El Pirineu, vedat de neu

EL PIRINEU CATALÀ,

VEDAT DE NEU

Un estudi publicat a la revista ‘International Journal of Climatology’ ha analitzat els registres nivomètrics de les estacions de muntanya del Servei Meteorològic Català, situades totes elles a més de 2.000 metres, i una de les conclusions és que les nevades per damunt de la cota 2.000 han augmentat. Ho expliquem amb detall

Celes Piedrabuena Baqueira Beret, FGC

Frenat en sec l’estat d’alarma al voltant de la sensació que la pràctica dels esports d’hivern tenia els dies comptats a causa del canvi climàtic. Fins fa no pas massa algunes veus alarmistes predeien que l’esquí desapareixeria per sota dels 2.000 metres i que aquest només seria possible per damunt d’aquesta altitud gràcies a la neu produïda pels canons i amb unes temporades molt més curtes. De fet, segons el Panell Internacional del Canvi Climàtic de l’any 2007 la innivació natural en la cota 1.500 passaria de ser efectiva dels 78 als 48 dies, remarcant que l’increment de les temperatures als Pirineus seria d’entre els 0,8º i els 1,9º fins l’any passat i entre els 1,3º i els 3,6º fins al 2.050. Aquesta crua realitat implicava de totes passades un canvi de negoci blanc, motivat per la progressiva manca de neu, per les temporades més curtes i per la forta inversió que requeria seguir alimentant la mamella dels esports d’hivern. Però, ves per on, en comptes de reduir-se la presència de la neu al Pirineu, resulta que a les muntanyes catalanes aquesta no ha fet sinó augmentar per damunt dels esmentats al principi 2.000 metres. Aquesta circumstància, producte d’una sèrie de fenòmens i situacions, no nega de cap manera l’existència ben palpable del canvi climàtic i de l’escalfament global, com tots podem comprovar diàriament ja sigui en el nostre dia a dia més proper o amb les informacions que ens arriben de l’exterior, com en el fet que els gels permanents hagin perdut el 75% de la seva superfície en els darrers 30 anys. Però, és probablement per aquest canvi climàtic que en alguns llocs, com ara el Pirineu català, s’han incrementat les precipitacions en forma de neu per sobre dels 2.000 metres. Una dada que celebrem tots els aficionats als esports d’hivern i de ben segur totes les persones implicades de forma directa o indirecta en el sector.

Capricis del canvi climàtic

Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’estudi publicat a la revista ‘International Journal of Climatology’, en el qual han participat un conjunt de tècnics i investigadors liderats pel grup d’investigació Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP), amb la participació de Josep Bonsoms, Sergi González i Marc Oliva, de la Universitat de Barcelona. En l’article s’han avaluat les tendències d’acumulació de la neu des del 2000 fins al 2020, i des del 1985 fins al 2020 en el cas de l’estació meteorològica de Núria (Vall de Núria, 1.971 metres). L’estudi s’ha basat en els registres meteorològics de les estacions de muntanya del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), situades a més de 2.000 metres. En aquesta altitud, la recerca ha detectat un augment de la precipitació en forma de neu durant l’hivern. Aquesta tendència ha estat observada tant des de l’any 1985 com des de principis dels 2000, fins al 2020. En la resta de la temporada, és a dir, exclosos els mesos d’hivern, la majoria d’estacions també mostren una tendència lleugerament positiva, mentre que a les estacions situades a la cara nord del Pirineu occidental l’acumulació de neu mostra una lleugera tendència negativa, apunta el web de la Universitat de Barcelona.

LES COTES DE LES ESTACIONS

ANDORRA

Grandvalira: 1.710-1.640 metres Ordino-Arcalís: 1.940-2.625 metres Vallnord-Pal-Arinsal: 1.550-2.560 metres

PIRINEU CATALÀ Alpines

Baqueira Beret: 1.504-2.610 metres Boí Taüll: 2.035-2.751 metres Espot: 1.500-2.500 metres La Molina: 1.667-2.2537 metres Masella: 1.600-2.535 metres Tavascan: 1.750-2.250 metres Port Ainé: 1.650-2.440 metres Port del Comte: 1.700-2.400 metres Vall de Núria: 1.964-2.252 metres Vallter 2000: 1.959-2.535 metres

