Nou Treball 91

Page 1

P O R T A V E U

D E L

P A R T I T

S O C I A L I S T A

U N I F I C AT

D E

C AT A L U N Y A

juliol-agost

www.

2009

psuc.

n¼ 91

org

V I U

L'IMPERIALISME I ELS SEUS ALIATS TORNEN A COLPEJAR AMéRICA LLATINA L'any 1959, el triomf de la revoluci cubana va esquerdar l'hegemonia d'Estats Units a Am rica Llatina, tot convertint-se en una amena a per la seva seguretat i l'estabilitat del continent. Des d'aquest moment, d'una forma o una altra, la majoria de moviments d'alliberament nacional d'aquesta zona i altres pobles oprimits estaran lligats al govern de L'Habana. EEUU no triga a reaccionar, i posa en marxa l'anomenada 'lluita contrainsurgent' que donar lloc al per ode m s obscur de la hist ria llatinoamericana. Nicaragua, El Salvador, Guatemala, les dictadures a Xile o Argentina, la invasi de Granada... Mai no s'havia vist al continent una violaci dels drets humans m s brutal, massiva i profunda. A partir dels anys noranta, la Vene uela d'Hugo Ch vez irromp en el panorama llatinoameric i torna a portar aires d'antiimperialisme, enfrontant els interessos del EEUU i les grans multinacionals a Am rica Llatina i impulsant pol tiques socials, fonamentalment en el camp de la salut i l'educaci (sota la inspiraci

cubana). Despr s del cop d'estat fallit contra Ch vez, l'imperialisme intenta colpejar de nou el projecte alternatiu per Am rica Llatina que s'est gestant, obligant el president d'Hondures, Manuel Zelaya, a punta de fusell, a abandonar el seu pa s en pijama. Per ara la situaci s molt diferent: l'anomenada 'comunitat internacional' repudia al complet el cop d'estat, Obama incl s, i Zelaya s arropat immediatament pels presidents de Vene uela, Bol via, Equador i Nicaragua, integrants de l'Alternativa Bolivariana per a les Am riques (ALBA). A m s, Hondures ja no s el mateix pa s que als vuitanta va servir d'amagatall de la 'contra' a Nicaragua, i ni Hondures ni El Salvador s n ja els perfectes aliats de l'imperialisme a Centream rica. Cal rebutjar amb indignaci un cop reaccionari que intenta aturar un proc s democr tic obert a Hondures i que ha donat en els ltims temps un gir a l'esquerra impulsat per les lluites socials del moviment obrer i camperol.

L'acostament a Vene uela, el restabliment de relacions amb Cuba i, sobretot, els acords per importar medicaments gen rics des de l'illa caribenya va posar en gu rdia a l'oligarquia i a les farmac utiques que van veure perillar el seu negoci i no van dubtar en estimular i donar suport aquest cop militar feixista. Els pobles llatinoamericans estan vivint i participant d'un proc s de canvis en els quals estan lluitant pels seus drets, la sobirania nacional i el control dels recursos naturals. El sorgiment de governs revolucionaris i progressistes est construint xarxes de solidaritat social, pol tica i econ mica, essent l'ALBA l'exemple m s important. Aquest cop militar, darrere del qual es troba (com ja s tradici ) un sector de l'imperialisme, intenta copejar el proc s revolucionari llatinoameric i fer retrocedir la hist ria a la d cada del 70, de les dictadures genocides impulsades pels EEUU. Per avui, a Am rica Llatina, no hi ha les condicions per tornar enrere. Ja no.

1 L'IMPERIALISME I ELS SEUS ALIATS TORNEN A COLPEJAR AMéRICA LLATINA 2 ILáLUSIî SENSE ILáLUSIONS 3-4 LA AMAZONêA REBELDE 5 POLêTICO EJEMPLAR, EJEMPLAR DE POLêTICO 6 ENTREVISTA A ABU MOHAMED 7 LA PITJOR CAMPANYA DE LA HISTñRIA 8 ARA TAMPOC? 9 L'ACTUALITZACIî DE L'ACORD PROGRAMËTIC DEL GOVERN DE L'ENTESA 10 LA SETMANA TRËGICA. FA CENT ANYS 11 L'ESTAT DE LA SANITAT PòBLICA 12 DES DE LA ILáLUSIî A LA FRUSTRACIî 13 ÒCOMPA ERO PRESIDENTEÓ UNA BIOGRAFIA D'ALLENDE 14 PARADOS QUE SE LO CURRAN 15 SICKO Y EL NEGOCIO SANITARIO


EDITORIAL

ILáLUSIî SENSE ILáLUSIONS El retroc s de l'esquerra a les eleccions europees, que nom s des d'una su cida posici d'autoengany es pot negar, no ha de desmotivar-nos en la lluita contra el sistema social que est a l'arrel dels mals socials que patim, inclosa aquesta mateixa davallada electoral. Perqu s el propi capitalisme, amb tot el complex de forces que posa en joc, amb totes les complicitats que ha anat generant al llarg d'anys i anys de desmobilitzaci pol tica de les seves pr pies v ctimes, el que explica que els partits europeus de dreta hagin superat de manera tan clara els d'esquerra en el conjunt de la UE. El primer que cal recon ixer s que, davant d'una dreta relativament cohesionada i a l'ofensiva, l'esquerra presenta un panorama de feblesa, divisi i desmotivaci inquietants. Comen ant per aquesta darrera, cal dir que tant socialistes com una part important de les organitzacions comunistes i afins han estat incapa os d'entusiasmar llurs bases degut, molt probablement, al baix relleu de les seves propostes en mat ria econ mica i social, al continuisme de les seves pol tiques amb les de la dreta quan estan al govern i a la minsa capacitat de resist ncia front aquestes mateixes pol tiques quan estan a l'oposici . Aix pel que fa a les forces d'esquerra Òcl ssiquesÓ, hereves de la II i la III Internacionals. Pel que fa a altres organitzacions minorit ries, de discurs m s radical, el cert s que tampoc semblen haver entusiasmat l'electorat. En part,

2

segurament, per la percepci generalitzada que, davant d'altres forces majorit ries, les seves possibilitats electorals eren massa baixes. La divisi , doncs, i la incoher ncia de l'esquerra, sumades a l'hegemonia ideol gica de la dreta, donen aparentment el resultat que una part del nostre electorat ÒnaturalÓ (sociol gicament parlant), m s feble ideol gicament, es deixa arrossegar pel discurs de la dreta que busca culpables de la crisi, per exemple, en la immigraci i en suposats abusos de l'estat del benestar (quan en realitat, pel que fa a Espanya, tenim un dels ndex de despesa social m s baixos de la UE). I una altra part, sembla que cada cop m s important (vegi's, si no, l'elevat percentatge de vots en blanc), opta per l'abstenci . M s d'un trobar incomprensible que, davant la gravetat de la crisi, la poblaci treballadora no reaccioni en un grau m s elevat d'activisme socio-pol tic. Per no cal oblidar que el desarmament ideol gic i social s'arrossega des de fa molt de temps i no es recupera en uns mesos el que s'ha perdut al llarg d'anys. Aix sense comptar que sovint la reacci del malalt davant dels primers s mptomes de la malaltia consisteix en tancar els ulls per no veure-la i confiar que sigui un malestar transitori. Dins d'aquest panorama, el manteniment dels dos parlamentaris de la coalici IUICV i del mateix percentatge que a les darreres eleccions generals (per b que amb

un descens apreciable respecte de les darreres europees) s un petit consol, per en cap cas una excusa per no avan ar en la necess ria refundaci del nostre projecte estrat gic, molt particularment a Catalunya, on continua el descens en influ ncia social i electoral. Cal ser m s actius que mai en l'explicaci de les causes de la crisi, centrant el discurs en unes quantes idees-for a (nacionalitzaci de la banca, reorientaci dels ajuts de l'Estat als aturats i als petits emprenedors en comptes de les grans empreses i les institucions financeres, etc.). Cal dedicar un esfor particular a la influ ncia ideol gica en els llocs de treball, on la crisi es manifesta de manera crua i directa. Cal m s que mai reagrupar forces dins de l' mbit de l'esquerra no conformista, tot combatent tant la prepot ncia d'uns com el sectarisme d'altres. Per cal que aquest reagrupament no imposi cotilles a ning , per tal que la converg ncia i la colálaboraci siguin espont nies i no ofeguin la pluralitat. Aquesta, igual que la biodiversitat en el cas de les esp cies vives, s essencial per garantir la capacitat de l'esquerra de reciclar-se i sobreviure als errors i a les desfetes. Es tracta, en suma, d'actuar amb const ncia, de mantenir la ilálusi en el nostre projecte revolucionari a llarg termini sense caure en les falses ilálusions a curt termini que acostumen a servir nicament per enfonsarnos en la desilálusi i la par lisi pol tica.

