2 minute read

Modistes i tallers de costura

T H E S A R R I À N E W S

No fa tants anys, vestir-se era una activitat que se circumscrivia dins l’àmbit familiar o l’entorn veïnal proper. Qualsevol festa o celebració, un casament, una comunió, un bateig, es preparava minuciosament amb temps ja que s’havia de triar la tela, reservar hora per la modista, emprovar.. tota una litúrgia. De quan parlem? Potser tot va començar a canviar a la dècada dels 80 del segle passat, fa quaranta anys, quan les empreses tèxtils varen deslocalitzar la producció, primer dels teixits i després de la confecció i el país es va omplir de botigues, de marques d’importació de productes dissenyats a Europa, però fabricats fora, al Marroc, a l’Índia, a Taiwan, a la Xina.

Aquell ecosistema que suposava la fabricació de teixits a Catalunya, a Espanya, de confecció i de producció local, va deixar molta petja Arreu hi havia modistes, sastres, pantaloneres, camiseres, homes i dones que cosien i trobaven en el mercat teles adients per fer-se els vestits En una senzilla cerca de les modistes de Sarrià de Ter, n’hem trobat moltes que s’havien tret el títol del sistema Martí i, en algun cas, havien tingut taller de costura

El sistema de Corte y Confección Martí, creat per Da Carmen Martin Riera (de Missé) l’any 1890, suposava un mètode fiable i segur per les modistes que els hi permetia fer els patrons Aquest sistema, que encara avui existeix, va crear una xarxa d’acadèmies en pobles i ciutats que vetllaven l’aprenentatge de les futures modistes i enviaven els treballs per validar a Barcelona, a l’Institut del sistema Martí, on s’expedia el títol

A Girona, l’acadèmia més coneguda era la de Lluïsa Cotcho (al carrer Cort Reial, les voltes d’en Rosés, de Girona), que va funcionar de 1958 a 1996 1 També va haver-hi d’altres modistes que ensenyaven per obtenir el títol i que figuren en els certificats de les modistes com Consol Colomer (1950), Ma José Cuffí (1956), a l’Argenteria, Ana Ferrer (1960), la de la plaça Independència de Girona o la de la Bisbal

Les modistes novelles compraven un llibre del Sistema Martí, anaven a classe un parell de dies a la setmana, d’una a dues hores cada dia També adquirien una llibreta per prendre mides, del mateix sistema Martí, que podien trobar a la llibreria Dalmau de la Rambla de Girona Segons ens ha explicat Matilde Bassó, les proves que passaven les futures modistes consistien en cosir mig vestit de glassilla, mitja jaqueta sastre, un conjunt de butxaques i una camisa de dormir

El llibre del sistema Martí constava de 71 lliçons, on anava explicant com fer el patró per cada peça del cos, com agafar mides, com fer peces entallades, pantalons, faldilles, bruses El seu mètode, seguint la manera de prendre mides, els permetia fer els patrons per cada talla, seguint la proporció

Abans de començar amb les lliçons, en el llibre es detalla el material que necessita l’alumne per començar l’estudi i que ens l’anem trobant a cada taller de modista:

-cinta mètrica

-llibreta per anotar mides (del sistema Martí)

-paper ample o fulles de 100x 150 cm pel tall dels patrons