cursen Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat, van ser nominats a la millor direcció-realització, al millor guió i a la millor composició musical original. El guió és de Marc Igual, la producció és de Jacob Dalmau, la interpretació és de Lisa Rosaz, el director de fotografia és Eloy Ortiz i la música és d’Orbital, The girl

with the sun in her head. La producció es va fer la primavera de 2007 i dura 2 minuts. El videoclip explica que cada minut d’una revolució sufocada dóna pas a una nova revolució. En un bucle infinit com l’estructura d’aquesta videocreació, una noia lluita contra l’oblit del record i la pròpia degradació física.

La Fundació Privada Reddis lliura les beques als estudiants d’Econòmiques

5 i IFI (Rouen, França) , Wupertal (Alemanya) , IMC-Crems (Àustria) , West of Scotland (Escòcia), Mòdena i Nàpols-Federico II (Itàlia), Limerick (Irlanda), Dalarna (Suècia) i Weber (Utah, Estats Units).

les metodologies docents o sobre l’avaluació continuada. Hi van participar 1.072 persones. S’entreguen els premis Gresol de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

L’alumna Emma Hernández guanya un iPOD

Com cada any, 25 estudiants de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials han aconseguit una beca que la Fundació Privada Reddis atorga des del 1995. L’acte d’entrega de les beques es va celebrar el 16 de juliol a la seu de la Fundació a Reus, i va ser presidit per Eduard Valveny, president de la Fundació; Pau Abelló, patró de la Fundació; M. Glòria Barberà, degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, i Albert Fonts, coordinador de Relacions Internacionals del centre. La Fundació atorga aquestes beques als alumnes d’aquest centre que realitzen una estada acadèmica en una universitat estrangera. La dotació total de la beca és de 18.030 euros, que s’ha repartit entre els 25 joves en funció del nombre de mesos que ha durat l’estada realitzada. Aquest curs 2007-08 els joves han estat a les universitats de París

Un iPOD Classic 80 va ser el premi que es va sortejar entre els estudiants que van respondre el qüestionari institucional de percepció de la docència, adreçat als alumnes a partir de segon curs. L’alumna Emma Hernández va ser la guanyadora, i el lliurament del premi es va fer l’1 de juliol a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. A l’acte hi van assistir la vicerectora de Política Docent i EEES, Mercè Gisbert, i el responsable del Servei de Recursos Educatius, Javier Legarreta. El qüestionari preguntava l’opinió sobre les competències que s’havien d’adquirir durant els estudis, sobre

Els alumnes amb els millors expedients de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials del curs 2007-08 són María Felicidad Seco, Montserrat Cornet i David Capitán. Per aquest motiu, van rebre el passat 28 d’octubre els premis que concedeix la Fundació Gresol, que es van entregar en el marc de la inauguració del curs de la Facultat i de la celebració del 20è aniversari dels estudis d’Empresarials a Reus. María Felicidad Seco té el millor expedient acadèmic de la diplomatura de Ciències Empresarials, Montserrat Cornet, el de la diplomatura d’Administració i Direcció d’Empreses i David Capitán, el de la llicenciatura d’Economia.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / GENT DE CASA

És doctor honoris causa de la URV

Lluís Delclòs ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina E l radiòleg, professor emèrit de la Universitat de Texas i doctor honoris causa de la URV, Lluís Delclòs, ha ingressat a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya com a corresponent estranger. L’acte de benvinguda es va celebrar el passat 7 d’octubre, i Delclòs hi va pronunciar un discurs sobre “Guariment i qualitat de vida com a objectiu del tractament del càncer, un llarg i penós camí”. Delclòs és un dels màxims experts en radioteràpia oncològica. Nascut a Tarragona, va fer gran part de la seva carrera professional als Estats Units. Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona l’any 1950 i es va formar en l’especialitat de radiologia a Anglaterra, on va ser metge resident al Christie Hospital & Holt Radium Institute

