11 minute read

Els esquís a punt

POSA ELS ESQU ÍS A PUNT

Després del desesperant oasi de l’estiu tots tenim moltes ganes de llençar-nos de cap per la primera pista nevada que se’ns posi al davant, però ho hem de fer amb el material en bones condicions.

Advertisement

: Celes Piedrabuena : Baqueira, Head, ISPO

POSA ELS ESQU ÍS A PUNT

Després de patir la calor i d’una llarga travessa del desert, ja ha arribat l’hora de calçarnos els esquís i gaudir de la neu. Una pràctica que, com no podia ser d’una altra forma, s’ha de fer amb el material en bones condicions, tant haguem castigat molt les soles i els cantells la passada temporada com sinó els hem fet servir gaire, ja que la tornada a l’activitat s’hauria de fer amb uns esquís que estiguin en òptimes condicions, i el millor sempre en aquests casos és dur els esquís al taller perquè els facin una posada a punt. És evident que, com millor els hàgim guardat i cuidat en aquest pont entre el final de la temporada i el començament de la següent molt millor, i menys haurà de treballar un skiman.

Un cop hem dut els esquís al taller, el primer que farà l’skiman és desbastar l’esquí, treure-li la primera capa degrada de plàstic i netejar tots els cantells. Aquesta primera capa degradada es treu perquè després a l’hora de tapar el plàstic s’enganxa molt millor, ja que es troba amb el plàstic sa. I, de pas, es fan els cantells dels esquís.

Fet aquest primer pas, s’omplen les ratllades de les soles amb plàstic. Després es treu el plàstic sobrant. Es comprova que els cantells estiguin bé i, si no ho estan, se’ls fa una repassada; i, un cop fet aquests passos, es rectifiquen els cantells. És a dir, es planeja l’esquí i se li fa l’estructura. L’estructura és un gravat que es fa a la sola dels esquís, que bàsicament serveix per desaiguar, perquè, recordem, esquiem sobre aigua, sobre una fina pel·lícula d’aigua.

Un procés artesanal

Abans, quan no existien les rectificadores ni estructuradores, els esquís portaven un canal al mig que tenia la finalitat de trencar la pel·lícula d’aigua. Avui dia, amb les rectificadores que fan estructura, no cal. No hi ha cap esquí que porti el canal. Duen el gravat al qual fèiem esment, que podríem comparar amb el que porten els pneumàtics dels cotxes o de les motos. Això és molt important en competició, perquè en funció del tipus de neu es fa una estructura o una altra. En el cas d’un estàndard es posa una estructura que serveixi per a tots els tipus de neu, des de molt seques a principi de temporada a molt humides al final.

Un cop l’esquí ja està estructurat es passa al banc de treball per treure les rebaves —molt important— treure el fil de plàstic fins al punt de contacte amb les espàtules i cues; un cop llest ja podríem encerar els esquís. Arribat a aquest punt es pot recórrer a dos procediments, encerar de forma manual o a màquina. Cadascun d’aquests mètodes té els seus avantatges, però la diferència radica en la temperatura. A mà es pot escalfar més la sola, afavorint que la cera penetri més en el seu interior, perquè el que importa de veritat és la cera que està dins de la sola, no la que està a la part exterior. Després s’ha de treure tota la cera, ja que la cera no llisca.

EL MÉS ADIENT, EL QUE S’HAURIA DE FER SEMPRE PER ANAR BÉ, ÉS ENCERAR ELS ESQUÍS CADA COP QUE ES VA A ESQUIAR

El coeficient de lliscament de la cera és molt baix i, en canvi, el coeficient de lliscament del polietilè, el material de què estan fetes les soles dels esquís, és molt alt. Per tant, el que llisca realment és el polietilè, i perquè llisqui ha d’estar sa. L’important és encerar; també es pot fer en fred, amb cera líquida. La planxa sempre és millor, però el principal és encerar. De fet,

s’hauria de fer cada cop que es fan servir els esquís; “a partir d’aquí la consciència de cadascú”, com li agrada dir al mestre Marc Gombau.

