espai 2.0

Roger Casero Gumbau, blocaire

L'Internet dels anys noranta, del segle passat, naturalment. Així és com podem definir, avui en dia, el teletext, un servei d'informació que s'emetia, i s'emet encara avui, a través del senyal de la televisió. Per estrany i sorprenent que ens sembli, el teletext segueix essent un servei utilitzat a Espanya, ben entrat al segle XXI, per més de dos milions de persones!

Haver utilitzat, al seu dia, el teletext és una d'aquelles coses que revela en quina generació es pertany, assenyalant especialment als de la Generació X i als de l'anomenat “baby boom”anomenats avui “boomers”

El teletext era, i és encara, un canal d'informació que a banda de consultar l'actualitat (darreres notícies, resultats esportius, predicció meteorològica, etc ) també incloïa informació com l'horòscop i, naturalment, la programació de la televisió.

El funcionament era molt senzill i, situats a l'inici, cada pàgina d'informació tenia un número de tres xifres, que tan sols havies d'indicar amb el comandament a distància Recordo que d'algunes pàgines em sabia el número d'accés de memòria!

A banda de la informació també incorporava un sistema de subtítols que es sincronitzava amb la programació que s'estava fent Fins i tot podies navegar pel teletext amb la informació sobre impressionada en l'emissió o bé dividint la pantalla en dues finestretes, una per l'emissió, l'altra pel teletext

Creat per la BBC anglesa als anys setanta del segle passat, a Espanya va arribar l'any 1988 i als anys noranta va viure la seva època d'esplendor, fins que Internet va anar entrant poc a poc a les nostres vides i a les nostres cases, fins i tot conquerint els televisors amb els Smart TV

Internet ha arraconat el teletext però no l'ha matat; el teletext encara segueix donant servei i al voltant de dos milions de persones el segueixen consultant a Espanya

Com el transistor a piles o el diari en paper, el teletext resisteix amb la seva senzillesa, la seva paleta de colors bàsica i la facilitat del seu ús.

Segurament resisteix encara per una qüestió generacional, com hauria de resistir més l'atenció bancària presencial i personalitzada o l'atenció telefònica sense missatges gravats i inintel ligències artificials (o artificioses) responent

Embriagats de tecnologia i de realitat virtual sembla que, tristament i per moments, perdem el món i la realitat de vista, la realitat analògica que funciona sense dades ni connexió a internet, la realitat de persones, no sempre grans, que se senten excloses víctimes de la bretxa digital

El teletext, al segle XXI, a banda d'un vestigi del passat és un símbol de resistència.n