Werni y la storia dla tiera

Page 1

Chësc y auter à l pitl ierm Werni mparà sun si viac.

Chësc y d’ater á le pice romun Werni imparé sön so iade.

Werni y la storia dla TIERA

pedagogich.it

Mitans y mituns, sann intun reston sce an mangia tröpa ordöra y verzöra dl post y de sajun. Cern y duciaries vá bun vigni tant … ah, y ciarun da ne se desmentié nia: sce i cumprun patüc da mangé te botëga ciarunse da sparagné plastica. Insciö fajunse valch de bun por nosta TERA.

pedagogich.it ISBN 978-88-6669-074-0

Werni y la storia dla TERA

Werni y la storia dla TIERA • Werni y la storia dla TERA

Mutans y mutons, n resta sann y nton sce n maia truepa versura y verdura de sajon y dl raion. Cërn y roba dëucia dassëssen mé maië uni tant ... ah, y ne desmincionsel nia: sce cumpron l maië te butëiga, cialon de sparanië cun la plastica. Nsci fajons de bën a nosta TIERA.

pedagogich.it


pomodor pomodoro

sunjin sonjin

salata salata

crosa de uef scüscia d’ü

saioch saioch

snech sgnech

peperon peperun

bauf lomin

furmia cargara

ciarieja cherscia

mëil pom

arbëtes pissies

pomaranc pomaranc


forfesc da verzon Forfesc d’urt

manëces manëces

pëir për

melanzana melanzana

ravanel ravanel castania ciastëgna

carciof carciofe carota re ghel

ciola ciola

fersëiles fajöis

spriza sprinza

fonch fongun

stivei de gumi stivá de gume


Cunzet y cuntenut • Conzet y contignü

Ivonne Daurù Malsiner, Juna Moroder

Letorat • Letorat

Ufize Cuestions linguistiches dla Provinzia Autonoma de Bulsan

Ilustrazions, grafica y layout • Ilustraziuns, grafica y layout MarameoLab

Stamparia • Stamparia

Tezzele by Esperia, Bulsan/Balsan

Editëur • Editur

© 2017 Departimënt Educazion y Cultura Ladina Ciamp Inovazion y Consulënza Streda Pintri 29, I–39100 Bulsan/Balsan

ISBN 978-88-6669-074-0

Chësc liber ie unì stampà sun papier al 100% rezitlà. Chësc liber é stampé cun papier reziclé al 100%.

L cudejel de acumpaniamënt dl liber ie online sota Le codejel de acompagnamënt dl liber é da ciafé sot a

www.pedagogich.it


Werni y la storia dla TERA Werni y la storia dla TIERA


»Hoila, me udëis’a? Tlo sons ie da cësa!« Te chësc

mudl lëura Werni, l pitl ierm.


»Hoila, m’odëise? Chiló sunsi da ciasa!« Te chësc

müdl laora Werni, le pice romun.


L ie d’autonn y Werni à scialdi da fé te si cumpost.

Brrrt ...

»Scusëde, é iusta maià fersëiles!«

TAN

da fé Werni à che l ne vën nia a frida a saludé si cumpania, la suricia, che ie inò n iede cherdeda a se tò n doi scorzes de ciajuel.


Al é da d’altonn y Werni á scialdi da fá te so compost.

rrt ... r B

»Pordenede i á mefodër mangé fajöis!«

TAN

tröp da fá Werni á che al ne s’intënn gnanca de süa compagna, la sorücia, che é storta pro a le ciafé y a se tó n döes scorzes de ciajó.


»Werni, fërmete ma n mumënt! Ce bëises’a tan via y ca?« dij la suricia n pue’ despazienta.

»Cie es’a tu, pitl ierm, tan da fé te chësc mudl?«


»Werni, architete mo n momënt! Ciodí bëseste pa tan ia y ca?« dij la sorücia despaziënta.

»Ci aste pa tö, pice romun, tan da fá te chësc müdl?«


Na pitla gialvëija ti berdola ados a Werni. »Rejon che te es! Sën che l ie tosc d’inviern y la va a piz cun i restli dl verzon, pudëssi propi me tò n valgun dis per paussé.«

!


Na picia dlasena ti brodora ados a Werni. »Rajun che t’as! Sëgn che al é tosc d’invern y ara vá a piz cun i resc dl urt, podessi propi me tó n valgügn dis por palsé.«


La suricia, acorta coche la ie, ti cunsiëia a Werni de jì a crì si anda. »Co rates’a tu che son bon de ruvé nchin iló?« damanda Werni scurajà. »Te vëijes’a che, sce te cuches ora da ti cësa, passel segur n corf che te tol pea!«


La sorücia acorta coche ara é, ti aconsiëia a Werni da jí a ciafé süa mëda. »Co arateste pa tö che i sides bun da rové cina iló?« damana Werni dejcorajé. »Te vëighes pa bëgn, sce te cuches fora de tüa ciasa passel dessigü n corf che te tol para!«


ESPA ÑA

Coco

De


NZ

SUPER

MARKET


Werni, dut cëurn, damanda:

ies’a tu ¿« »Ne me recunësces’a nia? Es’a batù l cë? Son ti anda!« N ierm tan gros y cun n guant tan da culëures ne n’ova Werni mo mei udù!


