La Fulla 97

LA FULIOLA

falOLDÚ

JULIOL 2004 PREU: 3 €

97

suman

28 pagines - Entrevista a la Llar de jubilats pàg. 9 a 11

PORTADA

HISTORIES DE LA FULIOLA I BOLDl

• Els cementiris de la Fuliola pàg. 12 PAGINA DE L ATENEU

- Tres divendres, antiestrés pera tu - Quadres a la Llar de Jubilats

ACTUALITAT

• XXV festes del Segar i del Batre pàg. 16 PAGINA DE LES ENTITATS

• Assemblea general ordinària de la Cooperativa del Camp de la Fuliola - Exercid2003 pàg. 17 CULTURA

• Almera poètica novament pàg. 18 PAGINA DEL SOCI IMONANEM

- Marta Bros, lr. premi infantil del Concurs de cartells de 25 anys d'Ateneu

pàg. 1 EDITORIAL

- El dret d'opinió pàg. 3

• A Portugal en bicicleta (IV) pàg. 19 a 22 • Sortida a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell a Mollerussa • Sant Jordi i concurs de cartells del 25è aniversari • Visita al Fòrum de les cultures • Revetlla de Sant Joan

TRIBUNA

- Residència sí, residència no - 25 anys després... a la Fuliola pàg. 4 a 6

ELS CONTES DE L'ESPARVER

- la ganga i la xurra pàg. 27 CONTRAPORTADA

• Montserrat Mercè, 2n. premi adult del Concurs de cartells de 25 anys d'Ateneu pàg. 24 CENTRALS

ENTREVISTA

• Entrevista a Josep Guinovart pàg. 7 a 8 LA FULLA PELS NENS

- Ateneu Popular 25 anys pàg. centrals ï - 4a Trobada de Colles del Caragol pàg. 13a 15

- Entrevista al sr. Alcalde

ACPC

VfniH in *yi .luliul 2IKI4

ÉfK.

lli 1' \^IKI.irjllt .II.ll.llM \\l

1>

li [lijmlnrt 'l·irn-s IWM

l-'.V M i »

I .«I .'M.•!.(•" f" . J\|...' \.kl..l l"iprj^..ii ;.i.; >.' \-\

\ T"i...-'•.'.:.)

»v iii-i'.i ,i!i rv- i Jj *

S

lü'l I.-

' ! M . \ l l I H ' l •> I . • . '• ' ' . l ' i i i i K i * . i,'. K ' · ' K » U ï . l l . '•

•

- . .i·ii.'

.I'T1.11 IÍLIIJ

)a fulla •

Pàgina 2

ATIL* "J

i >!,•.•>..i u_1"..I •.

ü'i.

' i

Ï:»-.1"-:

•I 111

Jllll1:3 (li (ïiivcrn

I CÏJ, I«:.I ; :-

Departament de Cultura

aïllí

v . - . : \ : i •s 1

\ I . l V ' •R o * M'i:K

1

M-I:. l.'.r-

V H I I , . I > S-INJÜM

Wxt 1 n i . l o : ' i u H í "i

l - i i : i I . T .•!".•- f i • I • r . . · \ i a i l

' : • " . • ' . j K . . . - - . \ K T > ; ' - ' I • V ' >«• o i., f . i

li'.

editorial EL DRET D'OPINIO Mentre que l'edició de La Fulla s'apropa al mític número 100 de manera inexorable I l'Ateneu Popular està de celebració del quart de segle de vida, és recomanable fer una parada al camí per reflexionar de La Fulla que volem.

La Fulla l'edita l'Ateneu Popular, però la vocació d'aquesta, com ja sabeu tots, és la d'apropar la cultura en el màxim de vertents i punt de vista possibles a un poble petit com el nostre (no ens en cansarem mai de repetir-ho). Nosaltres creiem que La Fulla pot ser una eina molt valuosa per a canalitzar totes aquelles idees que els veïns en algun moment determinat poden tenir necessitat d'expressar. Dins la secció de Tribuna és on podeu expressar-vos lliurement i per descomptat que des de La Fulla no negarem l'exercici del dret d'opinió guardant l'anonimat si així ho requereix l'interessat. Us recordem que ho podeu fer via correu electrònic si no sabeu a qui dirigir-vos o bé per simple comoditat a : lafulla@premsa-comarcal.com.

D'altra banda, totes aquelles entitats que realitzen activitats culturals, socials, etc. han de saber que hi tenen un espai. En aquest número ja comptem amb la col·laboració de la Cooperativa del Camp i des de fa alguns números els alumnes del CEIP Guillem d'Isarn que ens ofereixen diferents reportatges que alhora van publicant en la seva revista anual, aprofitem doncs per agrair-los fermament aquesta col·laboració i animem a la resta d'entitats que actuen al poble s'engresquin i facin el mateix, doncs creiem interessant que les seves activitats tinguin la màxima repercussió possible i que sens dubte es mereixen.

En definitiva, La Fulla fa una crida a totes aquelles persones que tant a nivell personal com a nivell representatiu d'una entitat, vulguin donar a conèixer la seva opinió o simplement fer saber les activitat que es porten a terme o plasmar les necessitats que li són plantejades.

Aprofitem aquest moment per agrair també a tots aquells col·laboradors que puntualment ens ofereixen ( i a aquells que durant molts anys ens han ofert) informació de temàtica diversa i que amb els coneixements i investigacions enriqueixen el contingut de La Fulla, convidant es clar, a tots aquells que tenen alguna cosa a explicar-nos a que ampliïn el seu auditori.

Així mateix, estem oberts a totes aquelles suggerències i idees que se us puguin acudir per a millorar la revista que us garantim que seran escoltades.

/HÓUCS

C-atulla Av. de Catalunya, 42 • Tel./Fax 973 57 00 55 • 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Núm. 97

,

Pàgina 3

tribuna RESIDÈNCIA SÍ, RESIDÈNCIA NO Els qui llegireu aquest article, no espereu que us doni la solució, doncs no estic a favor ni en contra de les Residències, (amb plural) perquè n'hi ha de bones, de regulars i de dolentes. Això per començar, tot i que les Residències estan bé per aquells que ho necessitin, però no necessàriament per a tothom.

La Residència, fent una mala comparació és com el divorci, pel sol fet de que hi hagi el divorci, no s'ha de divorciar tothom.

Fa més de quatre anys que estic vinculada al món de la gent gran, i pel que he pogut veure, avui, la residència es veu més com una opció, que com l'única sortida als problemes de la gent gran.

Abans quan una persona gran tenia una dificultat o deficiència, tan si era grossa com petita i l'impedia fer les tasques de la vida diària, no es mirava res més, la solució sempre era la mateixa, la Residència, i les residències s'han omplert de gent que amb una mínima ajuda podien continuar vivint a casa seva.

Les Administracions Públiques tampoc han estat massa a l'altura de les necessitats.

A finals del segle XIX, els francesos van ser els primers en reconèixer l'ajuda pública com un dels drets del ciutadà. La beneficència passà a ser sinònim de caritat i el ciutadà es considera que té uns drets i no l'han d'atendre per caritat.

Aquí com sempre, anem més endarrerits i no és fins al 1971 que entra amb vigor la Llei de Serveis de Salut, que diu: " Totes les administracions locals tenen l'obligació de proporcionar ajuda a domicili en aquelles cases on sigui necessària, en la mesura que sigui adequada a les necessitats de la seva àrea; es concedirà per la presència d'una persona que pateixi una enfermetat que tingui que estar immòbil, d'una mare gestant, d'un ancià o d'un discapacitat com a resultat d'una enfermetat o d'una deformació congènita" (????).

D'aquesta llei ja fa 33 anys que hauria d'estar en funcionament. Però quantes vegades us heu trobat en algun dels supòsits de la llei, i quina ajuda heu regut?.... Pagant Sant Pere canta.

La solució sempre s'ha buscat en traslladar a la persona gran a la Residència, o fentlo passar de fill amb fill, i són pocs els que es preocupen del què realment volen, i els busquen l'ajuda o els acondicíonen l'entorn.

Pàgina 4

Hem de pensar que una persona gran no és un moble, que s'ha d'arraconar quan ja no serveix o treure'l del mig perquè fa nosa. És un ésser que pensa i sent, que estima i vol ser estimat, que té les seves dèries, com nosaltres, (encara que no ho vulguem reconèixer). Tot això s'ha de tenir amb compte i respectar-ho.

La majoria de gent no volen fer nosa i accepten la Residència per no fer patir els fills, Ells han patit la malaltia del pare o la mare, molts anys ja sigui malalts o impossibilitats, amb menys mitjans que ara. Avui hi ha a l'abast un sense fi d'eines i complements per ajudar o paliar totes les deficiències i necessitats, només hi ha una cosa que encara no s'ha inventat, bé sí que s'ha inventat, però que no es pot comprar en lloc: és la paciència, doncs és com una delicada flor, que s'ha de plantar, fer créixer i es necessita temps per fer-la servir. Ens estem oblidant d'utilitzar-la, tot ho volem per ahir, tot ha de ser ràpid, immediat, no hi ha temps. El que va poc a poc, és un estorb. No s'hi pensa que per arribar a ser una persona de 80 ó 90 anys, s'ha necessitat precisament 80 ó 90 anys per ser el que ara és, un vell; ple de mancances i dificultats, ningú es recorda del que ha treballat, s'ha esforçat, ha donat, ha patit i tot això l'ha fet tal com és, les dèries i manies d'ara són les vivències d'ahir, que s'han de saber entendre i respectar, doncs no són rebequeries de vell, tot té un sentit, fins i tot en aquells que la demència se'ls hi ha emportat l'enteniment.

Per tot això les residències estan perdent "vigència", s'han convertit en centres tancats i massa burocratitzats, que no tenen flexibilitat, que estan pensades més per un benefici econòmic que per un servei d'assistència.

Cap residència dona assistència puntual, sempre hi ha la llista d'espera, el que hi entra ja no surt, si no és amb els peus per davant. Imagineu-vos el que s'ha de pensar quan s'hi entra.

Amb tot això no vull dir que la residència no sigui bona, només que s'ha de fer una important reflexió, del què és, el com i el quant s'ha de fer servir.

Ara tenim una bona moguda sobre la residència pública o privada. Mentres es discuteix els perquès sí, i els perquès no, no es pensa en les "necessitats reals" que tenen la gent gran de La Fuliola. Pot ser

que l'assistència la necessitin ara, no d'aquí tres o quatre anys, també pot ser que només necessitin una mica d'ajuda, però ja la necessiten ara.

Això em fa pensar en una història que em van contar i que ve molt a tomb, diu així: En un poble de l'Àfrica, van arribar els blancs amb moltes ganes d' ajudar a la gent d'allí, van veure que les dones havien de fer una llarga caminada per anar a buscar aigua i van pensar que era una bona manera d'ajudar-los. Així que es van posar de mans a l'obra, farien una llarga canonada que portaria l'aigua al poble.