Fe d'errates: L'article de la mem ria hist rica publicat al Nou Treball de juny de no va ser escrit per la companya Carme Conill, sin pel company Ruben Ferreres Garc s.


INTERNACIONAL

LA AMAZONêA REBELDE Acerca de las ltimas protestas y lo que se juega en la selva peruana Anah Durand Guevara Desde Per

subversiva.

Al surcar el Mara on y adentrarse en territorio awajum, es imposible no sobrecogerse por la magnificencia de la selva, el ancho de sus r os y la dignidad de miles de hombres y mujeres empe ados en mantener su identidad desafiando siglos de exclusi n y miseria. Pueblos como Bagua, Imaza, Urakusa o Santa Mar a de Nieva podr an describirse como Òzonas de fronteraÓ -en el sentido amplio del t rmino como la geograf a donde empieza a delinearse el territorio del estado naci ncuyos habitantes originarios han logrado hacer valer su condici n de ciudadanos en base a un largo proceso de organizaci n y a constantes luchas por el respeto a su identidad. Es por ello que el ltimo paro amaz nico no puede considerarse un hecho excepcional; se inscribe en la larga duraci n de protestas nativas y campesinas que hoy se enfrentan directamente al modelo neoliberal. Se trata de un asunto que nos compete a todos en tanto se juega el futuro de nuestros recursos naturales, la dignidad de nuestros compatriotas amaz nicos y la imposici n de la violencia como salida a los conflictos, sustentada en un discurso autoritario que mella m s aun nuestra fr gil democracia. Temas importantes que merecen ser reflexionados y discutidos, aqu algunas ideas. Las ltimas protestas amaz nicas El 8 de junio del 2008 el Ejecutivo promulg una serie de Decretos Legislativos, en el marco de las facultades entregadas por el Congreso para legislar temas referidos a la aplicaci n del TLC con los Estados Unidos. No obstante que seg n la Constituci n estos d e c re t o s d e b a n limitarse a este tema espec fico, varios de ellos refer an a la concesi n y explotaci n de los re c u r s o s m i n e ro s , f o re s t a l e s y d e hidrocarburos en la Amazon a. Este hecho provoc la indignaci n de los pueblos originarios agrupados en AIDESEP, desarrollando entre agosto y setiembre del 2008 un paro en toda la selva. En aquella ocasi n, dado lo aberrante del caso (tal como lo demuestran las demandas de inconstitucionalidad presentadas por la Defensoria), el Congreso derog el DL 1015, otros decretos como el 1073 o el 1064 no fueron derogados comprometi ndose el

Esta breve cronolog a indica que el conflicto no era nuevo, por el contrario se trataba de una demanda legalmente sustentada que llevaba casi un a o gest ndose y aceptando diversos niveles de conversaci n con el Estado. ÀPor qu se dilat tanto la revisi n de estos decretos, por qu no se cumplieron los ofrecimientos? Pues por que el gobierno no ten a en absoluto voluntad pol tica de resolver la situaci n. Jugando al desgaste y al descredito de las dirigencias Alan Garc a y sus ministros pretend an dilatar la situaci n al punto en que pudieran mostrar a los nativos como intransigentes y a la zona en total desgobierno, todo debidamente sazonado por la racista prensa lime a y el clamor de mano dura de la derecha.

Congreso a evaluarlos en la brevedad posible: tomando en cuenta este acuerdo los nativos suspendieron las protestas. Pero una vez m s se aplic la pol tica de la mecedora; por m s cartas que los ind genas enviaron al Legislativo record ndole su compromiso no se dio ning n paso. El 9 de abril del 2009 se reiniciaron las protestas en la Amazon a; fueron 57 d as de tomas de carreteras, movilizaciones y conversaciones entre la dirigencia ind gena y el primer ministro. Pese a esto el Congreso sigui dilatando la

Finalmente, la represi n se desat en Bagua; es importante resaltar la organizaci n de la protesta y la necedad interesada del gobierno. AIDESEP es una organizaci n consolidada, capaz de resistir una protesta larga y muy distinta a otras estructuras coyunturales como los Frentes de Defensa. Hace 30 a os que AIDESEP fue fundada y su estructura parte de la representaci n comunal, articulando apus y jefes nativos de 57 federaciones incluidos el Consejo Aguaruna Huambisa y la Federaci n Ashaninka. El trabajo de AIDESEP no se ha limitado a la simple reivindicaci n, han asumido proyectos de desarrollo y han incursionado exitosamente en la representaci n pol tica existiendo alcaldes ind genas en distritos como Imacita o Condorcanqui. Al margen de los problemas internos y discrepancias que han afectado al gremio, los niveles de cohesi n y representatividad son incuestionables y as quedo demostrado durante la huelga. Al gobierno aprista, aferrado al discurso de la manipulaci n externa (venezolana o boliviana), no le interes evaluar esto, como tampoco le import tomar en cuenta que en la zona de conflicto la presencia del Estado ha sido y es b sicamente militar. Resulta por ello tragic mico escuchar a los ministros preguntarse qui n entreg armas a los nativos, cuando la pol tica estatal durante d cadas ha sido armar y entrenar militarmente a la poblaci n amaz nica, ya sea en Comit s de Autodefensa para enfrentar la subversi n o como reservistas del ejercito para enfrenta al Ecuador en el caso del Mara on. Por supuesto en ambas

Jugando al desgaste Alan Garc a pretend a dilatar la situaci n hasta mostrar a los nativos como intransigentes y a la zona en total desgobierno discusi n de los decretos cuestionados y el ejecutivo continu desprestigiando al movimiento. La huelga contin o hasta que el viernes 5 de junio se decidi Òimponer autoridadÓ desatando una masacre en Bagua que dej como saldo cientos de heridos, 23 polic as muertos y un n mero aun no determinado de nativos asesinados (oficialmente reconocidos son 9 pero a n no se ha realizado una adecuada b squeda de los cuerpos)...una cifra catastr fica que no se ve a desde los tiempos de la guerra contra

3


INTERNACIONAL oportunidades los nativos eran peruanos como cualquiera y deb an poner el pecho por su patria, en esta ocasi n cuando los nativos defienden sus derechos son asesinados y cuestionados por utilizar las mismas armas y el mismo entrenamiento que el Estado les proporcion . Sobre la profundizaci n del modelo y las resistencias sociales Dicho esto conviene analizar m s all de la coyuntura y detenernos en la pol tica de neoliberalismo autoritario - con sus dosis de violencia y criminalizaci n- que con vehemencia habitual viene imponiendo Alan Garc a. En las elecciones presidenciales del 2006 el APRA enarbol la bandera Òdel cambio responsableÓ una suerte de alternativa socialdem crata al proyecto de la derecha mucho m s moderado que el nacionalismo humalista. No fueron pocos los que se dejaron convencer votando por esta propuesta ret ricamente bien presentada, mas aun tomando en cuenta la inexistencia de la izquierda y la improvisaci n del Partido Nacionalista liderado por Ollanta Humala. Sin embargo, pocos meses despu s de asumida la presidencia, r pidamente Garc a gir del discurso del cambio responsable a la pr dica del Òperro del hortelanoÓ, apostando sin ambig edades por el capital transnacional, la privatizaci n de servicios y empresas, en suma por la profundizaci n del modelo econ mico neoliberal iniciado durante el gobierno de Fujimori y que tan poco bienestar ha generado en las mayor as. Con esta pr dica, el gobierno puso en la mira la explotaci n de los recursos naturales, pues pese a tanta supuesta modernizaci n el Per sigue siendo b sicamente exportador de materias primas. La explotaci n y concesi n de la miner a y el petr leo por el capital transnacional son los puntos centrales refiri ndose a las Òmillones de hect reas ociosas para maderas por que las comunidades no cultivaron ni cultivar n nada, dep sitos minerales que no se trabajan, petr leo en el s u b s u e l o desperdiciadoÓ (Garc a; 2007)ÉTodos los recursos desperdiciados por la ineptitud de los pobres que ocupan estas tierras enga ados por la demagogia de pol ticos. Una mirada absolutamente sesgada pues obviamente el abandono estatal es responsable de que campesinos y pueblos nativos no hayan sido capaces de aprovechar esa riqueza. ÀCu l es la pol tica de desarrollo agrario para la Amazon a, cu ntos cr ditos se han entregado a las comunidades para proyectos de desarrollo sustentable, que ha propuesto el ministerio del Ambiente? No hay pol tica

alguna; los gobiernos han dejado a los pobladores amaz nicos de su cuenta y riesgo y hoy bajo el argumento de que los recursos ah ubicados son de toda la naci n se pretende entregar la selva a empresas transnacionales que pagaran un canon irrisorio, deforestar n el bosque, depredar n el territorio y no generar n empleo ni bienestar, deteriorando a n m s las condiciones de vida locales. La historia es conocida, ha sucedido ya en pueblos mineros como La Oroya, en Cajamarca y en la misma Amazonia. Pero lejos de debatir modelos de desarrollo alternativos, consultar a las poblaciones

