Revista de la universitat pública de Tarragona / Març 2005
nº4
Biotecnologia i Arquitectura NOUS ENSENYAMENTS PEL PROPER CURS A LA URV
El Campus de les Terres de l’Ebre, una realitat PREU PÚBLIC ALS CENTRES UNIVERSITARIS DE TORTOSA
SUMARI
PÀGINA 19 LA URV A FONS
CAMPUS DE LES TERRES DE L’EBRE
PÀGINES 5, 6 I 8 LA FORMACIÓ
NOUS ENSENYAMENTS El proper curs 2005-06 la Universitat Rovira i Virgili posarà en marxa els estudis d’Arquitectura i Biotecnologia. Amb aquestes noves carreres la URV arriba als 52 títols de tots els àmbits del coneixement.
Els alumnes de les Terres de l’Ebre es podran matricular pel curs 2005-06 a preu públic als centres universitaris de Tortosa adscrits a la URV. És el primer pas per posar en marxa el campus de la URV a les Terres de l’Ebre. PÀGINES 34 I 35 EL PERSONATGE
LA RECERCA MILLORA LA QUALITAT DE VIDA
PÀGINA 9 LA RECERCA
MILLORA DE LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA En el rànquing de producció científica del 2004, la Rovira i Virgili ocupa la quarta posició entre les universitats catalanes i la vintena entre les de tot l’Estat, segons l’informe presentat en l’últim Consell de Govern de la Universitat. PÀGINA 13 ELS SERVEIS
ACREDITACIÓ DE QUALITAT PER LA BIBLIOTECA El Servei de Biblioteca i Documentació de la URV ha rebut la certificació de qualitat 2005 de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), un organisme públic independent que controla el sistema d’ensenyament superior a l’Estat.
Lluís Masana, a cavall entre l’Hospital de Sant Joan i la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, fa més de 20 anys que exerceix l’assistència, la docència i la recerca. El seu món és el metabolisme lipídic, l’arteriosclerosi i el risc cardiovascular. La URV li va reconèixer els mèrits l’any 2003 nomenant-lo professor distingit junt amb altres quatre membres destacats de la comunitat universitària.
PÀGINA 14 UNIVERSITAT-EMPRESA
JORNADES D’EMPRENEDORS
PÀGINA 36 LA CONTRAPORTADA
Les societats REDESSA i Reus Capital de Negocis, la CEPTA, la Cambra de Comerç de Reus i la URV han renovat el conveni per organitzar les III Jornades d’Emprenedors, que es realitzaran el 13 i 14 d’abril, i convocar els II Premis Reus a la creació d’empreses 2004.
ANY DEL CINEMA
PÀGINA 18 LA URV A FONS
NOU SÍNDIC DE GREUGES
L’advocat Francisco Zapater és el nou síndic de greuges de la URV per als propers cinc anys, en substitució d’Isabel Baixeras. Zapater exerceix a Tarragona des de 1980, fa classes de dret, és membre de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates i és articulista de diferents publicacions.
La Universitat Rovira i Virgili ha convertit el 2005 en l’Any del Cinema amb una àmplia programació de pel·lícules i fòrums que va començar el 13 de desembre i acabarà el 20 de maig. És el tercer any cultural consecutiu després del del teatre i el de la música.
REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / SUMARI
3
OPINIÓ
Esperit creatiu i crític
H
om pot creure que una universitat com la nostra ha de centrar els esforços a impartir docència i a transferir els coneixements a la societat, i reservar la recerca a les grans universitats metropolitanes o als centres de recerca especialitzats. És una opinió que comparteix força gent al nostre país, no només molts ciutadans metropolitans sinó també alguns dels que els metropolitans anomenen perifèrics. És una opinió ben diferent de la que tenim la gran majoria dels universitaris de la URV. Per moltes raons. La primera, perquè sense que els professors dediquin una bona part del seu temps a generar coneixement, és a dir, a investigar, no és possible impartir una bona docència al nivell universitari, no només perquè això permet estar al dia dels coneixements sinó perquè confereix als professors les habilitats necessàries per transmetre als estudiants l’esperit creatiu i crític propi de la formació universitària. La segona, perquè sense una bona activitat investigadora no és possible tenir un paper correcte en la formació avançada, el que ara seran els màsters i els doctorats, sense la qual una estructura docent no és ben bé una universitat. La tercera, perquè cal utilitzar tots els recursos públics disponibles, humans i materials, per generar coneixement a través de la investigació científica per ser competitius socialment i econòmicament. En podria enumerar força més, tot i que amb el curt espai de
què disposo no m’hi puc estendre. Des de la URV no només tenim aquesta opinió de forma generalitzada, sinó que amb els anys i amb l’esforç de moltes persones hem aconseguit un bon nivell de productivitat científica de qualitat i hem esdevingut al nostre país un nucli significatiu de generació de coneixement. Així ho avala l’anàlisi de la situació que es presenta en aquest número de la revista i també en són un bon reflex els nous i significatius projectes d’àmbit europeu aconseguits.
EDITA Vicerectorat d’Innovació, Transferència i Societat ROVIRA I VIRGILI Revista de la universitat pública de Tarragona
Número 4 Desembre 2004 Març 2005
DIRECCIÓ Josep M. Arias capgc@urv.net REDACCIÓ Berta Ramos, Ignasi Soler, Cinta S.Bellmunt Gabinet de Comunicació i Relacions Externes revista@urv.net C/ de l’Escorxador, s/n. 43003 Tarragona Tel 977 558006 –Fax 977 558258
ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Servei Lingüístic de la URV FOTOGRAFIA Ramon Torrents MAQUETACIÓ Medigrup Digital S.A.
PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ Jordi Garcia secgc@urv.net Tel 977 558006 IMPRESSIÓ Nuer Trade Dipòsit legal: B - 48078 - 2004
ROVIRA VIRGILI ÉS UNA PUBLICACIÓ DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA. SI LA VOLEU REBRE, ENVIEU LES VOSTRES DADES PER CORREU ELECTRÒNIC A: REVISTA@URV.NET, PER FAX AL 977 55 82 58 O BÉ ENS TRUQUEU AL TELÈFON 977 55 80 06
4
OPINIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
LA FORMACIÓ LA URV OFEREIX 52 TÍTOLS DE TOTS ELS ÀMBITS D’ESTUDI
Biotecnologia i Arquitectura,
novetats del 2005
EL CURS 2005-06 LA URV POSARÀ EN MARXA ELS ESTUDIS D’ARQUITECTURA I DE BIOTECNOLOGIA. PER A LA UNIVERSITAT, IMPARTIR AQUESTS ENSENYAMENTS SIGNIFICA AMPLIAR EL SEU CAMP D’ACCIÓ EN DOS ÀMBITS D’ESTUDI AMB MOLT DE FUTUR I CREAR UN NOU CENTRE, EL QUE EN FA 12 A LA URV. AMB AQUESTES NOVES CARRERES LA UNIVERSITAT ARRIBA ALS 52 TÍTOLS DE TOTS ELS ÀMBITS DE CONEIXEMENT.
É
s una oferta equilibrada que compleix el compromís de la Universitat de respondre a les necessitats d’educació superior de l’entorn. Així, té orientats els estudis de ciències experimentals i tecnologia cap als camps de la química, l’enologia, l’electrònica, la informàtica i les indústries agràries i alimentàries. En ciències de la salut,
a més de la medicina, ofereix estudis de fisioteràpia, nutrició i infermeria. En ciències socials treballa en el camp del turisme, les diverses facetes de l’educació, la psicologia, l’economia, l’administració d’empreses i les ciències del treball, el dret i la comunicació. Les humanitats engloben els estudis de llengües i filologies, geografia, història, antropologia i arqueologia. REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA FORMACIÓ
5
ARQUITECTURA
Arquitectura AMB ELS NOUS ESTUDIS D’ARQUITECTURA, LA URV ENTRARÀ EL CURS VINENT EN L’ÀMBIT DE L’URBANISME I LA CONSTRUCCIÓ, UN SECTOR ECONÒMIC CLAU A LES COMARQUES DE TARRAGONA. ELS ARQUITECTES S’OCUPEN DE PROJECTAR I CONTROLAR LA CONSTRUCCIÓ D’EDIFICIS I DE FER EL PLANEJAMENT I DESENVOLUPAR ELS ESPAIS EN UN SENTIT AMPLI: URBANISME, PAISATGISME, INTERIORISME, ETC.
A
rquitectura és un ensenyament de cinc anys de durada, als quals s’ha d’afegir el projecte de final de carrera. La URV oferirà seixanta places d’aquests nous estudis, que al llarg del temps s’ha constatat que tenen una àmplia demanda a les comarques de Tarragona. Per a la Universitat, aquest ensenyament suposa incorporar un nou àmbit de coneixement. Per això rebrà el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya, que a través de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), col·laborarà en el disseny i la posada en marxa. Els estudis tindran tots els avantatges d’un projecte totalment nou, que comença de zero, i alhora totes les garanties de nivell i de qualitat que dóna l’experiència de la UPC en aquest àmbit. S’impartirà provisionalment a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, al campus Bellisens, i per al tercer curs s’espera disposar de l’edifici propi de la nova Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, capaç d’acollir tots els estudis d’aquest àmbit que la URV pugui oferir. 6
LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
Els estudis d’Arquitectura de la URV tenen el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Per construir el nou centre la URV ha arribat a un acord amb l’Ajuntament de Reus. S’aixecarà al campus Bellisens, al costat de l’actual Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, on també s’ha de reubicar en el futur la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, i al costat d’on es vol fer el parc tecnològic de la ciutat, el Tecnoparc. El consistori reusenc hi col·labora avançant el finançament de les obres del nou edifici, i la Generalitat s’ha compromès a incloure el retorn del seu valor en un futur pla d’inversions.
REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / ANÀLISI
7
BIOTECNOLOGIA
Biotecnologia HOMOLOGAT OFICIALMENT FA TRES ANYS, BIOTECNOLOGIA ÉS UN ENSENYAMENT NOU EN EL SISTEMA UNIVERSITARI DE L’ESTAT ESPANYOL. LA URV L’OFERIRÀ A PARTIR DEL CURS VINENT CONJUNTAMENT AMB LA UNIVERSITAT DE LLEIDA. FINS ARA A CATALUNYA NOMÉS S’IMPARTIA A LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA I A LA UNIVERSITAT DE VIC (PRIVADA).