Una vegada arribada l'aigua al poble, van veure que les dones no estaven tan contentes com ells esperaven. L'endemà l'aigua ja no rajava, van seguir la canonada i van trobar que estava trencada. La van arreclar i al matí ja no rajava, doncs tornava a estar trencada. Què podia passar?

Per averiguar-ho van fer guàrdia al llarg de la canonada i van veure que eren les mateixes dones que la feien malbé, doncs per elles, no era cap ajuda tenir l'aigua al poble, havien perdut l'ocasió de poder parlar tranquil·lament entre elles i el seus homes les feien treballar més.

Conclusió, potser abans de fer grans canonades, hem de saber perquè les fem.

A Anglesola fa un any i mig que es va inaugurar una moderna Llar de Jubilats, amb tots els serveis d'una residència, menys els llits, (és com quedar-te a-dinar a l'escola i a la nit cap a casa, i no quedarse internats). L'Ajuntament va pensar que era una bona manera de donar servei a qui ho necessiti. Va començar com una utopia, com tot el que vol anar més enllà.

La Generalitat no sabia com definir-ho,( si no estàs reconegut, no existeixes). Ara ja està reconegut com una nova manera de donar servei assistencial. És el primer Centre de tot Catalunya d'aquestes característiques, i el tenim aquí a la vora.

Quant van fer la inspecció, es van donar compte que era una solució pràctica i barata de donar un bon servei.

El que tenen a Anglesola i sembla que hagin inventat la gran cosa, a La Fuliola, van ser els primers en pensar-ho i construir-ho, doncs està inaugurat desde l'any 1998, i no ha funcionat mai, per què?... Si no tenim necessitats, perquè hem de fer residències?

CARME PIERA ISERN

tribuna 25 ANYS DESPRÈS... A LA FULIOLA Aquest mes de juliol estem plens de celebracions. A La Fuliola, com arreu, es conmemora aquest juliol, la constitució, ara fa 25 anys, del primer Ajuntament democràtic sorgit de les eleccions municipals de 1979.

Aquesta fou una fita important pel que significava de recuperar de la gestió i el bon govern del poble per elecció directa dels veïns.

Ara fa 25 anys, en la meva iniciàtica vida pública, no estava present en aquells esdeveniments. Però sí que a partir de 1983 he tingut part de moltes i variades actituts i decissions dels afers municipals. I tot i que moltes vegades les coses no hagin anat tal com un pensava que calia que anessin, segueixo opinant fermament que la democràcia i la participació veïnal és la millor fórmula per portar els assumptes del poble on estem convivint.

A l'Ajuntament de La Fuliola han passat tantes coses en 25 anys, i algunes d'elles prou greus com excessives, d'altres de més alegres i complaents... totes elles com fidel reflex de la societat i els temps que ens ha tocat de viure i en la que les persones hi tenim tantes coses a dir com a fer.

Ningú ens havia ensenyat a conviure en democràcia.

Vàrem haver de començar de zero, sota unes normes que venien d'un règim dictatorial, tenint per damunt nostre moltes inquieruts carregades de caciquisme i amb un fort alè de contrareforma. És difícil la vida política a un poble petit, i s'ha fet dur aconseguir l'alternància en el poder i en comandar la gestió de l'Ajuntament.

Nüm. 97

Prou sovint hi han persones que se senten més importants que altres, també nvhi ha de vanitoses que intentan destacar mes enllà del que poden. A tots però els toca ser fidels al plantejament de la democràcia, de que cada persona és un vot, i que s'ha de respectar el que decideix la majoria.

Amb tot, amb lo bo i lo no tan bo, amb els tímids avenços i les grans contradiccions, amb els canvis i les il·lusions en el futur, ben segur que han pagat la pena aquests 25 anys que entre tots, electors i elegits hem hagut de compartir i debatre en el dia a dia.

D'aquell primer Ajuntament democràtic de 1979 sorgiren també iniciatives tant preuades com la celebració l'any següent, del Novè Centenari de la fundació de La Fuliola.

I d'aquell seguit d'activitats, que el 1980 es varen fer, una d'elles ha quedat perpetuada en el temps, s'ha anat embolcallant any rera any de la pols de l'era, i 25 anys després li arriba un aniversari ple de simbolisme, de tradició, de cultura i sobretot de molta participació.

Sí, doncs les Festes del Segar i del Batre són tot això i a més, el millor aparador del que La Fuliola és capaç de fer portes endins per fer-jo extensiu a l'exterior. No em toca personalment, fer-ne la seva publicitat, doncs les mateixes Festes es publiciten per si soles, amb el seu reconegut prestigi arreu el país, són una mena d'imà que atreu aquelles generacions que volen recordar i veure com era la vida dels nostres avantpassats.

Pàgina 5

tribuna Tampoc li ha estat fàcil a l'Associació de les Festes del Segar i del Batre, nascuda d'aquella Comissió del Centenari, el seu llarg camí en aquests anys. Malgrat tots els entrebancs i les poques ajudes municipals, el Segar i el Batre han estat fidels a la seva tasca, i mentres els governants han anat passant i esmunyint-se, el Segar i el Batre ha perdurat i es celebra edició rera edició, amb èxit de públic i reconeixements.

Així mateix segueix treballant per la cultura del poble una altra entitat que també aquell juliol de 1979 es constituïa sota una llei d'Associacions encara vigent del règim franquista. Si més no, la seva voluntat era la de fer cultura, la de no deixar perdre cap festa, tradició, esdeveniment...la de portar al poble les idees i novetats que ningú més ens atansava...la de suplir les mancances que el mateix municipi tenia en múltiples àrees, com el jovent, la mainada, fer debats, teatre, música, premsa....

Això és el que ha estat fent l'Ateneu Popular en tot aquest periple d'anys i panys. A vegades com si fos un poti-poti de tantes coses...sempre essent la consciència cultural i social del municipi, marcant les noves tendències i amb unes maneres de fer ben diferentes a les existents, avançats ben sovint a la mentalitat dels governants que ni l'entenien ni el volien entendre.

Vaig tenir la sort de participar en la seva gestió, primer con a membre de la seva Junta i després 8 anys com a President de l'entitat, i el cas és que fou una tasca tan engrescadora com a la vegada enriquidora per poder aprendre i ajudar transmetre coneixements, per conviure i fer patent la nostra identitat com a col·lectiu i com a ciutadans, que no es resignen a ser uns simples observadors del que ens passa a la vida.

25 anys després...a la Fuliola estem de celebracions. La democràcia ens ha facilitat l'accès a aquestes tres

vivències tan diferenciades i tan importants per les nostres percepcions, tan individuals com col·lectives.

De ben segur hi ha hagut gent que de tot plegat n'han tret poc suc d'aquests 25 anys, però estic segur que molta més gent ha estat capaç de conèixer, viure i gaudir d'uns avenços que el mateix col·lectiu humà per mitja d'aquest tres àmbits de presència, ha pogut fer realitat.

I deixant de banda les etiquetes i les ideologies que massa sovint es pengen a la gent, als que no ho han viscut i gaudit, res ni ningú els hi rescabalarà aquest meravellós temps perdut. En canvi, des de la talaia dels que hem estat en la recuperació de les tradicions i la tasca de dur a terme múltiples activitats de tipus polític, cultural i social ens queda el la satisfacció d'haver-ho fet lliurament, en benefici de la comunitat i disfrutantho plenament.

En 25 anys hi ha tant espai i tant de temps, que hi han persones que ho inicien, altres ho continuen i altres ho deixen. En el pas inexorable d'aquestos anys, cal tenir un record per totes aquelles i aquells que ens han acompanyat en 25 anys d'Ajuntament, de Segar i Batre i d'Ateneu Popular. Tant a les verdes com a les madures, amb el respecte que tots i cadascun es mereix i li pertoca.

I personalment, i des de la tasca municipal que hores d'ara estic realitzant a l'Ajuntament, animar als veïns i veïnes a viure en democraàcia i estar al servei dels altres.

Ens resta tot un futur per fer-ne de noves, per assolir els grans projectes i les petites coses, ens es lícit seguir somiant il·lusionats en fer un poble millor.

Des de l'Ajuntament, Feliços 25 anys després...a La Fuliola JORDI ESCOLÀ Tinent d'Alcalde Ajuntament de La Fuliola

Flors

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcón Alarcón Estanc • Tabacs . . . .

Art Floral Cj Dr. Rius I Tarroja, 3 Bodes 25332 La Fuliola "

Objectes de regals

Tel. 973 51 00 75

Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA v

Pàgina 6

;

Mòbil 659 11 74 02

_x

Plantes - ceràmica Objectes de Regal

entrevista ENTREVISTA A JOSEP GUINOVART Josep Guinovart: "LES FESTES DEL SEGAR I EL BATRE TRANSMETEN UNS VALORS DEL NOSTRE PASSAT RURAL COL·LECTIU MOLT NECESSARIS PER A LES FUTURES GENERACIONS" L'artista agramuntí Josep Guinovart és l'autor de la litografia commemorativa dels XXV anys de les Festes del Segar i del Batre de la Fuliola que se celebren els dies 26 i 27 de juny i 10 i 11 de juliol. En la presentació de la litografia a l'era, el passat 20 de juny, vam xerrar una estoneta amb ell...

- L'era i tot el que gira al seu voltant és motiu molt present a la seva obra. Com valora que des de fa 25 anys hi hagi una associació que rememora aquest passat, com és el cas de l'Associació de les Festes del Segar i el Batre de La Fuliola?

- La valoració més positiva que se'n desprèn és la seva vessant didàctica i de transmissió. Perquè una de les mancances de la nostra societat és la pèrdua de tots els valors de transmissió.

Pensar que des de fa 40 anys aquesta forma de treball al camp mantinguda des de fa centenars d'anys de cop i volta desapareix a partir d'un canvi creat per la tecnologia resulta increïble.

Ens trobem en un moment de trencament molt radical en què desapareixen valors molt fonamentals. Avui un nen de 14 anys no en sap res d'això. Crec que aquest fet s'ha de valorar molt positivament per la importància que té avui en dia donar transmissió a les coses.

de la creativitat de l'artista, que fa que unes vivències marquin i perdurin en la seva expressió i siguin una constant en la seva trajectòria. Jo em sento molt vinculat a la terra perquè vaig viure unes circumstàncies que es van produir als 9 anys, a la Guerra Civil, quan vaig estar a Agramunt i vaig entrar en contacte amb el món rural perquè tota la família de la meva mare eren gent del camp. I això en aquesta edat queda marcat per sempre I és clar, es reflecteix en l'obra artística.