locales, dialogar respecto a su propuesta extractiva, el gobierno promulga leyes inconstitucionales, descalifica a los ind genas y desata una represi n desmedida. Lo cierto es que estamos en un punto de expansi n del modelo econ mico donde la imposici n autoritaria e incluso violenta pareciera inevitable. No somos un caso nuevo, en Chile hace a os que los mapuches son desterrados de sus territorios para la expansi n de la industria forestal; contra ellos ha ca do todo el peso del Estado pinochetista

social como la de Oaxaca evidenciaron no s lo reclamos economicistas sino un profundo descontento con el modelo econ mico y fueron duramente reprimidos por el gobierno federal. Con los sucesos del 5 de junio del 2009 Garc a ha dejado claro que seguir esta l nea de imposici n violenta y esto puede marcar un momento de inflexi n en las formas de politizaci n y resistencia social. En este punto el panorama se presenta complejo y se hace dif cil predecir el curso que en el Per tomar n las resistencias al neoliberalismo. Lo cierto del lado de la protesta es que pareciera haber quedado atr s la etapa de Òresistencia pac ficaÓ heredada del conflicto armado interno donde las movilizaciones deb an cuidarse de no responder con violencia la represi n estatal. La muerte de 23 polic as lo demuestra y m s all de lo lamentable de toda p rdida humana, refleja el grado de indignaci n de una poblaci n agredida y armada - no por traficantes sino por el mismo Estado- De otro lado la fragmentaci n social contin a; la reacci n de la CGTP ha sido tard a y post represi n cuando las protestas llevaban meses, mientras otros gremios como la CCP o la CNA e incluso CONACAMI no han cobrado ning n protagonismo. Por su parte, la oposici n institucional representada por Humala y el PNP una vez m s se ha mostrado inoperante e incapaz de generar iniciativas prontas que enfrenten al gobierno. Sin embargo, ante la represi n desatada se han activado p ro n t a m e n t e re d e s d e s o l i d a r i d a d internacional con ECUARUNARI del Ecuador o el ACIN de Colombia, y tambi n redes nacionales realiz ndose marchas y vigilias en varias ciudades del pa s aunque hayan sido invisibilizadas por los grandes medios de comunicaci n. Lo m s deseable ser a que toda esta ira social pudiera ser capitalizada pol ticamente por un proyecto de izquierda que articule una propuesta sensata frente a la hegemon a neoliberal compitiendo democr ticamente por el poder el 2011. Pero los deseos no siempre se concretan y la intransigente soberbia del gobierno enturbia aun mas el panorama; el trato despectivo a los nativos, la orden de captura a toda su dirigencia, la insistencia de Garc a en una Òconspiraci n extranjeraÓ, los honores a polic as y el estado de emergencia en Amazonas no hacen mas que abonar al descontento. Por lo pronto, queda esperar que la movilizaci n social presione para que se abra al paso al di logo y las demandas amaz nicas sean escuchadas evitando volver al viejo p ndulo de exclusi n y violencia por el que tantas veces nuestra historia ha transitado; una vez m s la tarea est en nuestras manos.

En M xico la firma del TLC con Estados Unidos dej desvalido el campo mexicano guardando relaci n directa con el alzamiento del EZLN

4

continuado por la Concertaci n que ha asesinado y encarcelado a sus dirigentes ante la pasividad de la sociedad chilena. Esto por no hablar de otras demandas que son aplastadas con mayor criminalizaci n como las protestas de los estudiantes secundarios que no modificaron en nada la privatizada educaci n y s lo endurecieron las penas para los adolescentes. En M xico la firma del TLC con Estados Unidos dej desvalido el campo mexicano guardando relaci n directa con el alzamiento zapatista del EZLN. M s recientemente otras expresiones de protesta


INTERNACIONAL

POLêTICO EJEMPLAR, EJEMPLAR DE POLêTICO J. de Agramonte Casi a la vez se ha hecho p blico que los ciudadanos de Eire tendr n una nueva oportunidad de enmendar su error y votar Òdemocr ticamenteÓ a favor del Tratado de Lisboa, (y no nos cabe duda de que, habida cuenta de la cantidad de ÒdemocraciaÓ que hay en la Uni n Europea, se les seguir n dando oportunidades hasta que se enmienden) y que, definitivamente, el cuarto mosquetero de las Azores seguir presidiendo esta gran ÒdemocraciaÓ europea. Hay quienes consideran que el se or Durao Barroso es un ÒejemplarÓ de pol tico y ponen como ejemplo su papel en las Azores, o el hecho de que, apenas elegido para su primer mandato europeo, se larg de crucero (naturalmente con todo incluido) en el barco de un 'amiguete' suyo al cual, seguramente por casualidad, recompens despu s con unos cuantos favores pol ticos de esos contantes y sonantes, lo que trajo consigo que se presentara una moci n de censura contra l en el Parlamento Europeo, aunque esta fue r pidamente enterrada con los votos al alim n de los diputados populares y ÒsocialistasÓ. El propio Rodr guez Zapatero, al dar su apoyo a este ÒejemplarÓ, no consigui (ni l ni sus asesores) dar con otra recomendaci n que la de decir que es portugu s. Y, sin embargo a nosotros nos parece que existen razones suficientes para decir que Durao Barroso es un pol tico ejemplar y vamos a intentar justificarlo. El pasado 10 de junio, en su p gina 3, el diario global en espa ol (antiguo Òindependiente de la ma anaÓ) cantaba las loas de Durao Barroso y pon a de relieve un dato fundamental de su biograf a pol tica: el se or Durao Barroso, en su dorada juventud, hab a militado en el Movimiento Reorganizativo del Partido del Proletariado. Si bien el periodista no sacaba las conclusiones ejemplares que se derivan de ese hecho, aqu s las vamos a extraer, pues nos parece que despu s de ello s lo los m s malintencionados podr n poner en duda que Durao Barroso es el presidente que la Uni n Europea se merece. El MRPP, surgido cual las setas tras la lluvia despu s del 25 de abril

de 1.974, era un grup sculo provocador financiado por la embajada gringa en Lisboa (deber a ser ocioso recordar como los m ritos cosechados all por el entonces embajador Carlucci le llevaron luego a ser Vicedirector de la CIA). Este grup sculo se dedicaba a lanzar las soflamas m s violentas y manipuladoras y desplegaba un lujo de medios (hasta public un diario) que no estaban al alcance m s que de los partidos m s fuertes. Claro que nunca consigui enga ar a casi nadie. Todo el mundo en Portugal, con la salvedad de algunos pobres ingenuos (por no decir tontos) que militaban en el propio MRPP con los ojos bien cerrados a la realidad, sab a que aquello era una criatura de la CIA. As pues, Durao Barroso, que militaba all , puede que fuera un tonto y no supiera donde estaba, o puede que s lo supiera, como lo sab an la inmensa mayor a de los portugueses, y no le importara, en cuyo caso nos encontramos ante un caso de flagrante inmoralidad, o puede que lo supiese y le pareciera bien, en cuyo caso nos encontramos ante un mercenario de la peor especie.

El propio Rodr guez Zapatero, al dar su apoyo a este ÒejemplarÓ, no consigui dar con otra recomendaci n que la de decir que es portugu s Probado que Durao Barroso es un tonto, un inmoral, o un mercenario sin escr pulos, y subrayando que esas notas no son incompatibles entre s y bien pudiera tratarse de un tonto, inmoral y mercenario sin escr pulos a la vez, es evidente que pocos pol ticos europeos de la actualidad est n tan cualificados como l para presidir la Uni n Europea (de hecho los pocos en quienes todos estamos pensando no le pueden disputar el puesto, ya que est n muy ocupados presidiendo sus respectivos gobiernos). No cabe duda de que solamente una persona de las altas prendas del se or Durao Barroso es merecedor de presidir esta Uni n Europea que, menos de dos semanas despu s de los resultados electorales del 7 de junio, pretende obligar a los ciudadanos irlandeses a ser c mplices de una indignidad m s contra la Democracia.

5


INTERNACIONAL

ÒLA GUERRA DE IRAK ES UNA DE LAS CAUSAS DE LA ACTUAL CRISIS ECONîMICAÓ Entrevista a Abu Mohamed, portavoz del Partido Baaz çrabe Socialista y representante de la resistencia en Irak SEGUNDA PARTE Eduard Luque La posici n del presidente norteamericano, Barack Obama, respecto a Ir n parece que var a. ÀQu papel desempe a realmente Ir n en este panorama, de ocupaci n de Irak? No existe ning n enfrentamiento real en cuanto al tema de la ocupaci n entre Ir n, EEUU e Israel. El nico problema que existe en este momento es la no aceptaci n por parte de EEUU del programa nuclear iran ; intentan partir el pa s en zonas de influencia. El inter s de Israel es que Ir n fomente la lucha sectaria entre facciones en el pa s. Las declaraciones de Obama sobre Ir n apuntan a un pacto entre los tres pa ses en un intento de derrotar a la resistencia y fragmentar el pa s. Declaraciones como las de Sim n P rez (presidente de Israel) se alando que hay hist ricamente, desde la poca del Imperio persa de Nabucodonosor, unas buenas relaciones entre el pueblo persa y Israel abundan en la idea de un pacto entre los tres. La nica soluci n es la victoria de la resistencia iran , no aceptamos otra cosa que no sea la victoria cueste lo que cueste.