L
a biotecnologia és clau per als avenços continus en la investigació del funcionament dels éssers vius. És una branca que té a veure amb temes d’actualitat que generen tanta expectativa com l’enginyeria genètica, les cèl·lules mare, els biosensors, els microxips de DNA o de proteïna, el diagnòstic molecular, la clonació terapèutica o les teràpies genètiques, entre altres. Els estudis de Biotecnologia estan molt relacionats amb la bioquímica i la biologia molecular i les tecnologies. Per tant, s’articulen molt bé amb una sèrie d’ensenyaments que fa molts anys que s’imparteixen a la URV, com els de Bioquímica, Química, Enginyeria Química, Enginyeria Tècnica Agrària en Indústries Alimentàries i Enologia. És una especialització que molt probablement es convertirà en un dels futurs ensenyaments europeus de grau. Aquest ensenyament s’impartirà al campus Sescelades, amb una oferta de quaranta places i una duració recomanada de quatre anys. El projecte docent és conjunt de les facultats de Química i d’Enologia i de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química. El disseny i els plans d’estudis es compartiran amb la Universitat de 8
LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
Lleida. Això no afectarà els alumnes, ja que cada un cursarà els estudis a la seva universitat, però els obrirà possibilitats d’especialització: a Lleida, en temes relacionats sobretot amb els estudis agraris i amb biomedicina, i a Tarragona, en àmbits relacionats amb indústries alimentàries, nutrició, biomedicina i medi ambient. Es tracta d’uns estudis molt professionalitzadors i amb uns camps d’aplicació que creixeran en el futur. El titulat en Biotecnologia serà una persona que, coneixent les estructures i els processos que conformen la matèria viva, serà capaç de dissenyar-los i utilitzar-los en la producció de béns i serveis. Són coneixements que s’apliquen en els camps agroalimentari, veterinari, mediambiental, farmacèutic, nutricional, química fina, microelectrònic o els laboratoris d’anàlisi, entre altres. Per les seves característiques i aplicacions, es tracta d’una especialització amb grans expectatives per al teixit empresarial de les comarques de Tarragona i, amb seguretat, serà un factor d’innovació i modernització dels sectors productius d’aquests territoris i en general de Catalunya
LA RECERCA INFORME SOBRE LA VISIBILITAT CIENTÍFICA DE LA URV
La URV va millorar el nivell de producció científica el 2004 EN EL RÀNQUING DE PRODUCCIÓ CIENTÍFICA DEL 2004, LA ROVIRA I VIRGILI OCUPA LA QUARTA POSICIÓ ENTRE LES UNIVERSITATS CATALANES I LA VINTENA ENTRE LES DE TOT L’ESTAT, SEGONS L’INFORME DE VISIBILITAT CIENTÍFICA PRESENTAT EN L’ÚLTIM CONSELL DE GOVERN. AQUESTA BONA POSICIÓ ÉS MOLT IMPORTANT PER A LA URV, PERQUÈ INDICA QUE L’APOSTA PER UNA RECERCA DE QUALITAT DÓNA BONS RESULTATS.
L
a funció de la Universitat és aportar coneixements a la societat, tant per contribuir al desenvolupament econòmic com per millorar les condicions de vida dels ciutadans. Per això considera que la recerca forma part inseparable de la tasca docent i de formació dels titulats. Això és especialment important en els estudis de doctorat, que en el futur seran màsters europeus. L’informe de visibilitat científica elaborat per la Universitat indica que durant el 2004 els investigadors de la URV van publicar 325 articles científics, a un ritme de més d’un article per dia lectiu. Són dades de la publicació en revistes especialitzades de tot el món recollides per la base de dades Current Contents, de l’Institute for Scientific Information (ISI) dels Estats Units, una referència reconeguda internacionalment. D’acord amb les dades del Current Contents, fent la mitjana de publicacions de les diferents àrees de coneixement, la URV va aportar el 2004 el 6,6% de la producció científica de Catalunya i ocupa la quarta posició en el rànquing, després de les grans universitats de Barcelona. Respecte a les universitats de tot l’Estat, la URV publica l’1,6% de tots els articles científics i ocupa la posició 20 en el rànquing de centres d’investigació estatals. Aquestes dades confirmen les posicions obtingudes per la URV en els últims set anys, amb una tendència a millorar. Si es considera la ràtio
de publicacions per professor, la posició de la URV a l’Estat puja fins al lloc 8, la qual cosa indica que la productivitat científica de la URV és molt alta. L’ISI també elabora uns informes, denominats Essencial Science Indicators (ESI), sobre els centres de recerca més productius del món en els últims deu anys. De les 22 àrees de recerca que inclou l’ESI, la URV hi apareix en quatre: química, enginyeries, medicina clínica i ciències socials. Aquesta visibilitat científica de la URV és similar a la d’universitats de l’Estat molt més grans, com la de Màlaga o la Politècnica de València, i convé tenir en compte que hi ha 36 universitats de
l’Estat que no són visibles en cap àrea. La URV se situa en la novena posició estatal i quarta de Catalunya en nombre d’àrees en què es visible. Tal com es pot veure en la taula de visibilitat científica, la URV assoleix llocs molt destacats en el rànquing de l’Estat i del món pel que fa al nombre d’articles publicats pels seus investigadors. En la majoria dels casos, la posició encara és millor quan s’analitza el nombre de cops que aquests articles són citats per altres investigadors, cosa que indica que les publicacions científiques de la URV són molt valorades i tingudes en compte per la comunitat científica.
VISIBILITAT CIENTÍFICA DE LA URV EN ÀMBITS DESTACATS DE L’ESI - NOVEMBRE DE 2004 ÀREES
CENTRES DESTACATS AL MÓN
PER ARTICLES
EN CITES / ARTICLE
POSICIÓ DE LA URV AL MÓN
QUÍMICA
749
464
306
ENGINYERIES
911
727
311
MEDICINA CLÍNICA
2.534
1.333
2.233
CIÈNCIES SOCIALS
583
566
52
ÀREES
CENTRES DESTACATS A L’ESTAT
PER ARTICLES
EN CITES / ARTICLE
QUÍMICA
749
464
306
ENGINYERIES
911
727
311
MEDICINA CLÍNICA
2.534
1.333
2.233
CIÈNCIES SOCIALS
583
566
52
POSICIÓ DE LA URV A L’ESTAT
REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA
9
Reunió de la xarxa Lignocarb a la URV INVESTIGADORS EUROPEUS I D’AMÈRICA LLATINA VAN PARTICIPAR DEL 23 AL 25 DE FEBRER A TARRAGONA EN UNA REUNIÓ DE LA XARXA LIGNOCARB, UN PROJECTE COMUNITARI PER DONAR VALOR INDUSTRIAL A LA LIGNINA, UNA SUBSTÀNCIA PRESENT A LES PLANTES.
A
questa iniciativa la coordinen les profesores Vanessa Fierro i Flor Siperstein, del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, investigadores del programa Ramón y Cajal. Les sessions es van fer a la sala de graus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química. Lignocarb és una xarxa de recerca i d’intercanvi d’investigadors i estudiants de doctorat entre universitats europees i d’Amèrica Llatina per investigar sobre la lignina. És el primer projecte del programa ALFA de la Unió Europea, de col·laboració amb Amèrica Llatina en docència i investigació, en el qual participa la URV i n’és la responsable. Aquesta iniciativa té com a objectiu valoritzar la lignina, la substància que dóna rigidesa a les plantes. Actualment constitueix un residu en alguns processos industrials, en especial en la fabricació de paper i de bioetanol, i es crema per generar ener10
LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
gia. Pretén desenvolupar noves aplicacions de la lignina i dels carbons activats que produeix en els camps mediambiental i de l’emmagatzematge d’energia. Això permetria aplicar-la en productes de més valor afegit i milloraria l’aprofitament dels recursos naturals i la competitivitat de les tecnologies basades en la biomassa. Es necessita un nucli de professionals amb coneixements avançats, i la xarxa facilita un intercanvi d’investigadors entre els dos continents. En el projecte hi participen sis universitats europees —Edimburg, Lieja, Henry Poincaré de Nancy, Evora i Provença—, i sis d’Amèrica Llatina —Simón Bolívar, de Caracas (Veneçuela), Autònoma de Puebla i Autònoma de Chihuahua (Mèxic), Pontificia Bolivariana de Medellín (Colòmbia), Buenos Aires (Argentina) i Lorena (Brasil). En el programa intervenen 25 professors i 40 estudiants de doctorat, dura inicialment tres anys i té un pressupost de 688.000 Euros
LA URV PARTICIPA EN EL COMITÈ DE GESTIÓ DEL PROGRAMA NOMIRACLE
Gran projecte europeu
per avaluar el risc mediambiental ES CREARAN NOVES EINES PER ANALITZAR EL RISC QUE COMPORTEN ELS PRODUCTES QUÍMICS
N
o hi ha miracles. El medi ambient no corregeix per si mateix els desequilibris que provoca l’activitat humana. Aquest és el principi de què parteix el gran projecte de recerca NoMiracle, que ha posat en marxa la Unió Europea per desenvolupar eines que permetin avaluar de forma integral el risc que comporten els productes químics que es troben en el medi ambient. El programa es denomina Nous Mètodes per a la Valoració Integrada del Risc i dels Factors Estressants Acumulatius en el Medi Ambient a Europa (NoMiracle, en l’acrònim en anglès). El projecte enfoca l’anàlisi del risc ambiental des d’una perspectiva nova, multidisciplinària i interdisciplinària. Científics de diferents àrees com toxicologia i epidemiologia, ecotoxicologia aquàtica o terrestre, química ambiental, bioquímica, física, matemàtiques, informàtica o ciències socioeconòmiques treballen per desenvolupar noves eines d’anàlisi que tinguin en compte l’acció combinada dels productes biològicament actius en unes condicions ambientals determinades. Cal elaborar i alimentar bases de dades molt més completes i complexes que les actuals sobre els productes químics existents, les possibles mescles i degradacions, les reaccions en condicions variables, la toxicitat i l’impacte mediambiental. També s’han d’estudiar les interaccions entre diferents compostos, ja que l’exposició simultània a diversos agents tòxics no és igual a la suma dels efectes de cada un per separat. Cal diferenciar geogràficament els efectes, creant bases de dades amb els factors climàtics, ambientals, humans i culturals, com la percepció social del risc, per exemple. El conjunt representa un gran volum d’informació, que requereix crear eines d’intel·ligència artificial per rela-
cionar tots els factors alhora. S’ha de pensar que hi ha aproximadament uns 70.000 productes químics sintètics, que actualment no es poden avaluar en tots els escenaris possibles. L’objectiu és disposar de noves i potents eines d’anàlisi que permetin en el futur desenvolupar mapes de risc que prevegin tots els factors presents en una zona determinada. EL PAPER DE LA URV
El director del grup de recerca Fenòmens de Transport de la URV, Dr. Francesc Giralt, participa en el comitè de gestió del projecte. Concretament, coordina els anàlisis transdisciplinàries dels fenòmens ambientals. La URV elaborarà bases de dades dels productes químics més significatius. També establirà models de predicció de la biodegradació dels compostos químics, aspecte molt important per estudiar la mobilitat i el destí final dels productes químics en el medi ambient. Un altre camp en què treballaran els investigadors de la URV és el disseny de models intel·ligents. D’una banda, per completar amb eines informàtiques les dades que no arriben a proporcionar els estudis químics. D’una altra, per establir automàticament a través d’algoritmes matemàtics les interaccions dels molts factors que interactuen en la determinació
de l’existència de risc en un escenari concret, i arribar així a fer possibles els mapes de risc d’una zona en un moment determinat. Els investigadors de la URV es plantegen aplicar de forma experimental els avenços del projecte a la zona del delta de l’Ebre, amb possibilitats d’estendre aquesta anàlisi a l’elaboració d’un mapa de risc del conjunt de les comarques de Tarragona. Aquesta és una proposta que s’haurà de concretar a mesura que avancin les investigacions en marxa. 80 INVESTIGADORS DE 17 PAÏSOS
Les dades del projecte NoMiracle en reflecteixen l’ambició. Forma part del VI Programa marc de recerca de la UE i està inclòs en el Pla Europeu sobre Medi Ambient i Salut 2004-10. Hi participen 38 grups de recerca de 17 països europeus. Té un pressupost global d’onze milions d’euros (més de 1.800 milions de les antigues pessetes) per una durada prevista de cinc anys. A mitjan gener els 80 investigadors que participen actualment en el projecte es van reunir a Barcelona per definir els escenaris inicials i seleccionar els productes químics prioritaris que s’havien d’estudiar. La reunió va significar la posada en marxa oficial del projecte. Del pressupost global, la URV té assignats 400.000 euros i hi dedica una dotzena d’investigadors.
REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA
11
Centre en Tecnologies de la Nutrició i Salut
E
l futur Centre en Tecnologies de la Nutrició i Salut va iniciar el 10 de novembre passat el procés de creació amb la signatura d’un conveni entre el conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé; l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Peréz; el rector de la URV, Lluís Arola, i els vicepresidents de Tecnoparc Reus, Josep Morató i Àngel Cunillera. L’acte de signatura per crear aquest nou centre tecnològic va tenir lloc al Palau de Fires i Congressos. Prèviament, s’havia constituït davant notari la societat promotora del Tec-
noparc de la ciutat, un soci de la qual és la URV. La signatura ha estat el primer pas en el naixement d’aquest nou organisme, ja que esdevé el punt de partida per elaborar un estudi que en confirmarà l’orientació. Aquest treball farà conèixer el teixit industrial relacionat amb la nutrició i la salut de les comarques de Tarragona i detectarà quines són les necessitats principals pel que fa a R+D+I. Aquesta informació permetrà establir els recursos humans, físics i econòmics del futur centre. La nova estructura contribuirà a po-
tenciar el sector de la nutrició i la salut aprofitant el coneixement universitari, basat en la capacitat de què disposa la Universitat Rovira i Virgili en aquest camp. Es crearà una unitat compartida de serveis per a la recerca, el desenvolupament i la utilització d’infraestructures. La ubicació física serà al futur Tecnoparc de Reus. El Centre Tecnològic de Reus és el primer d’un conjunt de tres centres relacionats amb l’aplicació de la biotecnologia en l’àmbit de les indústries agroalimentàries que es desenvoluparan a Catalunya.
Neix el Centre de Difusió Tecnològica del Moble
E
l municipi de la Sénia acollirà el futur Centre de Difusió Tecnològica del Moble gràcies al conveni signat el 23 de desembre passat a l’Ajuntament per Josep M. Rañé, conseller de Treball i Indústria; l’alcalde, Víctor Pla; el president de la Confederació Catalana de la Fusta, Joan Sabater, i el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Lluís Arola. El Centre de Difusió Tecnològica del Moble de Catalunya és el primer d’aquestes característiques que es posa en marxa a tot Catalunya i rep el suport del Govern català. El nou espai, tot i estar concebut amb un àmbit d’actuació més local, donarà servei a la indústria del moble de totes les comarques catalanes. L’objectiu d’aquest organisme serà desenvolupar serveis tecnològics, i fer difusió i formació en l’àmbit del moble, activitats que fins ara només es duien a terme fora de Catalunya, sobretot i per proximitat a Valèn-
12
cia. Les actuacions es duran a terme d’una manera complementària amb les que s’organitzen a l’entorn. Segons l’estudi de viabilitat fet prèviament, les principals línies d’actuació són els serveis relacionats amb assajos i homologacions de producte, la promoció de la innovació en les empreses del sector, l’acostament de la tecnologia a les empreses, la formació dels treballadors i el servei de consultoria. Estarà situat a la Sénia, ja que en aquesta zona es troba el nucli més important d’empreses del sector. El Departament de Treball i Indústria, a través del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), l’Ajuntament de la població i la Confederació Catalana de la Fusta i del Moble facilitaran el suport financer necessari per garantir l’èxit de la iniciativa. A més, la Sénia hi aportarà els terrenys on es construirà el centre, i la Confederació, la maquinària i els estris necessaris per posar-lo en
LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
marxa. La Universitat Rovira i Virgili hi col·laborarà amb el coneixement. L’estudi de viabilitat ha permès conèixer el teixit industrial relacionat amb les tecnologies de la fusta i el moble del Baix Ebre i de Catalunya, i detectar les necessitats principals pel que fa a serveis tecnològics, difusió i formació. La creació del Centre respon a l’objectiu del Departament de Treball i Indústria de fomentar la tecnologia en les activitats industrials que mostren un important potencial de creixement, com és el cas de la indústria del moble. Tal com diu l’acord, una presència superior d’aquest sector en la indústria catalana tindrà efectes beneficiosos sobre la resta del teixit industrial de Catalunya. La Generalitat considera la transferència tecnològica com un dels eixos estratègics per al desenvolupament industrial.
ELS SERVEIS
Biblioteca de qualitat lització de recursos electrònics i grau de satisfacció dels usuaris. També s’han estudiat qüestions relacionades amb els processos de funcionament com el grau d’integració del Servei de Biblioteca a la institució, la
relació entre el Servei i la docència i la recerca, la gestió i l’organització, la política de capacitació, formació i promoció del personal, i els plans de millora i de participació en projectes d’innovació i cooperatius.
LA BIBLIOTECA DEL CAMPUS SESCELADES BAT EL RÈCORD D’OCUPACIÓ El mes de gener passat la Biblioteca del campus de Sescelades va registrar 53.671 entrades en plena època d’exàmens i va doblar l’ocupació habitual. Aquesta biblioteca dóna servei a cinc centres de la Universitat i a més de 5.000 alumnes. El Servei de Biblioteca i Documentació de la URV ha rebut la certificació de qualitat 2005 de l’Agència Estatal d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), un organisme públic independent que controla el sistema d’ensenyament superior a l’Estat. Aquesta certificació és vàlida per tres anys i reconeix la feina feta alhora que facilita l’accés a programes i recursos econòmics externs per continuar millorant els serveis. El comitè d’avaluació de l’ANECA ha valorat com a bons els nou ítems analitzats en alguns dels quals la URV està pel damunt de la mitjana de la xarxa espanyola de biblioteques universitàries. Aquest procés de certificació és similar al que es fa amb els ensenyaments i permet assumir amb més garanties l’adaptació de la URV al nou model docent que comporta l’espai europeu d’educació superior establert arran de la declaració de Bolonya. En l’anàlisi del Servei de Biblioteca i Documentació de la URV s’han revisat aspectes estructurals com els recursos financers, bibliogràfics, espai físic i equipaments. També s’han tingut en compte resultats de funcionament de les biblioteques com visitants, circulació, préstec interbibliotecari, formació dels usuaris, uti-
Aquest és un dels equipaments més grans de la Universitat i del 10 al 28 de gener, el període d’exàmens corresponent al primer quadrimestre, és quan les sales han estat més utilitzades. L’horari habitual es va reforçar durant el cap de setmana i estava oberta de dilluns a divendres de 8.30 h a 20.30 h; dissabtes, de 10 h a 20 h, i diumenges, de 10 h. a 14 h. Al llarg d’una setmana, en diferents torns, hi van treballar una trentena de persones. La Biblioteca va entrar en funcionament al novembre de 2003 per a tres centres, i des d’aquest curs 2004-05 serveix també els nous centres construïts a Sescelades, la Facultat de Química i la d’Enologia. L’edifici té 5.500 metres quadrats, distribuïts en tres plantes i un soterrani. La Biblioteca té 736 punts de lectura i capacitat per tenir 100.000 volums. A més de les sales de lectura d’accés directe als llibres, disposa de sis sales per estudiar en grup i una sala de formació d’usuaris, una planta amb sales d’informàtica de lliure accés amb capacitat per a 420 persones i diverses sales per estudiar individualment. Quant a l’equipament, hi ha ordinadors de lliure accés connectats a la xarxa, connexions per als ordinadors portàtils a través de cable i de tecnologia sense fils, i dues màquines d’autopréstec que permeten agilitzar el servei. L’edifici és accessible per a minusvàlids, està climatitzat i té accessos independents de la resta del campus per poder obrir el cap de setmana i en horaris en què escoles i facultats estan tancades. Els arquitectes que ha dissenyat l’edifici són José Antonio Martínez i Elias Torres. L’edifici participa en el programa europeu Universol i aprofita la façana de l’edifici per instal·lar-hi una central fotovoltaica que pot generar fins 20 Kw de potència elèctrica a partir de l’energia solar.
REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / ELS SERVEIS
13
UNIVERSITAT-EMPRESA II PREMIS REUS A LA CREACIÓ D’EMPRESES
II Premis Reus a la Creació d’Empreses
LES SOCIETATS REDESSA I REUS CAPITAL DE NEGOCIS, LA CEPTA, LA CAMBRA DE COMERÇ DE REUS I LA URV HAN RENOVAT EL CONVENI PER ORGANITZAR LES III JORNADES D’EMPRENEDORS QUE ES REALITZARAN EL 13 I 14 D’ABRIL I LA CONVOCATÒRIA DELS II PREMIS REUS A LA CREACIÓ D’EMPRESES 2004.
L
’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, president de Reus Desenvolupament Econòmic, SA (REDESSA); Sebastià Cabré, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA); Francesc Cabré, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus; Àngel Cunillera, president de Reus Capital de Negocis, i Lluís Arola, rector de la URV, van signar l’acord de col·laboració. L’objectiu d’aquest conveni és fomentar l’esperit i la iniciativa empresarial a les comarques de Tarragona. Les institucions signants es comprometen a fer-se càrrec de promoure i organitzar les dues activitats programades i de la dotació econòmica dels premis. S’obre la convocatòria del II Premis Reus a la Creació d’Empreses, adreçats a tots els emprenedors de les comarques de Tarragona amb una idea de negoci, especialment als joves i als alumnes de la URV que finalitzin els estudis universitaris. En aquest sentit, es vol premiar els dos millors projectes de creació d’empresa de l’any 2004. 14
UNIVERSITAT - EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
Poden participar-hi persones físiques i jurídiques, amb un projecte cadascuna. El concurs es divideix en dues fases i el termini de presentació de projectes es va acabar el 17 de gener d’enguany. Les millors idees han estat seleccionades per poder participar en la segona fase del concurs. Els autors tindran dret a rebre un curs de formació, que s’impartirà a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, per redactar el pla d’empresa i de viabilitat econòmica; i tindran a la seva disposició un grup de professors de la URV, juntament amb professionals, que els oferiran una tutoria personalitzada per elaborar el pla d’empresa. Les III Jornades d’Emprenedors tindran lloc el 13 i 14 d’abril a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i al Palau de Fires de Reus. Durant aquests dies es lliuraran els dos premis, de 5.000 EUROS cadascun. A més del premi, s’oferirà als guanyadors la possibilitat d’instal·lar-se al Viver d’Empreses de REDESSA amb bones condicions econòmiques. Per a més informació, consulteu www.urv.net/ emprenedoria
I FÒRUM D’OCUPACIÓ UNIVERSITÀRIA
El contacte de l’estudiant amb l’empresa PROP DE 300 ALUMNES I EXALUMNES DE LA URV VAN VISITAR ELS ESTANDS DEL PRIMER FÒRUM D’OCUPACIÓ UNIVERSITÀRIA, QUE EL 17 I 18 DE NOVEMBRE VA ACOLLIR 28 EMPRESES AL CAMPUS SESCELADES. EL FÒRUM, ORGANITZAT PER LA UNIVERSITAT, TENIA L’OBJECTIU DE POSAR EN CONTACTE EMPRESES I ALUMNES PER MILLORAR LA INSERCIÓ LABORAL DELS ESTUDIANTS. ES VAN FER DUES ACTIVITATS: LA FIRA D’EMPRESES I LES JORNADES D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL.