- Després d'aquest temps a Agramunt, se'n torna a Barcelona.

Què representa aquest retorn a la ciutat?

- Significa moltes coses. Quan vius amb la natura hi ha un ordre, un equilibri màgic. La ciutat en canvi, té un altre ritme, molt diferent al natural. El que passa és que l'home que viu a la ciutat inconscientment té un peu a la natura. I la prova és molt clara. Els grans fenòmens violents es generen a les grans ciutats. Perquè és allí on es creen les grans marginacions. Als pobles això no passa. És més fàcil la integració.

- Però avui també han canviat els pobles, ja no hi ha tanta diferència amb les ciutats.

- Sí, perquè els mitjans de comunicació hi han fet molt. Avui la gent jove de poble no es diferencia tant dels de la gran capital i on tenim la prova és al vestit. I la televisió és un dels elements que ha jugat un paper cabdal en aquest canvi.

- Quan vostè està a Barcelona, com s'inspira per crear?

- La inspiració jo crec que és una frase romàntica. El que determina la continuïtat d'una obra és el treball. Les vivències són fonamentals, almenys per a mi. Jo no puc dir res, no puc imaginar res sense la vivència. Tot el que jo pugui expressar són situacions viscudes, que jo les transformo. Passen per un sedàs, que és la creativitat o la sublimació potser, per transformar-se en art.

- I l'art és una via de sortida pel que no es pot expressar normalment?

- No hi ha dubte que la gran força de l'art és el misteri. La racionalitat dins el món de l'art és molt limitada. L'important de l'art no és el que es veu sinó el que hi ha al darrere.

- Vostè és l'autor de la litografia commemorativa del 25è aniversari de les Festes del Segar i del Batre de La Fuliola, una temàtica que li és molt propera. Què li va semblar l'encàrrec?

- Me l'he pres com un tema molt meu perquè va molt en la línia de la meva obra i em sento molt proper a tot el que representa la festa.

- Vol recuperar un passat perdut amb la seva obra?

- No ben bé. Una cosa és la realitat d'aquest passat que jo he viscut a l'era de petit i l'altra és el que això significa pel món

Núm. 97

- Li ha passat mai d'acabar una obra i adonar-se després que li ha sorgit un significat nou que no havia previst?

- Aquest imprevist és fonamental. Si l'autor no se sorprèn a ell mateix, ha de començar a dubtar. Sempre hi ha d'haver aquests espais d'inseguretat que són els que determinen que vagis trobant nous camins.

- Hi ve molt a l'Urgell?

- Molt sovint. Vinc a visitar l'espai Guinovart.

- Podria estar l'espai Guinovart a Barcelona?

- Jo crec que no. Tot i que un espectador de Barcelona pot valorar l'expressió plàstica que hi ha a l'obra però no s'identifica amb les arrels d'aquesta obra. Penso que per arribar a aquesta obra es pot fer per diferents camins. I els d'Agramunt poden

Pàgina 7

entrevista mercat. Qui compra l'obra de l'artista? Doncs la compra la burgesia,la compra el capitalisme, això que abans era l'església, després van ser els reis, l'estat i després ha vingut la burgesia i és quan han començat a haver-hi galeries. Això ja va començar al segle XVII, al XVIII i al XIX va ser quan va quallar especialment. Avui no hi ha res que estigui al marge del mercat i això condiciona molt l'artista. Però l'artista inevitablement ha de viure i això no vol dir que sigui vendre's. La contradicció està en què de vegades lluites contra una cosa i t'adones que el teu producte està assimilat amb allò amb el que tu estàs en contra.

- El que és indiscutible és el valor humanista de la seva obra - Jo crec que sí que hi ha aquest valor. Per a mi l'art és un equilibri entre el contingut i la forma i quan parlo de contingut em refereixo a uns valors ètics i humans que intento transmetre i que són ineludibles.

- L'artista s'ha d'involucrar amb el seu entorn?

- Crec que de fet l'artista ja hi està involucrat. No és una qüestió de voluntat, és necessitat A més l'art és una necessitat, és una vocació.

-1 ara que està a l'era què li ve al cap?

- Les olors, els colors... em transporten cap a les meves vivències de petit. L'artista acumula vivències i això ho porta sempre i ho transmet d'una manera o d'una altra a les seves obres. fer-ho fins i tot al marge del propi valor de l'obra. Ja sigui com a agraïment, perquè té un caràcter determinat a Agramunt, perquè la gent hi troba elements del seu entorn i s'hi identifiquen. Però a mi un dels que més èmfasi hi he posat és la vessant didàctica. M'interessa molt la relació amb les escoles, perquè els nens petits puguin entrar en contacte amb aquest món perquè és quan s'incideix més en la seva possible evolució, sempre que hi hagi una sensibilitat artística innata que s'ha d'alimentar i cultivar.

- Quin és el missatge que vol transmetre a l'espai Guinovart?

- El retrobament de l'home amb la natura i en conseqüència amb ell mateix perquè hi està indissolublement lligat.

- La prova és que cada vegada té més èxit el turisme rural - Exactament. L'home està lligat a la natura. Li n'allunya el progrés però té necessitat de tornar-hi encara que no en sigui conscient.

- 1 què és el que fa que una obra d'art sigui universal?

- La pregunta ens la podem fer pensant per què al Japó agrada tant Gaudí o Miró? Doncs perquè hi ha una sèrie d'aspectes que són comuns per a tots, i la relació amb la natura és un d'ells i això és un llenguatge universal que fa que l'obra d'art pugui ser universal.

- Els artistes han estat al servei dels reis, dels papes i ara estan al servei del capitalisme. S'acaba caient a la trampa? Es pot crear sense llibertat?

- És molt difícil. Sempre estarem en un espai de contradiccions ja des del punt de vista que l'obra de l'artista ja l'assimila el

Pàgina 8

- El progrés on està?

- El progrés cal repensar-lo. En l'obra d'art no existeix el progrés perquè no hi ha una obra millor que una altra, simplement no són comparables. Però en l'aspecte humà el progrés l'entenem en comprar un cotxe o amb els invents que ens ofereix la tecnologia. I això no és progrés, només és acumulació. Així que en l'aspecte humà el progrés on està?

Cal replantejar-nos aquesta idea de progrés. El progrés no és el que l'home és capaç de fer, sinó el que és".

Text: Berta Palau Fotografia: Ramon Pané

la Fulla pels nens Els alumnes del Cicle Mitjà del CEIP Guillem d'Isarn, és a dir, de l'escola del nostre poble, ens han fet arribar aquestes dues entrevistes, que alhora han estat publicades en el número 8 de la revista anual "Ei, alumnes!" que edita la pròpia escola, fent una bona demostració de la seva faceta periodística. Us convidem a llegir-les.

ENTREVISTA AL SR. ALCALDE persones, a hores, que també s'encarreguen de la neteja de diferents llocs del poble.

6.- Quines són les feines més importants que es fan des de l'ajuntament?

Totes són importants, però les més importants podrien ser: servir els veïns, assessorar-los, donar permisos i que' els veïns estiguin bé.

7.- Quins són els problemes més urgents que té la nostra localitat?

Solucionar l'arranjament dels carrers, posar gespa al camp de futbol, posar en marxa el polígon industrial i construir la residència d'avis.

8.- Senyor Alcalde, ens podria dir tres coses importants que s' han fet al nostre poble durant 1' any 2004?

Arreglar la carretera, s'han plantat 140 "setos" al cementiri de La Fuliola i també s'ha arreglat el cementiri de Boldú.

1.- Ens podria dir el seu nom si us plau?

Anton Marsinyach i Olives 2.- Per quin partit es va presentar a les eleccions municipals?

Pel P.P.

9.- Ens podria dir , també, tres coses previstes per fer immediatament?

Arreglar els camins Construir la residència d'avis Marcar el polígon industrial Il·luminar el camí petit de Boldú

3.- Quant de temps fa que és Alcalde del nostre poble?

Dos anys i mig 4.- Quants regidors i regidores hi ha en el nostre ajuntament?

Nou, cinc Quatre regidors i cinc regidores 5.- Quantes persones treballen en l'ajuntament?

13 persones Qui són i què fan?

El secretari, l'agutzila, 3 persones per a netejar els carrers, dues persones a la guarderia, 2 administratius, una persona al menjador escolar, una altra per a la neteja de l'escola i dues

Núm. 97

Pàgina 9

la Fulla pels nens 10.- Quantes persones poden votar en les eleccions municipals al nostre poble?

Unes 1.050, o sigui tots els ciutadans i ciutadanes majors de 18 anys.

11.- Quants partits polítics es presenten a les eleccions municipals?

En les últimes eleccions s'han presentat tres partits polítics.

Ens podria dir el nom d'aquests partits? C.I.U., P.S.C. iPJP.

12.- Qui hi assisteix als plens?

Tots els regidors, regidores, el secretari de l'Ajuntament i veïns del poble.

Hi assisteix molta gent del poble?

No gaire, de 10 a 30 persones.

13.- Quan es va celebrar 1' últim ple municipal?

El dia 2 de gener -04 (se'n fan quatre com a mínim a l'any, més alguns d'extraordinaris).

Quines decisions importants es varen prendre?

Es va fer la cessió dels terrenys per a la construcció de la Residència d'avis.

14- Com arriben les decissions dels plens a coneixement de poble?

A través d'un Butlletí Informatiu que edita l'Ajuntament, de tant en tant.

15-Li agradaria canviar alguna cosa de La Fuliola i Boldú?

Sempre es poden millorar coses: acabar d'arreglar els carrers, les voreres, i fer més parcs i jardins.

16- És molt pesada la seva feina?

No, encara que té moments bons i dolents.

Quantes hores hi dedica al dia?

De tres a quatre hores.

17- A part de ser l'Alcalde del nostre poble, a quina activitat es dedica vostè?

Electricista i lampista.

18.-1 per finalitzar ens podria explicar com col·labora l'Ajuntament en la nostre escola?

Col·labora amb la calefacció, la neteja, el menjador i, en general, amb la conservació i manteniment de l'edifici.

TOTS ELS ALUMNES I MESTRES DEL CICLE MITJÀ LI AGRAÏM LA SEVA DEDICACIÓ I LA SEVA PACIÈNCIA PER CONTESTAR-NOS LES NOSTRES PREGUNTES I ENSENYAR-NOS LES DIFERENTS DEPENDÈNCIES DE L'AJUNTAMENT.

Video Club 1

Ara oferim venda de PA i gran assortit en BOLLERIA ARTESANAL. • Es fan encàrrecs de tot tipus.

Plaça de l'Ajuntament, 1 La Fuliola - Tel. 973 57 05 99

Vagina 10

• Obert tots els dies inclòs diumenges.

la Fulla pels nens ENTREVISTA A LA LLAR DE JUBILATS 1.- Ens podria dir el seu nom, si us plau?