No existe ning n enfrentamiento real en cuanto al tema de la ocupaci n de Irak entre Ir n, EEUU e Israel

6

ÀCu les son las demandas de la resistencia iraqu ? ÀEst n ustedes dispuestos a negociar con EEUU? Estamos construyendo una sociedad multi tnica, basada en la democracia, pero no la democracia que nos han tra do los EEUU, basada en el asesinato, la matanza o el robo, sino una democracia donde est n reconocidos todos los derechos humanos y la poblaci n tenga los medios b sicos de subsistencia (casa, comida, escuelasÉ.). La democracia que han tra do los americanos no tiene nada que ver con todo eso. Nosotros, la resistencia iraqu , pedimos la libertad como en Espa a, donde existan diversos partidos no s lo un partido nico. La negociaci n con EEUU se producir cuando el ltimo soldado de EEUU abandone el pa s, en ese momento y no otro estaremos en disposici n de negociar con norteamerica de naci n a naci n. Los discursos de Obama siguen los mismos pasos firmados por Bush y su gobierno. ÀQu pasa con los muertos, heridos y exiliados? No habla de la situaci n en Irak del medio centenar de bases que tiene por todo el territorio. En el momento que habla de retirar tropas se est n creando tres super-bases a reas con pistas de despegue de 4 km de longitud. Por ahora no ha cumplido nada. Contin a la fachada de un gobierno iraqu detr s del cual todos los equipos y los asesores vienen de fuera del pa s. Obama parece querer evitar la derrota. Que recuerde que con esta guerra Bush

humill a su propio pa s y a su ej rcito. Se pueden ver por Bagdad, a soldados ocupantes llorando. Han sufrido cerca de 60.000 bajas, un tercio del total de las tropas implicadas entre muertos en combate, heridos, suicidios y trastornos mentales. Esta guerra, le ha supuesto a EEUU miles de millones de d lares en p rdidas, (algunos econ mistas hablan de 3 billones de d lares). Y es una de las causas de la actual crisis mundial. Recientemente usted desment a al ex primer ministro Iyad Alawi, quien afirm que hab a contactos entre EEUU y la resistencia que usted representaÉ La primera condici n es la retirada completa de las tropas de ocupaci n y detener el proceso pol tico iniciado en Iraq. La ocupaci n militar est fuera de la ley, por tanto todo lo que han hecho est fuera de la ley. Nosotros queremos reconstruir Irak de forma democr tica, no con las milicias sectarias que existen en este momento. EEUU tiene que pagar las indemnizaciones correspondientes por todo el da o que han hecho en Iraq. Tiene que hablar con los representantes del pueblo iraqu que son la resistencia representada por el partido Bass. Ni el ej rcito ni la polic a actual no representan al estado iraqu en cuanto que est divido en milicias sectarias, pretendemos un ej rcito nacional que represente a todo Irak como una naci n. El partido Bass, que es la vanguardia de la resistencia, representa al pueblo iraqu . ÀC mo est la situaci n militar en estos momentos por parte de la resistencia? Desde el comienzo de la ocupaci n la resistencia ha realizado m s de 55.000 operaciones militares, y en este momento realizan cerca de 60 diarias. La lucha no es s lo militar, sino econ mica y pol tica, est dentro del pueblo, no s lo la realizan militares sino toda la poblaci n en su conjunto. Resistir forma parte de la vida cotidiana de muchas familias, se lleva una vida normal de lunes a viernes para luego planificar y estudiar como atacar a las tropas invasoras. La resistencia tiene un enorme stock de armas, sabe c mo usarlas y est preparada para resistir durante generaciones si es necesario. Habitualmente los ataques se hacen con grupos dispersos por todo el territorio de 4 personas. ÀEn caso de que las tropas estadounidenses se retirasen de Irak, no habr a una guerra civil en el pa s? No habr guerra civil en el pa s porque la diferenciaci n tnica en el pa s es consecuencia de la ocupaci n y de las tropas extranjeras que se han afincado en el pa s, es completamente ajena a la realidad del pa s antes de la ocupaci n. ÀComo valoran los sucesivos discursos de Obama sobre la retirada de las tropas en Irak? ÀA qu se debe el cambio de actitud de EEUU en la actualidad?

El cambio de actitud de la administraci n norteamericana es debido a la derrota militar que ha sufrido. El poderoso ej rcito norteamericano ha sido incapaz de derrotar la resistencia del pueblo iraqu , al mismo tiempo que se enfangaba m s y m s en la guerra, las dificultades econ micas para la superpotencia se han agudizado. Es en este contexto donde los discursos del presidente Obama intentan salvar una situaci n que se les hace muy dif cil. A pesar de ello hay muchas cosas que no est n claras en el discurso del presidente. Del compromiso inicial de retirada en seis meses se ha pasado a la retirada en 16 y posteriormente a 19 o m s, seg n el Secretario de Defensa. El presidente Obama no ha mencionado que va hacer con los 180.000 mercenarios que est n en el pa s. Tampoco habl de las 50 bases norteamericanas en Irak. ÀQu va hacer de las 3 bases supergigantes que hay en construcci n o ampliaci n en este momento? ÀQue har con los consejeros norteamericanos? Porque cada ministro tiene un grupo de asesores americanos que son los que realmente mandanÉ Tampoco habl de las leyes econ micas legisladas durante 6 a os. ÀQu va hacer con la Ley de privatizaci n de los hidrocarburos? ÀQu va hacer con la gente que en este momento control realmente el pa s? En su discurso Obama no habl en ning n momento del derecho de los iraqu es a su propio pa s, a su propio territorio. No habl de las indemnizaciones que ha de pagar a Irak.

Seg n la OMS y la UNESCO, la cobertura m dica meses antes de la guerra del Golfo era la mejor de todo Oriente Medio ÀQu condiciones debe darse para la reconstrucci n? ÀC mo se puede reconstruir un pa s partiendo de la base de una destrucci n tan absoluta como la que se sufre el pa s en estos momentos? Efectivamente, la destrucci n del pa s es enorme, pero tenemos una gran experiencia en la reconstrucci n. En la guerra de 1991 fueron lanzadas sobre el pa s 130.000 toneladas de bombas, pero el pueblo iraqu con sus propios medios fue capaz de reconstruir todas las infraestructuras b sicas en menos de un a o. La electricidad fue restituida en tres meses tras el ataque en 1991. Hoy, tras seis a os de ocupaci n, han sido incapaces de dar electricidad al pa s m s all de 3 horas diarias. Irak tiene una red de t cnicos que muchos pa ses del mundo no tienen. Seg n la OMS y la UNESCO, la cobertura m dica meses antes de la guerra del Golfo era la mejor de todo Oriente Medio. Confiamos plenamente en nuestros t cnicos y cient ficos para reconstruir el pa s. Pedimos a todos los que nos ayudan que colaboren en la reconstrucci n de Irak.


BALAN EUROEES

LA PITJOR CAMPANYA DE LA HISTñRIA V ctor Boyer Ja s'ha dit a molts editorials, tert lies i an lisis post-electorals: possiblement hem viscut la pitjor campanya de la hist ria des de la mort de Franco. Des del punt de vista dels continguts, les campanyes electorals europees sempre han estat fluixetes, per s una evid ncia la progressiva degradaci qualitativa dels missatges dels pol tics, tant de l'estat espanyol en el seu conjunt com dels pol tics catalans. La homogene tzaci en les pol tiques que practiquen les diferents forces amb representaci institucional s pr cticament total, i aix dificulta que en una campanya es pugui entrar en propostes concretes. Per aquest motiu nom s ens queda el circ de l'avi Falcon, els vestits del Camps, que els avantpassats de VidalQuadras eren esclavistes i tonteries semblants. I nosaltres on som? A jutjar per la campanya que ha fet la coalici , no massa l l u n y, l a v e r i t a t . L'eurodiputat Romeva no es pot dir que hagi aprofundit massa m s que la resta. Suposo que quan ja t'has empassat el t nel de Bracons, executes m s desallotjaments que CiU, irromps a la Universitat amb els Mossos per aturar protestes o generes m s ferits amb c rregues policials que GarciaValdecasas, comences a entendre la pol tica com ells. Tot i aix seria injust no recon ixer que el discurs s diferent.