Nòrdiques

Aransa: 1.890-2.335 metres Guils-Fontanera: 1.905-2.080 metres Lles de Cerdanya: 1.960-2.916 metres Sant Joan de l’Erm: 1.690-2.150 metres Tavascan: 1.750-2.250 metres Tuixent-La Vansa: 1.830-2.150 metres Virós-Vallferrera: 1.550-2.200 metres

PIRINEU ARAGONÈS

Astún: 1.660-2.300 metres Candanchú: 1.530-2.400 metres Cerler: 1.500-2.630 metres Formigal: 1.501-2.265 metres Panticosa: 1.145-2.200 metres

CORDILLERA CANTÀBRICA

Alto Campo: 1.650-2.125 metres Fuentes de Invierno: 1.500-1.950 metres Leitariegos: 1.513-1.800 metres Lunada: 1.300-1.500 metres Manzaneda: 1.500-1.800 metres San Isidro: 1.500-2.100 metres Valgrande-Pajares: 1.375-1.890 metres

SISTEMA IBÈRIC

Javalambre: 1.650-2.000 metres Punto de Nieve Santa Inés: 1.753-1.850 metres Valdelinares: 1.700-2.000 metres Valdezcaray: 1.530-2.125 metres

SISTEMA CENTRAL

La Pinilla: 1.500-2-060 metres Puerto de Navacerrada: 1:720-2.179 metres Sierra de Béjar: 1.995-2.369 metres Valdesquí: 1.860-2-280 metres

SISTEMA IBÈRIC

Sierra Nevada: 2.100-3.300 metres

PIRINEU FRANCÈS Pyrénées Atlantiques

Artouste: 1.400-2.100 metres Gourette: 1.350 metres-2.450 metres La Pierre Saint-Martin: 1.500-2.200 metres

Haute Pyrénées

Caurerets: 1.730-2.415 metres Gavarnie-Gèdre: 1.820-2.322 metres Grand Tourmalet: 1.450-2.500 metres Hautacam: 1.500-1.800 metres Luz Ardiden: 1.680-2.500 metres Peyragudes: 1.600-2.400 metres Piau-Engaly: 1.420-2.600 metres Saint-Lary: 1.600-2.515 metres Val Louron: 1.450-2.100 metres

Haute Garonne

Bourg d’Oueil: 1.336-1.452 metres Le Mourtis: 1.350-1.860 metres Luchon-Superbagnères: 1.465-2.125 metres

Ariège Pyrénées

Ascou-Pailhères: 1.500-2.100 metres Ax 3 Domaines: 1.400-2.300 metres Goulier Neige: 1.500-1.850 metres Guzet: 1.400-2.100 metres Les Monts d’Olmes: 1.400-1.930 metres Mijanès-Donezan: 1.525-2.025 metres

Aude

Camurac: 1.550-1.800 metres Neiges Catalanes Cambre d’Aze: 1.640-2.400 metres Font-Romeu Pyrénées 2000: 1.650-2-250 metres Formiguères: 1.700-2.400 metres La Quillane: 1.750-1.810 metres Les Angles: 1.600-2.376 metres Porté-Puymorens: 1.600-2.471 metres Puyvalador: 1.700-1.840 metres Sobre la relació entre aquest augment de precipitacions de neu amb el context actual de canvi climàtic, els autors exposen que “si bé la conca Mediterrània és una de les zones del planeta que més s’ha escalfat en les darreres dècades, com a conseqüència de l’increment de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, a l’altitud en la qual s’ha centrat l’estudi les temperatures són prou baixes durant els mesos d’hivern per propiciar precipitacions en forma de neu de desembre a març”. Segons aquests experts, el mantell nival –la neu acumulada–respon a aquesta presència de precipitacions. I, respecte a les causes de l’augment de les precipitacions de neu en el període estudiat, el fenomen podria respondre a “la variabilitat en el règim pluviomètric característica del clima mediterrani”.

En conclusió, “les dades de l’estudi demostren la sensibilitat climàtica del Pirineu català, amb sectors on ha augmentat la precipitació en forma de neu en les darreres dècades tot i el context climàtic global”.