Miquel Bros i Forn 2.- Quin és el seu càrrec dins la Llar?

President Com fou escollit?

En Assemblea General Ordinària del 9-2-02 3.- Quant temps fa que ocupa aquest càrrec?

Dos anys, 1 mes i disset dies.

4.- Què vol dir "Llar de Jubilats"?

Vol dir: casal d'avis, local per a la gent gran.

5.- Quants anys fa que està fundada?

Del 15 d'abril de 1.984, ja fa 20 anys.

Qui la va fundar? van ser vuit socis: Valentí Ferrer Josep Vilanova Julio Berengueres Francesc Miró Bartolomé Folguera Joan Albareda Miquel Marsinyach Ramon Pané 6.- Quina és la funció de la Llar?

Fer el màxim d'activitats possibles: conferències, xerrades, diada de Sant Jordi, Festa de la Gent Gran, homenatge als més grans.... .

7.- Tenen molts socis a la Llar?

Sí Quants?

302 8.- A partir de quina edat es pot venir i ser soci de la Llar?

Des de quan es neix, i s'és soci protector.

9.- S'organitzen activitats a la Llar?

Sí De quina mena?

Gimnàstica de manteniment, cursets de cuina, aula d'informàtica, servei de callista, servei de modista (dues vegades a l'any), servei d'aparells estàtics de gimnàs.

10.- Rebeu ajuts i subvencions?

Sí

Núíft. 97

De qui en rebeu?

De tres entitats: Ajuntament, Benestar Social i Família i Fundació la Caixa.

11.- Teniu servei de neteja i manteniment del local?

Sí Qui s'encarrega de fer aquest servei?

L'Angelina Capdevila Farran, amb contracte directe amb l'Ajuntament.

12.- Jugueu al "Joc de les Bitlles?

Sí, és el "Club de Bitlles La Fuliola" amb comptabilitat pròpia.

13.- Organitzeu campionats amb altres Llars amb el Joc de les bitlles?

Sí, amb altres pobles de les rodalies.

14.- Feu sortides a peu o amb autocar amb els socis de la Llar?

A peu , no, però amb autocar hem visitat diferents llocs com la Passió d'Esparraguera, el Monestir de Pedra gairebé sempre subvencionades per la Llar.

15.- Ve molta gent quan feu aquestes sortides? Sí, si estan subvencionades ve més gent que si no n'estan.

Els alumnes de Cicle Mitjà li agraïm la seva paciència al contestar-nos aquestes preguntes que hem preparat a l'Escola.

I també els donem les gràcies per deixar-nos jugar a bitlles, ens ho hem passat molt bé.

La Fuliola 26-4-04

Pàgina 11

històries de la Fuliola i Boldú ELS CEMENTIRIS DE LA FULIOLA

Imatge actual del cementiri vell.

Ara que s'ha parlat i es parla de l'ampliació del nostre cementiri, volem fer, des d'aquesta pàgina, un breu record sobre els cementiris que hi ha hagut al nostre poble.

Del primer cementiri que en tenim constància certa i que sabem que com a mínim a principis del segle XVII, ja actuava com a tal, és la mateixa església. Encara més d'un recordarà diverses inscripcions que hi havia a terra, abans de l'enrajolament de l'última ampliació de l'any 1968.

El proper cementiri fou inaugurat l'any 1700, estava emplaçat, com a tants d'altres pobles encara és així, al costat mateix de l'església, a la cara sud, on hi ha la porta petita. També més d'un recorda, que anys endarrera, quan plovia molt, trobar algun os per l'esmentat lloc.

Aquest cementiri va tenir, també, una vigència d'uns 100 anys.

INSTALACIONE5 Y SISTGMAS D6 TRANSVASG, S.L

Pel 1800, unes ordres reials van decretar la retirada dels cementiris a fora del casc urbà. És llavors quan a La Fuliola es va començar a enterrar, on avui es coneix com el "Cementiri Vell", prop de la carretera, darrera cal "Cisquet" i cal "Paneroti". Com a curiositat direm que el caminet, que molts recordareu hi havia al costat d'on ara hi ha el garatge del Clop, tenia que ser el suficient ample com per passar-hi dos homes portant una caixa de difunt, el que fa que pensar que formava part del recorregut que es feia de l'església al cementiri. L'últim fuliolenc enterrat en aquest cementiri fou la nena, d'un any i vuit mesos, Ramona Llovet , el 24 d'octubre de 1915. Tot i que excepcionalment, donat que hi tenia un panteó familiar, s'hi va permetre l'enterrament del farmacèutic, Joan Baptista Nicolau, el 23 de setembre de 1916.

Al voltant de 1888, algunes despulles del cementiri anterior, foren exhumades, per portar-les a aquest cementiri.

El cementiri actual fou beneit per mossèn Armengol, I'l de novembre (Tot Sants) de 1915, i amb presència de la majoria de fuliolencs. El va estrenar, l'infant de 3 mesos, Pere Ramellats Boldú, el 23 del mateix mes.

Aquest doncs és fins ara, l'últim cementiri del nostre poble i al que sembla se li prepara una ampliació.

FRANCESCA BERNAUS / JOSEP M. TORRA

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA • INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS • PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS • EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS ' INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTREA VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea • Pol. Industrial Golparc, parc. 72 •25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 • Fax 973 60 40 82 • E-mail: ist@ist-sl.com

Pàgina 12

pàgina de Vateneu POP

TRES divendres, antiesTRÉS per a tu Els dies 16,23 i 30 d'abril es va organitzar aquest taller corporal pràctic, seguit us en donem el següent resum: Viure, descobrir i compartir petits i senzills moments de benestar, aquest era l'objectiu previst de l'activitat. Si era una sorpresa o una novetat per les qui s'hi van apuntar, en certa manera també ho era per a mi, ja que era la primera vegada que ho feia per a gent adulta, sempre m'he mogut entre talles més petites.

Aquesta activitat es va proposar i realitzar per la confluència dels interessos de dos entitats del nostre poble, la Junta de l'Ampa de l'escola i l'Ateneu Popular.

La bona idea d'organitzar conjuntament el teatre extraescolar per a nens/es ens va portar a compartit d'altres idees, interessos i propostes, una d'elles aquesta.

El títol de l'activitat "Tres dies antiestrés per a tu" va ser bàsicament perquè estrès rima amb tres, va ser una qüestió de "màrqueting", el títol no va aconseguir interessar a moltes persones però va ser una qüestió de qualitat més que de quantitat i les valoracions globals de les persones que vàrem compartir les estones d'aquells divendres d'abril van ser molt., molt bones.

Aquests moments de benestar (benestar és contrari d'estrès) els vàrem aconseguir junts amb el JOC; la RESPIRACÏO; i la RELAXACIÓ, coses que fem normalment de forma poc conscient i hauríem de fer-ho més sovint, de forma més conscient, per tenir els beneficis que aquestes senzilles activitats tenen a la nostra vida: BENESTAR. Pot ser us preguntareu qüe vàrem fer amb la manta i la roba còmoda, si a algú li pica el cuquet n'hi farem cinc cèntims per mirar si us animeu quan ho tornem a proposar.

UtAj?

El que no es podem explicar són les sensacions compartides i viscudes. Vàrem: JUGAR: En parelles una al davant i l'altra al darrera, la persona del davant estirava i l'altra s'havia de deixar portar, desprès era a l'inrevés, la del darrera empenyia, desprès es canviaven les posicions i ho fèiem de nou, ...que senzill però que divertit...i un altre dia una ho va fer amb els ulls tapats.

RESPIRAR: L'exercici que va ser més sorprenent va ser el de descobrir les diferents zones de respiració dels nostre cos i la seva harmonització amb els dits de les mans: Ajuntant índex i polze de les dues mans se sent una respiració baixa (panxa), ajuntant els dits del mig se sent una respiració mitja (costelles), ajuntant els anulars i petits se sent una respiració alta (clavícules), ajuntant tots els dits de les dues mans la plenitud d'una respiració completa.

RELAXAR: Abans de començar ens fèiem un petit massatge, el millor, el massatge amb els globus, i desprès estirades a terra tapades amb la manta, amb la llum de les espelmes, una música adient, les meves senzilles indicacions i la imaginació de cadascú ens vàrem anar traslladant a diferents paradisos: La platja, la muntanya,

Quan sortíem, després de quasi dues hores, no parlàvem gaire, no calia, mirant les cares es veia que totes havíem compartit una estona de benestar i ens l'endúiem cap a casa.

Espero que aquestes ratlles siguin un recordatori per les que hi varen ser i també perquè animi a noves persones quan ho tornem a proposar de nou el curs vinent.

ANNA MARÍ ARDÉVOLI REBO.

QUADRES A LA LLAR DELS JUBILATS El diumenge 16 de maig, a la Llar dels Jubilats celebraven la seva festa i l'Ateneu va voler col·laborar-hi fent una exposició dels quadres de les Festes del Segar i Batre que han estat premiats per l'Ateneu al llarg d'aquest anys. Ha estat l'ocasió per lluir-los i treure'ls de la foscor a la que estan sotmesos fins ara. Encara hi sou a temps per fer-ne un cop d'ull. . i

Nútn. 97

Pàgina 13

pàgina de Vateneu SORTIDA A L'ESPAI CULTURAL DELS CANALS D'URGELL A MOLLERUSSA Amb el pretext d'anar a veure el novíssim Espai Cultural dels Canals d'Urgell, el 28 de març vam organitzar-ne una sortida. L'Espai es troba a la seu de la Comunitat General de Regants a Mollerussa i la seva finalitat és donar a conèixer la revolució que va significar l'arribada del regadiu al Pla d'Urgell a través de diferents recorreguts audiovisuals que pretenen embolcallar-te amb les sensacions que fa aproximadament 100 anys es podien sentir amb la construcció del Canal d'Urgell.

Per aquells que encara que no hi heu anat, us ho recomanem fermament, doncs val la pena no oblidar el perquè del paisatge del lloc on vivim: dels arbres fruiters, el panís, l'alfals.

SANT JORDI I CONCURS DE CARTELLS DEL 25È ANIVERSARI La celebració de la diada de Sant Jordi d'enguany va estar amanida d'una estesa de cartells a la Plaça de l'Ajuntament. Es tractava de donar el veredicte dels guanyadors del concurs de cartells commemoratius del 25è aniversari de l'Ateneu, que varen ser l'Imma Balcells i la Marta Bros (a la portada d'aquest número) en la categoria d'adult i infantil respectivament, sense oblidar els accèsits que es va atorgar a la Montserrat Mercè (que figura a la contraportada) i a la Mariona Massons (que es va utilitzar pel cartell de la Trobada de Colles del Caragol d'enguany). El cartell guanyador pròximament el veureu per anunciar l'aniversari. Des de l'Ateneu felicitem i agraïm la col·laboració dels restants participants, els més joves del poble majoritàriament.