Finalment, rasquem la cera, la raspallem bé, que no quedi res a sobre, i ja tenim els esquís a punt per tirar-los a la neu. Un treball de posada a punt que pot tenir un preu al mercat d’uns 40 euros

ENCERAR ELS ESQUÍS ÉS BÀSIC; TAMBÉ ES POT FER EN FRED, AMB CERA LÍQUIDA, UN BON LLISCAMENT ÉS CLAU EN UNA JORNADA BLANCA

LA POSADA A PUNT EN 5 PASSOS

*Amb l’assessorament de l’skiman Marc Gombau. El trobareu a ‘El Món’ (www.elmonadventure.com)

Desbastar l’esquí, treure-li la primera capa degrada de plàstic i netejar tots els cantells

Omplir les ratllades de les soles amb plàstic, treure el sobrant

Rectificar els cantells i fer l’estructura

Treure les rebaves, el fil de plàstic fins al punt de contacte amb les espàtules i cues

Darrer pas, encerar els esquís

MILLORA EL RENDIMENT DE LA BOTA

Totes les botes del mercat venen amb la mateixa presentació, però permeten algunes modificacions que tot seguit tractem. Ara repassarem quatre punts que podrien millorar el rendiment del nostre calçat d’esquí, o no.

Revisar les tanques

Revisar les tanques, que tot estigui bé i que no estiguin trencades, perquè moltes vegades s’esquerden. No t’adones, estàs a pista, però la diferència de temperatura, de dins del cotxe a fora, es contrau molt ràpidament, i aquesta petita esquerda que ja tenia es trenca després la tanca. El canvi de les tanques, que a avui dia la majoria ja són micromètriques, es fa de pressa. És important revisar-les i que la molla estigui bé, si no a pistes podem tenir sorpreses

Repassar les soles

Les soles s’han de mirar que no estiguin molt menjades. Si portem una sola molt desgastada, a l’hora de calçar una fixació no queda ben agafada. Totes les botes del mercat, el gruix de les soles és més o menys el mateix, perquè s’adaptin a totes les fixacions, ja que en aquest aspecte estan estandarditzades. Si falta material hi ha menys gruix i, quan la talonera tanca, no fa la pressió que hauria de fer. D’aquí se’n deriven situacions com que salti la fixació cada dos per tres

Perquè serveix el cànting

El cànting només s’ha de tocar si tens el problema de ser garrell. És a dir, si tens les cames obertes. Si les tens normals no l’has de tocar per res. I si s’hagués de tocar s’ha d’anar a una botiga especialitzada, ja que fer-ho un mateix és molt complicat. T’ha les has de calçar, no moure’t, col·locar-te bé i després prémer. Un pot fer-ho, però és difícil que surti bé. El que es busca modificant el cànting és un bon suport plantar, ja que es modifica la inclinació lateral de la bota. Com més suport plantar tinguem millor esquiarem

Hem de tocar l’esperó?

La bota d’esquí, ja de per si ve inclinada cap endavant, en posició d’esquí; ja et tira cap endavant. El nostre skiman mai ha estat partidari d’avançar-la o endarrerir-la, ja que no per avançar-te més, inclinar-te més, aniràs millor en posició d’esquí, ja que a molta gent li passa el contrari. Tiren l’esperó endavant per anar més inclinats, però al mateix temps es tiren enrere i treuen el cul. És contraproduent, a no ser que algun entrenador li digui al seu corredor que li aniria més bé tirar endavant la bota, jo no ho faria.

DUR LES SOLES MASSA DESGASTADES ÉS CONTRAPRODUENT A L’HORA D’ESQUIAR

ORIOL BARÓ, FUNDADOR DE LIKEN SKIS

“Els esquís Liken de fusta són molt nobles i prestacionals”

: Pau Torras : Pau Torras

Bon dia Oriol, on neix la teva passió per l’esquí?

Jo soc nascut a La Pobla de Lillet i des dels quatre anys ja em vaig aficionar a l’esquí perquè els meus pares m’hi portaven. Ells no són esquiadors, no han esquiat mai, però van veure que era un esport que m’agradava i van decidir portar-me a Coll de Pal, que aleshores era una estació independent. Després ja vaig començar a anar a La Molina, pujàvem els diumenges als Alabaus i feia classes tot el matí. Aquests van ser els meus orígens i aquí va ser quan vaig descobrir l’amor per l’esquí.

On neix la idea de fabricar esquís artesanals?

