La Fulla 106

LA FULIOLA i BOLDÚ ABRIL 2007

NÚMERO PREU: 3 E

La Fuliola i Boldú de nou...

106

sumari

32 pàgines LA FULLA PELS NENS

PORTADA

- Entrevista: el forner "Cal Boneu"

ACTUALITAT

- Teatre - Carnaval 2007 pàg. 19 CULTURA

- LLCCC'07 pàg. 20 + DE 20 ANYS DE LA FULLA

- 30 de gener: Dia de la Pau pàg. 12 a 13

- Història del que fou un ateneu pàg. 21 a 22 BIOGRAFIES VISCUDES

PÀGINA DE LES ENTITATS

- Jesús de Natzaret pàg. 23 a 26 - El nou local social de l'Ateneu pàg. 1

ELS CONTES DE L'ESPARVER

- Els ratpenats del nostre entorn (II)

EDITORIAL

- ...Es torna a decidir - Pròleg

LA LLUFA

pàg. 3 - Àgates 2007 - Com una taca d'oli

TRIBUNA

- Eleccions: oportunitat renovada - Els brots de l'arbre - La naturaleza humana y las patologias mentales (sociales) ELS VIATGES DEL SOCI

- De Cornellà a Nordkapp

- Primera residència sostenible del país, al nostre poble! pàg. 14 - Xerrada multitudinària de dones l'Ateneu PÀGINA DE L'ATENEU - Confon la panxa del seu home per un terreno urbanitzable - Excursió per l'entorn: Castellserà pàg. i la4ven a 7 per fer pisos - Cursa del pavo - Diada de sant Esteve RACÓ DE POESIA - Excursió a Verdú i Guimerà - Assemblea - Principis - Nadal a l'Ateneu pàg. 8 a 11 pàg. 32 - Diada de la dona treballadora - Excursió a la Guàrdia d'Urgell pàg. 14 a 18

Número 106 Abril 2007 Època segona - Any XXV Premi Humbert Torres 1990 Redacció i Administració: Pl. Ajuntament, s/n 25332 LA FULIOLA (Urgell) a/e: lafulla@premsacomarcal.cat

( )ACPC Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Amb la col·laboració de:

Impressió: Impre Art Dipòsit Legal: L-524-1982 Tiratge: 400 exemplars

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Edita: Directora: Redactors:

Eva Pané Vidal Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls

Han col·laborat en aquest número: Ramon Utgés Vila Jordi Escolà Arnau Sebé Pedrós Fundació Pública de la Diputació de Lleida Mila AMAR la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.

La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Pàgina 2

INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

editorial ...ES TORNA A DECIDIR El proper 27 de maig tornen a ser aquí les eleccions municipals. Hem posat a la portada una perspectiva de La Fuliola i Boldú per a que es vegi la situació amb la distància suficient per tal de fer-ne un anàlisi objectiu.

En primer lloc, recordar la importància d'aquest esdeveniment, doncs són les eleccions que ens toquen més de prop, on les conseqüències de l'acte d'anar a votar es més palpable. És per això que cal anar votar amb coneixement de causa, que vol dir amb una reflexió prèvia i lliure, sense que ningú decideixi per tu (seria l'ideal, encara que un pugui renunciar a aquesta capacitat de decisió pròpia, també un es lliure per a fer inclús això).

En segon lloc, des de La Fulla i l'Ateneu ens interessa fer arribar als propers elegits per a portar les regnes del poble durant els propers quatre anys que preguin les nostres activitats (moltes i diverses) com una mostra seriosa les pretensions de l'entitat, la dinamització cultural i social del nostre poble. És un concepte intangible però les conseqüències, com abans, com perfectament palpables i materials, doncs millora el nostre benestar com a persones. Tornem a dir, com abans, que un hi pot renunciar, i serà lícit, però podem atrevirnos a afirmar que seria molt insensat.

Així doncs, la Fuliola i Boldú es tornen a decidir, els seus habitants de nou tornen a decidir, només es demana que cadascú ho faci d'acord amb la seva pròpia consciència i sobretot, responsabilitat.

Comentaris a: lafulla@premsacomarcal.com

PRÒLEG per Mila Psicopatologia del mestre. En la figura del mestre, en qualsevol dels graons acadèmics i en qualsevol de les formes que sol prendre de manera no acadèmica, cal observar-hi, abans que altra cosa, una afecció psicopatològica segura.

No tothom vol o fa de mestre.

La visió que en té la societat és ambigua: no sap què pensar-ne exactament. D'aquí que les pel·lícules i novel·les que han atacat aquesta figura són poques i dolentes totes malgrat la bona voluntat. La visió corrent es resumeix: un mestre és un desgraciat, però necessari. La població sempre respectarà més un contrabandista afortunat i fins i tot el mossèn, no tan com a mossèn individual, ans com a pertanyent a un gang poderós. Els alumnes també ho consideren així.

