PEPITA RIERA, COSIDORES l ’e n t r e v i s t a

Una de les moltes activitats que porta a terme l’associació de Dones més que mai de Sarrià de Ter, és el taller de tall i confecció. Cada dijous es troben al centre la Cooperativa per aprendre les tècniques bàsiques que els permeten elaborar els seus propis vestits i d’altres creacions.

La constància, les ganes de voler fer quelcom que t’agrada, la pràctica i el treball en grup són alguns dels elements que fan que aquest taller esdevingui molt estimulant i profitós per totes les participants

Els objectius d’aquesta activitat es complementen també amb les finalitats pròpies de l’associació, la d’empoderar la dona, donar-li confiança en ella mateixa i en les seves capacitats

“Dones més que mai” és una entitat del poble que va començar a caminar fa més de vint anys per la voluntat d’un grup de dones de formar part activament del centre cívic La Cooperativa L’associació és molt viva i ha tingut una trajectòria fins a dia d’avui plena d’iniciatives de diferents tipus Actualment conformen l’associació més de 90 dones, participant de tota una sèrie d’activitats, gimnàstica, pintura, marxa nòrdica, taller de ratafia, excursions culturals, tro- bades, dinars en dates assenyalades

L’activitat que avui ens ocupa gira al voltant de la roba, el fil i l’agulla, les màquines de cosir, el treball precís i el saber fer d’un grup de dones que setmana rere setmana van gaudint d’aquest espai

Hem conversat per fer aquesta entrevista amb la Paquita Panosa, presidenta de “Dones més que mai”, i la Pepita Riera, responsable i dinamitzadora del grup de costura

La costura es defineix com un art amb més de 20 000 anys d’antiguitat, que s’utilitza per fer roba i d’altres articles per la casa Abans, a les famílies, cosir era un fet habitual i per a les noies, un coneixement que s’aprenia amb les mares, les àvies i també a l’escola El fet de saber cosir permetia allargar la vida de la roba i també estalviar en comprar-ne de nova

Fins ben entrat el segle XIX la roba es feia tota a mà amb fil i agulla i fou l’any 1846 quan es va patentar la primera màquina de cosir i aquest fet va canviar moltes coses, sobretot perquè va fer possible la producció massiva de roba

L’existència de les modistes o sastres, professions amb molta tirada, sobretot al segle passat, sempre ha estat compatible amb les ganes que moltes persones tenien de ferse la roba elles mateixes Moltes cases, doncs, tenien màquina de cosir i elaboraven roba de forma autodidacte o havent fet algun curs de formació D’aquesta manera els vestits tenien un valor especial i es guardaven molt de temps

Qui no recorda aquell vestit especial per a una data determinada? Qui no ha trobat alguna peça de roba per casa que havia estat feta per l’àvia o la mare? Són molts els records lligats a la costura, imatges, moments i situacions que han format part de les nostres vides

Actualment, es cus en tallers especialitzats, fent roba a mida, arranjaments, fins col leccions de moda i creacions diverses Però podríem dir que per molts cosir s’ha convertit més en una afició que en una necessitat, tot i que hi ha moviments que reivindiquen amb força el tornar a fer les coses per tu mateix

De moment quedem-nos amb allò més positiu: cosir pot arribar a ser una activitat molt profitosa, que produeix sensació de benestar, que permet l’expressió d’emocions positives, millora l’atenció i concentració i més coses

A veure què ens diuen les protagonistes de l’entrevista.

Com va sorgir aquest taller de costura?

Quan la cooperativa es va tancar, es va crear el grup “Dones més que mai” Les promotores van ser la Joana Rosdevall i l’Assumpció Grimal A poc a poc es van anar organitzant activitats diverses a partir dels interessos del grup Una d’aquestes activitats és aquest taller de costura

Aquest taller, ha estat sempre format només per dones?

Gairebé sempre, ja que al llarg de la nostra història (més de vint anys) només hem tingut dos homes que han vingut a aprendre a cosir

Actualment som 14 dones

Quines són les activitats pròpies d’aquest taller?

Depèn dels coneixements de cadascuna N’hi ha que venen a aprendre a cosir D’altres ja en saben però volen millorar; d’altres necessiten ajuda per fer les peces que volen fer, o compartir el seu temps i els seus coneixements

Al taller disposem de màquines de cosir, planxa i altres estris necessaris per a la costura Algunes cosidores porten la seva pròpia màquina, ja sigui per aprendre a utilitzar-la o per confeccionar les seves peces de roba

Heu tingut encàrrecs?

En general no, però hem fet algunes coses que no són personals, com els vestits antics dels tres Reis, cortines per la cooperativa

Una cosa curiosa va ser durant el temps del confinament per la Covid Al començament no hi havia mascaretes enlloc A través de la Joana Rosdevall, ens vam posar en contacte amb diferents col lectius Vam recollir moltes robes que teníem per casa i d’altres que ens varen portar particulars; a més a més, una empresa ens va donar la roba verda de les mascaretes En vam fer 850! Va ser una feina compartida: algú ens portava les robes tallades, un altre tallava les cintes a mida i nosaltres les cosíem I encara ens les venien a recollir per repartir-les

En què us inspireu per fer les vostres creacions?