de Manchester. El 1960 va marxar als Estats Units com a becari de la Fundació Bertner de la Universitat de Texas, i des d’aleshores ha estat vinculat al MD Anderson Cancer Center, a Houston, com a metge i professor. Actualment és professor emèrit de l’esmentada universitat. A més, és doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (1995) i per l’Autònoma de Madrid (1988), i forma part de nombroses societats científiques relacionades amb la radiologia i l’oncologia, tant de caràcter estatal com internacional. Entre d’altres, és soci fundador de la Societat Espanyola d’Oncologia, la Societat Gilbert H. Fleschner i la Societat Internacional de Càncer Ginecològic.

L’alumna Oana Matu, a la trobada de joves periodistes al Parlament Europeu

ada en Periodisme i Filologia Hispànica al seu país i ha col·laborat en la premsa local romanesa. L’any 2005 va fer un Erasmus a Tarragona i actualment fa el segon curs del màster oficial d’Estudis Culturals Mediterranis. En l’actualitat treballa en l’estudi de la imatge de Romania en els mitjans de comunicació espanyols.

L’estudiant del màster oficial d’Estudis Culturals Mediterranis de la URV, Raluca Oana Matu Rancu, va participar del 15 al 17 d’octubre als “Dies de la Comunicació de la Joventut Europea (European Youth Media Days), segona trobada de 200 joves periodistes europeus, que va organitzar el Parlament a Brussel·les. Amb el lema “Create Media, Shape Europe”, l’objectiu de la trobada és avançar cap a la creació d’una esfera pública i política continental. Per aquest motiu, el legislatiu va convidar la “propera generació de periodistes europeus” per discutir en profunditat i treballar en xarxa sobre els temes europeus. A aquesta crida van respondre prop de 1.800 persones de tota la Unió. Pel que fa a l’Estat espanyol, hi van participar deu persones, de les quals sis des de Catalunya, cinc de Barcelona i Oana Matu, de Tarragona. Aquesta jove romanesa de 23 anys és gradu30

és un centre de recerca especialitzat de la Universitat irlandesa de Limerick (UL), creat en col·laboració amb la University College Dublin (UCD) l’any 1999. Josep Anton Baixeras, doctor honoris causa per la URV, ha traspassat

L’estudiant Ana Guerberof, premi internacional Best Scholar 2008

L’advocat, escriptor i polític tarragoní Josep Anton Baixeras va morir el 10 d’agost de manera sobtada, als 81 anys. Baixeras va ser investit doc-

La doctoranda del programa Translation and Intercultural Studies Ana Guerberof ha obtingut el 6è premi de suport al millor projecte predoctoral Best Scholar 2008 del Centre de Recerca en Localització d’Irlanda. El seu projecte de tesi, dirigit per Anthony Pym, del Departament de Filologia Anglogermànica, tracta sobre la productivitat i la qualitat de la postedició de memòries de traducció i de la traducció automàtica. La “localització” és el procés mitjançant el qual els programes informàtics de traducció automàtica fan l’adaptació als paràmetres culturals locals, del públic al qual va dirigida la traducció. El Localisation Research Centre (LRC)

tor honoris causa per la URV el 23 de febrer de 2004, en un acte commemoratiu del 25è aniversari de la Constitució que recordava, per la data, l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del 1981.

gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Presentat el llibre El consumo de energía y el medio ambiente en la vivienda en España. Análisis del ciclo de vida Julio Rodrigo, Noemí Cañellas i Montse Meneses, de l’empresa SIMPPLE; Francesc Castells, professor de la URV, i Climent Solé, de Gas Natural, són els autors del llibre El consumo de energía y el medio ambiente en la vivienda en España. Análisis del ciclo de vida. La presentació de l’obra es va fer el 2 de juliol, en el marc del Seminari de Gestió Ambiental organitzat per Gas Natural i la comunitat de Madrid. El llibre conté una avaluació ambiental del consum energètic en el sector domèstic espanyol. Aquesta anàlisi té el propòsit d’aportar informació ambiental útil per a tots aquells consumidors i agents del sector que