Els casos d'abús d'infants entre els mestres sempre es produirà, car és l'únic que tenen els mestres per tal de rescabalar-se o treure un profit de la situació. Un mestre d'entrada, és un malalt. Que la seva carrera transcorri sense massa incidents depèn de mil factors. Aquesta patologia afecta tant als que fan de mestres com a molts que no en fan, però fan com si ho fossin. És més fort que ells.

Miquel Bauçà, “El canvi”, 1998

Núm. 106

Pàgina 3

tribuna ELECCIONS: OPORTUNITAT RENOVADA Sortim al diari. La premsa es fa ressò d'una crua realitat.

teníem superàvit a caixa. A quina caixa? Devia ser la

No hi ha diners per posar en marxa la Residència. Mes

caixa de les sabates ! Unes quantes mentides més...

ben dit, es deuen prop de 100 milions de pessetes al constructor. Al banc que va finançar el projecte no s'hi

Ara toca preparar les eleccions. Qualsevol dia voldrà

pot anar a demanar mes diners. Entre altres raons perquè

inaugurar una Residència fantasma, que no pot usar

el nostre manaire no es posa al telèfon quan el banc el

ningú per culpa del nostre Alcalde. Quina manera de

truca. S'amaga darrera el mostrador, hi fa posar un altre

fer malbé les inversions i no acomplir els compromisos!

al telèfon i dona una excusa qualsevol.

En tot cas, l'edifici esta fet i no és gràcies precisament a ell, que ni tant sols sap com acabar-lo... Tornarem a

No només ho fa amb el banc, també amb la gent que va

sortir al diari. Segur que sí ! Potser la noticia serà que

a la Casa Gran per diferents assumptes, als quals els

no es presenta a les eleccions. Això si que fora bo,

retarda permisos d'obres o els hi atura les mateixes sense

sobretot pel nostre poble, al qual en els dos darrers anys

cap explicació. També retarda tot el que pot els certificats

ha fet endarrerir, sense cap inversió ni millora.

d'empadronament, i fins i tot nega l'ús de locals per activitats culturals i lúdiques. Mentrestant la Residència

Però també podria tornar-se a presentar i a veure qui el

tancada i florint-se perquè ni es capaç d'obrir les finestres

vota ? De currículum no n'hi falta... Quina desgràcia !...

per que es ventili.

Dos anys perduts, sense cap obra important feta. Quina manera de malversar el temps, sense fer res per trobar

Sortim al diari perquè no tenim diners, tot i que “aviat

solucions a les necessitats que el poble i els seus veïns

en tindrem i acabarem la Residència”. Així ho diu l'Anton

tenen. Ben segur que tornarem a ser notícia! Tot i que

en veu baixa, però no al diari, si no que ho explica a tot

el mal ja esta fet, es temps d'altres opcions i persones

aquell que encara se'l vol escoltar. Com creure's el que

que recuperin una altra manera de fer i aportin noves

diu un personatge que no té paraula !. A la Sessió de

il·lusions i més serietat en les coses en la vida pública

finals de 2006 va dir que aviat reuniria el Patronat per

municipal.

parlar de l'obertura de la Residència i ja han passat 4 mesos i res de res. A la Residència hi manca tot el

Persones i alternatives que afrontin els reptes que La

mobiliari, el gas, els carrers estant per fer i ni tant sols

Fuliola té pel davant, com a població, com a societat,

ha estat capaç de posar-hi la llum. Quin “llumero” que

en la seva manera de viure i de conviure... Ens queda

tenim ?

tenir clar el que els veïns i veïnes volem i som capaços de fer i exigir. I tenir ben clar el paper que tots plegats

Això si, tergiversar els números i els comptes ho sap fer

hem fet i ara ens tocarà de fer.

bé. A l'estat de comptes de 2005, que ens els presenta al gener de 2007 ( un any desprès ¡) ens diu que a finals

En democràcia, per sort, cada quatre anys pots renovar

de desembre 2005 teníem superàvit i diners a la caixa.

la confiança o fer fora els que l'han traït. Es temps de

En aquell temps també sortíem als diaris, i la notícia era

canvis, ens mereixem una altra gestió i la nostra

que l'Ajuntament no podia pagar els sous dels treballadors.

oportunitat ens arriba aquest final de maig.

Gairebé va estar 3 mesos a poder pagar amb regularitat els salaris. I ara als Comptes d'aquell any ens diu que

Pàgina 4

JORDI ESCOLA

tribuna ELS BROTS DE L'ARBRE (Adaptació del conte Los retoños del ombú) Dedicat especialment a tots els polítics que han de formar part del nostre Ajuntament i a tots els electors, perquè valorin, acceptin i tinguin amb compte la gran riquesa de ser diferents.

Era un poble molt petit.

Tant petit que no figurava ni al mapa, era tant petit que només tenia una plaça petiteta, i a l'única plaça, un únic arbre.