VISITA AL FÒRUM DE LES CULTURES Es va fletar un autocar sencer per anar a Barcelona el dia 30 de maig, l'ocasió s'ho mereixia: un esdeveniment d'aquesta magnitud no es pot deixar escapar (deixant de banda rectificacions, critiques, adhesions entusiastes i moviments anti-fòrum a part).

La veritat és que en un sol dia no es dóna l'abast a veure totes les activitats programades, entre exposicions, tallers, espectacles... , si més no, aquesta aproximació ens va permetre tenir una impressió prou acurada del que s'hi cuinava allí, i qui vulgui sempre podrà repetir.

Pàgina 14

pàgina de Vateneu REVETLLA DE SANT JOAN Sant Pere bon home, Sant Joan bon sant, Guardeu-nos de la ronya fins un altre any.

Recitant aquest rodolí és com s'ha de saltar concretament tres vegades el foc per a que es compleixi la petició, (malgrat els més petits et puguin mirar amb cara de pòker al no identificar la ronya com a un dels mals dels nostres temps).

Per aquell qui no va voler saltar, es va poder entaular igualment a la revetlla de l'Ateneu de cada any. Tots els ingredients per a una revetlla com cal hi van ser: petards, un bon sopar, millor companyia i la foguera. g $mm g mmm s mmm s wmz %

4a TROBADA DE COLLES DEL CARAGOL Enguany érem 25 colles i 630 persones, xifres prou indicatives de la consolidació d'una festa que arriba a la seva quarta edició.

El temps ens va ser benèvol i els participants van fer gala d'un civisme exemplar. De colles, n'hi van haver de tots colors: des de les que són ja un referent clàssic fins aquelles que pateixen operacions de reestructuració; el mateix es pot dir de les activitats, pots esperar-ne les de sempre o estar a l'aguait a veure què hi ha de nou. La intenció és clara: passar un dia distret en bona companyia. Recordeu que podreu veure exposades les fotos de la jornada, ja us informarem degudament.

COOPERATIVA DEL CAMP DE LA F U L I O L A SOCIETAT COOPERATIVA AGRÍCOLA I RAMADERA CATALANA LIMITADA

Departament d'Assegurances

ACTEL PINSOS " ADOBS - INSECTICIDES > CEREALS • ALFALS FRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA C/ de l'Om, s/n. - Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) e-maii: coopfuli@lleida.net • Pàgina w e b : w w w . c o o p . l a f u l i o l a . c o m

Núm. 97

Pàgina 15

actualitat XXVcs Festes fcel

i bel

Batre 10 í 11 be juliol

Mentre s'enllesteix l'edició d'aquest número, s'estant ultimant les celebracions de les Festes del Segar i Batre d'enguany, marcades per l'arribada a la seva 25a edició. Per celebrar com es degut aquesta fita, s'han realitzat diversos actes especials, a destacar l'edició de la litografia commemorativa a càrrec del pintor Josep Guinovart, del qual us en aportem una entrevista realitzada el dia que es va fer-ne la presentació i l'entrega el dia 20 de juny a l'era. Una altra activitat commemorativa a destacar ha estat el concert del dia 10 de juliol al local poliesportiu de l'Orquesta Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, seguit d'una projecció audiovisual de la primera edició de les festes. Sense oblidarnos dels actes ja més habituals de la festa com exposició de fotografies, de maquines i eines antigues de pagesia, de figures de ferro, trobada nacional de puntaries, demostracions d'artesania,... Des de La Fulla, us felicitem per aquest aniversari per a que tireu endavant durnat molt anys més.

ELECCIONS PARLAMENT EUROPEU 2004

estil9olivia

RESULTATS ELECTORALS A LA FULIOLA NOMHRI; D'LLP.CTORS

1012

NOMBRI: DL VOTANTS

454

Partit dols Socialista de Catalunya .

157

Convergència i Unió

104

I:M.|uerra Republicana de Catalunya.

75

Parli 1 Popular

<)2

Inicialha por Catalunya-Venh»

14

estilistatractament capilar-extensions estètica • maquillatge • depilació

Alin?»

12

Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 OB 93 LA FULIOLA

Pàgina 16

home dona

pàgina de les entitats ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE LA COOPERATIVA DEL CAMP DE LA FULIOLA EXERCICI 2003 Comencem aquesta col·laboració amb la revista "La Fulla" amb un primer article sobre el desenvolupament de l'Assemblea general de La Cooperativa de La Fuliola on es van presentar el comptes anuals de l'exercici econòmic 2003.

L'Assemblea es va celebrar el dia 25 d'abril del present any, un diumenge pel mati, amb l'idea de que un dia així podria animar als socis a una major assistència, cosa que per desgràcia no va ocèrrer, doncs l'assistència va ser similar a la d'assemblees anteriors Com a fets destacables de l'Assemblea cal esmentar els següents. Es va procedir a la lectura de l'informe de l'auditoria corresponent al exercici 2003, tancat el 31-12-2003, el qual va ser elaborat pel Gabinet Aguado, Antonijuan y Sarraga, el qual no presentava cap anomalia i amb conseqüència va ser aprovada per unanimitat.

La Cooperativa va facturar durant aquest exercici 12,652 milions d'euros que es reparteixen de la següent manera, als abonos li correspon 1' 1,26 % de la facturació, als fitosanitaris 1' 1,42%, als pinsos el 48,97%, als zoosanitaris 1' 1,52%, a les llavors el 0,71%, a la comercialització de bestiar el 12,41%, a l'alfals el 4,94%, a la fruita 1' 11,59%, als cereals el 8,87%, al gasoil 1' 1,56%, als transports 1' 1,11%, a la maquinària el 2,96%, i altres productes el 2,69%.

La Cooperativa va presentar un resultat positiu després d'impostos de 127.935,28 euros després d'haver amortitzat 143.625,35 euros. La Secció de Crèdit presenta un resultat positiu després d'impostos de 7.794,25 euros, després d'haver amortitzat 1.277,79 euros. El volum de dipòsit de la Secció de Crèdit ascendia, a 31-12-2003, a 3,25 milions d'euros dels que la cooperativa havia utilitzat un 24,24% de promig per financiar operacions comercials de circulant.

estiu

S'ha de destacar també la participació de La Cooperativa amb les cooperatives de segon grau, de la qual es sòcia, Transalfals a la que aportem 5.197 tones al 12% d'humitat d'alfals amb 389,35 hectàrees, Actel amb 7.143 tones de fruita de les que 6.052 tones són de poma, 1.064 tones són de pera i 27 tones de préssec, Cotecna a la que comprem els correctors i diferents matèries primes per la fabricació de pinsos, sent la nostra participació de l'orde del 4,97% i per últim Comercial del Bestiar, cooperativa de segon grau recentment creada, conjuntament amb les cooperatives de Linyola, Coperal de Santa Coloma de Queralt i la Pirenaica de la Seu d'Urgell, per la comercialització de vedells de carn certificada i amb marca pròpia.

Això seria a grans trets el resum de l'exercici 2003 on es podria ressaltar el correcte funcionament dels diferents apartats de la cooperativa i el canvi positiu experimentat per la Secció de Crèdit com a conseqüència de la bona rendibilitat dels mercats financers.

També s'ha de destacar com a molt important l'intervenció del President de La Cooperativa, elSr. Joan Segarra, on va explicar als socis dos projectes molt importants pel futur de La Cooperativa. Un seria la fusió amb la Cooperativa de Castellserà per guanyar volum i optimitzar costos i l'altre seria la construcció de una nova fabrica de pinsos conjuntament amb la cooperativa de Linyola amb tecnologia actual i que s'ubicaria a algun lloc que s'està estudiant, però que en qualsevol cas estaria fora del casc urbà de les poblacions amb el que s'evitarien les molèsties que ocasionen aquest tipus d'instal·lacions i reduiria els riscos financers que una inversió d'aquest tipus comporta al fer-ho de manera conjunta.

Per acabar voldríem agrair a tots els socis la participació a les activitats de la Cooperativa, lo qual és la millor garantia del bon funcionament de la mateixa.

FISCAL • COMPTABLE LABORAL • ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670

ASSESSORIA Núm. 97

Fax 973 570 090 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Pàgina 17

cultura ALMENARA POÈTICA NOVAMENT Tres nous poemes tres a l'entron de la Serrra d'Almenara: el primer de Ventura Llovet; el segon, de Domènec de Bellmunt, i el tercer, de collita pròpia. Els dos primers poemes són anteriors a 1984, amb el Pilar d'Almenara encara per restaurar (recordo que el Pilar presenta al seva imatge actual des de l'estiu de 1988, és a dir, en el present període democràtic).

Clavat com una fita Clavat com una fita en el llom gepic d'una serra sense abric, un gegant desventrat aixeca el dit; rau estàtic al llindar del partió toca el cel i mira fix a l'horitzó. És com un far fantasmagòric engolit pel silenci nu d'un coster rostat, i fermat com un esclau

és mossegat pel drac del temps i esgarrapat per l'urpa de tots els vents.

Noble cavaller de vetusta pedra ferm soldat que no desertes de l'obaga soledat, pàgina de la història saba del terrer, refugi de l'ocell que viu el teu alè i dorm en la teva pell.

en la rodera del destí que t'aferres entre timons i coscolls i en la llegenda dels valents ets fill de savis o de folls.

Mes jo, humil servidor inclino el cap i estenc la mà m'espurnegen els ulls no vull somiar, i amb un crit com l'espinguet d'un clarí d'albada deixo escrit queja des d'ara tens un altre amic Pilar d'Almenara.

Sentinella permanent

Poema d'estil Tombes Flamejants de Ventura Gassol Mires el cel des de la Serra mires planes i valls a l'horitzó ets patrimoni de la nostra terra i fiques glòria al teu blassó.

Has vetllat sempre amb l'exemplar fermesa pels pagesos fidels del nostre urgell, ets i has estat com una llàntia encesa i que encara brilla ara com l'or vell.

Però estàs ferit d'un esvoranc que crema i posa a prova avui ta fortalesa i et cal de pressa una salvació suprema que un mestre d'obra et torni la salut.

Almenara flash A Guillem Viladot Almenara first Almenara cloth Almenara fire.

Almenara bike Almenara world Almenara crash.

Gounlou!

(Dóndena.)

(J.B., 1999) Urgellenc que ara em sents siguis sensible a la veu angoixosa del pilar i entre tots, ben units farem posible que d'urgència se'l pugui restaurar.