Quan volem fer alguna cosa, mirem revistes de moda, o ho busquem per internet o compartim idees entre nosaltres

Com vàreu aprendre a cosir?

Quan la mare marxava a treballardiu la Pepita- jo agafava la màquina de cosir i cosia Després vaig anar amb una modista a aprendre’n. Més endavant, quan ja tenia els fills, vaig anar a una acadèmia a aprendre a fer patronatge.

Jo -diu la Paquita- primer amb deu o dotze anys, vaig anar a aprendre’n amb la Rosa Sala, que era una modista d’aquí el poble Després també vaig anar a cosir amb les missioneres

Les modistes no et cobraven res per l’ensenyament, però cosies per a elles coses senzilles, primer feies punts fluixos i anar avançant fins a tallar quan ja en sabies Si t’havies de fer alguna cosa per a tu, també t’ajudaven A la Pepita, per exemple, la modista li va fer el vestit de casament

Tothom pot formar part d’aquest grup? Calen habilitats especials?

Sí Tothom hi pot participar Només cal tenir bones mans, interès, seguir les instruccions de les que en saben i ganes de fer-ho

Què és el que us agrada més d’estar en aquest grup de cosidores? Què us aporta, personalment?

D’entrada la persona que ve aquí ja és perquè li agrada, però, a més, trobar-se tota la colla, compartir experiències, poder fer i arreglar la nostra roba, és motiu de molta satisfacció

També hi ha molt bon ambient i això anima a venir

Si aquesta feina l’hem de fer a casa, tens dubtes o no trobes el moment de posar-t’hi Aquí, una per l’altra, ens animem Quan una companya s’emprova alguna peça, totes opinem sobre el vestit: que si s’ha d’allargar d’aquí, si allà et penja És una comunitat

Quins teixits són els que més i menys us agraden?

El cotó és el millor teixit per treballar Tant els cotons fins com els gruixuts són els més agraïts, perquè es manipulen amb més facilitat.

Les gases, les blondes i teixits més delicats són els que menys ens agraden perquè comporten més dificultat

Els punts d’ara, aquests que venen de la Xina o d’altres llocs, costen molt de cosir Les màquines els reboten perquè són teixits espessos

A més, un cop t’has fet els patrons, els has tallat i cosit, pot ser que els teixits es donin i perdin la seva forma A vegades has d’afegir-hi una cinta o galó quan els cuses perquè no es donin Fins i tot a l’hora de tallar, costa molt Les estisores et diuen que ho tallis tu!

Segons quines robes, com el “lamé”, aquella que es fa servir per als vestits de patinatge, costa molt de manipular

Les robes de fa vint anys no tenen res a veure amb les que hi ha ara Abans feies un vestit i es mantenia sempre igual Ara et compres una roba per fer-te uns pantalons i al cap d’un any s’han estriat les costures o s’ha donat Són robes ordinàries, amb menys qualitat.

Abans es cosia per necessitat. Actualment ho fa poca gent. Què en penseu d’això?

La gent té altres prioritats Abans hi havia molt poques botigues de roba confeccionada Quan els nostres nens eren petits l’havíem de fer La roba era molt més cara però era de bona qualitat i et durava molt Ara et pots comprar els vestits per pocs diners, i en canvi la tela és costosa, per tant, si t’has de comprar la tela i fer-te-la, et surt molt més car

Surt a compte cosir?

No Totes les coses manuals, no surten mai a compte El material és car i hi dediques moltes hores

Però personalment, i tant que ens surt a compte! Per començar tens l’obligació els dijous a la tarda de sortir de casa, arreglar-te i venir A part de cosir, un dia celebrem un sant o un aniversari, ens expliquem coses que ens passen i ens recolzem unes a les altres Et sents molt acompanyada.

Avui en dia, es perd molt el contacte amb la gent Tot el dia anem amb els mòbils que fan perdre les amistats Aquí totes el fem servir, és clar, però tenim el contacte humà Si a una no li surt una cosa, l’altra li ensenya i aquest fet d’ensenyar és gratificant pel que aprèn i pel que ho ensenya

Esteu satisfetes d’haver tirat endavant aquest grup?

Sí, molt Tot i que no durarà per molt temps, perquè totes tenim una edat Bé, ja n’hi ha alguna de jove, però el relleu és difícil, com en totes les associacions

Finalment, què podem dir per promocionar aquesta activitat?

Que cosir és un coneixement que mai farà cap nosa i en canvi pot ser molt útil en determinades circumstàncies

A més és molt relaxant. Quan ets a casa, per exemple, primer fas la feina de la casa Quan estàs de tot, t’asseus al sofà i això és un descans, però al cap d’una estona de mirar la tele, et ve de gust de posar-te a cosir, com el que fa mitja, ganxet o puntes al coixí Són feines molt relaxants Si estàs acostumada a feinejar, no et pots estar asseguda mirant la televisió sense fer res n