Jo vaig estudiar enginyeria industrial, vaig entrar a la carrera l’any 1999 i a l’acabar-la vaig començar treballar com a enginyer de material hospitalari i equipament mèdic. Durant aquesta etapa de la meva vida, jo estava una mica saturat de viure a Barcelona i dur un ritme de vida que tampoc era el que volia. Jo sempre havia desitjat viure al poble i treballar a la zona i em trobava en una situació completament diferent, vivint i treballant en una ciutat i fent una feina que m’agradava, però no em sentia realitzat. Aleshores, amb dos amics de La Pobla que es trobaven en una situació similar a la meva, vam començar a buscar idees de projectes que ens poguessin motivar. A finals del 2015, un d’ells, el Toni, ens va comentar que havia trobat vídeos a internet de nord-americans que fabricaven els esquís artesanalment i se’ns va encendre la bombeta. Vam començar a fer un treball de recerca per entendre la metodologia, saber la maquinària que ens feia falta i quins materials necessitàvem.

Quan es fabrica el primer parell d’esquís?

Després de gairebé un any de recerca exhaustiva, a finals del 2016 vam iniciar la fabricació del prototip i a principis del 2017 el vam acabar. Un cop acabats, li vam deixar els esquís a un amic del poble que té una escola d’esquí a Masella, i aquesta persona va ser l’encarregada de validar aquest prototip.

I l’any 2018 fundes Liken Skis.

Exacte. A la tardor del 2017 ja em vaig plantejar deixar la meva feina a Barcelona i vaig començar la meva formació empresarial per poder engegar el projecte. En aquest punt els meus amics del poble van canviar de feina, van recuperar la seva motivació i no van acabar de veure clar iniciar-se en el món empresarial. Jo vaig decidir fer un pas endavant i ells sempre m’han continuat donant suport tècnic a nivell d’enginyeria.

Així doncs, ets tu sol a Liken. Exacte. Tinc aquests dos amics que m’assessoren puntualment amb prototips quan he de fer un nou producte i també tinc un equip de col·laboradors externs a Liken que em validen els esquis d’alpí, fons i telemark. També tinc un col·laborador que fabrica els acabats de l’esquí, ja que no tinc maquinària per fer-ho al meu taller.

A nivell logístic quina és la cadena de producció?

Jo tinc uns dissenys catalogats amb les mides i funcionalitats, tot i que també es poden fer a mida pel client, i faig una provisió de totes les matèries primes que són les soles, els cantells, el nucli de fusta de freixe i la fibra de vidre que li poso de reforç. La fabricació de l’esquí comença quan entra una comanda, perquè no tinc esquís d’estoc, només de test. Treballo sota comanda perquè els esquís es poden personalitzar, sobretot l’acabat superficial, de manera que el mateix esquí pot tenir il·lustracions, el client s’hi pot gravar el nom. Aquí al taller faig tot el procés de laminat, el retallat, el polit i el vernissat, i quan tinc l’esquí acabat, a la sola encara hi ha les impureses de la fabricació i és quan el portem al col·laborador de Puigcerdà que em fan l’estructura i els cantells. Un cop està l’esquí enllestit, torna al meu taller per muntar-li les fixacions i li entreguem al client.

Aplicats a la tècnica d’esquí alpí, aquesta varia en funció del tipus d’esquí que fa servir l’esquiador? És a dir, pot fer servir la mateixa tècnica amb uns esquís carving que amb els esquís Liken?

La tècnica d’alpí és exactament la mateixa. Els esquís Liken tenen les mateixes prestacions que qualsevol esquí d’alta gamma de qualsevol marca. M’agrada dir que fins que no es proven no s’entén el concepte d’aquest esquí. De tacte no és un esquí dur i es tendeix a pensar que no serà un esquí gaire reactiu, però quan els clients se’ls calcen no li saben trobar el límit. És un esquí molt noble, pel fet de tenir fusta, i té moltes prestacions. En definitiva, és un esquí de pista per a persones amb nivell mitjà, alt o molt alt.

Fa un any, el govern espanyol et va atorgar el Premi Nacional d’Artesania. Què significa per tu?

Per mi és un gran orgull, estic molt content que un jurat que ha vist centenars de projectes hagi decidir guardonar-me amb aquest premi a partir de criteris tècnics. És un reconeixement a la feina feta, a mi m’agrada molt cuidar els detalls i millorar el producte que ofereixo, i el premi m’anima a continuar treballant en aquesta línia. El jurat del premi no coneix el món de l’esquí però si que valoren i avaluen la qualitat d’un producte fabricat artesanalment. Al cap i a la fi, és la satisfacció per la feina ben feta