Targeneu – Multirisc

La Tuca

La Tuca, un mirador privilegiat

Tuca-Mall Blanc era l’estació d’esquí més occidental de Catalunya. Les seves pistes es trobaven al centre de la Vall d’Aran, “bella comarca pirinenca que té la singularitat d’estar orientada als vessants atlàntics de la serralada. Això li dona una personalitat pròpia que es manifesta en el seu clima i vegetació, en la seva llengua –l’aranès, de la família occitana– i encara en l’arquitectura religiosa i popular, d’influència gascona. La seva proximitat a Vielha, la capital, en fa una estació d’esquí urbana, semblant a moltes estacions alpines”, es descriu al catàleg ‘Esquí a Catalunya’. L’any 1971 ja es parlava de La Tuca, però no es va inaugurar fins al 1974, amb dos telecadires, tres telesquís –que després serien sis– i un telebaby. Va estar 15 anys oberta, per acabar tancant el 1989 per problemes econòmics. En l’època es destacava que les seves pistes

“estaven especialment preparades per a la competició i que les seves instal.lacions incloïen algunes pistes força difícils, però també hi ha zones més assequi-les per als que no són esquiadors experimentats i fins i tot per als debutants”. Malgrat la seva oferta, a La Tuca no li va quedar més remei que posar fi a la seva activitat, tot i que com ha passat amb altres centres hivernals, d’ençà del seu tancament han sorgit diferents projectes que parlaven de la possibilitat de tornar a obrir. Va passar per exemple el 2008, amb una proposta que anava lligada a un bon nombre d’apartaments a Betren, a peu de pistes, que mai van veure el llum; reproduint en certa forma el que va fer un xeic dels Emirats Àrabs en comprar el poble de Peguera el 2003, el que va fer pensar a alguns que es podria tornar a veure en funcionar l’estació berguedana. També es va parlar del projecte d’obrir La Tuca com a parc d’aventura, però aquest tampoc va veure el llum i l’estació aranesa segueix tancada. Encara queden alguns ferros repartits per la muntanya que fan de mal veure però que serveixen per recordar vells temps, en els que es gaudia esquiant al seu domini, a la vegada que es delectava la vista, ja que La Tuca era un excel.lent mirador, situats a les faldilles del Besiberri (3.104 m), el Mall Nere (2.384 m), el Mall Blanc (2.354 m), Molières (3.010 m) o l’Aneto (3.404 m).

MALAURADAMENT, EN ALGUNS CASOS ENCARA QUEDEN RESTEN D’ALGUNS ENGINYS MECÀNICS A LA MUNTANYA

La Tuca

La Tuca

Any d’inauguració: 1974 Any de tancament: 1989 Cotes: 1.000-2.250 metres Pistes: 3 verdes, 5 blaves, 9 vermelles, 3 negres Remuntadors: 2 telecadires, 6 telesquís, 1 telebaby Viatgers/hora: 4.120 A dia d’avui: Encara hi ha algun ‘ferro’ d’alguna vella instal.lació, sent un magnífic espai per gaudir de la neu a l’hivern i de la natura i els esports de muntanya tot l’any, amb la màgia del poble de Betren com a nucli més proper Més informació: www.visitvaldaran.com i 973 64 06 88

La màgia de Llessuí

Probablement és Llessuí l’estació abandonada que segueixi generant un major romanticisme. Va ser inaugurada el 1966 i va estar oberta fins al 1987, amb la cota màxima que s’enfilava fins als 2.430 metres d’Altars i que va haver de tancar a causa dels problemes econòmics i a una orientació no del tot correcte, ja que les fortes ratxes de vent s’emportava la neu d’una estació en què “el clima i el terreny faciliten l’esquí a Llessuí, fins i tot amb poca neu. El perfil imponent del pic del Montsent de Pallars presideix aquesta estació hibernal situada a pocs quilòmetres de Sort”, destaca el catàleg ‘Esquí a Catalunya’. Una explicació en què es destaca que “els 30 quilòmetres de pistes de Llessuí davallen des dels 2.500 metres per vessants muntanyencs totalment nets de vegetació. Aquesta absència d’obstacles fa de LLessuí una estació apta per als esquiadors mitjanament preparats: fins i tot a les zones amb més desnivell resulta fàcil de maniobrar, si bé els més arriscats disposen també de pistes més difícils”. Avui dia encara queden alguns ferros propis de l’estació escampats per la muntanya i els dies de bona neu és habitual veure alguns esquiadors gaudir d’una estació que va suposar un punt d’inflexió pel turisme de la comarca, fins que poc després, el 1977, va obrir també Super Espot. Sense cap mena de dubte, aquestes són les tres estacions catalanes abandonades que han generat més literatura, després podríem comentar també el cas del centre nòrdic de Bonabé, que va tancar el 2000 –producte de tenir una base en cota massa baixa per mantenir la neu al llarg de la temporada–, de Coll de Pal fins que es va ‘annexionar’ a La Molina, del projecte de convertir La Peülla a la Vall d’Aran en una pròpia estació d’esquí o de la revolucionària estació que hi havia d’instal.lar-se a La Vall Fosca, a la muntanya de Filià. La seva inauguració estava prevista per a la temporada 2007-2008, es van invertir dotze milions d’euros i es parlava d’un centre hivernal d’uns 40 quilòmetres esquiables, amb les cotes entre els 1.800 i els 2.600 metres, i amb l’opció d’unir-se a Boí-Taüll, però mai acabar de concentrar-se el projecte per culpa de la crisi immobiliària i a la pressió dels grups ecologistes. Aquest article s’ha fet amb la intenció que els seus lectors deixin volar la imaginació i recordin temps i històries passades, confiant que les dues estacions espanyoles de Candanchú i Puerto de Navacerrada acabin solucionant els seus problemes i no passin a allargar una llista d’estacions abandonades arreu de l’Estat formada per La Mogorrita, a la Serralada de Cuenca; Valcotos, a la Serra de Guadarrama, Madrid; La Collada del Golobar, Sel de Brañosera, a Palència; Fuente Dé, a la Serralada Cantàbrica; Puente de Tarna, Asturias; Valle del Sol, Sierra de la Mencilla, Burgos; Remuntador de l’antic Alberg Universitari de Sierra Nevada; Fonte da Cova, Trevinca, a Ourense i La Lunada, a Burgos; El Morredero, a Ponferrada o al projecte de Meseta Ski a Valladolid

Llessuí

Llessuí

Llessuí

Any d’inauguració: 1966 Any de tancament: 1987 Cotes: 1.445-2.430 metres Pistes: 3 verdes, 2 blaves, 10 vermelles, 7 negres Remuntadors: 1 telecadira, 4 telesquís, 1 telebaby Viatgers/hora: 3.772 A dia d’avui: sssssssss Més informació: www.turisme.pallarssobira.cat i 973 62 10 02

*Les dades de les fitxes tècniques antigues de les estacions estan tretes del catàleg ‘Esquí a Catalunya’, publicat al novembre de 1988