La coalici ICV-EUiA, que comparteix m ltiples governs amb els socialistes, fa una campanya molt semblant on canvia persones per conceptes (en alguna cosa s'havia de notar) i tots els mals provenen del p rfid neoliberalisme que tot ho arrasa. Est molt b i hi estem d'acord, per malauradament en quant a proposta s tan buida com la campanya del PSC. No hem anat m s enll de l'esl gan.

Nom s cal veure l'entrevista que van fer al Romeva a TV3 per adonar-se que m s enll de l'esl gan no hi ha un discurs potent i estructurat

El PSC fa una campanya on els culpables de la crisi s n nom s els dirigents europeus conservadors, oblidant que el laborisme porta tretze anys consecutius al govern, que en els darrers quinze anys Berlusconi ha estat la meitat del temps a l'oposici i que els socialdem crates han estat al govern alemany des de fa 11 anys.

Pot esgrimir-se que la falta de pres ncia als mitjans dificulta l'arribada del missatge al ciutad , per lamentablement nom s cal veure l'entrevista de 25 minuts que van fer a Romeva a TV3 per adonar-se que m s enll de l'esl gan no hi ha un discurs potent i estructurat. Davant de preguntes com per qu l'hem de votar?, o qu ens juguem amb aquestes eleccions? o com es canvia el model que ha generat la crisi? o quines propostes concretes t ?, el nostre candidat nom s va saber dir vaguetats (com que ens ho juguem tot, que el bipartidisme s matar la democr cia, que el parlament europeu ha de donar respostes als problemes, que l'atur s'ha de discutir a escala europea...) i molt poques propostes concretes, com la necessitat de limitar els salaris m xims, augmentar els impostos als rics i perseguir el frau fiscal.

Cap proposta de mobilitzaci , cap proposta fora del sistema. Si en una situaci de crisi emetem aquests missatges, els resultats electorals de la coalici persistiran en una davallada imparable perqu al final tothom s'adonar que aix d'anar contra el neoliberalisme s nom s un posat. Per a la propera campanya proposo: Contra la crisi, empresa p blica a la banca, la ind stria i els serveis. Aix s que s n solucions contra el neoliberalisme.

7


BALAN EUROEES

ARA TAMPOC? Pere Marin Les eleccions europees tenien una especial import ncia per l'esquerra anticapitalista: venien a ser el primer gran test electoral global des de la irrupci de la crisis financera i global ara far un any. Els an lisis i conclusions que s'havien situat davant la fallida del sistema capitalista, de confirmaci que la via capitalista no era sostenible -i, compte, que s'havien situat des de les nostres posicions, per tamb des de veus molt menys anticapitalistas, com el propi Jose L.Rodriguez Zapatero- ens feien pensar que podria ser un primer pas per una recuperaci de l'esquerra en general. Malauradament, els resultats han estat tot el contrari: la dreta ha guanyat a Espanya, tot i els casos de corrupci a Madrid i Val ncia; a Fran a, tot i d'inefable Sarkozy; a It lia, tot i l'escandal s Berlusconi; tamb a Alemanya, tot i la greu crisis econ mica mai vista (-6% PIB), que sol ser un factor molt rellevant pels electors alemanys, etc.

8

Ara ja no podem escudar-nos en all del Òfi de la hist riaÓ, de la caiguda del mur, de la derrota cultural. Ara tenim proves del que passa amb aquest sistema capitalista malalt. Segurament, alg voldria posar l'abstenci com a factor que ha propiciat tot aix , per si en aquestes eleccions, on es parla d'un vot m s pol tic, m s ideol gic, i amb tota la crisi a sobre, no anima l'electorat d'esquerres, s que realment el problema va m s enll de la

desafectaci vers els pol tics. Que est passant, doncs? Per l'extensi d'aquest article no es pot fer una an lisi en profunditat i per aix anir a conclusions molt directes: l'esquerra no existeix. L'esquerra medi tica, el PSOE, est tant integrada que no atrau aquell vot molt m s pol tic del que estem parlant, i a la seva esquerra, hi ha una gran confusi de guerres de c pules, m s preocupades per obtenir continu tat en el poder que en presentar un clara alternativa. Com s possible que en una situaci de fractura de la classe treballadora com estem tenim no s'hagin fet mil actes de

exemple significatiu s el que ha passat amb el vot de IU; a Andalusia el vot d'IU ha pujat mentre que a Euskadi ha baixat el 56,6%. Difer ncies? Uns han sortit al carrer, han fet treball capilálar, han fet un esfor per comunicar; els altres, situats en el vot medi tic que els hi donava el estar al poder, no s'han atrevit (o no han volgut), tornar a l'activisme militant dels comunistes, i quan han perdut el poder tamb han perdut els vots, doncs no tenen massa cr tica per mantenir-se en altres circumstancies no institucionals. Aquesta via tamb pot ser la d'EUiA a Catalunya. En quant el tripartit salti a trossos,

Com s possible que en una situaci crisi no s'hagin fet mil actes de den ncia, mil convocat ries de manifestacions i rebuig? den ncia, mil convocat ries (unit ries s clar) de manifestacions i rebuig? Com s possible que en molts llocs (a casa nostre, sense anar m s lluny) l'activitat al carrer hagi estat m nima? No podem escudar-nos en les debilitats org niques. Nom s hi ha una possible resposta: la debilitat de les direccions que no tenen el coratge per fer front des de l'esquerra que volem representar a aquesta situaci . Un

i pot ser en unes setmanes si el tema del finan ament no es ressol, o pot ser en uns mesos, esgotant la legislatura... quin ser el balan de la coalici ICV-EUiA? Quins arguments pol tics es podran oferir als nostres militants i votants? Quins objectius s'hauran assolit des del gir a l'esquerra, que era l'encobriment del pacte de govern? Zero. s urgent un canvi de rumb decidit, cal recuperar l'activisme, recuperar la ra de ser del PSUC, i cal fer-ho urgentment.


POLêTICA NACIONAL

L'ACTUALITZACIî DE L'ACORD PROGRAMËTIC DEL GOVERN DE L'ENTESA David Rodr guez El passat mes d'abril, els components del govern de l'Entesa van actualitzar el seu acord program tic de novembre de 2006. Les grans orientacions s n aquestes: La primera prioritat s l'ampliaci i aprofundiment de les mesures necess ries per fer front a la crisi econ mica, amb els objectius de dinamitzar el mercat de treball, assistir i formar les persones en atur i mantenir l'esfor inversor del sector p blic. Aquesta prioritat t quatre grans objectius: - Ampliar els plans de formaci per a les persones aturades, per millorar-ne la seva capacitaci . Establiment d'una prestaci incompatible amb el PIRMI amb forma de renda-formaci durant el per ode de reciclatge per a les persones sense subsidi d'atur. - L'impuls a plans locals anti-crisi acordats amb els municipis en iniciatives estrat giques en el seu mbit i que tinguin per objectiu: millorar l'ocupabilitat de la poblaci , la rehabilitaci energ tica d'edificis i la millora d'infraestructures. - L'ampliaci de la pol tica de lloguer d'habitatges constru ts i sobretot en construcci paralitzada. - Continuar treballant en les mesures de suport financer a les empreses per tal de millorar les condicions de manteniment de l'activitat, especialment pel que fa a la petita i mitjana empresa. La segona prioritat s la de garantir la cobertura de les necessitats i drets de car cter social al conjunt de la poblaci de Catalunya, amb l'objectiu que, com a conseq ncia de la crisi, ning no quedi enrere, no es posi en risc la cohesi social i s'atengui preferentment aquelles fam lies a les quals la persist ncia de les dificultats econ miques deixi sense cap tipus d'ingr s provinent del treball. Per aconseguir-ho es proposen aquestes tres mesures: - Assegurar la cobertura de beques-menjador. - Refor ar el conjunt de prestacions socials, fent un especial esfor a paláliar situacions que es puguin produir per p rdua de prestacions per atur en les llars. Estudiar l'adaptaci dels criteris vigents pels quals s'accedeix al PIRMI per tal d'assegurar que les persones que no perceben altres

prestacions i no poden accedir a ajuts lligats a la formaci o reciclatge professionals puguin acollir-s'hi. - Assegurar el desplegament previst de la Llei de la depend ncia i de la cartera de serveis socials de Catalunya. La tercera prioritat s la de desplegar les previsions de l'Acord Estrat gic i dels grans

formaci professional ocupacional, les beques i ajuts en l'ensenyament universitari i no universitari, la gesti de Rodalies i la transfer ncia dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell. - Acordar el model de gesti de l'Aeroport de Barcelona-El Prat per mitj d'un consorci en qu les institucions catalanes siguin

La primera prioritat s dinamitzar el mercat de treball, assistir i formar les persones en atur i mantenir l'esfor inversor del sector p blic Pactes Nacionals sobre Immigraci , Habitatge i Recerca; impulsar el Pacte Nacional sobre Infraestructures. I la quarta prioritat s la d'impulsar al m xim el desplegament de l'Estatut des d'ara fins el final de la VIII legislatura, amb aquestes mesures: - Tenir a punt els traspassos relatius a la

determinants en la gesti i la presa de decisions estrat giques. - Formalitzar el trasp s dels serveis de rodalies amb la dotaci econ mica suficient per a la seva modernitzaci i millora i impulsar el trasp s dels serveis regionals de RENFE. - Assegurar que la nova normativa estatal sobre ports garanteixi l'autonomia de l'Autoritat Portu ria per desenvolupar els seus plans empresarials i no limiti la capacitat