L
a trobada estava dirigida als alumnes d’últim curs i exalumnes de la URV, que van tenir l’oportunitat de saber com fan les empreses la selecció de personal i van poder presentar-se a les que van participar a la Fira. Les empreses obtenien una visió panoràmica sobre el perfil dels estudiants i titulats de la Universitat, a més de dades i currículums per seleccionar joves professionals en el futur. A la Fira d’Empreses hi estaven representades les organitzacions empresarials més significatives dels diversos sectors econòmics de les comarques tarragonines (vegeu el quadre adjunt). Durant els dos dies també es van fer 23 presentacions de les companyies assistents. D’altra banda, els estudiants d’últim curs que participaven en les Jornades d’Orientació Professional rebien formació directa sobre la recerca de feina, les competències professionals més destacables i l’autoocupació, la manera de crear una empresa i els ajuts existents. Al Fòrum els visitants també podien informar-se sobre els serveis públics d’ocupació, els programes d’orientació que gestionen, els canals per anar a treballar a l’estranger i els programes institucionals de suport. El Fòrum estava organitzat per la Universitat, i va comptar amb el suport del Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya, del Fons Social Europeu i del Pacte de Santes Creus (Pacte Territorial per a l’Ocupació de les Comarques Tarragonines). A la pàgina del Fòrum hi trobareu tota la informació: http://www.urv.net/forumocupacio. També podeu adreçar-vos als telèfons 977 558 756 - 977 558 690, o a l’adreça electrònica magb@urv.es.
EMPRESES PARTICIPANTS -ASM DIMATEC INGENIERÍA -TEA-CEGOS, SA -UNIVERSAL PORT AVENTURA -REPSOL YPF -FUTURA SYSTEMS, SL -LEAR CORPORATION -GRUPO CASTILLA -CASTILLA INFORMÁTICA PROFESIONAL -DOW CHEMICAL IBÉRICA, SL -PROJECT & SOFTWARE -MIGUEL TORRES, SA -BAYER -UNIVERSIA -BESTHOTELS -BORGES -ASOCIACIÓN NUCLEAR ASCÓ-VANDELLÒS II -LA CAIXA -CAIXA TARRAGONA -GRUP CODORNIU -BIG DRUM -BASF ESPAÑOLA, SA -GRUP SAGESSA -CEPTA -SERVEI D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA -NEW SOFT NETWORKS -TQ TECNOL, SA -APPLUS-IDIADA -COL·LECTIU D’EMPRESARIS DELS MOBLES DE LA SÈNIA
REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / UNIVERSITAT - EMPRESA
15
BASF s’incorpora al Patronat de l’ICIQ L’empresa BASF Espanyola SA s’ha incorporat al Patronat de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), a través del vicepresident i conseller delegat Erwin Rauhe. BASF té a Tarragona un dels centres productius més importants d’Europa i aportarà 150.000 euros anuals els tres primers anys, equivalents al període de vigència del conveni. Mitjançant la participació en els òrgans de govern de la Fundació ICIQ, aquesta empresa química, conjuntament amb REPSOL YPF i Bayer, que també en formen part, contribuirà amb la seva experiència a establir la proposta que ha de definir les línies de recerca del centre. L’ICIQ és un centre de recerca impulsat i finançat per la Generalitat, amb l’ambició de convertir-se en una institució de referència en l’àmbit de la química, adscrit a la URV i dirigit actualment per Miquel Àngel Pericàs. Les instal·lacions de l’ICIQ, que es van inaugurar al juliol del 2003, ocupen una superfície de 7.000 m2 al campus de Sescelades. Actualment, el centre disposa de 23 laboratoCONVENI DEL GRUP DE RECERCA EN DRET DEL MEDI AMBIENT AMB L’EMPRESA MUNICIPAL AIGÜES DE REUS
Aigües de Reus i el grup de recerca en Dret del Medi Ambient, que pertany al Departament de Dret Públic de la URV, han signat un conveni per fer un estudi comparatiu sobre els reglaments municipals que ordenen el règim de subministrament i tractament d’aigües municipals. Totes dues parts faran l’estudi conjuntament, en compartiran els resultats, decidiran la conveniència de la publicació i la possibilitat d’organitzar jornades i seminaris sobre temes d’actualitat en dret ambiental que siguin d’interès comú. Els responsables del grup de recerca en Dret del Medi Ambient són els professors Antoni Pigrau i Josep Ramon Fuentes. CONVENI AMB L’EMPRESA BAYER POLÍMEROS PERQUÈ ELS LLICENCIATS DE LA FACULTAT DE QUÍMICA HI FACIN ESTADES DE PRÀCTIQUES
La URV i l’empresa Bayer Polímeros han signat un acord de col·laboració perquè els nous llicenciats de la Facultat de Química facin estades de pràctiques a les instal·lacions de l’empresa. Es tracta d’una beca que premiarà els alumnes 16
UNIVERSITAT - EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
ris que poden utilitzar els grups de recerca. Els àmbits de recerca principals de l’ICIQ són els processos de catàlisi, la química supramolecular, les tecnologies netes, les nanotecnologies i, en conjunt, els diferents aspectes del procés químic/reacció química. amb bon expedient acadèmic i un itinerari curricular adient, amb la intenció d’ampliar la formació rebuda. Les beques són per sis mesos renovables fins a un any i en tots els casos són remunerades. El conveni de col·laboració entre Bayer Polímeros i la URV és per un període de quatre anys. CONVENI AMB EL NOU CENTRE D’ENGELHARD CATALYST CENTER, PRODUCTOR DE CATALITZADORS A BASF, PERQUÈ ELS QUÍMICS HI FACIN PRÀCTIQUES
La URV també ha arribat a un acord perquè els llicenciats de la Facultat de Química facin pràctiques professionals en una nova empresa del polígon químic sud. Es tracta de l’empresa Engelhard Catalyst Center, que està posant en marxa un centre integral de producció del catalitzador Lynx dins del recinte de l’empresa BASF a Tarragona. L’empresa i la Facultat han signat un conveni per seleccionar conjuntament alguns dels nous llicenciats per fer pràctiques remunerades a la planta. La selecció tindrà en compte l’expedient acadèmic i l’itinerari curricular seguit al llarg dels estudis. Aquest tipus de pràctiques tenen un seguiment per part de l’empresa a través d’un tutor, i també de la Facultat a través del diàleg entre totes dues parts.
XIII ANIVERSARI DE CREACIÓ DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
XIII aniversari URV EL 13 DE DESEMBRE PASSAT ES VA COMPLIR EL XIII ANIVERSARI DE CREACIÓ DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI, I AMB AQUEST MOTIU, ES VA CONVOCAR UN CONCURS DE CARTELLS COMMEMORATIUS QUE ES VAN EXPOSAR AL VESTÍBUL DEL PARANIMF FINS AL 15 DE GENER. El cartell guanyador es titula Absorcions i els autors són Ivan Favà i Carles Torras, tots dos professors de la URV. El premi és de 600 euros. El cartell Absorcions presenta una esponja, un objecte suggeridor segons els autors, que han treballat materialment i estèticament, perquè, com la Universitat, absorbeix l’entorn, es nodreix d’ella mateixa i dóna de si mateixa el pensament, el coneixement, la interacció amb la societat... La línia que separa els dos colors de l’esponja, groc i verd, és el nivell d’aquest procés, que continua sempre. Els cartells són originals i inèdits, de concepció i tècnica lliures, i podia participar en el concurs qualsevol persona amb un màxim de dues obres. El jurat va valorar l’originalitat, la qualitat gràfica del treball i la capacitat informativa. Les altres obres a concurs han estat: Manòmetre del temps, també dels autors del cartell guanyador; L’evolució i 13 anys de la URV, d’Albert Solé i Anna de León; Passatemps i pensador, d’Isaac Miró; Vivat Academia, de Xavier Arnavat i Elena Cruz; París i Budapest, de Matthieu Virolleaud; Gresol, de Francesc Miró; Estratègia del castell, de Fernando Montes; Sabiduría I i Sabiduría II, de Manuel Cuesta; i Sumem un any més, d’Eduard Vizcaya. El jurat el formaven la vicerectora de Comunitat Universitària, el coordinador i un representant dels professors de l’ensenyament d’Història de l’Art, la directora del Museu d’Art Modern de Tarragona, un membre del personal d’administració i serveis i un estudiant.
L’obra Absorcions, presenta una esponja com a Universitat, que absorbeix l’entorn, es nodreix d’ella mateixa i dóna de si mateixa el pensament, el coneixement, la interacció amb la societat...
“ABSORCIONS” IVAN FAVÀ I CARLES TORRAS >>
REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS
17
NOU SÍNDIC DE GREUGES DE LA URV
Cal actuar preventivament per alertar de la proximitat dels perills EL CLAUSTRE DEL 26 DE NOVEMBRE VA DESIGNAR L’ADVOCAT FRANCISCO ZAPATER SÍNDIC DE GREUGES PER ALS PROPERS CINC ANYS EN SUBSTITUCIÓ D’ISABEL BAIXERAS. ZAPATER, DE 58 ANYS, EXERCEIX A TARRAGONA DES DE 1980, FA CLASSES DE DRET, PERTANY A L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE JURISTES DEMÒCRATES I ÉS ARTICULISTA DE DIFERENTS PUBLICACIONS. vaixell amb diversos compartiments. Hi ha un pont de comandament que seria el rector, el Consell Social, etc. Els passatgers serien els estudiants. Entenc que les funcions del síndic són facilitar la comunicació entre els membres de la comunitat universitària, però també en té una de preventiva per alertar de la proximitat de perills. Jo crec que la salut de la URV és bona. Els possibles terratrèmols que pateix són de 0,2 en l’escala de Ritcher quan en altres àmbits, com en el de la justícia, que és on em moc habitualment, són del 8,9. QUINS OBJECTIUS PRINCIPALS TÉ?
Francisco Zapater és la tercera persona que ocupa la Sindicatura de Greuges de la URV, després d’Isabel Baixeras, que ho ha estat de 1999 a 2004, i de Matias Vives, que ho va ser des de 1994, primer durant un període provisional. Els tres titulars són advocats en exercici. La Sindicatura de Greuges de la URV va ser una de les primeres creades en una universitat catalana i Catalunya ha estat pionera en la implantació d’aquesta figura a l’Estat. El nou síndic fa un balanç provisional dels primers mesos del càrrec després d’un traspàs tranquil. QUINA ÉS LA PRIMERA IMPRESSIÓ D’UNA INSTITUCIÓ DESCONEGUDA PER A VOSTÈ?