Pàgina 18

Joan Borda

pàgina del soci I monanem A PORTUGAL EN BICICLETA (IV) 11-04-03: LISBOASALVATIERRA DE MAGOS-CHAMUSCA (115 KM) Avui el primer que he de fer és f e c i l i t a r - m e per l'aniversari dels meus 58 anys. Que duri. Després he mirat per la finestrs de la pensió per veure el temps que feia; no podia ser pitjor.

En aquells moments plovia a bots i barrals, però s'havia de continuar fes el temps que Vilafranca de Xira, pont sobre el riu Tajo. fes. Tenia una setmana per arribar a abans, principalment agrícola, tot són Salamanca, lloc on tenia que trobar- vinyes i hortalisses, on predominen me amb la Rosa Mari, l'Avelin i el les poblacions petites amb una mica Ramon. d'indústria, molt semblant a la del Pla d'Urgell.

Tranquilament vaig preparar-ho tot i a mig matí em disposava a sortir de Avui que el terreny era favorable, ho Lisboa, aprofitant que havia deixat de aprofito per fer el màxim de ploure. Sortir de la capital no em va quilòmetres. Així, si un dia plou o fa comportar gaires mals de caps, a mal temps tot això que tindré guanyat. l'arribar a Vila Franca, a uns 30 Com que sóc a la ruta del vi ho he quilòmetres ja havia deixat tota la aprofitat per comprar a la primera perifèria de Lisboa. A mig camí va cooperativa que he vist, la de Benfica fotre un fort ruixat, però me'n vaig del Tejo, una botella de vi per celebrar sortir força bé al refugiar-me sota el meu aniversari. A la meva salut. parada dels autobusos.

12-04-03: CHAMUSCA-ROSSIODesprés de Porto Alto, deixar la GAVIAO (65 KM) carretera n° 10 i enfilar-me per una Després de dormir sota la parada comarcal, em pensava que no trobaria d'autobusos de Chamusca, he reprès gaire trànsit, però déu n'hi do. En la marxa amb el temps força aquesta població comença la ruta del ennuvolat. A mig matí, com era vi de Ribatejo. Això va bé.

El terreny és molt pla, amb força aigua, una zona agrícola molt bona. Estic a la ribera del riu Tajo, el cultiu que hi predomina és l'arròs.

Després de dinar estic fent el cafè de rigor en un cafetonet de la població de Salvatierra de Magos. El temps continua ennuvolat però de moment no plou. Per la tarda he continuat la rata per una zona com he dit

d'esperar, la pluja ha fet acte de presència, sort que a uns quants metres de la carretera hi havia una estació de tren que m'ha de servir d'aixopluc del mal temps.

Veient que el temps segons les previsions amenaçava de pluja pels dies següents, he preguntat al de l'estació cap on anaven els trens i em diu que entre d'altres, cap a Castelo Branco i Guarda. Si en un parell de dies els temps no cambia, potser hauré d'agafar-lo.

Durant tres hores que va durar la pluja, vaig estar a l'estació de tren, juntament amb el cap que estava tancat a la seva oficina, un taxista avorrit que esperava posibles clients per portar-los al poble, el boig del poble que anava vestit amb unes bermudes de color groc canari, cinturó de color vermell, unes botes de dona altes fins el genoll de color blanc, mangala a la mà i una melena i barba de dos pams. Tota l'estona anava amunt i avall repetint sempre les mateixes paraules com si conversés amb una altra persona. De tant en tant, es dirigia cap a mi dient-me que li agradava molt el mocador de color vermell que portava al cap. Quin panorama, ni tret d'una pel·lícula del Fellini!

Però el mal temps no escampava. Després de menjar un parell d'ous ferrats a un bar de vora de l'estació, en un moment que havia parat de ploure, i sense enconmanar-me a ningú, pujo al damunt de la bici i endavant. Sort que cada dos o tres quilòmetres hi havia a la vora de la carretera unes petites parades d'autobusos que em van servir de refugi

Parada d'autobus.

Núm. 97

Pàgina 19

pàgina del soci I monanem en cas de pluja. Parant i engegant cada dos per tres, he pogut fer 65 quilòmetres fins a Gaviao. Els últims 5 quilòmetres han estat bastant durets; això és tot ple de muntanyes no massa altes, però sempre tirant amunt. Hi ha uns grans boscos d'eucaliptus.

Això de dormir cada dia al ras es fa bastant pesat, és el que trobo més emprenyador, buscar un lloc per dormir.

El menjar, que compro a les botigues, i el foter-li al pedal és el que porto millor. Però bé, així ha de ser. Avui no sé on dormiré, ja ni m'ho plantejo, alguna cosa o altra sortirà. Em fa la sensació que fa molt temps que sóc fora de casa i en canvi, els dies passen volant, sembla una contradicció, això. En fi...

A TRULLOLS ÒPTIQUES tenim totes les novetats d'ulleres de sol del 2004.

Amb els dissenyadors que marquen la tendència més actual i les millors marques GUCCI, RAY-BAN, ARMAND BASI, ARNETTE, ADOLFO DOMÍNGUEZ, VOGART, ETC...

Ulleres esportives amb pantalla, actuals i elegants.

Colors suaus, amirallats, degradeés, fashions, divertits.

Promoció SOL MONTURA + VIDRES GRADUATS

només 6 0 €

TRULI

r

ÒPTIQUES PI. Sta. Anna, 3 (costat Casal) Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA Av. de Catalunya, 42 Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA N

Pàgina 20

13-04-03: GAVIAO-VILA VELHA DE RODAOCASTELO BRANCO (78 KM) Com que vaig força bé de temps, he sortit de Gaviao als voltants de les deu del matí. El dia es presenta bastant malament en quan a temps. Amenaça pluja i fa un vent molt fort. Els primers trenta quilòmetres fins a Nisa el vent bufa de costat, sort que hi havia boscos d'eucaliptus i em tapaven una mica. Avui tinc previst arribar fins a Castelló Branco, ja veurem si el temps ho permet. Abans d'arribar al poble, s'ha posat a ploure i m'he mullat una mica. Aprofitaré per comprar el menjar del dia d'avui; els diumenges, les botigues estan obertes.

Estic al bar del poble i a fora continua plovent. Paciència.

L'última setmana es presenta igual que la primera pel que fa al temps, dolent a matar. Una cosa que volia comentar fa dies, és que aquí a Portugal hi ha una gran afició a plegar i menjar caragols i caragolines. Vaja, com nosaltres; però aquí els fan més aviat a la cassola. Ara estic al nord de la comarca d'Alentejo, la més gran de Portugal; Castelo Branco pertany a la Beira Baixa. Les hores es fan llargues esperant que passi la pluja; tot i que el bar on estic és molt acollidor, amb unes grans finestres que donen a la plaça del poble. És diumenge de Rams.

Hi ha molta costum entre els homes portuguesos que al saludar-se es donin la mà; ara mateix acaba d'entrar al bar el qui m'imagino deu ser un cacic "important" del poble perquè a més de saludar-lo i deixar-li un lloc preferent a la taula, tots, al moment de donar-li l'altra mà s'alçaven la gorra amb l'altra, cosa que no he vist que es faci amb ningú més. Continua plovent, si no para de ploure hauré de fer un entrepà aquí al bar. Finalment, i després d'haver-me menjat l'entrepà, ha parat de ploure i sense pensar-ho dues vegades em poso en marxa, a veure si arribo a Castelo Branco. Cada cinc o sis quilòmetres he d'anar parant per la pluja, sort que els

pàgina del soci I monanem pobles són a prop els uns amb els altres, i a més hi ha les barraquetes de les parades dels autobusos. A l'arribar al poble de Vila Velha de Rodao deixo el riu Tejo que m'ha acompanyar des de fa tres dies que vaig sortir de Lisboa. I així, d'aquesta manera, arribo a Castelo Branco, i quina desil·lusió tot el viatge imaginant-me un castell blanc a dalt de la muntanya, i l'únic que veig és blocs de pisos molt alts de color blanc.

Amb tot això i cansat de tanta pluja, fred ,vent i moll que anava, al primer residència que veig, m'hi apunto. Així doncs, dutxa , sopar i a dormir.

fotografies a un pont romà i al monument a l'inmigrant, que segons un veí del poble, amb qui vaig petar la xerrada força estona, em va dir que als anys 60 mig poble va emigrar cap a França, també em va dir que un bon lloc per passar la nit era el camp de futbol. També que aquest mal temps duraria tota la Setmana Santa (cosa que va endevinar), que la zona agrícol de Ribatejo era la més rica de Portugal; de l'Alentejo em va dir "sis mesos d'hivern i sis d'infern", que de Catalunya conexia la Vall d'Aran i Andorra d'un viatge que va fer a Lourdes. Mig en castellà i mig en

14-04-03: CASTELO BRANCOPENAMACOR-ME1MOA (66 KM) I un dia més amb pluja; quatre dies sense veure el sol. Ahir se'm va trencar un raig de la roda i el més sorprenent és que ni em vaig emprenyar. Curiós, no?

Més o menys tot continua com aquests últims dies: uns quants quilòmetres, pluja, paradeta, uns quants quilòmetres, pluja, paradeta, i així tot el dia. He trucat a casa per a veure si hi havia alguna novetat: tot segueix igual. Acabo d'arribar al poble de Penamacor on he aprofitat per dinar a la plaça del poble, fins que la pluja m'ha fotut fora. Hi ha unes vistes molt maques de les montanyes de Las Hurdes (Extremadura). Estic a uns 15 quilòmetres de la frontera amb Espanya, per Valverde del Fresno, però m'han dit que no hi passi ja que la carretera és molt dolenta; els faré cas. Entraré uns quilòmetres més al nord per la Albergueria de Araganan.

Durant aquests últims dies he tingut a la meva esquerra la Serra Da Estrela.

En principi, volia passar per aquesta, però en vista de les previsions del temps que hi havia, vaig desistir. L'he endevinat. Després d'arribar amb penes i treballs al poble de Meimoa, he dit prou per avui, estic del pluja fins al capdamunt. He fet unes quantes

Núm. 97

Monument a l'emigrant, Meimoa.

portuguès, vam tenir una conversa força llarga i enriquidora. Avui amb tanta pluja s'ha mullat el sac de dormir, ja veurem com passaré la nit. Al cafetonet on estic escrivint aquestes notes tenen la calefacció engegada, és d'agrair. Demà si el temps no acompanya, faré tot el posible per arribar a Ciudad Rodrigo (Espanya) 15-04-03: VILABOA-ALDEIADA PONTE- CIUDAD RODRIGO (ESPANYA) (91 KM) Aquesta nit he dormit als vestuaris del camp de futbol i estava bastant

bé. La persona amb qui vaig parlar ahir també em va dir que normalment no plovia tant, però que feia un any que hi plovia més del normal, especialment des del mes de setembre passat. A veure si s'aclareix una mica el temps i puc fer us quants quilòmetres, tot i que aquest matí estava força ennuvolat. A mig matí tot va canviar, si no radicalment, bastant. En només cent metres, en pic vaig coronar la Serra de Malcata, entre Santo Estevao i Sabugal i passar de la conca del Tejo al Douro, s'ha acabat de moment amb la pluja, els boscos, l'aigua per tot arreu, els tarongers i arbres fruiters, les construccions de de cases diferents ( hi predomina la pedra de granit), el campanar de les esglésies, les carreteres bastant més dolentes, el vent és molt més gelat (crec que estic per sobre dels 1.000 m), en fi, un canvi de paisatge bastant fort i sobtat. Estic seguint la carretera per la vora del riu Coa, el que continua igual són els pobles: igual de petits i tocar a tocar, amb les paradetes d'autobusos i caferets.