9


POLêTICA NACIONAL d'incid ncia de la Generalitat en la seva gesti . Valoraci Aquest conjunt de mesures ser positiu, sempre i quan tinguin la dotaci pressupost ria adequada. En aquest sentit, cal un gir del govern de l'Entesa respecte a les actuacions realitzades durant el darrer any per afrontar la crisi, que han estat insuficients en quant a pol tiques socials i massa esbiaixades cap als ajuts a les empreses. Segons les dades facilitades pel propi govern a l'annex 1 de l'actualitzaci del Pacte, els 2521.5 milions d'euros gastats durant el darrer any es reparteixen d'aquesta manera: - Les persones en atur disposen de: 153 MÛ (6.1% del total) - Les fam lies i els joves reben suport per accedir a l'habitatge amb: 465MÛ. (18.4%) - Els nous emprenedors reben est muls per: 113.5 MÛ (4.5%) - Les empreses amb dificultats disposen de: 655 MÛ (26.0%) - Les empreses en general i les pimes en particular tenen al seu abast: 477 MÛ (18.9%) - El sector de l'autom bil disposa de: 558 MÛ (22.1%) - El sector de la construcci immobili ria es beneficia de: 100 MÛ (4.0%) Em resum, les pol tiques socials destinades a les persones en atur i en ajuts a l'habitatge han representat un 24.5% del total, els nous emprenedors s'han portat el 4.5% i els ajuts a empreses ascendeixen al 71%. Dintre d'aquests ajuts, no s f cil distingir els destinats a les pimes amb dificultats, que s n positius de cara al manteniment d'aquestes empreses. Per si es pot constatar que els sectors de l'autom bil i de la construcci immobili ria s'han emportat m s que el conjunt de pol tiques socials, fet incomprensible des del punt de vista d'un govern d'esquerres. S'ha d'exigir el compliment de les mesures proposades a aquesta actualitzaci de l'acord d'Entesa, sense que el seu finan ament depengui del necessari acord al que s'ha d'arribar amb el govern central. Catalunya t recursos propis per cobrir les necessitats socials, que passen per un increment dels impostos als m s rics, un increment de la progressivitat fiscal i el recurs a l'endeutament.

10

Aquestes mesures per afrontar la crisi han de tenir la seva plasmaci immediata en l'acci del govern. La crisi est copejant fort a moltes persones, i el desenvolupament de les actuacions acordades no por esperar m s.

LA SETMANA TRËGICA. FA CENT ANYS Jaume Botey L'antimilitarisme i l'anticlericalisme van ser els dos components essencials de la Setmana Tr gica, l'esclat revolucionari de Barcelona a finals de juliol de 1909, just ara far cent anys. Poc abans, nom s deu anys, Espanya havia perdut Cuba, l' ltim reducte del que havia sigut l'imperi colonial. A Cuba hi van morir m s de la meitat dels soldats enviats, majorit riament obrers i de classe senzilla, els quals no havien pogut pagar les 1.500 pessetes que costava lliurar-se del servei militar i anar a la guerra. I ara s'estava embarcant en una nova operaci colonial al nord d'Ëfrica... absurda. Els treballadors tornarien a ser els que hi arriscarien la vida al servei de la oligarquia que esperava obtenir grans interessos a les mines de plom i de ferro del Rif. A finals juny del 1909 el govern, presidit per Maura, va donar les primeres ordres de mobilitzaci dels reservistes. El dia 11 de juliol va comen ar l'embarcament de tropes cap a Melilla. Lerrouxistes i nacionalistes promovien una dura campanya en contra. Poc despr s d'arribar al Rif va haver-hi moltes baixes d'aquells pobres que acabaven d'arribar. El dilluns 26 de juliol va esclatar a Barcelona una vaga general de protesta, quasi espont nia i resultat de la r bia, contra la guerra i contra el govern Maura. Fou un xit contundent que es va estendre molt r pidament per tot Catalunya. Des del 27 de matinada fins al 2 d'agost la revolta fou una onada creixent, per ca tica, sense quadres ni direcci , i sense ning que volgu s o s'atrev s a posar-se al capdavant per dirigir la lluita. El mateix dia 26 al migdia el ministre de Governaci , Juan de la Cierva, impos l'estat de guerra. Una provocaci insensata. En poques hores les barriades obreres, Poble Nou, Sants, el Paralálel, la Rambla o Gr cia, s'ompliren de barricades per fer front a la previsible intervenci de l'ex rcit vingut de Madrid. De la protesta contra la guerra es va passar a la crema general d'esgl sies, escoles religioses i convents fins quasi un centenar. L'anticlericalisme substitu l'antimilitarisme. Era l'odi acumulat de segles contra l'esgl sia i all que representava, el poder pol tic i econ mic, contra una esgl sia que consideraven que els havia tra t. Per Lerroux, demagog, populista i de dretes, es va aprofitar de la f ria anticlerical i la va alimentar amb l'objectiu d'evitar una veritable revoluci social. Atiar les passions i sentiments ocults de la poblaci al servei de la dreta centralista fou sempre l'estrat gia dels lerrouxistes. I finalment el sector dels m s marginats i sense ideologia que veien en l'anarquisme la possible expressi colálectiva del seu desarrelament social. Ricardo Mella, pensador anarquista, criticava la Òdegeneraci del moviment anarquistaÓ aláludint a la brutalitat i la viol ncia gratu ta que havia guanyat el terreny a les idees. Finalment, la intervenci brutal de l'ex rcit aniquil la protesta. El dissabte estava ja ven uda i el dilluns dia 2 es torn a la feina i comen ava

la repressi . Quedaven m s de cent morts i centenars de ferits. La Lliga Regionalista, catalanista, clerical i de dretes, al seu diari ÒLa Veu de CatalunyaÓ, que dirigia Enric Prat de la Riba, inici una vergonyosa campanya sota el lema ÒDelateu!Ó, exigint que la repressi fos implacable. I ho fou, fou molt dura. Per tamb fou arbitr ria. La xifra dels detinguts i deportats va pujar a uns quants milers de persones. El govern va voler fer recaure tota la responsabilitat a Francesc Ferrer i Gu rdia, pedagog racionalista i fins a un cert punt de pensament anarquista, per la causa que se li va instruir no ho va provar de cap manera; ans al contrari, la descripci dels fets va ser preparada per inculpar-lo, per va aconseguir el contrari: demostrar la seva no culpabilitat. Durant els dies de la revolta Ferrer era a casa seva d'Alella, no era a Barcelona. Per del que es tractava era de buscar un boc expiatori. El 9 d'octubre un consell de guerra el va condemnar a mort sense proves. Despr s de la revolta, Joan Maragall va escriure tres articles per publicar a ÒLa Veu de CatalunyaÓ que, donada la seva personalitat i el seu origen burg s i cat lic practicant, van tenir una repercussi enorme. El primer, ÒAh, BarcelonaÓ,

Les protestes tant a l'interior com internacionals davant d'aquest fet van provocar la caiguda del govern de Maura al cap de pocs dies s un retret amarg contra la burgesia, Òg nere tou i de poca consist ncia, mitjania en tot, s mbol de tota mitjaniaÉÓ, i a la que traspassa una part de la responsabilitat del que va passar. El segon, ÒLa ciutat del perd Ó, fou escrit el 10 d'octubre, l'endem de la publicaci de la condemna a Ferrer i Gu rdia. L'article significava la desaprovaci de la campanya ÒDelateu!Ó i hauria pogut fer reconsiderar la sent ncia. Prat de la Riba es va negar a publicar-lo. En el desig d'eliminar Ferrer va haver-hi doncs una estranya coincid ncia entre els radicals menjacapellans i la dreta clerical de la Lliga. Finalment, fou afusellat el 13 d'octubre. Les protestes tant a l'interior com internacionals davant d'aquest fet van provocar la caiguda del govern de Maura al cap de pocs dies. El tercer, ÒL'Esgl sia cremadaÓ, el m s conegut, s igualment un dur ssim i amarg retret contra l'Esgl sia: Òabans que la cremessin els obrers, vosaltres ja l'hav eu cremadaÓ, diu referint-se als cat lics i a la jerarquia que havien girat l'esquena als pobres. Els socialistes, el partit en aquell moment m s organitzat a nivell d'estat, van callar durant tot el conflicte. Despr s de la trag dia van aprofitar la caiguda de Maura per preparar un pacte electoral amb els republicans que es va anomenar ÒConjunci n Republicano-SocialistaÓ. Comprom s electoral amb els republicans que va fer que fins i tot pass s a segon terme el seu objectiu fonamental: l'emancipaci de la classe obrera.