hagin de prendre decisions pel que fa a subministraments, equips i instal·lacions energètiques en el moment d’adquirir, rehabilitar o construir habitatges. Qualsevol tecnologia que produeix energia consumeix recursos, genera residus i emet contaminants durant alguna fase del cicle de vida o cadena energètica, amb el consegüent impacte ambiental. Per aquest motiu, una de les motivacions i temàtiques del llibre és triar correctament els equips per produir el mínim impacte ambiental possible. També s’hi tracten temes com la relació entre energia i medi ambient, el consum i demanda energètics a l’Es-

tat, així com la metodologia d’avaluació ambiental de l’anàlisi de cicle de vida.

Publicacions URV i Obrador Presentat el llibre Edèndum coediten dos Onomàstica del llibres terme municipal FUNDA

Xosé Aviñoa, Eusebi Ayensa, Rosa Cabré, Mireia Campabadal, Carles Garriga, Eulàlia Miralles FORMES MODERNES DE L’ÈPICA

segle XVI i començaments del a pels poetes catalans, encara fluència es va estendre fins a gèdia, i a altres arts, com ara el gènere encara compta amb l volum Formes modernes de onències a càrrec d’especialistes erària catalana, l’A ULA CARLES reu literari del gènere i també sica. Els treballs permeten al Joan Pujol, Bartomeu Tormo, uimerà, Joaquim Rubió i Ors, edrell i Enric Morera, entre ncia i l’evolució de l’èpica al

publicacions

FORMES MODERNES DE L’ÈPICA

ba · 2

El Llibre de la disputa del clergue Pere i de Ramon, el Fantàstic, i el Llibre de la ciutat del món són dos diàlegs llatins en què Ramon Llull pren la paraula com a personatge de ficció. Ara, Publicacions URV i l’editorial Obrador Edèndum recullen aquestes dues obres en un llibre, l’edició del

qual ha anat a cura de Lola Badia, directora del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona. Aquest és el primer dels dos títols que fins ara han editat conjuntament la Universitat amb Obrador Edèndum. L’altre, Formes modernes de l’èpica, aplega les intervencions d’aquesta jornada, organitzada per l’Aula Carles Riba i celebrada a la Universitat de Barcelona el 18 de maig de 2007. Les ponències que es recullen a l’obra són el resultat d’aquesta trobada d’especialistes de diferents camps, que va tenir com a objectiu principal estudiar l’evolució d’un dels gèneres més representatius de l’antiguitat clàssica, l’èpica, dins la cultura catalana moderna i contemporània. Els autors de les ponències són Xosé Aviñoa, Eusebi Ayensa, Rosa Cabré, Mireia Campabadal, Carles Garriga i Eulàlia Miralles.

de Constantí

Aquest volum aplega les intervencions de la jornada Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX), organitzada per l’A ULA C ARLES R IBA i celebrada a la Universitat de Barcelona el 18 de maig de 2007. Les ponències són el resultat d’aquesta trobada d’especialistes de diferents camps que va tenir com a objectiu principal estudiar l’evolució d’un dels gèneres més representatius de l’antiguitat clàssica, l’èpica, dins la cultura catalana moderna i contemporània.

Ramon Amigó és l’autor de l’obra Onomàstica del terme municipal de Constantí, que edita el Sindicat Agrícola de la localitat, i es va presentar el 13 de setembre passat a la seu del Sindicat. A la presentació hi van intervenir els professors de la URV Joan Martí i Montserrat Duch. També hi van participar Josep M. Coll, president del Sindicat, i Cristóbal Ramírez, alcalde de la població.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / publicacions

Un llibre repassa la vida de la bibliotecària Mercè Macip sentat el 10 de juliol passat. L’acte formava part de l’homenatge que la URV va organitzar a la primera bibliotecària de la recuperació dels estudis universitaris a Tarragona. Professorat i alumnat van reconèixer la professionalitat i tasca de Mercè Macip, que es veu retratada en aquesta obra que recull la faceta professional, artística i personal de la protagonista. Al llarg de la seva vida professional, ha estat també correctora de català i traductora del francès a la llengua catalana.