La Universitat és com un gran 18
El mandat del síndic és de cinc anys, un termini considerable per poder fer coses. Dos mesos són poc temps. Amb tot, el primer objectiu és vetllar pels drets de la comunitat universitària. El segon és tractar d’ajudar-la a trobar solucions. El tercer és actuar preventivament fent recomanacions. I el quart seria potenciar i divulgar aquesta figura encara jove de la Sindicatura de Greuges. POSA MOLT D’ÈMFASI EN LA TASCA PREVENTIVA. PER QUÈ?
Tots som subjectes de drets però també d’obligacions. A Tarragona fa 30 anys hi havia 100.000 habitants i 3 jutjats. Avui som 125.000 persones i hi ha 16 jutjats. S’han fomentat molt els drets de la gent, però no tant les obligacions. Hi ha síndics per tot arreu: defensor del pueblo, síndic de greuges de Ca-
LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
El primer objectiu es vetllar pels drets de la comunitat universitària talunya, síndics de les universitats, defensors dels lectors als diaris, defensors dels accionistes en les entitats financeres i empreses… HA CONTACTAT AMB ALTRES SÍNDICS UNIVERSITARIS?
Sí. Al juliol es farà una reunió de síndics de Catalunya i a l’octubre, de l’Estat. I he trobat que la majoria de síndics són gent de la universitat. Això té l’avantatge del coneixement de la institució però l’inconvenient és el compromís per la vinculació, que pot condicionar l’arbitratge. La tradició de la URV ha estat triar síndics externs… QUIN ÉS EL PAPER SOCIAL DE LA UNIVERSITAT?
La que jo vaig conèixer era molt diferent. Molt compromesa amb problemes socials aliens a la mateixa universitat. Ara és més professional, tot i que es troba a faltar aquell compromís. Ara, si he de triar, prefereixo l’actual perquè demostra que tenim una estabilitat social. La URV és jove però força consolidada i amb projecció.
Primer pas del campus de l’Ebre LA MATRÍCULA DELS CENTRES UNIVERSITARIS DE TORTOSA JA SERÀ A PREU PÚBLIC
Els alumnes de les Terres de l’Ebre es podran matricular el curs 2005-06 a preu públic als centres universitaris de Tortosa adscrits a la URV. És el primer pas de la posada en marxa del campus de les Terres de l’Ebre, que ja compta amb el suport de la Generalitat perquè la URV pugui complir amb el mandat del Parlament de Catalunya de crear un sistema públic d’educació superior a les comarques ebrenques. En el marc d’aquest projecte, el campus ja disposa de seu administrativa gràcies a l’acord entre la URV i la Fundació Cinca-Piqué. El mandat del Parlament de Catalunya és construir un sistema públic d’educació superior a les Terres de l’Ebre (Llei de creació de la URV 36/ 1991 i resolucions posteriors), i la URV materialitza així la voluntat de constituir-se com a universitat de referència al sud de Catalunya. Per coordinar aquest procés, el rector de la URV, Lluís Arola, va nomenar mesos enrere el profesor Azael Fabregat delegat del campus. Fabregat va ser membre fundador de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre, de la qual va ocupar la vicepresidència durant dos anys. Ha estat
El campus ja disposa de seu administrativa gràcies a l’acord amb la Fundació Cinca-Piqué coordinador de l’estudi previ per a la implantació dels estudis de la URV a l’Ebre, realitzat des de la Universitat. Actualment, a les Terres de l’Ebre hi ha dos centres universitaris adscrits a la URV: l’Escola Universitària d’Infermeria Verge de la Cinta, on s’imparteix la diplomatura en Infermeria, i l’Escola Universitària de Ciències Empresarials Dr. Manyà, on s’estudia la diplomatura en Ciències Empresarials i la diplomatura en Turisme. El Dr. Azael Fabregat (Tortosa, 1953) és catedràtic d’Enginyeria Química i abans d’aquest nomenament ha estat director del Departament d’Enginyeria Química durant dos mandats des de l’any 2000. REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS
19
FACULTAT DE CIÈNCIES D’ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS Av. de la Universitat, 1 – 43204 Reus, Campus Bellisens Tel.: 902 33 78 78 / 977 75 98 01 http://www.fcee.urv.net
a/e: secemp@fcee.urv.net
LES NOVES NORMES INTERNACIONALS DE COMPTABILITAT
J
orge Tua, catedràtic de Comptabilitat de la Universitat Autònoma de Madrid, va pronunciar el passat 24 de febrer la conferència “Nuevas normas internacionales de contabilidad: nuevas reglas, nuevos conceptos” a la sala de graus de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.
Ha estat membre del grup d’experts que ha elaborat l’”Informe sobre la situación actual de la contabilidad en España y las líneas generales para abordar su reforma” (Libro blanco para la reforma de la contabilidad en España, 2002) per a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), del Ministeri d’Economia i Hisenda. És membre del grup de treball Les normes internacionals de compta- que s’encarrega de redactar un dobilitat han estat adoptades a través cument que serveixi de base per a la de reglaments per aplicar-les directa- possible reforma de la legislació merment a la Unió Europea, i l’Estat escantil en matèria comptable. panyol hi ha d’adequar la normativa L’acte estava organitzat per la Faculcomptable. Jorge Tua és també presi- tat, l’Associació d’Antics Alumnes del dent de l’Associació Espanyola de Pro- centre i el Col·legi d’Economistes de fessors Universitaris de Comptabilitat. Catalunya.
FACULTAT D’ENOLOGIA AV. RAMÓN Y CAJAL, 70 – 43005 TARRAGONA, CAMPUS CENTRE TEL.: 977 25 00 00 HTTP://WWW.URV.NET/CENTRES/ENOLOGIA A/E: SECENOL@EE.URV.NET
INAUGURACIÓ DE CURS DE LA FACULTAT D’ENOLOGIA
L
’acte oficial d’obertura del curs 2004-05 i la commemoració del setzè aniversari de l’inici dels estudis d’Enologia a Tarragona es van fer el 24 de novembre amb una lliçó de Pau Roca, secretari de la Federació Espanyola del Vi, sobre “Nuevos retos para el vino español”, a la nova Facultat d’Enologia, al campus Sescelades.
20
Durant l’acte també es van presentar els nous vins elaborats al celler experimental del Mas dels Frares, que forma part de la Facultat d’Enologia; i una enquesta sobre grau d’ocupació dels llicenciats en Enologia, elaborada pel mateix centre. Segons aquest estudi, més del 95% dels titulats treballen i, a més, ho fan en tasques relacionades amb la seva formació. Més del 61% estan en un celler i tenen contracte indefinit.
EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA AV. DELS PAÏSOS CATALANS, 26 – 43007 TARRAGONA, CAMPUS SESCELADES TEL.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 HTTP:// WWW.ETSE.URV.NET A/E: SECETSE@ETSE.URV.NET
PLUJA DE PREMIS A L’EXCEL·LÈNCIA ACADÈMICA
E
n els darrers sis mesos, un bon nombre de professors i estudiants de l’ETSE han estat premiats per la seva trajectòria acadèmica. Aquests guardons demostren que l’Escola avança en l’excel·lència universitària i ja és una referència a Catalunya en l’ensenyament de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC). Al juliol de 2004, el professor Benjamí Iñíguez va obtenir la Distinció a la Recerca de la Generalitat de Catalunya, per la investigació en electrònica. Al setembre, el professor Josep
Domingo, actual director de l’ETSE, va aconseguir el premi TOYPS’2004, atorgat per les Joves Cambres de Catalunya, per la trajectòria científica i tecnològica. També a finals de setembre, Cèsar Mauri, enginyer informàtic per la URV, professor associat de l’ETSE i fundador de l’empresa CreaSystems, va rebre el premi Excel·lència 2004 a la innovació tecnològica que concedeix el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Telecomunicació de Catalunya. A l’octubre de 2004, els professors Josefina Gavaldà i Jaume Massons van aconseguir la Distinció Vicens Vives pel seu projecte docent a l’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat
Telemàtica. Finalment, també al mes d’octubre, Alexandre Viejo Galicia, estudiant d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes, va guanyar un accèssit en la segona edició dels Premis de l’Associació Catalana per la Intel·ligència Artificial al millor projecte final de carrera. El seu projecte el codirigien els professors de l’ETSE Aïda Valls i Toni Moreno.
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA QUÍMICA AV. DELS PAÏSOS CATALANS, 26 – 43007 TARRAGONA, CAMPUS SESCELADES TEL.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 HTTP:// WWW.ETSEQ.URV.NET A/E: SECETSEQ@ETSEQ.URV.NET
NOU CAP DEL DEPARTAMENT D’ENGINYERIA QUÍMICA
E
l professor Ioanis Katakis ha estat escollit nou cap del Departament d’Enginyeria Química en les eleccions fetes el 17 de desembre, a les quals també es va presentar Joan Salvadó. Katakis substitueix Azael Fabregat, que ha estat nomenat delegat del rector per coordinar la posada en marxa del campus de les Terres de l’Ebre.
Font com a secretari d’estudis graduats. Ioanis Katakis ha estat fins ara responsable del grup de recerca en Bioenginyeria i Bioelectroquímica, tasca deixarà arran del nou càrrec. Continuarà sent el director del centre d’innovació Dinamic, de biotecnologia aplicada. Llicenciat en Enginyeria Química el 1988 per la Universitat Aristòtil de Tessalònica, a Grècia, país on va néixer, va obtenir el doctorat en la matèria el 1994 Acompanyen el nou responper la Universitat de Texas sable Jordi Grifoll com a secre- (Austin, EUA). tari del Departament i Josep
REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL CAMPUS
21
FACULTAT DE LLETRES PLAÇA IMPERIAL TÀRRACO, 1 – 43005 TARRAGONA, CAMPUS CENTRE TEL.: 902 33 78 78 / 977 55 95 98 HTTP://WWW.URV.NET/LLETRES/ A/E: SECLLET1@FLL.URV.NET
ESTUDI ANTROPOLÒGIC SOBRE EL BARÇA
L
’antropòleg Jordi Salvador va llegir a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres el 15 de desembre passat la tesi doctoral titulada “Futbol, metàfora d’una guerra freda”, el primer estudi antropològic del Barça. Els professors Joan Prat i Joan Josep Pujadas, del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, han dirigit la tesi. El futbol, concretament el FC Barcelona, ha estat fins avui un espai molt poc visitat des de les ciències socials. Per què el Barça ocupa tant d’espai social a Catalunya? Quina societat és aquesta en què molta
gent dedica una part important del seu temps a seguir la trajectòria d’un club de futbol? A emocionarse amb els gols, les victòries o les derrotes? Per què s’articulen discursos nacionals en nom seu? Amb aquest treball s’obre un camí cap a l’antropologia de l’esport i es demostra que l’estudi del Barça és també l’estudi de la nostra societat, ja que s’hi demostra que
els estadis de futbol esdevenen un espai privilegiat per llegir els valors d’una societat, les tensions i la transformació.
ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA AV. DE ROMA, 17 – 43005 TARRAGONA, CAMPUS CENTRE TEL.: 977 25 01 25 HTTP:// WWW.URV.NET/CENTRES/INFERMERIA
A/E: SECINF@EUI.URV.NET
PRÀCTICA QUIRÚRGICA I REFLEXOTERÀPIA PODAL
L
’Escola Universiària d’Infermeria ofereix enguany dos cursos de postgrau d’especialista universitari en Pràctica Quirúrgica d’Infermeria de Quiròfan i en Reflexoteràpia Podal. També se n’imparteix un d’extensió universitària: Bioenergia i Teràpia Floral. En conjunt, els cursos estan adreçats a professionals de la salut i altres persones interessades. Per a més informació, consulteu www.fundacio.urv.net. D’altra banda, l’Escola va participar el desembre passat en la Marató de TV3 amb l’organització d’una xocolatada solidària.
22
EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA CTRA. DE VALLS, S/N – 43007 TARRAGONA, CAMPUS SESCELADES TEL.: 902 33 78 78 / 977 55 80 98 HTTP://WWW.FCEP.URV.NET A/E: SECEDU1@FCEP.URV.NET
CINEMA DE LA DIVERSITAT
A
quest curs 2004-05 el cineclub de la FCEP dedica diverses sessions a un cinema ben allunyat dels nostres models cinematogràfics habituals: fugim, doncs, gairebé del tot, de referències americanes i europees, pròpies del nostre entorn immediat, i ens endinsarem en obres d’altres països i cultures. La selecció que ofereix pretén eixamplar la nostra experiència cinematogràfica cap a autors i temes que reflecteixen justament un ventall ric de possibilitats d’aquesta aldea global en què s’ha convertit el planeta: s’hi veuran terres i persones de la Xina, l’Afganistan, Rússia, l’Iran, Cuba, l’Índia, el Brasil, el Vietna, etc. amb estils i preocupacions també ben diversos: la descripció realista de situacions problemàtiques, el discurs ecologista avant la lettre del mestre
Kurosawa, un clàssic del cinema indi, Satyajit Ray, recuperat recentment, la ironia i la sàtira de la vida cubana actual, etc. Programació de les sessions:www.fcep.urv.net
FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT C/ SANT LLORENÇ, 21 – 43201 REUS, CAMPUS VAPOR NOU TEL.: 902 33 78 78 / 977 75 93 45 HTTP://WWW.URV.NET/CENTRES/FMCS/INDEX.HTML
A/E: SECMED@FMCS.URV.NET
PREMI A L’EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL EN MEDICINA
E
l professor i degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Rodrigo Miralles, va rebre el 19 de novembre el premi a l’excel·lència professional en Medicina, que concedeix el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. El lliurament es va fer durant el Primer Congrés de la Professió Mèdica que va tenir lloc a Sitges. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va lliurar per primer cop aquests premis per distingir metges i metgesses amb un comportament exemplar en el te-
rreny de l’assistència, l’educació mèdica, la recerca o la bioètica. Es tracta d’una distinció de caràcter moral, que no comporta cap retribució econòmica. Rodrigo Miralles, de 59 anys, exerceix la docència a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut des del 1982. És professor titular d’universitat del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques i degà del centre. Treballa en les àrees de coneixement de patologia quirúrgica de l’aparell locomotor i biomecànica
clínica. És cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. A més, practica la cooperació internacional fa més de deu anys amb el Marroc i Moçambic.
REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL CAMPUS
23
ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME I OCI C/ SANT PERE, 25 – 43480 VILA-SECA, CAMPUS VILA-SECA TEL.: 977 39 57 09 HTTP://WWW.EUTO.URV.NET A/E: EUTO@EUTO.URV.NET
REVISIÓ DEL MODEL TURÍSTIC
L
’Escola Universitària de Turisme i Oci (EUTO) de Vila-seca va inaugurar el curs el 3 de desembre passat amb la lliçó de Felipe González Abad, director general de l’empresa SAVIA Amadeus, titulada “La revisión del modelo turístico y los retos para la formación”, que es va impartir a l’Aula Magna del centre. El conferenciant és director general de Savia Amadeus, la companyia de màrqueting de l’empresa Amadeus Travel Distribution a l’Estat espanyol i Portugal. És el principal proveïdor de tecnologia
de les agències de viatge espanyoles i té més del 90% d’aquest mercat, que utilitza el seu sistema de reserva global. Una de les claus de l’èxit és que fa més de 23 anys que
és pionera en l’ús de tecnologia punta com a eina estratègica. La part crítica del negoci és la transmissió de dades, i opera amb Telefónica Data.
FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES AV. DE CATALUNYA, 35 – 43002 TARRAGONA, CAMPUS CENTRE TEL.: 902 33 78 78 / 977 55 83 82 HTTP://WWW.FCJ.URV.NET A/E: SECJUR@FCJ.URV.NET
MÀSTER D’ASSESSORIA JURÍDICA D’EMPRESA
L
a Facultat de Ciències Jurídiques va iniciar al darrer trimestre de l’any les activitats acadèmiques de la primera edició del màster d’Assessoria Jurídica d’Empresa.
pel que fa a la formació integral de professionals dedicats a l’assessorament jurídic de l’empresa. En l’acte d’inauguració, que va anar a càrrec del director del màsAquest curs, conjuntament amb la ter, Dr. Àngel Urquitercera edició del màster en Dret zu, i del degà de la Ambiental i la segona del postgrau Facultat, Dr. Santiago J. Castellà, en Gestió Global de la ImmigraRamon M. Mullerat va impartir la ció, s’ha afegit a l’oferta formativa lliçó titulada “L’advocat d’empresa per a postgraduats de la Facula Europa i als Estats Units”. Mulletat. El màster en Assessoria Jurídica rat és advocat del prestigiós desd’Empresa ha nascut amb la vopatx Mullerat i Associats, ha estat luntat de donar resposta a la reite- professor en diverses universitats rada demanda del nostre territori europees i espanyoles, i és mem-
24
EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
bre destacat del l’Institut Americà de Lleis i de la American Law Institute (ALI) i de l’Associació Internacional d’Advocats, on és responsable de la Secció de Dret Empresarial del Subcomitè Internacionald’Ètica Empresarial Internacional.
FACULTAT DE QUÍMICA PLAÇA IMPERIAL TÀRRACO, 1 – 43005 TARRAGONA, CAMPUS CENTRE TEL.: 902 33 78 78 / 977 55 95 98 HTTP://WWW.QUIMICA.URV.NET A/E: SECQUIM@QUIMICA.URV.NET
CONSTITUCIÓ DEL CONSELL ASSESSOR DE BIOQUÍMICA
E
l tarragoní Àngel Pellicer, un dels bioquímics més reconeguts i oncòleg prestigiós, professor del Departament de Patologia Molecular de la Universitat de Nova York, dirigeix el Consell Assessor Extern de Bioquímica de la URV, constituït el passat 3 de desembre.
l’adequació dels plans d’estudis a les habilitats que el món laboral exigeix als titulats d’aquest ensenyament, que s’imparteix a la Facultat de Química de Tarragona.
Revista de la universitat pública de Tarragona / EL CAMPUS
tre Mas Bové de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA); Eduard Rius, consultor a Catalunya de Price Waterhouse Coopers; Misericòrdia Soronellas, professora de Biologia de l’IES Gaudí, de Reus; Demetrio Sánchez, director de la secció En formen part Joan Guinovart, de diagnòstic molecular director de l’Institut de Recerca Bio- d’R+I+D Biokit, SA; Pemèdica del Parc Científic de Barre Estupinyà, responsable celona i president de la Societat de l’edició científica del programa Espanyola de Bioquímica i Biolode divulgació científica de RTVE, gia Molecular; Joaquim Barricah, di- i M. Teresa Serafini, investigadora rector general de Morella Nuts SA; dels Laboratoris Esteve SA a BarceJoaquim Brufau, director del Cenlona. El Consell ha de treballar en
REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / ANÀLISI
25
DIA A DIA RECULL DE NOTÍCIES
DIA: 3 MES: NOVEMBRE URV
CONGRÉS EUROPEU DE LES OBRES PÚBLIQUES ROMANES Tarragona va acollir del 3 al 6 de novembre el Congrés Europeu de les Obres Públiques Romanes, organitzat pel Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques, amb motiu del 150è aniversari de la professió d’enginyer civil d’obres públiques. La reunió, que es va dur a terme a la sala d’actes del campus Centre de la URV, es va convertir en un punt de trobada dels professionals de l’enginyeria, l’arquitectura i la cultura.
DIA: 3 MES: NOVEMBRE FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS
DIA: 10 MES: NOVEMBRE FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES
DIA: 13 MES: NOVEMBRE CESDA
INAUGURACIÓ DEL CURS ACADÈMIC A ECONÒMIQUES La Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials va celebrar l’inici oficial de curs amb M. Teresa Costa, secretària d’Indústria i Energia de la Generalitat, que va impartir la lliçó “La innovació com a eix estratègic de la política industrial”. La conferenciant, doctora en Ciències Econòmiques per la UB, hi és catedràtica d’Economia Aplicada al Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola. És membre de l’Institut d’Economia de Barcelona i pertany al Centre de Recerca en Federalisme Fiscal i Economia Regional.
INAUGURAT EL CURS A LA FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES El catedràtic i magistrat José Almagro va inaugurar el curs de la Facultat de Ciències Jurídiques amb la lliçó titulada “Reflexiones sobre el aprendizaje del Derecho”. L’acte acadèmic va tenir lloc a l’Aula Magna i hi van assistir el degà del centre, Santiago Castellà; el president del Consell Assessor del centre, Josep Gomis; el rector, Lluís Arola, i l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal.
PASQUAL MARAGALL INAUGURA EL CURS DEL CESDA El Centre d’Estudis Superiors d’Aviació (CESDA) va inaugurar oficialment el curs acadèmic amb la presència de Pasqual Maragall, president de la Generalitat. Durant l’acte es va presentar la memòria acadèmica del centre i es van lliurar les beques als millors estudiants. El CESDA, centre adscrit a la URV, està situat a la carretera de l’aeroport de Reus, s/n.
26
DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
DIA A DIA
DIA: 16 MES: NOVEMBRE FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS
DIA: 16 MES: NOVEMBRE FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES
DIA: 22 MES: NOVEMBRE
IMPLICACIONS ECONÒMIQUES DE LA CULTURA L’XI Simposi d’Economia, organitzat per la Facultat i el Departament d’Economia, va fer durant dos dies una anàlisi econòmica de la cultura per conèixer-ne la contribució al desenvolupament econòmic i social, i les sinergies amb l’educació, el medi ambient i el turisme.
JORNADES DE DRET PENAL El Codi Penal després de l’1 d’octubre de 2004 i les reformes introduïdes van ser els temes que va tractar la darrera edició de les Jornades de Dret penal organitzades per l’Àrea de Dret Penal del Departament de Dret Públic, a la Facultat de Ciències Jurídiques. Les va presentar el catedràtic Gonzalo Quintero, que ha substituït Miquel Prats, mort el 2003, en la càtedra d’aquesta àrea.
XIII SETMANA PSICOLÒGICA
PSICOLOGIA
La XIII Setmana Psicològica, titulada “Tota situació té sortida”, es va fer del 22 al 25 de novembre a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. Estava organitzada pel Departament de Psicologia i el Comitè d’Alumnes. Els estudiants hi van ampliar coneixements i van compartir opinions i inquietuds sobre diversos temes de psicologia.
