Adaptació al teatre del llibre de Gemma Pasqual “La mosca. Assetjament a les aules” per part de l’alumnat de 3r d’ESO de l’IES Paco Mollà de Petrer NARRADOR: Isona, Miquel i Laila havien format una pinya i anaven junts a tots els llocs. Un dia acompanyaven Isona al conservatori quan, de sobte, va notar com algú li estirava de l’estoig del violí. Es va girar i va reconèixer a tres xicots de la seua clase, els mateixos de l’agressió anterior. AGRESSOR: Tu ets la pallassa! –va exclamar-. MIQUEL: Deixeu-la tranquil·la –va contestar amb por-. AGRESSOR: I qui la defensarà, el porquet de la classe? Oic, oic- Si voleu passar, heu de pagar un euro. ISONA: No pensé donar-te res!-. AGRESSOR: Així que ets cabuda? Ja m’ho han dit els teus antics companys-. NARRADOR: Isona es va quedar de pedra i l’agressor, aprofitant-se li va tirar el violí a terra. LAILA: Ja n’hi ha prou!-. AGRESSOR: Qui ens ho impedirà, una negra que fa pudor? – va respondre l’agressor burlant-se de Laila-. ISONA: Ets un racista de merda!-. AGRESSOR: Ah sí? Mira el que faig amb el teu violí! – i va fer el gest per a xafar el violí – NARRADOR: De sobte, va aparèixer Joan en la seua moto i els agressors, en veure’l, van fugir corrent. LAILA: Ara sí que correu covards! –va exclamar contenta-. JOAN: Esteu tots bé? –va preguntar preocupat-. MIQUEL: Si no arriba a ser per tu… gràcies-. LAILA: Tu ets el de l’altra vegada! Jo sóc la Laila i aquesta és la Isona –es va presentar Laila-. JOAN: Ja ens coneixem- On aneu?-. ISONA: Al conservatori, però ja arribe tard –va contestar un poc trista-. JOAN: Vols que t’hi duga, així arribaràs-. LAILA: Ja és tard, per què no anem a prendre alguna cosa?-.
1
NARRADOR: Abans que Laila poguera acabar, Isona estava damunt de la moto. Quan va arribar al conservatori hi feia tard i havia d’inventar una història per explicar-ho als pares, no volia que s’adonassen que la molestaven-. JOAN: Ho sent Isona, pensava que ho aconseguiríem – va dir un tant decebut-. ISONA: Gràcies de totes maneres-. JOAN: Podríem anar a prendre alguna cosa?-. ISONA: Bé, el bar del conservatori on no es podía ni parlar. Semblava una olla de grills. JOAN: Quin guirigall! ISONA: Jo ja ni ho note. Al cap d’una estona t’acostumes. JOAN: Qui eren aquestos indesitjables?-. ISONA: Uns de classe-. JOAN: I els de l’altra vegada?-. ISONA: Supose que els mateixos-. JOAN: T’he Salvat la vida dues vegades, no creus que em deus alguna explicació? –va preguntar de nou-. ISONA: Així que em seguixes? –va dir intentant canviar de tema-. JOAN: Només estic al lloc adequat en el moment adequat-. ISONA: Creus que no t’he vist, de vegades, per l’institut?-. JOAN: És possible, hi faig batxillerat-. ISONA: De veres? I per què no m’ho havies dit?-. JOAN: No va eixir el tema. Isona, necessite saber el que va passar amb el meu cosí –va tornar al tema de Marc-. ISONA: Ja ho saps, es va fugir la vida –va dir un poc aturada-. JOAN: I per què?-. ISONA: No ho sé, la policía ja està investigant el cas-. JOAN: Però tu vas ser la seua amiga-. ISONA: Jo no sé res! –va dir enutjada-. JOAN: Pots explicar-me com vas conèixer el Marc? Això sí que m’ho pots contar-. NARRADOR: La Isona sabia que el Joan volia respostes, respostes que ella no tenia. El Joan volia que recordara, però els records li provocaven angoixa i ansietat.
2