OLGA TKACHENKO (SVerdloVSk,

1974)

L’Olga ha obert, des de fa dos anys, el març de 2021, un taller de costura al pla dels Socs, al carrer Capellades, on hi fa arranjaments per la gent de Sarrià de Ter, de Girona i de pobles de les comarques. Té molta habilitat per fer mitja i la botiga l’ha omplert amb jerseis, complements, tapets, fets a mà.

L’Olga va néixer a Rússia i, dos anys més tard, el 1976, se’n va anar a viure amb els seus pares Victor i

Eugènia Stepanenko, al poble de Sverdlovsk, a Ucraïna

Va estudiar Economia Interna- cional de 1993 a 1998 a la Universitat de Lugansk i, en acabar, va entrar a treballar al banc Ucraïna International Bank, on treballà en l’àmbit de banca privada

A l’Institut havia après a cosir, però mentre treballava al banc va fer un cicle formatiu de costura, ja que li agradava molt cosir Es va casar l’any 2001 amb Alexi Tkachenko i han tingut dos fills, la Sofia, de 18 anys, i en Nikolai, de 13

L’any 2012 va venir de vacances a Palamós i va decidir que volia venir a viure a Catalunya Encara que havia estudiat una mica de castellà a la Universitat, es va apuntar el

2013 a l’escola d’idiomes i des de fa 9 anys que viu al Pla de l’Horta Tant a ella com al seu home els ha costat obtenir el permís de residència, però ara ja es troben del tot establerts

Al taller hi té una màquina elèctrica de marca japonesa, de les que s’utilitzen en els tallers de confecció, a més de tot tipus de bobines de fil de cosir. A banda, algun aparell per fer els traus i els acabats

S’ha especialitzat en fer arranjaments, ja que la confecció és molt cara, i els clients tenen moltes opcions de comprar a les botigues a bon preu. n

COSTURA CREATIVA: DE LA NECESSITAT AL GAUDI

Una dada curiosa: a l’Àfrica, especialment en entorns rurals, l'ofici de la costura és majoritàriament un ofici d’homes, mentre que en la cultura occidental té més acceptació la visió que és un "ofici de dones" Segons el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, DIEC2, els sastres i les sastresses són les persones que tenen per ofici fer vestits per a home, i els i les modistes són els professionals que ideen vestits i capells per a senyores Ambdós conceptes inclouen els conceptes de creació, disseny i confecció de roba

I jo em pregunto: com és que, si tradicionalment la costura és una tasca d’arrels femenines, la majoria de grans creadors de moda i directius d’empreses de roba són homes, com també passa en el món de la cuina?

Daniel Borràs, el 18 de juny de 2018, publicava un article a la prestigiosa revista de moda VOGUE, on es palesen unes xifres que evidencien aquesta incoherència:

La costura va néixer al Paleotític, 30.000 anys aC, a causa de la necessitat de tapar-se el cos per protegirse del fred. Al llarg de la història la costura era femenina; formava part de les tasques de la llar, com la cuina, neteja, la cura de fills i filles, àvies i avis i un llarg etcètera. Avui dia, amb la incorporació de la dona al mercat laboral, aquesta situació no ha canviat gaire perquè la gran majoria de costureres i professionals de la moda són dones (més del 70 %).

“Les xifres: el 70% dels professionals que treballen en el camp de la moda són dones. A més, elles són les principals consumidores i en àmbits com el de les models guanyen en presència i en sou Però compte: del total d’aquesta indústria, gairebé un 14% correspon a dones que ocupen alts càrrecs en despatxos i espais creatius de disseny, creació i confecció Per tant, la moda no és un “món de dones”, ni tan sols d’igualtat de gènere Les xifres pertanyen a una enquesta del Council of Fashion Designers of America (CFDA) en col laboració amb la revista Glamour i té com a títol The Glass Runway, el concepte del sostre de vidre de les dones en el món empresarial Altres dades prou explícites i alhora preocupants són que el 100% de les dones consultades (més de 500 de 200 empreses del sector) creuen que la desigualtat és un problema en la moda, fet que només el 50% dels homes pensa”