DIA: 10
LA PSICOTERÀPIA I LES NOVES TECNOLOGIES
FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I
MES: DESEMBRE FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA
DIA: 10 MES: DESEMBRE FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA
Les jornades Els Tractaments Psicològics al Segle XXI: Psicoteràpia i Noves Tecnologies, adreçades a alumnes i professionals, que van tenir lloc a la Facultat de Ciències de l’Educació Psicologia, van exposar les aplicacions que tenen les TIC als tractaments psicològics. Estaven organitzades per la Unitat de Psicologia Clínica i de la Salut del Departament de Psicologia i van rebre el suport el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona..
LA PSICOTERÀPIA I LES NOVES TECNOLOGIES Les jornades Els Tractaments Psicològics al Segle XXI: Psicoteràpia i Noves Tecnologies, adreçades a alumnes i professionals, que van tenir lloc a la Facultat de Ciències de l’Educació Psicologia, van exposar les aplicacions que tenen les TIC als tractaments psicològics. Estaven organitzades per la Unitat de Psicologia Clínica i de la Salut del Departament de Psicologia i van rebre el suport el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona.
REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / DIA A DIA
27
DIA A DIA DIA: 19 MES: GENER URV
EL RECTOR VISITA LES TERRES DE L’EBRE El rector, Lluís Arola, va visitar Sant Carles de la Ràpita i Tortosa en el marc de les gestions per crear el campus de les Terres de l’Ebre de la URV, que començarà a ser una realitat el proper curs 2005-06. L’acompanyaven el vicerector d’Ordenació Acadèmica i Recerca, Francesc Xavier Grau; el delegat del rector per a aquest campus, Azael Fabregat, i el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó. Van visitar el Centre d’Aqüicultura de la Ràpita i la Fundació Cinca-Piqué, seu administrativa del campus.
DIA: 25 MES: GENER FACULTAT DE
Revista de la universitat pública de Tarragona / DIA A DIA
LLETRES
28
PRESENTACIÓ D’UN LLIBRE SOBRE DONES I DICCIONARIS L’obra De mujeres y diccionarios: evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE es va presentar al local tarragoní Lo Raconet, a la plaça de la Font. Les autores d’aquesta publicació són les professores i investigadores universitàries Esther Forgas i Eulàlia Lledó, de la URV, i Mª Ángeles Calero, de la Universitat de Lleida. Coral Cuadrada, professora d’Història i coordinadora del grup de recerca GRÈC va presentar el llibre, que l’ha publicat l’Instituto de la Mujer, del Ministeri de Treball i Afers Socials (2004).
PUBLI ANÀLISI / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
DIA A DIA DIA: 23 MES: FEBRER ICAC, URV I UAB
II SEMINARI INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA CLÀSSICA Dins el doctorat interuniversitari en arqueologia clàssica que imparteixen la UAB, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la URV, es van programar del 23 al 25 de febrer quatre seminaris internacionals d’especialització. També hi van participar tècnics d’altres universitats espanyoles, italianes, franceses, angleses i alemanyes.
RELLEU A LA DIRECCIÓ DE L’ETSE
MES: FEBRER ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA
L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria va fer eleccions a finals de febrer. El fins ara director de l’ETSE, Josep Domingo, catedràtic de Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial, havia acabat el mandat de tres anys. En les eleccions va resultat elegit nou director Javier Maixé, professor de Tecnologia Electrònica i únic candidat en aquests comicis. El seu mandat és per quatre anys, d’acord amb el nou Estatut de la Universitat.
PUBLI REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / ANÀLISI
Revista de la universitat pública de Tarragona / DIA A DIA
DIA: 25
29
GENT DE CASA PREMIS DE RECERCA EN QUÍMICA DE SECUNDÀRIA
Premis de recerca en química de secundària QUATRE JOVES DE BATXILLERAT VAN GUANYAR LA SISENA EDICIÓ DELS PREMIS DE RECERCA EN QUÍMICA, LLIURATS EL 17 DE NOVEMBRE A LA SALA DE GRAUS DE LA FACULTAT DE QUÍMICA I PATROCINATS PER L’ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL QUÍMICA DE TARRAGONA.
L
aura Bonet, de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Camarles, va guanyar el primer premi, dotat amb 1.800 euros, amb el treball “La qualitat de les aigües que bevem... els pous”. Marina Sirisi, de l’IES Berenguer d’Entença, va merèixer el segon premi amb el treball “L’oli d’oliva. Procés tecnològic i anàlisi química”, amb una dotació econòmica de 900 euros. Finalment, el tercer premi va ser per a Marc González i M. Carmen García, de l’IES Flix, autors del treball “El mercuri. Aplicacions a la indústria. Efectes a la natura. Estudi pràctic amb plantes”, dotat amb 300 euros. Els premis de recerca en química, adreçats a centres de secundària, s’atorguen a treballs d’investigació pura i aplicada, de millores de qualitat de la docència en química o de difusió de la química en l’entorn. Han de ser presentats per estudiants vinculats a centres d’ensenyament, públic o privat, preferentment de 3r, 4t d’ESO o batxillerat, sota la tutorització 30
GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
d’un o més professors del centre. Amb aquesta iniciativa, la Facultat i l’AEQT volen incentivar l’esperit científic entre les noves generacions d’estudiants. Aquesta sisena edició ha mostrat una alta qualitat en els tretze treballs presentats per alumnes de deu instituts de secundària de les comarques de Tarragona. Els temes han estat molt variats: estudis sobre substàncies com el mercuri, el clor, l’alcohol, la cafeïna, l’aigua, l’oli o els pigments, sempre en relació amb la vida quotidiana i el medi ambient; treballs més tècnics, com el desmantellament de la central de Vandellòs, l’estudi de la central hidroelèctrica de Riba-roja, o l’estudi d’aerodinàmica i qüestions més específiques i d’actualitat, com el biodièsel, la climatologia i la contaminació. El jurat va valorar en els treballs aspectes com l’originalitat, la tasca experimental desenvolupada i les preguntes plantejades.
PREMIS DE RECERCA EN QUÍMICA DE SECUNDÀRIA
Lliurament del V Premi Kaufmann LA FUNDACIÓ PER A L’ESTUDI DE LA GESTIÓ EN LA INCERTESA (FEGI), LA FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS I L’AJUNTAMENT DE REUS VAN LLIURAR EL 12 DE NOVEMBRE EL V PREMI KAUFMANN AL PROFESSOR LOFTI A. ZADEH, DE LA UNIVERSITAT DE CALIFÒRNIA, DURANT UN ACTE AL SALÓ DE PLENS DEL CONSISTORI.
L
otfi A. Zadeh (Baku, 1921) és una autoritat mundial en la teoria de la incertesa i dels conjunts borrosos. Va publicar l’any 1965 l’article “Fuzzy Sets”, en què proposava una nova àlgebra, anomenada lògica difusa, que emulava la manera de pensar de les persones. Més tard, el 1973, va publicar l’article “Outline of a New Approach to the Analysis of Complex Systems and Decision Processes”, en el qual clarament definia aquesta àlgebra que ha donat lloc als estudis de gestió de la incertesa i actualment té una aplicació creixent, des de sistemes de control aplicats al Metro, per exemple, fins a aplicacions per fer previsions de l’evolució del mercat financer.
LUIS CÓRDOBA, PREMI DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES AL MILLOR CURRÍCULUM UNIVERSITARI L’alumne de la URV Luis Córdoba ha quedat entre els set premiats ex aequo al millor currículum universitari que convoca el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Els guardons es van lliurar l’11 de novembre, dins dels actes de la Jornada dels Economistes. Luis Córdoba és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i actualment fa el segon cicle d’Economia a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Enguany cursa un Erasmus a l’estranger.
PREMI DE RECERCA DE BATXILLERAT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES El Departament de Filologia Catalana ha convocat la tercera edició del Premi de recerca de
batxillerat de llengua i literatura catalanes. Hi poden participar els alumnes de tots els instituts d’ensenyament secundari de les comarques de Tarragona i el termini per presentar-hi treballs és el 20 de maig. El premi té la voluntat de potenciar les capacitats reflexives, expositives i creatives dels joves, i vol donar a conèixer la tasca de recerca i estudi portada a terme per l’alumnat de secundària, amb la divulgació i el reconeixement de la feina feta en comú amb els professors. Poden presentar-se al premi treballs de recerca que hagin estat aprovats pel tutor/a i el tribunal. Han de ser inèdits i no haver estat premiats en cap altre concurs. La convocatòria del premi és la del curs 2004-05, i els alumnes han d’haver cursat 2n de batxillerat i aprovat aquest treball l’any 2005 o el 2004; en queden exclosos els treballs que l’any passat ja s’hi van presentar. La distinció està dotada amb 350 euros, i es lliura un certificat de la Facultat de Lletres. Els treballs s’han d’enviar al Departament de Filologia Catalana, a la Facultat de Lletres (plaça Imperial Tàrraco, 1, Tarragona). Per a una informació completa, adreceu-vos al tel. 977 559 743 (Departament de Filologia Catalana).
REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / GENT DE CASA
31
ÚLTIM COMIAT A JOSEP LAPORTE
Últim comiat a Josep Laporte JOSEP LAPORTE, QUE VA SER COMISSIONAT PER A UNIVERSITATS I RECERCA DE LA GENERALITAT I IMPULSOR DE LA CREACIÓ DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI I DE LES DE GIRONA I LLEIDA, VA MORIR EL PASSAT 15 DE FEBRER. TRES DIES DESPRÉS ES VA CELEBRAR UNA CERIMÒNIA CIVIL AL CEMENTIRI DE REUS ABANS DE L’ENTERRAMENT. LA MORT LI VA SOBREVENIR DURANT UN ACTE DE FEINA COM A PRESIDENT DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS AL PALAU DE LA GENERALITAT.
E
l 19 de setembre de 2003 Josep Laporte va pronunciar la lliçó inaugural de curs a la URV, que va titular “L’Institut d’Estudis Catalans, una institució singular”. En el discurs va fer esment, amb afecte cap a la URV, que una de les accions que recordava amb més satisfacció de la seva responsabilitat anterior en el món de l’ensenyament era l’expansió del mapa universitari de Catalunya, moment del naixement de la universitat tarragonina. Va presentar, de manera clara, sintètica i brillant, l’entitat que presidia, encara tan desconeguda per tothom, tot i que és la màxima autoritat acadèmica en les terres de llengua i cultura catalanes. Va resumir diferents projectes planejats per l’IEC i va remarcar dues qüestions relacionades amb la Universitat de fa dos anys, encara vigents avui: la necessitat que el Govern català invertís més en recerca per al desenvo32
GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
lupament científic, econòmic i social de Catalunya, i la conveniència que l’IEC i universitats col·laboressin assíduament, ja que són entitats complementàries. Josep Laporte, nascut a Reus el 1922, va fer estudis de llicenciatura de Medicina a la Universitat de Barcelona (1939-45), on es va doctorar amb un premi extraordinari, i hi fou professor adjunt de Farmacologia fins al 1967. Va completar la seva formació al Departament de Farmacologia d’Oxford (1962) i a l’Institut de Recerca farmacològica Mario Negri de Milà (1966). L’any 1967 va obtenir per oposició la càtedra de Farmacologia de la Facultat de Medicina de Cadis, que va ocupar durant dos anys. D’allí va passar a la mateixa càtedra de València i posteriorment, a la de Terapèutica i Farmacologia Clínica de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou elegit rector a l’abril de 1976.