Paraules i colors. Mercè Macip, bibliotecària és el títol del llibre escrit per Maria Martí junt amb altres col·laboracions (Publicacions URV, 2008), que va ser pre-

Jordi Permanyer, gerent de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, va presentar el llibre, i tot seguit es va fer un recital de poemes

de la mateixa Mercè Macip, a càrrec de Josepa Urgano i Pau Gavaldà. En el mateix acte es va inaugurar una exposició d’aquarel·les fetes per ella, sota el títol “El plaer de pintar”. Antonio Salcedo, professor d’Història de l’Art de la URV, va presentar la mostra. Es tracta d’una tria de les seves obres, que representen diferents moments i llocs viscuts per l’autora, a través del color i la llum. L’autora del llibre, Maria Martí, és bibliotecària i cap de la Biblioteca de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV. És autora d’altres obres, com Francesc Matheu i la revista Catalana. L’oposició a la normativització del català (19181926), de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2007).

el personatge Tarragona, regió del coneixement és una eina de transformació del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

“Hem d’ajudar a fer una economia més sòlida, més fiable” El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, aposta decididament per convertir el coneixement en l’eina transformadora del nostre territori. La recent aliança amb la Universitat Rovira i Virgili concretada en el projecte Tarragona, Regió del Coneixement és un pas decidit en aquesta direcció que, segons ell, permetrà a través de la recerca treure més profit a les realitats i a les potencialitats del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Quan comença la relació de Josep Poblet ciutadà amb el món universitari? A la meitat de la dècada dels anys setanta començo la meva experiència en el món universitari a Tarragona. Aquella universitat, com la d’ara, hereva dels estudis universitaris del segle XVI, va suposar la represa de l’oportunitat que totes les persones que volguessin poguessin fer estudis superiors al territori. Eren aquelles aules i aquella delegació a distància dels estudis universitaris de Barcelona portats a Tarragona per acostar el coneixement als ciutadans del Camp i de les Terres de l’Ebre. En aquell marc és on tinc el meu sentiment universitari que et marca per vida. És cert que et marquen els primers mestres que t’ensenyen a llegir i a escriure, és cert que et marca el lloc on has fet el batxillerat, on fas molts amics que perduren, però hi ha la part universitària, que t’agafa amb una maduresa més gran i és la porta prèvia al desenvolupament personal, professional i intel·lectual. Tots aquells moments políticament eren els que eren, socialment també. El protagonisme de la Universitat en el moment d’aquell canvi polític era gran, no té res a veure amb ara. Fent un gran salt en el temps, jo no torno a ser part activa d’una manera diferent de la Universitat, en aquest cas en la nostra universitat pública Rovira i Virgili, fins a l’any 1999, quan el Parlament de Catalunya, amb la designació de representants als consells socials, em nomena membre del Consell Social de la URV. I ho sóc durant quatre anys, fins que el canvi de majoria al Parlament comporta que es designin altres persones. En aquell període vam teixir una xarxa de complicitats molt gran, com jo esperava i desitjava i la Universitat va voler. I no ho vaig fer només com a membre del Consell Social

sinó també en el meu vessant d’alcalde de Vila-seca. Va ser el temps en què es va materialitzar un gran acord que va conduir que la Universitat activés els estudis de Turisme. Ha estat una gran experiència que ha vinculat el nostre municipi amb la Universitat, però que també ha lligat més estretament la institució amb un sector de l’economia que aporta gairebé el 20% del PIB territorial.