LA TENDÈNCIA EN EL FUTUR APUNTA CAP A UNA DISMINUCIÓ DE LA DURADA DE LA TEMPORADA NIVAL PELS EXTREMS (INICI I FINAL DE TEMPORADA), MÉS ACCENTUADA EN COTES MITJANES I BAIXES, EN BONA PART A CAUSA DE L’ESCALFAMENT GLOBAL

Tendències en el futur

Pel que fa a l’evolució en un futur, els investigadors assenyalen que els escenaris climàtics projectats pels informes climàtics internacionals apunten “cap a una disminució de la durada de la temporada nival pels extrems (inici i final de temporada), més accentuada en cotes mitjanes i baixes, en bona part a causa de l’escalfament global”. Les últimes projeccions de l’Agència Estatal de Meteorologia per al Pirineu oriental projecten un lleuger augment de la precipitació, a l’entorn del 10%. “Tanmateix –remarquen els experts–, cal continuar prenent dades i ampliar-les a sectors del Pirineu on la disponibilitat de dades és escassa, per monitorar millor els efectes de l’escalfament global en el paisatge de muntanya i la repercussió que té en les activitats socioeconòmiques que depenen de la neu”. L’estudi també revela com les estacions situades al vessant nord del Pirineu occidental català acumulen pràcticament el doble de neu per temporada que les situades als sectors orientals del Pirineu català. En aquest sentit, la configuració orogràfica té un paper important. De les 17 estacions d’esquí, alpí i de fons, que hi ha repartides pel Pirineu català, només una té la cota mínima per damunt dels 2.000 metres –Boí Taüll i per ben poc, 2.035 metres–. Espot és la que té la cota mínima més baixa (1.500 metres) i de nou l’estació de la Vall de Boí pren protagonisme en tenir el sostre de l’esquí català, en els seus 2.751 metres

FCEH L’ESPORT EN L’ETAPA ESCOLAR, UN REPTE DE PAÍS Toni Grases - www.photoset.es David Giménez

Malgrat que encara hi ha molt camí per recórrer, de mica en mica l’activitat física va convertint-se en un hàbit per als nostres infants i joves. La implicació dels principals agents amb poder de decisió és indispensable per avançar en aquest camp, com demostra l’evolució dels programes de promoció escolar d’esports d’hivern.

Qualsevol país o govern que aposti per l’activitat física a l’escola és capdavanter. Situar l’esport en primer pla és sinònim d’apostar pel futur de les persones, de la societat i de la seva salut individual i col.lectiva. Així ho demostren dades anuals d’àmbit europeu o mundial, amb significatives diferències entre països. A Catalunya, el Consell Català de l’Esport impulsa el Pla Estratègic d’Esport Escolar de Catalunya 2020-2030, amb la voluntat que tots els programes d’esport escolar de la Generalitat ajudin a adoptar un estil de vida saludable mitjançant l’activitat fisicoesportiva dels infants, adolescents i joves. Entre aquests programes es troba l’Esport Blanc Escolar (EBE), que conjuntament amb el projecte Esports d’Hivern Barcelona (EH-BCN) –impulsat per l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Barcelona- conformen dues potents eines per activar als més joves de la casa. Actualment, els actors impulsors i col.laboradors de l’EBE són la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, el Consell Català de l’Esport i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Unió de Consells Esportius de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran, els Consells Esportius i els Consells Comarcals de les 9 comarques del Pirineu, les Diputacions provincials de Barcelona, Girona i Lleida, les Estacions d’esquí alpí i esquí de fons, l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya i les Escoles de tècnics d’esquí alpí, esquí de fons i snowboard.

