Herències by Perifèric Edicions

Àngels Gregori i Teresa Pascual

Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952). Poeta i traductora, es va donar a conèixer amb el poemari Flexo (1988) premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, i fins ara ha publicat els reculls: Les hores (1988), guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés, Arena (1992), Curriculum Vitae (1996), El temps en ordre, amb el que obtingué el premi de la Crítica Serra d’Or (2002) i Rebel·lió de la sal (2008), guardonat amb el premi nacional de la crítica catalana de poesia. Ha estat traduïda a diversos idiomes i la seva obra està present a diferents antologies.

CY CMY

Herències

Àngels Gregori Parra (Oliva, 1985). Amb Bambolines va guanyar el Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits l’any 2003; l’any 2007 el Premi Ausiàs March de Poesia de Gandia amb Llibre de les brandàlies i l’any 2010 el Premi Alfons el Magnànim de Poesia amb New York, Nabokov&Bicicletes. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i dirigeix el Festival de Poesia d’Oliva (www.poefesta.com).

Herències Àngels Gregori i Teresa Pascual

À T

Amb Herències les autores estableixen un diàleg poètic a través del qual segueixen el procés de creació bastit amb l’impuls que els propis poemes van indicant. Dividit en tres parts, les herències que formen part de les autores, tot el passat i tot el present, s’entreveu en els poemes.

HerĂ¨ncies

Mala memòria ha estat guardonada amb el IV premi de poesia Manel Garcia Grau, convocat per la Universitat Jaume I de Castelló amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Perifèric Edicions, l’Associació Cultural la Nau i la Federació Escola Valenciana. Els membres del jurat d’aquesta quarta convocatòria del certamen van ser Josep Ballester, Ramon Guillem i Lluís Meseguer. El premi es convoca en memòria del poeta i professor castellonenc Manel Garcia Grau (1962-2006), el qual va promoure amb il·lusió, entre els seus amics i alumnes, la lectura i l’escriptura de poesia.

1a edició, desembre 2011 Col·lecció dirigida per Ramon Guillem

© Dels poemes, 2011 Àngels Gregori i Teresa Pascual © D’aquesta edició, 2011 Perifèric Edicions C. Sèquia de Montcada, 13 46470 Catarroja (València) Tel. 609 426 131 Fax: 961 270 038 e-mail: periferic@periferic.es www.periferic.es Disseny col·lecció: El gos pigall, SL. Maquetació: José María de Gracia Correcció: Maria Quiles Ruiz Impressió: Guada Impressors ISBN: 978-84-92435-46-3 Dipòsit legal: ?-??????????-2011

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra.

Herències Àngels Gregori i Teresa Pascual

AT poesia

Con el correr de la conversación he advertido que el diálogo es un género literario, una forma indirecta de escribir. […] A estas alturas de mi vida siento estos diálogos como una felicidad. J. L. BORGES

Tot allò anterior a mi és meu GOETHE

Com un deute impagat busque les clàusules de la lletra menuda de l’herència registrada en detall, present als llocs més corrents d’una vida, les veus, gestos que reconec, la forma de moure’t, la de mirar el plat que t’escudelles, la d’enrotllar en els dies de vent la persiana, les voltes de la corda, el nuc al clau de ganxo del costat de la porta. I sé que no és fàcil que arribe a tant de lloc on has deixat la part meua de tu que ara busque. Òbric el rebost de baix, les olors de la roba tornen com un record, s’obrin amb els armaris, el retenen, i sé que no és fàcil, que amb els dies es fan estranyes fins i tot les fotos que guardàveu en caixes de sabates, i sé que vull, malgrat que no és fàcil, que em reclames sense pietat el deute.

Com un deute encara no pagat torne a emblanquinar les parets de la casa, a tapar cada marca que han deixat els canvis de lloc dels mobles amb els anys; a arreglar el soroll dels panys que obrien cada porta, a amagar-me, o a buscar darrere la persiana el nuc de la corda que matisa les hores. A entendre que la lletra menuda d’una herència també exigia repetir el to d’una paraula, imitar una forma d’agafar el ganivet i fer el mateix recorregut de sempre per tallar la pell d’una taronja. Qui ens ensenya a buidar una casa?

III

El pa fregit picat amb una nyora i els dos alls “sense cor” en el morter forma part de la imatge d’una herència que té l’olor dels taulells de la cuina i el sabor primitiu, càlid, cuidat. Forma part d’una imatge que vigila meticulosa el foc, l’oli, el pa i té el posat dels anys en l’atenció en cada tros que la maça colpeja i en el sabor que regula amb els llavis.

Els taulells de la cuina, les plantes del pati que donen a la cuina, les cites a l’hospital escrites al calendari de la cuina, les bosses verdes del mercat damunt el banc de la cuina. Aquella forma tan fràgil d’omplir els canelons i enrotllar-los. De cegar-me les ulleres quan obries el forn calent. De cremar-me. Perquè recordar aquestes coses crema. Com em cremarà tot el dia que compte quants som avui per dinar i em sobre una cadira. Llavors se’m quedarà l’herència clavada, com un ganivet, damunt la taula parada de la cuina.