OPINIî

L'ESTAT DE LA SANITAT PòBLICA Ramon Mart n Sense ambig itats. La sanitat p blica est sotmesa a un proc s lent i dissimulat, per constant, de liquidaci per part de l'administraci , i aix sota la responsabilitat directa de la Consellera de Sanitat. El Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l'Organitzaci Mundial de Comer li ho demanen i el govern de la Generalitat ho fa. La dita globalitzaci de l'economia s molt m s una estrat gia calculada pels capitalistes que un proc s econ mic aut nom, i des de fa temps un dels seus objectius s liquidar tot all que olori a p blic i transformar-lo en negoci privat. La sanitat no es queda a banda.

aportat ni aportar cap benefici a l'usuari. Els consorcis de gesti o Entitats B siques Associades (EBAS) no s n altra cosa que uns quants metges que han canviat el despatx p blic per un despatx de gestor privat per tal de manipular al seu favor l'assignaci de sous i beneficis triplicats, el qual s'obt obligat riament en detriment dels serveis i necessitats dels pacients. Defici ncia en els serveis, falta de professionals, dilaci en la cobertura de les

del m n, impropi d'una Catalunya, on la seva administraci es vanagl ria de tenir 400 cotxes oficials, molts d'alta gamma, al servei naturalment dels que diuen governar per a la classe treballadora, si no es posa malalta, clar. En nom de l'efici ncia de gesti , s'est projectant un nou Pla d'Innovaci Prim ria pensat per reduir serveis d'especialistes i carregar aquesta feina a uns metges de cap alera que ja no donen l'abast. Aix ja no

Un dels objectius d'aquesta globalitzaci s liquidar tot all que olori a p blic i transformar-lo en negoci privat. La sanitat no es queda a banda.

L'anomenada ÒReforma Sanit riaÓ ha obert un cam per satisfer els desigs dels grups empresarials del ram i d'altres empreses fantasmes, d'aquelles que es munten i es desmunten en un moment, que s'han especialitzat en viure de l'erari p blic, com a pures sangoneres. Ara per aconseguir les seves finalitats, primer de tot han de trencar el sistema p blic i igualitari, i en aix estan.

vacants, limitacions en les supl ncies, cues per a qualsevol cosa, llistes d'espera, m s de 50.000 pacients esperen per ser operats, creaci de tres llistes d'espera distintes en els centres concertats: la dels pacients de pagament, la dels pacients mutualistes i, finalment, la dels pacients de la Seguretat Social.

L'autonomia dels consorcis, la descentralitzaci o divisi territorial que ens venen com el model eficient a seguir no ha

s commovedor l'ambient que es percep a les urg ncies hospital ries, impropi d'un pa s que diu ser la vuitena pot ncia econ mica

computaran com a llistes d'espera. Posar la gesti per davant de la qualitat, en contra de l'opini dels usuaris i dels professionals defensors de la sanitat p blica, el bategen com a Ògesti de l' s racional dels recursosÓ. La cosa apunta a menys recursos i a recursos m s barats. El risc s alt. Si vivim, veurem si la l nia de separaci dels serveis a l'abast dels metges de cap alera i dels especialistes s'ajusta sense que ens fiqui a tots en el territori de la inseguretat. En medicina la inseguretat s on menys es pot acceptar.

11


OPINIî

DES DE LA ILáLUSIî A LA FRUSTRACIî Pedro Jes s Fern ndez

divorci amb la ciutadania de nou va apar ixer en molts ajuntaments.

El dia tres d'abril va fer trenta anys que la democr cia va entrar als ajuntaments. Es van obrir les finestres i una onada d'aire fresc va omplir els edificis i els despatxos de les cases consistorials. La ciutadania va fer seva una casa que fins llavors estava tancada i al serveis dels interessos d'unes poques i poderoses persones. Es va iniciar una nova etapa en la qual la sintonia entre els governs locals i la ciutadania era total. Els c rrecs electes tenien clar que estaven al servei del progr s de la majoria de la ciutadania i no al servei del progr s d'uns quants.

Vam passar d'una primera etapa plena d'ilálusi i esperan a amb lideratges positius a favor d'una ciutat percebuda colálectivament com a desitjable a una situaci de frustraci i distanciament entre els c rrecs electes i la ciutadania. Avui ens trobem encara amb moltes ciutats amb assignatures pendents, amb una greu crisi econ mica, amb nous problemes que necessiten i demanen un esfor colálectiu, per els mals h bits instalálats als nostres ajuntaments, la manca de voluntat pol tica i de comprom s d'alguns c rrecs electes amb la majoria social, presagien temps molts dif cils, que alguns voldran aprofitar per treure r dit electoral i tornar a les cavernes.

Els mals h bits instalálats als nostres ajuntaments presagien temps molts dif cils

Eren temps en qu no tant sol es volia fer les coses millor, sin que sobretot es volia escoltar a la gent i aconseguir la seva complicitat en els projectes i les millores a dur a terme. Volien construir una ciutat al servei de la ciutadania, amb equipaments i serveis, una ciutat de tots i per a tots. Van fer de l'acord la via per transformar les ciutats.

12

Amb el temps, aquesta ilálusi , aquest comprom s amb el ve nat es va transformar i el conformisme, el pragmatisme, l'acomodaci i el

Tamb es cert que molta gent, amb el seu comprom s cap als m s febles i amb la seva capacitat de treball, esta generant una nova ilálusi i l'esperan a per recuperar all que va fer possible durant els primers ajuntaments democr tics, amb el di leg, l'acord i l'esfor de tots i totes, milloressin les nostres ciutats.


CULTURA

ÒCOMPA ERO PRESIDENTEÓ UNA BIOGRAFIA D'ALLENDE Jes s S nchez-Mar n El passat 7 de maig es va presentar a una c ntrica llibreria de Barcelona el llibre que l'amic i camarada Mario Amor s, dedica al malaguanyat lluitador xil . Acompanyat per les sempre precises paraules de Salvador L pez Arnal i per les can ons d'Eulogio D valos, del Centre Xil de Barcelona, aquest historiador valenci (que va ser militant del nostre partit mentre va viure a Catalunya) ens va parlar d'Allende i del seu temps, que s el nostre. L'obra s'estructura en tres parts. La primera i aproximadament meitat del llibre Mario la dedica a la traject ria pol tica d'Allende des dels seus inicis d'opositor a la dictadura iba ista al triomf electoral del 4 de setembre de 1970. La tenacitat d'Allende es posa de manifest en la seva participaci en la fundaci del Partit Socialista, en incomptables processos electorals d'on no sempre sortia guanyador, en la seva creen a que la proximitat al poble i l'honestedat revolucion ria eren suficients per a garantir el triomf d'un programa de transformaci socialista. La segona i tercera s n dedicades al relat del govern de la Unitat Popular i, finalment, al cop d'estat que hi va posar fi. Des d'abans de la seva formaci , el govern de la Unitat Popular va patir l'enemistat dels Estats Units, aleshores governat per un Nixon

Allende creia que la proximitat al poble i l'honestedat revolucion ria eren suficients per a garantir el triomf d'un programa socialista absolutament decidit a impedir el triomf d'un socialisme en democr cia i en pluralitat. En efecte, des de l'administraci nord-americana es va intentar que el partit Dem crata Cristi no vot s el candidat de l'esquerra com a nou president constitucional, fet que era imprescindible atesa la relaci de forces al Congreso Nacional. El govern de la UP s'enfront sense treva a enemics interns i externs. En la seva lluita contra l'imperialisme, per la democr cia (amb la reforma constitucional) per la sobirania (representada per l'establiment de relacions

diplom tiques amb Cuba i la URSS, per la nacionalitzaci del coure) i per la just cia social (garantint l'alimentaci infantil, la construcci d'hospitals) va ensopegar contra la burgesia local. Les dissensions internes (en les quals Allende posava de manifest la seva fermesa de vegades enfrontant-se al seu propi partit), la pressi de l'esquerra radical, no van acabar en ruptura o en l'aband del seu programa. La Unitat Popular va fer honor al seu nom. Moltes obres s'han dedicat a aquesta figura tan estimada pel poble (Utop as, la revista te rica del PCE, li dedica el seu ltim n mero). Poques vegades podem disposar d'un volum en qu , com va dir Salvador L pez Arnal a la presentaci , l'autor no defuig cap q esti ni de cap de les cr tiques que al proc s s'han fet, aleshores i des de llavors. Es tracta, per altra banda, d'una rigorosa biografia pol tica del personatge que, a la vegada, no oculta l'home darrera el revolucionari i que es llegeix com un relat apassionant. La densitat dels esdeveniments que s'hi recullen s guiada amb mestria per Mario. Realment es tracta d'un llibre per gaudir, per deixar-se portar per la passi , per tornar a conv ncer-se (si calgu s) que el socialisme no nom s s possible, sin necessari. Com va llegir el propi Mario el dia de la presentaci :

ÒSalvador Allende y la izquierda perdieron la primera batalla, s lo pudieron ser derrotados por la violencia brutal de unas Fuerzas Armadas que quebrantaron sus obligaciones constitucionales. Sin embargo, hoy renace la esperanza en Am rica Latina y las grandes alamedas del socialismo vuelven a surgir en el horizonte: se trata de la lucha por una profunda y radical democratizaci n

Es tracta d'un llibre per gaudir, per tornar a conv ncer que el socialisme no nom s s possible, sin necessari de la sociedad, en todas las esferas, inclu da la econ mica. En este camino nos acompa ar Òel metal tranquiloÓ de su voz, el ejemplo inolvidable del Compa ero PresidenteÓ.