Més enllà de l’esport

“Ja hi ha evidència científica que demostra que la pràctica d’activitat física i esportiva influeix positivament en el rendiment acadèmic, i que també suposa un important treball de valors personals i socials, que són essencials en la formació dels infants”, exposa la cap de l’Àrea d’Esport Escolar del CCE, Carolina Garzo. I en part per això, l’Organització Mundial de la Salut recomana als infants i adolescents fer-ne un mínim d’una hora al dia, amb una intensitat moderada. Certament, no sembla una xifra molt difícil d’assolir. Però les estadístiques no diuen el mateix. “Segons la darrera enquesta del Consell Català de l’Esport (CCE), en persones entre 6 i 16 anys, l’indicador no arribava al 50%. Hem d’insistir-hi per poder incrementar-lo significativament els pròxims anys”, assenyala Garzo. “També en el temps de lleure seria adequat que els joves practiquessin esport. Cal incorporar l’hàbit de la pràctica física i esportiva i més ara que l’obesitat infantil i el sedentarisme han augmentat de manera molt significativa”, apunta des del Departament d’Educació de la Generalitat la tècnica docent del Servei de Currículum d’Infantil i Primària, Rita Bagur. Precisament, aquest és un dels motius fundacionals de la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC), que treballa per defensar el dret a la pràctica de l’activitat física de tothom, en igualtat de condicions i sense discriminacions. “Educar no és feina fàcil. El respecte, la companyonia, l’esforç individual i col.lectiu, són norma i base de la pràctica esportiva, i contribueixen al creixement educatiu dels nens i nenes”, destaca el coordinador del Programa Esport Blanc Escolar de la UCEC, Toni Sellart. Els agents responsables del programa EBE coincideixen unànimament en la importància de l’esport en aquestes edats, i en els múltiples i variats beneficis que genera: “Aporta coneixement, autoestima, infinitat de valors, crea hàbits saludables... I, ben canalitzat, ajuda al desenvolupament integral de la persona”, assegura el responsable dels programes de la FCEH, Joel Ribalta. Per a molts nens i nenes, l’esport és una de les múltiples activitats a desenvolupar en el dia a dia, però amb nombrosos estímuls que es poden extrapolar a altres realitats quotidianes: “L’esport ofereix incomptables situacions en què els nois i noies han de posar en pràctica habilitats socials i valors per participar de manera positiva i profitosa, i que els integraran per a altres moments de la vida”, emfatitza Bagur. En una línia semblant es mostra Ribalta, que ressalta el valor del programa en un moment clau per als nens i nenes: “Parlem d’una etapa on estan en ple desenvolupament motriu, mental i emocional. I si a més, com permet l’EBE, es

pot fer de forma lúdica, a l’aire lliure, amb amics i amigues, els seus beneficis es multipliquen a nivells desorbitats”. Una etapa on, com assenyala Garzo, “els infants van adquirint una sèrie d’hàbits que en principi els haurien d’acompanyar tota la vida, entre els que hi ha el de la pràctica regular d’activitat física i esportiva.”

El programa EBE, en plena maduresa

Dels 142 alumnes de la primera fase experimental, el programa Esport Blanc Escolar ha evolucionat fins a superar els 2.500 alumnes d’escoles de les 9 comarques del Pirineu català, gràcies a l’increment progressiu de l’aportació econòmica del Consell Català de l’Esport, així com l’esforç de la resta d’agents implicats. Les xifres, molt significatives, servirien de poc si no anessin acompanyades de les valoracions positives dels agents participants, en especial de l’alumnat i les seves famílies. I la resposta global és molt satisfactòria. Des de la FCEH, Ribalta ho resumeix amb una metàfora: “Sempre he comparat l’EBE amb un fill petit. Vam començar amb un bebè a les mans i ara tenim un adolescent rebel que busca el seu lloc entre moltes temptacions. Crec que l’hem d’ajudar a créixer de manera saludable perquè arribi a l’etapa adulta fort, segur de si mateix i amb grans propòsits de futur”. Ampliar el ventall d’agents involucrats en un projecte té, sens dubte, els seus avantatges. Però també multiplica les dificultats i els possibles obstacles amb què enfrontar-se. En el cas de l’EBE, però, la motivació venç qualsevol dissidència. “Ha quedat demostrat que agermanar diferents estaments, que tenen competències diverses, però que comparteixen un mateix objectiu, és un model exitós de treball”, comenta Sellart, mentre que Ribalta va més enllà: “Tot això no hauria estat possible si, un dia, un grup de persones no s’hagués assegut amb convicció i il.lusió. Una idea no és garantia d’èxit, però quan aquesta idea es converteix en una filosofia, quan creus que allò que planteges és possible, i aquesta filosofia és acollida per tanta gent com ha passat amb l’EBE... és la clau de l’èxit”. I és que, a més de les xifres de participants citades amb anterioritat, el programa Esport Blanc Escolar ha estat premiat en diverses ocasions amb els Snowkidz Award, atorgats cada dos anys per la FIS. El 2016 es va aconseguir la 8a posició, mentre que el 2018 l’acte de Graduació de Neu, que posa punt final al curs escolar, va merèixer la 4a posició. La darrera edició, el 2020, l’EBE va acabar 5è classificat, per davant de països