A primera hora de la tarda he arribat a Aldeia Da Ponte, l'últim poble de Portugal abans d'entrar a Espanya per La Albergueria De Araganan, fa estrany que dos poblets tan iguals, només separats per dos quilòmetres pertanyin a dos països diferents. Em fa una mica de cosa haver de deixar Portugal, doncs durant aquests dies ha estat una experiència força agradable i enriquidora. Tot és entrar a Espanya i començar a sortir el sol, això sí, tímidament. Anant fent, he arribat sense donar-me'n compte a Ciudad Rodrigo. A la vora del riu i tocant a les muralles de la població hi ha un càmping on hi passaré les dues nits properes, si la ciutat és del meu agrat.

16-04-03: CIUDAD RODRIGO (15 KM A PEU) Per fi el sol solet llueix amb força a la Plaça Major de Ciudad Rodrigo.

Pàgina 21

pàgina del soci I monanem

Poble típic de Serra de Malcata.

Després de visitar lè's muralles de la part vella amb tots els seus edificis i places històriques, m'he donat un petit descans prenent el sol a la terrassa d'un bar. Quin bo que dóna!

En una pastisseria he vist unes coques que s'en diuen "hornazas", que estan farcides de carn i embotits. Crec que serà el meu dinar d'avui. He comprat el diari per posar-me una mica al dia.

El "problema" d'aquesta ciutat és que tot està ple de bars i restaurants on predomina tot el referent al porc ibèric. És una gran temptació. Al final hauré de fer un vinet i les corresponents tapes. Per la tarda he acabat de recórrer tota la part vella i he presenciat una processó de Setmana Santa. Força espectacular. Demà hauré de trucar a la Rosa Mari perquè em digui el nom de l'hotel de Salamanca on ens hem de trobar. Demà si no hi ha res de nou, en lloc d'anar directe cap a Salamanca aniré cap al Nord a los Arribes, la terra Charra i després baixaré cap a Salamanca per Vitigudino, el poble del famós torero El Viti, crec. Faré uns quants quilòmetres més ja que no ve d'aquí.

17-04-03: CIUDAD RODRIGOS.FELICES DE LOS GALLEGOSVITIGUDINO-GOLPEJAS (125 KM) Amb un dia bastant bo, he sortit de Ciudad Rodrigo, direcció cap a una zona de deveses, plena de toros i vaques, i de tant en tant ramats de

Pàgina 22

c o r d e r s . La carretera fins a S. Felices de los Gallegos és molt dolenta; això si, no hi passa ningú.

mica cansat, a més aquesta tarda la ruta ha estat bastant avorrida, quasi 90 quilòmetres tot de rectes i planes amb la companyia de toros i vaques a banda i banda de la carretera. Això es va acabant. Ha estat bé.

A l'arribar al poble de S. Felices, que per cert, té un castell força bonic; a la plaça hi havia un venedor ambulant, que em va regalar tota la compra del dia.

Xerrant, xerrant em va dir que per aquesta zona hi havia uns paisatges molt bonics i em va recomanar Barruecopardo; igual m'hi arribo, el que passa és que això ja no dona per més, demà he d'estar a Salamanca.. A l'entrar al bar on estic escrivint aquestes notes, gairebé estava sol, i en un moment s'ha posat de gom a gom. Tothom prenia el seu Ribera i la corresponent tapa. Es paguen les rondes entre tots.

18-04-03: GOLPEJASALAMANCA (28 KM) TOTAL: 2.426 KM. Aquesta nit junt amb la de Troia és la que he dormit més bé, sota la parada d'autobusos. Deu ser perquè és l'última. A les vuit del matí m'he posat en marxa per fer els últims quilòmetres. Una vegada arribat a Salamanca, el primer que he fet és esmorzar xocolata amb xurros, què bons estaven calentets! Ara, a buscar l'hotel i esperar que arribin la Rosa Mari, l'Avelin i el Ramon i tornar amb ells cap a casa. S'ha acabat, després de 28 dies molt intensos i enriquidors. És curiós com un es busca la vida davant els problemes que sorgeixen cada dia. Les necessitats diàries canvien radicalment. A mesura que passen els dies tot el que t'és proper es va allunyant poc a poc. Soporto molt bé la soledat, cosa que no em ve de nou. Bé, hi haurà temps de fer conclusions personals d'aquest viatge.

A l'arribar a Lumbago, he fet parada i berenar; seguint la dita de "donde fueres haz lo que vieres", he pres un ribera i una tapa de bacallà, amb una llesca de pa per 0,85 € . Com aquí.

La gent del pais diuen que demà plourà, així que he decidit no anar més cap al nord, sinó que tiro directe cap a Salamanca, millor.

Ara només resta agrair la col·laboració a totes aquelles persones que han fet possible que aquest viatge sigui una realitat. A tot ells, gràcies. Fins la propera. Fi.

Fotent-li canya tota la tarda a la bici, FERRAN PANÉ • he pogut arribar quan ja es feia fosc a Golpejas a 23 quilòmetres de Salamanca. Si demà el temps és dolent tindré una mica més de marge ja que amb una mica més d'una hora hi arribaré. A aquestes alçades de la ruta fer 125 quilòmetres em maten. Estic una Ciudad Rodrigo, pont romà.

els contes de Vesparver

medi ambient

La ganga (Pterocles alchata) i la xurra (Pterocles orientalis)

Mascle de ganga (Pterocles alchata).

Mascle (esquerra) i femella (dreta) de xurra (Pterocles orientalis), bevent en una bassa.

La ganga i la xurra són els dos únics representats a Europa de la família dels pteròclids: ocells granívors adaptats a ambients semidesèrtics distribuïts majoritàriament per Àfrica.

La pràctica totalitat de la població europea es troba a la Península Ibèrica i, a Catalunya, els últims exemplars els trobem als secans lleidatans, concretament a la zona del Segrià i les Garrigues. Aquests últims exemplars de la població catalana, antany abundant, estan en greu perill d'extinció a causa de la transformació dels secans en regadiu i de la progressiva desaparició dels guarets a causa de la intensificació de l'agricultura.

Són ocells que, per la seva forma, poden recordar un colom o similar, però que, en vol, tenen les ales llargues i estretes. Són molt acolorits i el principal tret que permet diferenciar-les en vol (la majoria d'observacions es fan en vol, ja que és una espècie molt tímida que costa veure posada) és el color de l'abdomen, ja que la xurra el té totalment negre i la ganga blanc.

Donat que habiten zones molt seques i que tenen una dieta granívora que els aporta poca aigua, tenen gran dependència dels abeuradors, on es traslladen en petits grups o en parelles al matí i/o a la tarda per beure i també per recollir aigua, xopant les plomes del pit, que després duran als polls. És en aquests abeuradors on es poden fer les millors observacions d'aquestes dues espècies.

Nien en guarets i erms de baixa vegetació, ja que aquests ambients els ofereixen una gran diversitat de plantes d'on obtenir grans i una cobertura vegetals suficientment alta per amagar els nius (que es fan a terra), però alhora suficientment baixa com per detectar possibles depredadors.

Núm. 97

Així, en l'últim cens simultani de xurra realitzat des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) a principis d'aquest mes de juliol, s'ha constatat, un cop més, una progressiva regressió de l'espècie, cosa que fa palesa l'urgent necessitat de crear un model de gestió d'aquest hàbitat tan singular que són els secans per evitar que aquestes i altres espècies molt sensibles i en perill desapareguin definitivament. Entre les mesures a prendre, caldria garantir l'alternança de guarets i conreus i garantir també zones d'exclusió de regadiu suficientment àmplies com per assegurar la viabilitat d'aquestes i altres espècies. La possible creació del Parc Natural dels Secans, de la qual s'ha parlat últimament, podria posar fi a molts d'aquests problemes, ja que suposaria una figura de conservació i gestió, tan necessària en aquests moments.

A.S.

Pàgina 23

ATENEU POPULAR

ENTREVISTA A L'ANNA MARÍ ARDÈVOL: PRESIDENTA DE L'ATENEU a la junta i més tard com a presidenta...es diferent, tan en l'ambient general de l'Ateneu com en les activitats que hi feia.

LF: Quin és el repte al que ara s'enfronta l'Ateneu?

AM: El repte més important que ara té, penso, és buscar quelcom més que la permanència de l'anar fent i buscar entre tots/es, no només és una ocupació de la Junta, activitats i propostes que augmentin l'interès i la participació dels veïns/es de La Fuliola.

L'Anna Mari Ardèvol Ribó és la presidenta de l'Ateneu Popular des de l'any 1999Té 48 anys i treballa de mestra a l'escola de Barbens, a La Fulla hem cregut oportú de fer-li una estrevista en aquests moment tan important per l'Ateneu, la cel·lebració del seu 25è. Aniversari, ideal per fer una parada, un balanç i un desig de les perspectives de futur.

La Fulla: Quina és la valoració que es pot fer d'aquests 25 anys d'Ateneu?

Anna Mari: Fa vint-i-cinc anys hi va haver un canvi històric que va permetre sortir d'una llarga dictadura i en aquell moment hi havia una gran necessitat de fer coses.

Aquí a La Fuliola totes aquestes ganes es van vehicular a través de l'Ateneu i d'altres associacions arrel del 9è centenari de la fundació del poble Per tant, fa vint-i-cinc anys es van trobar una sèrie de gent amb unes inquietuds i moltes ganes, que es van agrupar per, tal com queda molt ben resumit en l'eslògan que es va utilitzar, treballar per L· cultura delpobh.

En els vint-i-cinc anys següents han passat moltes coses en aquests poble i l'Ateneu ha hagut de anar-se adaptant, a les verdes, a les molt verdes o a les madures, sempre fidel al seu eslògan treballar per la cultura del poble.