Mirat amb perspectiva, en què ha notat el fet de ser universitari? Ser en una universitat dels 18 fins als 22 o 23 anys et fa assumir una responsabilitat diferent sobre el teu futur. Primer perquè en aquell temps ser universitari era

un gran esforç per a la família. Jo sóc fill de pagesos. No me n’he estat mai de dirho perquè me’n sento orgullós. Em van inculcar molts valors de vida, però sobretot el del treball, el del sacrifici, el de l’esforç, valors molt importants la resta de la teva vida. Jo era conscient que cada dia que passava a la Universitat era un esforç molt gran per a la meva família. Sabia que no podria tornar mai a casa una justa compensació per aquell esforç, perquè això mai és possible. En tot cas, sí que es pot retornar a la societat que ha fet possible que hagis pogut estudiar. I aquest sentiment sí que m’ha marcat. Per això en el discurs d’investidura que vaig pronunciar a la Diputació vaig dir que nosaltres tenim una gran oportunitat territorial. La genera-

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / EL PERSONATGE

“La generació nascuda a finals dels anys cinquanta té la responsabilitat d’impulsar un nou model territorial pensant a generar oportunitats per als més joves” ció que jo represento, la que representen molta gent nascuda cap a finals dels anys cinquanta, vam fer un salt. Vam trencar el model de gent que venien d’unes famílies humils, senzilles, que van entendre que el món canviava i calia donar als seus fills una nova oportunitat a través dels estudis. Si els humils pagesos, fusters, treballadors de l’època, van entendre això, què no hem de fer nosaltres? D’aquí ve que cregui que tenim aquesta gran responsabilitat de convertir el coneixement en el gran element transformador del territori. Transformador de les inquietuds, de la creativitat, de la societat, del model econòmic, de gairebé tot. No podem basar més les coses només en la transmissió de coneixement de pares a fills, sinó que hem de fer créixer el grau de talent incorporant la recerca a les nostres vides. Hem de crear una gran complicitat de la societat amb la Universitat. Des del primer dia que sóc president de la Diputació avancem amb polítiques decidides en aquesta direcció. Fer que el territori entengui que, a les moltes coses que fem els poders públics (els ajuntaments, els consells comarcals, la Diputació) que som les administracions del territori, hi hem d’afegir aquesta altra administració del coneixement, la Universitat, que té per definició una vocació territorial. Aquesta visió compartida per la Diputació i la Universitat que s’ha convertit en el projecte Tarragona, Regió del Coneixement té molts agents implicats. Quina estratègia creu que cal seguir per aconseguir un compromís? Explicar-ho bé i donar a conèixer els avantatges que té. Ara les dues institucions hem engegat una iniciativa que estic convençut que anirà bé. Hi tinc gran confiança i per això penso que hem de seguir estimulant any rere any que no vagi a 34

menys sinó a més. Em consta que la Universitat ho veu exactament igual. Però podria tenir un risc. Que no ho sabéssim presentar prou bé, clar, i fer-ho fàcil al teixit social i econòmic del territori. Aquest és ara el gran repte, explicar que l’oficina que gestionarà Tarragona, Regió del Coneixement ha de fer una gran feina al servei de la gent d’aquest territori. A la Diputació li correspon un paper d’apòstol territorial. Vaig obrir la porta quan vaig fer un primer tomb territorial acompanyat dels diputats i diputades al mes d’agost del 2007, 15 dies després de prendre possessió. Vam parlar de les quatre aliances estratègiques que s’havien compromès en el discurs d’investidura i s’executarien en aquest mandat, que ara formen part del programa de govern i pla estratègic. De les quatre aliances, la primera era amb el coneixement, i ara ja l’hem cristal·litzat. Ho hem d’explicar a través dels ajuntaments perquè ho facin arribar a tota l’estructura empresarial. També hem de dir com ho poden fer les pimes per venir a l’oficina Tarragona, Regió del Coneixement i beneficiar-se d’aquests avantatges. Però, a més a més, penso que ho hem de fer fàcil, de manera que els resulti temptador. Tot plegat planteja gairebé un canvi de paradigma del paper i de les relacions de les institucions. Jo defenso que a l’Administració, més enllà de la normal dialèctica govern-oposició, hi ha d’haver un substrat en què s’identifiquin els grans avantatges, oportunitats i accions que s’han d’executar per-

EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

què el territori evolucioni. No podem ser només presoners de la dialèctica d’aquell que en un moment té la responsabilitat de govern i contrapesar-hi la d’aquell que no la té. Hem de saber destriar les coses que convenen en qualsevol cas, hi hagi qui hagi. Avui cal impulsar iniciatives que ens situïn en els llocs capdavanters. I nosaltres no partim d’una situació dolenta. Hem d’identificar primer els valors que tenim. Tenim un territori amb una situació excel· lent, una climatologia magnífica, unes infraestructures potents, una capacitat de transformar el territori que ja hem demostrat i que ho podem fer novament. Tenim gent ardida, exerida, no acovardida sinó activa, creativa en el món de les arts, de la cultura, de la ciència. Però també en tenim en el món de la producció de béns materials. Tenim un munt de punts forts que a vegades no sabem trenar de manera adequada. No els sabem posar en els mercats de la manera adequada. No sabem crear les estratègies que fan que una sinergia se sumi a l’altra de la manera adequada per excel·lir en el conjunt. I aquest és una mica l’objectiu que hem d’aconseguir. Excel·lir en el conjunt, fent de la suma de les parts un gran producte. Per això l’expressió triada per la Universitat Tarragona, Regió del Coneixement no admet equívoc. Regió s’aparta de qualsevol connotació de la terminologia. Identifica una peça territorial amb una vocació de treball compartit, amb una vocació d’innovació compartida, i on per competències hi ha una Universitat i una administració, la Diputació, que tenen un territori idèntic i treballant braç a

braç amb la complicitat de la gent poden fer que les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona siguin aquesta avançada territorial que prescindeixi del pim, pam, pum partidari i trobi aquells identificadors que la facin una regió potent i solvent. L’actual crisi econòmica serà un handicap o una oportunitat? Cal veure-la com una oportunitat, ho és. Els moments de cruiximent, de patiment, d’ensulsida, en aquest cas financera sobretot però amb efectes econòmics i laborals, són els que han de fer pensar en quin model volem per a la nostra economia. Ara feia temps que s’havia estabilitzat però el creixement que havíem tingut tenia un punt d’artificiós, de temerari. I ara n’estem pagant unes certes conseqüències. Per tant, d’això es tracta també, de trobar un model econòmic que no ens faci dependents d’unes qüestions fràgils. Ha de ser molt més sòlid. La nostra capacitat ha de saber superar aquesta mena d’ensopegades. Les administracions ens hem de convertir en agents efectius de transformació de la nostra realitat econòmica fent-la més sòlida, més fiable. Una peça clau en aquest procés serà l’actitud de l’empresariat, del conjunt del teixit econòmic. Creu que sintonitzarà amb aquest projecte de Tarragona, Regió del Coneixement? Jo estic convençut que sí. No serà una cosa que puguem mesurar de seguida amb grans números. Primer necessitem crear un marc de confiança i l’aconseguirem quan les sis primeres pimes que vagin a l’oficina comencin a veure’n els resultats i ho expliquin als seus col·legues. Aquesta serà la millor publicitat. Però, a més a més, crec que el projecte neix en un gran moment perquè l’empresari avui necessita ajuda. És a dir, l’empresari normalment no en demana, d’ajuda. La pròpia iniciativa el fa recórrer un camí propi que el porta a l’èxit o al fracàs. Però en aquest moment els empresaris necessiten tota mena d’instruments que els puguem oferir perquè són ells, en definitiva, els qui mouen l’economia. A vegades he fet algun petit estudi en l’àmbit que conec més, el local, per saber si de cada euro que l’Administració inverteix ho fa en la direcció i el moment adequats. L’efecte multiplicador que té és de fins a 12 vegades aquella unitat monetà-