com el Canadà, Itàlia i França i molt a prop de potències com els Estats Units (4a classificada) o Finlàndia (2a). Set anys després d’arrencar amb el projecte, d’haver superat un obstacle majúscul i inesperat com la Covid-19, i d’haver assolit objectius a mitjà termini com arribar a tots els centres del Pirineu, l’EBE continua el seu camí amb interessants objectius en l’horitzó, en el marc del Pla Estratègic d’Esport Escolar de Catalunya 2020-2030. Un d’ells immediat, i ja en marxa, com és conviure amb la pandèmia, així com atorgar una major qualitat pedagògica al programa, millorar-ne el finançament, estudiar la possible inclusió d’altres modalitats esportives, potenciar-ne la difusió i, en definitiva, aconseguir que l’EBE esdevingui un projecte vertebrador d’aprenentatges a l’escola. “En aquest sentit, ens enorgulleix que un programa, fins ara depenent de l’àrea d’educació física, ampliï horitzons i esdevingui un element curricular del cicle mitjà de primària. El principal repte és aconseguir que les famílies que encara no participen en el programa valorin els avantatges i les oportunitats que genera aquesta experiència per als seus infants”, rebla Rita Bagur. No hi ha dubte que, amb tots aquests reptes presents a l’agenda, la cohesió entre els diferents agents promotors i organitzadors serà la millor eina per continuar dibuixant un camí d’èxit que proporcioni uns infants i joves més actius, feliços i saludables

Toni Grases - www.photoset.es

TARGENEU, per als qui somien en blanc

Per als amants de la neu, en aquesta llicència hi trobaran les millors condicions per esprémer la temporada. D’àmbit mundial, amb rescat a pistes i primera assistència fins a 4.000 metres d’altitud, també inclou el fora a pistes dins del recinte de l’estació. Practiques esports de gel? També estàs assegurat!

Què, on i quan?

Amb la Targeneu pots practicar tota mena d’esports d’hivern de neu i gel amb cobertura mundial, excepte en quatre esports amb cobertura europea (esquí de muntanya, raquetes de neu, senderisme i bicicleta de muntanya). Cobreix les despeses per rescat fins a 18.000€ en esports d’hivern i fins a 6.000€ per activitats d’àmbit europeu. També despeses per primera cura i assistència de fins a 3.000€ en esports d’hivern i de 3.000€ per a activitats d’àmbit europeu (600€ a Espanya). Tanmateix, inclou devolució de forfet, classes no utilitzades i allotjament en cas d’accident fins a 200€. El període de cobertura de la Targeneu està comprès entre l’1 de juny de 2021 i el 31 de maig de 2022, podent-se contractar en qualsevol moment de l’any.

MULTIRISC, per als tot terreny

Ets un esportista habitual? Gaudeixes de múltiples activitats durant tot l’any? La Multirisc és per a tu! D’àmbit mundial, inclou rescat, primera cura i seguiment de la lesió en accidents produïts fins a 7.000 metres-

PRACTICA ESPORT BEN PROTEGIT

DESCOBREIX LES LLICÈNCIES D’OCI DE LA FCEH

Vols estar ben cobert mentre practiques esport durant tot l’any? T’ajudem a gaudir de la teva passió amb seguretat gràcies a dues completes llicències de lleure: la Targeneu i la Multirisc. A més, ara també et permeten participar en competicions open del nostre calendari!

Què, on i quan?

D’esquí alpí, esquí de fons i esquí de muntanya a excursionisme, snowboard, bicicleta de muntanya, escalada, múixing i canicròs… i molts més. Una llicència d’oci polivalent que incrementa, respecte a la Targeneu, les devolucions en despeses mèdiques: fins a 18.030€ a l’estranger i il.limitada en centres concertats, a més d’arribar fins als 18.000€ en despeses de rescat. I també inclou devolució del forfet, classes no utilitzades i allotjament en cas d’accident fins a 1.000€. Entre molts altres avantatges! T’oferim dos períodes de cobertura diferents (a tramitar en qualsevol moment de l’any): - MULTIRISC JUNY: 1 juny de 2021 al 31 maig de 2022 - MULTIRISC GENER: Disponible a partir de l’1 de gener de 2022

Tramita la teva llicència d’oci!

Vols disposar de més informació per acabar de decidir-te? Vols contractar ja una llicència? Visita la nostra pàgina web www.fceh.cat i accedeix a l’apartat FEDERA’T. Per a qualsevol dubte, pots enviar un correu electrònic a assegurances@ fceh.cat i/o trucar al +34 627 40 68 37.

A partir d’ara, la teva llicència és virtual

Per oferir un ús més ràpid i efectiu, així com per contribuir a la sostenibilitat mediambiental, els nostres assegurats disposen de la seva llicència d’oci de forma virtual a través de l’APP “FCEH”. Es pot descarregar de forma gratuïta en dispositius iOS i Android.