En el meu cas personal, quan he viscut més intensament l'Ateneu fou en l'època de colònies. Fou quan més vaig donar a l'Ateneu i quan més vaig rebre. Desprès de deixar les colònies i de tornar a entrar

Sabem que és una tasca difícil segurament degut als gran s canvis en que li ha tocat viure a la nostra societat de finals del segle XX i principis del XXI, una societat on l'oferta de propostes, d'activitats i d'informació arriba fins hi tot a saturar i a bloquejar, anys enrera l'Ateneu oferia propostes que no eren a l'abast de tothom, ara hi ha moltes propostes a fer a més a més de les que proposa l'Ateneu.

Cal continuar és clar, amb les propostes exitoses que tenim: Trobada de Colles del Caragol, Cultura a la Fresca.... i buscarne de novedoses i atractives.

A més a més, crec que seria molt important que a nivell municipal s'aconsseguís teixir una xarxa cultural de les diferents entitats del poble , ja que es rentabilitzarien esforços i tothom en sortirà beneficiat. L'Ateneu ja ha iniciat aquesta via amb els actes conjunts que organitza amb els Jubilats i l'Ampa de l'escola, iniciativa de la qual ens sentim molt orgullosos.

I, el meu gran repte personal com a presidenta , seria que es produís un canvi generacional, no només en l'assistència als actes sinó en el treball que fa la Junta.

La gent que es va moure fa 25 anys encara són els que encara tiren endavant les coses amb el perill de que potser ens hem arribat a creure imprescindibles i sense voler-ho no facilitar aquests canvi. M'agradaria molt finalitzar la meva etapa com a presidenta podent dir que s'ha materialitzat aquest relleu generacional.

LF: Precisament t'anava a preguntar que

durant els últims anys l'Ateneu ha viscut canvis com el canvi de local, però també un altre canvi gros ha estat el canvi de govern a l'Ajuntament, que fins ara mai havia donat cap mena de suport (a excepció d'una curta etapa a l'inici) a l'Ateneu. Com ho valores?

AM: Vam tenir la "sort" de que aquest canvi de govern es va produir en un moment podríem dir-ne , oportú, perquè havent de marxa de l'antic local vàrem comptat en la disponibilitat de poder utilitzar totes les dependències municipals per a poder realitzar les nostres activitats, cosa que no passava abans, sense aquesta col·laboració l'Ateneu en aquest moment ho hagués tingut molt més complicitat.

També comptem, amb aquest nou Ajuntament, amb una subvenció.

Un altre punt a remarcar en la relació amb l'Ajuntament és que les nostres activitats apareixen a l'Agenda Comarcal fet que ens dona una relevància que abans no podiem tenir. Em comentava una veïna de La Fuliola que li havien dit "Si que feu coses, ara, a La Fuliola" Havent de contestar, que les fèiem sempre el que passava és que no sortíem.

A l'Ateneu aquests canvi ens ha ajudat moltíssim i desitgem continuar comptant i col·laborant conjuntament.

LF: Quins són els actes commemoratius previstos?

AM: Els actes commemoratius s'aniran realitzant durant tot l'estiu, recordant, commemorant l'eufòria d'aquell estiu de l'any 79 que es va materialitzar, desprès de dies de treball, amb l'acta de fundació del 21 de juliol de l'any 1979.

L'acte específic de la celebració serà el sopar del dia 7 d'agost. Farem una "Gran festa", serà gran perquè celebrem 25 anys d'Ateneu , serà gran per compartir aquest esperit que ha mantingut viu a l'Ateneu al llarg d'aquests 25 anys, serà gran perquè els qui hi serem ens sentim grans i orgullosos de ser "ELS DE L'ATENEU" , com diuen alguns altres, serà gran per tot això no per cap altra cosa.

Esperem comptar amb la participació de socis/es i simpatitzants..

L'ATENEU DELS SOCIS Els que formem l'Ateneu tenim clar que la seva finalitat és que tot el poble gaudeixi de la cultura en totes les seves expressions, però també que això és posible gràcies al suport dels qui en són socis. Concebudes com un homenatge al soci de l'Ateneu en general, us hem preparat aquestes petites entrevistes a diferents perfils de socis (el més gran, el més petit, el qui també té 25 anys, el més nou i el que viu a fora ) per a que ens donin l'opinió des de la seva perspectiva sobre el fet de ser soci de l'Ateneu.

hi havia tot de juguets. (Acabem deduint que era el Fuliparc); també una vegada que es van pintar unes parets.

-Què hi posaries? Trobes a faltar activitats per els de la vostra edat?

Potser sí, hi posaria activitats que agraden més al jovent com que es fessin concerts al poble, discomòbil i altres coses d'aquest tipus.

EL SOCI QUE VIU FORA:

-Algun record especial?

En definitiva, tot el que faci referència a l'expressió d'idees, ja sigui a través de debats com a través de La Fulla. El que m'ha motivat molt és el debat, el parlar de les coses degut també al moment que vam viure.

EL SOCI MÉS RI ( 1 \ f

Enriqueta Bernaus Poch (soci núm. 80) Anna Roca Colell (soci núm. 446) L'Anna té 14 anys i ha estudiat 4rt d'ESO a l'Institut de Bellcaire.

-Per què ets sòcia de l'Ateneu i en quines activitats participeso t'agraden més?

Doncs en sóc sòcia per les activitats que es realitzen en general, i en particular, per diferents cursos que es fan com el teatre o bé la gimnàstica, també les excursions (com la de Fòrum), les sortides (la de la universitat de Cervera).

-Tens algun record especial de les activitat en què has participat?

Doncs el que m'agradava molt, encara que era molt petita, d'un parc que es va fer amb activitats per nens petits, on

per consolidar el seu espai i el que es dóna ara. En la primera etapa vaig participar en la mesura que podia en diferents debats, especialment en el tema feminista; i després hi ha La Fulla, que des del principi em va semblar interessant i vaig participar deseguida escrivint articles per "Nosaltres les dones". A l'actualitat ja m'agafa una mica més d'esquitllada i vaig participant en activitats a l'estiu sobretot: Cultura a la Fresca, Trobada de colles del caragol,...

A part de ser sòcia des de la funcació de l'Ateneu, l'Enriqueta ha viscut (i encara hi viu) tots aquests anys a Barcelona i treballa com a professora de l'Escola Universitària d'Infermeria de la Vall d'Hebron. Té 57 anys.

-Perquè et vas fer sòcia de l'Ateneu?

Jo vaig viure amb molta il·lusió el que és el naixament democràtic, el guany de llibertats després de la mort d'en Franco llavors, qualsevol iniciativa que signifiques donar vida i estimular tant a La Fuliola com en el barri de Barcelona on jo vivia, ho recolzava ni que sigui econòmicament.

-Quines són les activitats que l'agraden més o bé hi participes més?

S'ha de diferenciar dos moments a l'Ateneu: els inicis, on havia un interès

-Hi trobes a faltar alguna cosa?

L'Ateneu avui té un molt bon espai cultural i lúdic consolidat, potser hi trobo a faltar l'espai de reflexió que hi havia abans d'anar més enllà del que es té. Penso que des del punt de vista social i polític s'ha quedat estancat, com si ja en tingués prou amb el que hi ha, tant general com local. L'Ateneu podria tenir un espai de reflexió a l'hora de repensar com volem que sigui el nostre poble.

Hi trobo a faltar aquell punt de transgressió i alternau que ni havia al principi.

-Estant a fora, com te n'assabentes de les activitats?

La família és la principal via de comunicació.

-Com valoraries que et poguessis informar a través d'una web o per mail de les activitats?

Penso que les webs són una bona fórmula, per l'accessibilitat des de qualsevol lloc i moment; també el correu electrònic és una bona formula.

J& EL SOCI MÉS JOVE:

Marta Bros Martínez (soci núm. 408) La Marta té 10 anys i ha cursat 5è de primària.

-Quines són les activitats en les que participes?

Bàsicament faig el curs de teatre -A part del teatre, hi ha d'altres activitats que t'agraden?

Sí, les excursions que es fan, el cinema a la fresca també.

-Què hi trobes a faltar?

M'agradaria que fessin en general més coses pels nens i també excursions com ara a Barcelona i que fessin més cursos i tallers, com per exemple de fang.

Aquest últim any també he trobat a faltar les caramelles.

EL SOCI MÉS GRAN

-Per què et vas fer soci de l'Ateneu?

Quan?

Em vaig fer soci el primer any de la seva fundació, per que a la Fuliola ja havia existit abans de la guerra un Ateneu Popular on anàvem hi havia una biblioteca, anàvem a ballar i a aprendre esperanto entre moltes d'altres coses.

-Quines son les activitats que t'agraden o t'agradaven més ?

M'han agradat totes en les que he participat. Però tinc preferència per les que es realitzen al voltant d'una taula ben parada.

-Algun moment/record especial d'aquests 25 anys ?

Tinc bons records de les sortides amb bicicleta.

-Què t'agradaria que fes l'Ateneu ?

M'agradaria que es fessin més activitats al voltant d'una taula. Sempre el menjar provoca tertúlies que fomenten la cordialitat.

-Recordes la primera activitat que hi vas fer?

No -Voldries activitats per a la teva edat?

Quines?

Ja no tinc edat per fer activitats. Però puc fer d'espectador i de comensal.

EL SOCI DE 25 ANYS:

-Per què et vas fer soci de l'Ateneu?

Quan ?

Ens vàrem fer socis de FAteneu el primer any crec al 1979, El perquè, doncs perquè és una entitat per fer activitats al poble, etc.

-Quines són les activitats que t'agraden o t'agradaven més?

Les activitats que m'agraden/daven més és les colònies i la travessa (a part d'anar a veure les obres que fan del teatre, etc.)

-Algun moment/record especial d'aquests 25 anys ?

Record molt especial doncs les colònies, crec que tota la vida el tindré aquest record, ja que ens ho passàvem molt bé, vàrem conèixer molta gent, etc. És un record inoblidable per mi. ídem la travessa, encara que només hi vaig poder anar dos anys.

-Què t'agradaria que fes l'Ateneu ?

Doncs en aquests moments no ho sé.

Però crec que seria bo que fes activitats que la gent jove hi pogués participar (ja que els nens/nenes de 12 anys més o menys, no tenen cap al·licient a la Fuliola, ja que no hi ha cap activitat per poder fer sense marxar del poble).

-Recordes la primera activitat que hi vas fer?

La primera activitat crec que vàrem ser les famoses colònies a Erill la Vall.

-Voldries activitats per a la teva edat?

Quines?

Per la meva edat també podria estar bé una activitat que d'altra, per exemple fer sortides els caps de setmana (no cal els dos dies, ja que hi ha gent que no pot), fer sopars amb la gent que vàrem anar de colònies, etc. No ho se, es podrien fer mil coses.

Francesc Ricart Grafíó (soci núm. 86)

Marta Pané Bello (Soci núm. 400)