Mario Amor s. Compa ero presidente, una vida por la democracia y el socialismo. Val ncia: Publicacions de la Universitat de Val ncia, 2008.

13


CULTURA

PARADOS QUE SE LO CURRAN Mar a Soli a Barreiro La resistencia no tiene tiempo de espera y menos la subsistencia. Con cuatro millones de parados y la mitad de la poblaci n espa ola siendo mileurista es necesario retomar la lectura de este libro, publicado hace ya 12 a os y reeditado ahora por Gakoa.

trabajadores a la obra. Si la empresa no acced a, la paralizaci n de la obra continuaba, eran parados, ten an todo el tiempo del mundo para ocupar el espacio de la obra e impedirles avanzar. Los

g e r m e n re v o l u c i o n a r i o d e g e n t e concienciada y organizada que desafiaba esa losa emocional que el capital instala sobre los parados, esa idea de que somos tan sustituibles, tan in tiles que carecemos de las herramientas para mantenernos a nosotros mismos y a nuestras familias si el capital no nos deja entrar en el c rculo de explotaci n. Su e x p e r i e n c i a demuestra que organiz ndonos y autogestionando nuestras vidas, podemos hacerle frente con dignidad y solidaridad a la situaci n de indefensi n y exclusi n en la que el capitalismo tiende a situarnos. Su experiencia nos aporta hoy otras formas de pensar la lucha, de conformar la resistencia, de lograr nuestra subsistencia.

La Asamblea de Trabajadores y Trabajadoras Parados de Sestao cuenta de forma novelada su experiencia, historia, sus problemas y sus logros

L a A s a m b l e a d e Tr a b a j a d o re s y Trabajadoras Parados de Sestao cuenta de forma novelada en Parados que se lo curran su experiencia, su historia, sus problemas y sus logros. La Asamblea de parados de Sestao pas de s lo manifestarse por un trabajo a conseguir trabajos por medio de la acci n pol tica directa para luego repartirlos entre ellos. Cansados de esperar soluciones que nunca llegaban, tomaron la decisi n de autogestionar su vida laboral. Visitaban obras y negociaban puestos de trabajo para los miembros de la Asamblea, si sab an de obras en las que se hac an irregularmente horas extras, paraban la obra hasta conseguir un reparto del trabajo: no m s horas extras, hab a que incorporar

trabajos conseguidos se repart an entre los miembros de la Asamblea, cuanto m s implicado estaba un miembro en la lucha, m s puntos obten a y m s arriba se situaba en una lista creada para repartir los

Esta Asamblea luch no s lo por conseguir trabajo, si no por crear un germen revolucionario de gente concienciada y organizada

14

empleos. Los trabajos que se consegu an iban a los primeros de la lista pero s lo pod an disfrutar del trabajo seis meses, despu s, ese trabajo pasaba al siguiente de la lista para as , repartir el empleo. Esta Asamblea de Parados luch no s lo por conseguir trabajo, si no por crear un

Parados que se lo curran Asamblea de Parad@s de Sestao Ed. Gakoa, 1997 11 Euros


CULTURA

SICKO Y EL NEGOCIO SANITARIO Toni Esteban Tras el apabullante xito de cr tica y p blico que supuso Fahrenheit 9/11, los pasos de Michael Moore se disipaban y se hac an dif ciles de seguir. El que en otro momento fuera uno de los m ximos representantes en Estados Unidos de una cr tica pol tica progresista, mordaz y con grandes toques de humor, hab a dado pocas se ales de vida por la piel de toro. Hasta hoy, que tras varios a os de espera -como en los viejos tiempos- podemos ver por fin en nuestras pantallas Sicko, el documental que ha dedicado al sistema sanitario estadounidense. Resulta absurdo en cierta manera este estreno, dado que al poco tiempo de ser exhibida en EEUU, la pel cula ya era visible en Internet y con subt tulos en castellano, de manera que muchos ya conoc amos de sobras los contenidos. Es un alarmante d e s a j u s t e e n t re l o q u e considera oportuno difundir el mercado por econ micamente rentable, y lo que socialmente otros consideramos que merece llegue a los espectadores, y que deber a hacer reflexionar si la hipocres a no se lo permite a los defensores ac rrimos de los derechos de autor tal como est n concebidos en vez de otras licencias m s comunitarias y abiertas. Sicko no habla de los millones de personas que viven sin seguro sanitario en Estados Unidos, y por tanto sin protecci n alguna contra accidentes o enfermedades. Al contrario, Sicko se centra en las empresas que gestionan dichos seguros y como el abonarse a sus servicios no garantiza una asistencia sanitaria de calidad, m s bien todo lo contrario. La l gica del m ximo beneficio provoca que en muchos casos dichas aseguradoras rechacen la prestaci n del servicio en caso de enfermedad: autorizar una intervenci n o un tratamiento supone un coste econ mico, y todo lo que pueda ahorrarse redundar en mayores beneficios en el balance anual. De esta manera, Michael Moore muestra grotescos casos de enfermedades no tratadas por el seguro al haber sido padecidas

en alguna ocasi n incluso a os antes de contratar el servicio, aparte de las largas listas de enfermedades que, en microsc pica letra peque a, quedan excluidas de tratamiento. Empresas de este tipo fueron las que, tras su impulso bajo la administraci n Nixon, fueron capaces de comprar voluntades en la Casa Blanca y en el congreso, hasta el punto de ser b sicas en la financiaci n de campa as presidenciales. Si Sicko es excelente hasta este punto, por contra es cuando Michael Moore sale de las fronteras estadounidenses donde tropieza. Si bien la escena final en los hospitales cubanos, aparte de ser un buen rapapolvo a la propaganda estadounidense de ignorancia y mentira contra el caim n del Caribe, es capaz de emocionarnos a los defensores de la Revoluci n Cubana y sus logros, por el contrario Moore cae en esa trampa que es idealizar sin matices el viejo continente, algo muy propio de cierto progresismo norteamericano de buenas intenciones. Entrevistado por el director -y no hay que perderse la versi n ntegra que aparece en los extras del DVD- el entra able antiguo l der laborista Tony Benn explica, por ejemplo, las bases del sistema sanitario p blico brit nico y la popularidad de su desarrollo, que incluso bajo las primeras administraciones conservadoras de Margaret Thatcher no fue puesto en duda. Cierto es, como tan cierto es que John Major y Tony Blair, ya en los 90, introducen un sistema privado de construcci n y gesti n de hospitales que ha reducido las camas disponibles y la calidad general, modelo cuya base legal fue copiado en Espa a, plasmado en la ley 15/97 votada por PSOE y PP, y cuyas aplicaciones m s extremas se pueden ver en la Comunidad de Madrid, aunque en Catalunya no vamos muy desencaminados.

Sicko se centra en las empresas que gestionan los seguros y como el abonarse a sus servicios no garantiza una asistencia sanitaria de calidad, sino todo lo contrario

Michael Moore, pese este leve traspi s, es valiente por lo que aporta ante todo al p blico de Estados Unidos, enga ado en un sentido ideol gico por el mantra de qui n soy yo para pagarle la asistencia sanitaria a otros. Hace falta m s Sickos, y para empezar sue o con uno acerca la sanidad catalana y espa ola.

15


www.psuc.org

FRANQUEO CONCERTADO N¼ 02/0773

Redacci : PSUC viu, C. Doctor Zamenhof 16-18, 08020. Tel.: 93 412 2195. Fax: 93 412 3207. Correo-e: noutreball@psuc.org. Dip. Legal: B-28994/99

Butlleta de subscripci al Forma de pagament:

Gir Postal

Domiciliaci Banc ria

Nom i cognoms ....................................................................................... Adre a ..................................................................................................... Poblaci ........................................................Codi postal....................... Dades Banc ries: Titular ............................................... Banc o Caixa ................................. Oficina .......................................... DC ................ Compte.......................

Ingr s en compte: 2100-3000-15-2201671202 12 euros un any Enviar a: Nou Treball C. Doctor Zamenhof 16-18 CP 08020 Tel. 93 412 21 95 93 412 04 73 Fax 93 412 32 07


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.