dossier [modistes i tallers de costura

Quan vivíem a les cases d’en Sunyer de Pont Major, la nostra mare anava a casa de la Sra Maria de Can Sais a cosir Aquesta senyora, que era molt bona persona i molt atenta, li feia els patrons per als vestits; els hi retallava, els embastava i la nostra mare els cosia, els acabava i se’ls emprovava En aquesta casa de Can Sais, s’hi aplegaven altres modistes i altres cosidores La nostra mare va confeccionar també molts davantals per als nens que anàvem a Girona al col legi dels Maristes Feia brodar amb fil blau fins i tot una ema majúscula, lleugerament historiada, que era, com una mena d’escut de roba, emblema dels germans de l’orde del Beat Marcel lí Champagnat Va confeccionar alguns d’aquells davantals per als nois.

Als anys setanta, va estar per uns dos anys elaborant vestits de confecció per a la Casa Ramilans de Santa Coloma de Farners Recordo que amb un guix especial marcava les peces en línies blanques; les mànigues, per exemple, i llavors amb molta cura retallava les teles seguint fil per randa els patrons Cosia amb habilitat colls amb farbalans, mànigues, cossets i punyetes, i l’habitació de cosir, «el quarto de cosir» que en dèiem, acabada la feina del dia, restava plena d’una inabastable escampadissa de fils i de retalls de tota mena de teles Els encàrrecs que ma mare confeccionava, que eren vestidets per a nens però certament més per a nenes, els havíem d’anar a buscar cada dissabte a la tarda a una casa que hi havia al final del carrer Major del poble de Salt, avui la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer A aquella casa hi acudien diverses senyores que es dedicaven a cosir i fer confecció per a la susdita empresa de Joan Ramilans Hi havíem d’anar cada dissabte a la tarda, de manera que jo m’havia de quedar a dinar també els dissabtes a la dispesa dels Maristes perquè els meus pares em venien a buscar al col legi de Santa Eugènia situat en un edifici propietat de la família Magaldi, cap a quarts de cinc de la tarda Eren temps dels estudis primaris. Llavors ens adreçàvem pel carrer Santa Eugènia cap a Salt a casa de la senyora «-Miriveu, veu, veu », que és el mot que li va atribuir el meu pare a aquella senyora que oferia a la nostra mare els patrons i els models dels vestits que hauria de cosir durant els dies de la setmana Això de «-Miri, veu, veu », era el mot amb el qual vam batejar aquella bona senyora saltenca, que amb la més bona intenció del món no parava mai de xerrar i s’eternitzava mostrant-li a la mare els patrons i les formes, els ribets i els farbalans amb els quals hauria de cosir les peces dels vestidets, que tots eren iguals, talla més o talla menys I cada dissabte la mateixa història, «-Miri veu veu veu i Miri veu, veu » i jo i el meu pare havíem d’esperar-nos a vegades més d’una hora per tal que ma mare mostrés i entregués a la garlaire saltenca la feina de confecció que havia fet durant la setmana i que li proporcionés el model i els treballs per a la setmana següent I cobrar la feina, està clar, cosa que segons em diu ma mare li reportava un benefici d’unes dues-centes pessetes dels anys setanta.

A ma mare sempre, en domini de les seves plenes facultats, l’hem vista, a les tardes dels dies feiners, gairebé sempre cosint Arrecerada a la llum de la tarda que entrava pel «cuarto de cosir» -que en dèiem- per la finestra, sempre cosia Quan deixava més o menys de cosir, també feia mitja o llegia novel les li agradaven molt els textos de Galdós, de Pereda, Dosvtoievki, Tolstoi, Flaubert, Balzac i moltes altres obres de bona literatura i d’història A la mare li agradaven molt els assajos històrics

Sabia discernir literàriament el que era bo i el que no ho era tant!, de manera que també llegia perfectament en català novel les que jo havia llegit prèviament i que tenia per bones Llegia molt i amb passió n