ria. És a dir, les administracions, si actuen amb encert, tenen un efecte tremendament beneficiós. Hem de saber construir en aquest moment una mica fràgil un model que ajudi els creatius, els empresaris, a remuntar i créixer en noves direccions, sobretot la de la innovació, la modernitat i la competitivitat. Com han d’observar aquest projecte els nostres titulars i estudiants universitaris? Per a ells se’ls presenta una oportunitat fantàstica que en el lloc on han nascut, el lloc on viuen, el lloc que s’estimen, allò que es casa seva, hi hagi una Universitat molt important, amb un prestigi creixent molt gran amb un curt recorregut com la Rovira i Virgili. Però aquesta Universitat i el territori, amb la modesta ajuda de la Diputació, els obre una altra possibilitat, entre d’altres, la de la continuïtat de la seva vida posterior a la universitària, que és la professional. Això més bonic és impossible de trobar-ho. No com un clúster tancat a la penetració d’altres llocs i amb col·laboració d’altres universitaris del món, però qui més a prop ho té, qui més fàcil ho té, qui té més a l’abast aquesta oportunitat són les universitàries i els universitaris de la CURRÍCULUM JOSEP POBLET Nascut a Vila-seca el 2 d’octubre de 1956, és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en diferents treballs d’investigació en els Departaments de Geografia i d’Història Moderna i Contemporània. Ha treballat com a tècnic especialista en estalvi, però està en situació d’excedència forçosa per exercici de càrrecs públics electius. Va entrar com a membre electe de la corporació municipal de Vila-seca el 1987 i va ser nomenat alcalde d’aquest vila el 1993, reelegit successivament en les eleccions municipals de 1995, 1999, 2003 i 2007. A més, ha ocupat diversos càrrecs en organismes supramunicipals: vicepresident primer del Consell Comarcal del Tarragonès (1989-1991), diputat de la Diputació de Tarragona (1993-2004) i membre del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (1999-2004). En l’actualitat és vicepresident del Consorci Intermunicipal del Centre Recreatiu i Turístic (Vila-seca – Salou – Generalitat de Catalunya), mem-

“Cal potenciar les sinergies entre la societat i la Universitat per excel·lir en el conjunt, fent de la suma de les parts un gran producte” URV al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. I això és fantàstic. Vol dir que estem creant un model territorial i econòmic de futur que els atribueix una gran responsabilitat perquè les empreses que vinguin a buscar a l’oficina de gestió de Tarragona, Regió del Coneixement col·laboració econòmica dels fons europeus en forma de diners han de destinar-se a aquells projectes i programes en què els universitaris tinguin un paper absolutament significatiu. Són ells els qui amb el seu coneixement han de fer avançar aquelles realitats. Per tant, els obre un mercat gran per aplicar seus coneixements en qualsevol camp de la producció. bre del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Tarragona en representació de Vila-seca i de Salou i vicepresident executiu, adjunt a la Presidència, del Consorci del Camp de Tarragona. També va ser diputat al Parlament de Catalunya durant la cinquena legislatura (2003-2006). Activitat social i política De l’activitat durant l’etapa universitària —sense militància de partit— en queda haver estat delegat de curs en diverses ocasions, la participació activa en el Moviment Universitari d’Estudiants Cristians, la Marxa de la Llibertat, la lluita per les conquestes socials i polítiques, per la llibertat, contra la pena de mort, etc. Al seu poble ha estat impulsor de diverses iniciatives de caràcter juvenil, cultural i formatiu. En aquest sentit, fou president de l’Agrupació Cultural de Vila-seca i Salou (19801984). Milita a Convergència Democràtica de Catalunya des de l’any 1987, el mateix de la primera concurrència en la llista electoral a les eleccions municipals de Vila-seca i Salou.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / EL PERSONATGE