Werni damana döt amatí:

»Che este pa tö «

?

»Ne me conësceste nia plü? Aste batü le ce? I sun tüa mëda!« N romun tan gros y cun n guant tan da corusc ne n’â Werni mai ciamó odü!


tof

Bele da dalonc sënt Werni n nia cunesciù che vën ora dal cumpost de si anda. Pernanche l se geva tres la cësa vëijel sachetli de nylon, restli de cërn, roba dëucia y nchinamei versura che luna tl scur. »Ce marueia ie pa chësta? Po’n pa chësc dut maië?« se damanda Werni mpresciunà.


Te n iade sënt Werni n forest che vëgn fora dal compost de süa mëda.

tof

Sciöche al mët man da foré ia y ite vëighel tasces de nylon, avanc de cern, duciaries y ince verzöra che slomina tl scür. »Ci morvëia é pa chësta? Pón pa mangé döt cant chësc?« se damana Werni imprescioné.


Per Werni ie chësc n mond nuef defin. Dut à na sëur nteressanta y nsci

maiel

y ma aie

m iel y

l .. .


Por Werni é chësc n monn daldöt nü. Döt á na saú interessanta y insciö

ma

ng

el y

ma n l ge y mangel . ..


Ma do curt tëmp ...

»AHHH,

ie é tan n gran mel de vënter y de lauré ne n’ei nia plu ueia, son mefun tan

STAAANCH«

se lamënta Werni.

Propi te chël mumënt ti toma ados na frea.


Mo do da n pez ...

»AHHH,

i á tan n gran me de vënter y da lauré ne n’ái plü degöna vëia, i sun mefo tan

STAAANCH« se baudia Werni.

Avisa te chël momënt ti tomel ados na piriera.


Ce post ie pa chësc? Sons’a ruvà sun l Pol dl Nord?« se damanda Fernando, l spanuel, che cuca ora dala frea.


Ci post é pa chësc? Sunsi forsc sön le Pol dl Nord?«

se damana Fernando, le spagnol, che sbroca fora dala piriera.


»Crëie bën che t’es frëit! Da mé a cësa ons mé d’instà freies.

Ooh, ie ulësse inò me n jì a cësa.

Iló maiovi versura y verdura biologica y de sajon. Cërn y plastica ne n’ei propi mo mei udù te mi cumpost« dij Werni. »Ce te lamëntes’a?« damanda Fernando, se fajan marueia. »Tlo semea dut tan bon y l tofa tan dëuc.« »Sci, ma sce te maies massa roba dëucia y grassa giapes mel de vënter!« ti la cumët Werni.


»I crëii bëgn che t’ais frëit! Da me a ciasa él ma d’isté pirieres.

Ooh, iö oress indô m’un jí a ciasa.

Iló mangiâi ordöra y verzöra biologica y de sajun. Cern y plastica ne n’âi propi ciamó mai odü te mi compost« dij Werni.

»Ciodí te baudieste pa?« damana Fernando cun gran morvëia. »Chiló pé döt tan bun y döt tofa tan da duc.« »Sce, mo sce te manges massa patüc duc y gras ciafeste me de vënter!« respogn Werni.


Ala suricia, che fova truep chilometri dalonc, ti dal tl am che Werni ne l’à nia drë bona y nsci tolela la dezijion de jì a l tò.

Do de plu dis ruv el y duc ie cuntën a pra cd l e la cum p ud ëi. ost dl’a nda de Werni


La sorücia che ê tröc chilometri dalunc, sënt che ara ne ti vá nia dër bun a Werni y tol insciö la dezijiun da jí a le do.

Do n de iade lunch röiera pro le m com üd post dla mëda de Werni l yd

üc éc të on

nc

da la od ëi.


Werni se ncunforta a jì inò a cësa, ulache l se n stajova tan bën. Si anda y si cumpani nuef Fernando se tolel riesc pea.

Iló vivrai duc cuntënc, sann y nton.


Werni n’aspeta nia l’ora da podëi rové indô a ciasa, olache ara ti jô pö tan bun. Süa mëda y so compagn nü Fernando se tol Werni bel snel impara.

Iló viarái düc contënc y sann intun.


vientla de verzon vëntora d’urt

càper caper

cherscion chersciöm

peperoncin peperoncin

moscia moscia ciof ciöf ampom müia

rujin d’ua pica de üa

limon limon

badil badí

caco caco

cosi cosi

selari selarí


gialvëija dlasena

gurca gurca linses linses

fëurcia furcia

frea piriera

tanaia forfejia

pavël paol

patac soni

zucia zücia

zuchin zuchin

sumënza de surëdli somënzes de sorëdli

melogran melogran

brocol brocolo


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.