UNA EXPERIÈNCIA PERSONAL D’APRENENTATGE

Per a mi, aprendre a cosir ha estat, fins fa un parell d’anys, una matèria pendent

Quan tenia vora tretze anys, a principis dels anys vuitanta, la meva mare, tot reproduint els estereotips de la seva joventut, va creure “necessari” apuntar-me sense dilació a classes de costura del mètode Martí, perquè les dones havíem de saber cosir per portar una casa el dia de demà Per sort, hi anava amb dues amigues de l’escola i veïnes del barri, les mares de les quals pensaven igual que la meva Anar-hi no era una opció, era una obligació És a dir, que mai no ens van preguntar si realment volíem aprendre’n, de costura. El motiu devia ser, lògicament, que ja coneixien la resposta

Un Repte De Joventut Frustrat

Lamento haver decebut la meva pobra mare, però la meva carrera com a costurera va durar aproximadament un mes: la professora, la senyora Mari, no ens feia ni cas; només atenia les senyores d’edat i les clientes solvents i duradores Recordo que vaig avorrir els patrons, de tants com en feia Jo només frisava per poder agafar la màquina o les agulles i començar a filar Però aquest moment d’aprenentatge real i gaudi encara hauria d’esperar quaranta anys La meva mare em va transmetre els rudiments bàsics -de supervivència- que tothom necessita al llarg d’una vida: cosir botons, fer vores, sargits, això sí, amb enfilades de vago incloses que la mare em recriminava sempre (fils quilomètrics per no haver de canviar-lo sovint) Encara en tinc el costum, per bé que cada cop més justificat: la vista ja no és la que era

Un Repte De Maduresa Aconseguit

Just fa tres anys, poc abans del començament de la pandèmia, mentre buscava materials tèxtils i de paper perquè els meus alumnes poguessin fer punts de llibres per al casal d’avis, vaig conèixer una noia, la Bibiana, que era professora de costura en una escola-taller al centre d’Olot Em va dir: “Vine i prova-ho, sense compromís”, I així va ser, i tot per una serendipitat Al cap de pocs dies vaig comprar-me una màquina de cosir i des de llavors no he deixat les classes ni la costura He fet un munt de peces: bosses, motxilles, abrics, jerseis, moneders, bufandes, jaquetes, jaquetons, camises, pantalons i faldilles

Actualment

L’estona que hi dedico és de dues hores setmanals al taller, i algunes a casa si tinc temps He après a llegir patrons, com es cusen els diferents teixits: mussolines, punt, viscosa, softshell, seda, vellut, pana, acotxats; quines agulles cal posar per a cadascun (després de trencar-ne moltes); els diferents preus; les tendències de moda; el reaprofitament del meu vestuari a través de la seva desconstrucció

Aprendre de cosir torna a estar de moda, no importa quina edat tinguis: des del nen o nena de 6 o 7 anys, passant per gent com jo, de mitjana edat, fins a jubilats i jubilades Els tallers de costura estan plens de persones, primer interessades, després il lusionades i finalment satisfetes de comprovar com aquell desig d’aprendre a cosir que havien tingut durant anys (malgrat els patrons), finalment esdevé realitat

Beneficis De La Costura

Hi ha estudis que demostren els beneficis de la costura:

-Millora la concentració i la memòria

-Augment de la creativitat

-Disminució de conductes compulsives com menjar, fumar

-Reducció de la tensió muscular -Reducció de l’estrès

-Desenvolupament de la consciència de sostenibilitat, reaprofitament

-Augmenta l’autoestima

Personalment, en puc corroborar la majoria: cosir requereix una concentració total, fet que permet desconnectar de totes les cabòries quotidianes, personals i laborals. Alhora, t’obliga a pensar en nous projectes de creació, disseny, reproducció o reaprofitament. Aquest procés apassionant implica una presa de decisions personals que esdevindrà una creació pròpia des del principi fins al final, fet que és molt gratificant i desenvolupa l’autoestima La satisfacció aconseguida al final del procés de creació, en el meu cas, és directament proporcional a les hores invertides

Les classes de costura creativa són, per a mi, una forma de llibertat on jo en soc l’única protagonista n