LLUÍS MASANA MARÍN
Lluís Masana Marín (Barcelona, 1953) és doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic d’universitat de l’Àrea de Medicina del Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili. A més, dirigeix el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Va ser degà de la Facultat de Medicina de la URV del 1994 al 1996. La seva tasca investigadora, que ha completat amb estades a Londres, s’ha centrat en el metabolisme lípid i l’arteriosclerosi. Ha estat fundador i director de la Unitat de Recerca en Lípids i Arteriosclerosi de la Facultat i de l’Hospital, cofundador de la Fundació Joan Abelló per a l’estudi de l’arteriosclerosi, director de l’Institut de Recerca en Ciències de la Salut de Reus i membre del Consell Assessor de Recerca Biomèdica de Catalunya. Actualment presideix la Societat Espanyola d’Arteriosclerosi i pertany a diverses societats mèdiques catalanes, espanyoles i internacionals. Ha publicat més de 100 treballs en revistes internacionals i és autor i col·laborador de capítols diversos en textos de medicina interna i patologia.
LLUÍS MASANA MARÍN
La recerca millora la qualitat de vida El trasllat de Medicina a Bellissens i el Tecnoparc poden convertir Reus en referència biomèdica europea
LLUÍS MASANA ÉS HOME DE BATA BLANCA, A CAVALL ENTRE L’HOSPITAL DE SANT JOAN I LA FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT, ON FA MÉS DE 20 ANYS QUE EXERCEIX L’ASSISTÈNCIA, LA DOCÈNCIA I LA RECERCA. EL SEU MÓN ÉS EL METABOLISME LIPÍDIC, L’ARTERIOSCLEROSI I EL RISC CARDIOVASCULAR. LA URV LI VA RECONÈIXER ELS MÈRITS L’ANY 2003 NOMENANT-LO PROFESSOR DISTINGIT JUNT AMB ALTRES QUATRE MEMBRES DESTACATS DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA. COM VEU EL MODEL DOCENT I LA INSERCIÓ LABORAL DELS TITULATS?
R. En els últims deu anys hi ha hagut un canvi molt important de l’orientació de les titulacions universitàries per adaptar-les a les necessitats laborals. Tradicionalment la gent podia ser metge, advocat, arquitecte, etc. En canvi, ara hi ha titulacions més curtes, més adaptades a les exigències del mercat laboral. Això ha de continuar. S’ha de flexibilitzar més i és clar que la universitat ha d’estar al servei de la societat. Probablement el que ara té més impacte és el nostre pla d’integració a la 34
Unió Europea i la corresponent homologació de titulacions. Cal oferir una formació bàsica al més ràpida possible que et permeti entrar de forma immediata al mercat laboral i, a partir d’aquí, anar afeginthi formació de postgrau que doni la capacitació específica per àrees concretes. Però en el nostre camp, el sanitari i el mèdic, això és menys flexible. SOCIETAT, ADMINISTRACIONS, ELS COL·LECTIUS PROFESSIONALS A UNA?
Jo només puc parlar del meu àmbit i en aquest cas el primer nive-
EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA
ll de formació recau en la universitat però, un cop assolida la llicenciatura de Medicina, la resta de la formació és fora de la universitat. En aquests moments la formació de postgrau mèdica es troba fonamentalment en el sistema sanitari i l’especialització no es pot aconseguir dins del sistema universitari. Passem del Ministeri d’Educació al de Sanitat. I en aquest cas sí que hi ha una discrepància important. Això va canviar fa 20 o 25 anys, quan hi havia escoles professionals als hospitals que permetien obtenir l’especialització i un dia es va decidir optar pel sistema MIR.
Aquest sistema ha estat molt bé, però jo penso que faria falta més implicació universitària en la formació d’especialistes. I l’altre aspecte en el qual la universitat comença a entrar és la formació contínua, en la qual altres estructures com els col·legis de metges i les xarxes de salut ja han entrat amb força.
LA TRANSFERÈNCIA ÉS UNA ASSIGNATURA PENDENT? EL TECNOPARC HI POT AJUDAR?
COM ARRIBEN ELS ALUMNES A LES AULES?
Els estudiants no són res més que un reflex de la societat i de com se l’educa. Òbviament nosaltres a un estudiant, quan arriba, no li exigim unes bases científiques però sí un grau mínim de capacitat de raonament i treball, d’expressió. En tot això trobem mancances importants. Quan llegim els exàmens o quan s’expressen en públic hi trobem sorprenentment mancances. Hi ha una certa falta de formació general en la cultura mínima per accedir a estudis superiors. FARAN FALTA MÉS METGES?
De moment hi ha una demanda molt alta per accedir a Medicina. Aquesta Facultat és la que té la nota de tall més alta de la URV i està només a una o dues centèsimes de la de la Universitat Autònoma de Barcelona. A Medicina, a finals dels anys setanta, es va establir una política de reduir l’accés i això ha facilitat que sortissin els alumnes que realment feien falta. A partir d’aquí, quan un estudiant acaba Medicina, entra en un sistema de formació que és molt dur. Estudia sis anys la carrera, després en passa entre un i dos preparant-se per al MIR, que és una oposició estatal en la qual entra tot el programa dels estudis i hi ha una relació d’entrada d’un de cada cinc que s’hi presenten. Si l’aprova, pot accedir a formar-se com a especialista durant cinc anys més. En l’actualitat el nombre de places i el nombre de gent que surt de les facultats està equilibrat. I aquest examen del MIR s’ha convertit més en una distribució que en una selecció. L’estudiant de Medicina té el problema dotze anys després d’haver començat la carrera. Fins fa poc hi havia un atur important en moltes especialitats; en canvi, en aquest moment falten alguns metges especialistes (radiologia, anestèsia, pediatria,
ginecologia, medicina interna…) i, per tant, penso que cal reorganitzar el sistema. Em sembla que aquesta mesura implica més reorientar grups que ja estan formats que no pas augmentar el nombre de titulats. QUINA SALUT TÉ LA RECERCA?
Dins de les diferents àrees de la ciència, la recerca biomèdica catalana és de les més potents. Aproximadament el 50% de la producció científica que es fa a Catalunya pertany a aquesta àrea. El procés per arribar a aquest nivell ha estat molt complex i s’ha passat per moltes etapes. Primer la dotació d’infraestructures als centres, després la formació de personal i ara estem en una fase d’aconseguir una carrera professional per als investigadors que els permeti plantejar-se viure de la recerca. També s’està en un procés d’aglutinació d’estructures per crear les masses crítiques necessàries. Ha passat l’època dels esperits individuals inquiets i ara hem de competir amb Europa i el món, i això requereix equips humans i tècnics importants i de qualitat. En el seu moment a la Facultat vam aglutinar la nostra recerca amb la que es feia a l’Hospital de Sant Joan, a l’Institut Pere Mata i a l’Institut de Recerca en Ciències de la Salut (IRCIS) amb el suport de la Fundació Reddis, la qual cosa va permetre una primera unió important de grups de recerca. Això ara tornarà a evolucionar amb la Universitat i la fusió amb l’estructura de recerca que l’Institut Català de la Salut té a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i en d’altres centres del territori. Es crearà un gran Institut de Recerca Biomèdica anomenat Pere Virgili. L’Institut Carlos III del Ministeri de Sanitat ho demana i ho fa perquè és la tendència dominant a Europa.
Nosaltres donem servei a empreses en assajos clínics, en la posada a punt de fàrmacs, però es tracta d’una transferència passiva. En canvi, tenim una assignatura pendent importantíssima que és la capacitat de crear oportunitats emprenedores o d’empresa. Nosaltres no produïm patents ni dissenyem gaires coses que després tinguin utilitat des del punt de vista de la comercialització o que puguin donar riquesa des del punt de vista econòmic. Cal que la nostra recerca bàsica propiciï la creació de noves molècules, nous tractaments, nous sistemes de maneig de pacients. També estem per sota dels nostres desitjos pel que fa a aconseguir que la nostra recerca doni resultats immediats en la millora dels pacients. La recerca bàsica que es fa a les facultats encara no és reconeguda ni apreciada per la majoria dels pacients i de la societat com una cosa que ha millorat la seva qualitat de vida, la seva salut. Pel que fa al Tecnoparc, si es porta bé, ha de consolidar Reus com un gran centre de recerca biomèdica. S’ha triat un àmbit primordial com el nutricional, amb un potencial econòmic al darrere molt important tant en el camp dels fàrmacs com dels aliments. Això no existeix a Espanya i si Reus juga bé es pot convertir en una referència europea. Ara bé, no es pot fer de fireta. S’ha de consolidar i fer-ho amb molta professionalitat. QUINA HA ESTAT LA CLAU DE L’EVOLUCIÓ DE LA FACULTAT DE MEDICINA?
És el resultat d’una feina ben feta i de la influència positiva de les estructures sanitàries de la zona perquè hi ha hagut benefici mutu. També ha coincidit gent amb empenta i ganes de fer coses. És una de les facultats més prestigioses de Catalunya i reconeguda arreu per la seva docència i recerca. EL TRASLLAT DE LA FACULTAT A BELLISSENS POT SER UN NOU IMPULS?
Això esperem. La unió física de la Facultat amb l’Hospital de Sant Joan crearà sinergies molt importants. Es vol projectar un hospital altament tecnificat.
REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL PERSONATGE
35
LA CONTRAPORTADA
la contraportada Un any de pel·lícula a la URV
E
ntre moltes pel·lícules, s’han projectat les trilogies de La Guerra de les Galàxies i El Padrino i l’11 de maig està programada la d’Indiana Jones. També s’han vist títols com Rojo sangre, Mujeres en pie de guerra, Haz conmigo lo que quieras. El 31 de març es farà una sessió especial dedicada a “Cinema i Guerra Civil”. Finalment, el 18 de maig es podrà veure l’última cinta programada, Atún y chocolate. Aquell mateix dia es lliuraran els premis del concurs de curtmetratges organitzat per la URV amb motiu de l’Any del Cinema, i el dia 20 de maig es projectaran els curts guanyadors i finalistes i s’entregaran els premis del sorteig a l’enquesta de les deu millors pel·lícules de la història del cinema segons la URV, al Rectorat. Per participar en el certamen de curtmetratges i el concurs sobre les millors pel·lícules de la història del cinema, consulteu la informació a http://www.urv.net/any_del_cinema/indice.htm
Revista de la universitat pública de Tarragona / ANÀLISI
LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HA CONVERTIT EL 2005 EN L’ANY DEL CINEMA AMB UNA ÀMPLIA PROGRAMACIÓ DE PEL·LÍCULES I FÒRUMS QUE VA COMENÇAR EL 13 DE DESEMBRE I ACABARÀ EL 20 DE MAIG. ÉS EL TERCER ANY CULTURAL CONSECUTIU DESPRÉS DE DEL TEATRE I EL DE LA MÚSICA.
3