Però la gent estimava el poble, estimava la plaça i estimava el seu arbre, un gran arbre que era just al mig de la plaça. L'arbre era el centre de la vida del poble: totes les tardes, després del treball, els homes i les dones del poble es trobaven a la plaça, nets pentinats i vestits per donar un parell de tombs al voltant de l'arbre. Durant anys, els joves, els pares dels joves i els pares dels pares dels joves, s'havien trobat diàriament sota l'arbre. S'hi feien negocis, es prenien decisions, s'hi concretaven bodes, s'hi recordaven als morts, durant anys i anys.

Un dia, alguna cosa diferent i meravellosa va començar a passar: a una arrel lateral, hi havia brotat una rameta verda amb dos úniques fulletes. Era un lluc, el primer brot que l'arbre havia donat des de que se'l coneixia.

Després de la commoció, es va crear una comissió que va organitzar una festa per celebrar l'esdeveniment. Els organitzadors van tenir una sorpresa, tot el poble no va anar a la festa. N'hi havia que deien que el brot portaria complicacions. El cas és que uns dies desprès d'aparèixer

Núm. 106

brot, en va començar a brotar un altre. I un mes després, més d'una vintena de rametes verdes havien apuntat des de les grises arrels de l'arbre.

L'avís el va donar l'agutzil. Alguna cosa li passava al vell arbre. Les fulles estaven més grogues i queien amb facilitat. L'escorça del tronc, s'havia tornat resseca i trencadissa. L'agutzil va diagnosticar: L'arbre està malalt!

I potser.... es morirà.

Aquella tarda va començar la discussió. Alguns van començar a dir que tot era culpa dels brots. Els seus arguments eren ben concrets: Tot anava bé abans de que apareguessin. Els defensors dels brots deien que una cosa no tenia res a veure amb l'altra i que els brots asseguraven el futur si alguna cosa li passes a l'arbre.

Plantejades les posicions, es van formar dos grups clarament oposats. Uns proposaven que s'havia de defensar al vell arbre i els altres que s'havia de defensar sobretot els brots.

Sense saber com, la discussió es va tornar cada vegada més acalorada i els dos grups cada vegada tenien postures més distanciades. Al arribar la nit, van acordar fer una reunió de veïns per veure si trobaven la solució.

Pàgina 5

tribuna Però l'endemà, els ànims no s'havien calmat gens. Els Defensors de l'Arbre, com van començar a anomenarse, van dir que tenien la solució del problema. Els brots treien la força al vell arbre i actuaven com paràsits de l'arbre. Per tant, tenien que destruir els brots. El segon grup s'havien batejat com Els Defensors de la Vida, van escoltar la solució molt esverats, doncs ells també s'havien reunit per trobar-hi el remei. El seu era tallar l'arbre.

Perquè l'arbre ja havia complert els seu cicle. L'únic que feia era prendre el sol i l'aigua als recent nascuts. A més, era inútil defensar a l'arbre, perquè de totes maneres, el vell arbre estava pràcticament mort.

l'Església, les mirades dels dos bàndols van seguir la figura del vell capellà, que caminava amb dificultat, ajudat d'un bastó.

La discussió va anar pujant de to i va acabar amb una gran baralla, no hi van faltar crits, insults i cops. La força pública no va tenir cap més remei que intervenir, els va fer marxar a tots cap a casa.

Imbècils! Us anomeneu a vosaltres mateixos Defensors de l'Arbre, Defensors de la Vida... Defensors? Sou incapaços de defensar res, perquè la vostra única intenció és fer mal a aquells que pensen de manera diferent. No us adoneu del vostre error i tan els uns com els altres esteu equivocats. L'Arbre no és una pedra. Es un ser viu i, com a tal, te un cicle vital. Aquest cicle inclou donar vida als que continuaran la seva missió. És a dir: preparar als brots per fer nous arbres. Però els brots, no només són brots. No poden viure si l'arbre mor, i la vida de l'arbre no tindria sentit si no fos capaç de convertir-se en una vida nova.

Els Defensors de l'Arbre es van reunir aquella nit i van decidir que la situació era desesperada. Havien d'actuar, tallarien els brots i s'hauria acabat la historia. Molt contens va anar cap a la plaça, però quan eren prop de l'arbre, van veure als Defensors de la Vida, que es preparaven per tallar l'arbre.

Aquesta vegada l'esbatussada va ser fenomenal. Va haver hi baixes de totes bandes. Brots trencat, rames esquinçades, cames i braços desllorigats, ulls de vellut, n'hi va haver que els van tenir d'hospitalitzar. Fins hi tot van sortir al diari.

La resta del poble tampoc estava bé, la situació s'havia tornat insostenible, cada grup per aconseguir més suport, havia polititzat la situació i obligava a la resta dels habitants a prendre partit. Qui defensava a l'arbre, era enemic dels Defensors de la Vida, i qui defensava als brots havia d'odiar a mort als Defensors de l'Arbre.

Devia tenir més cent anys, havia fundat aquell poble en la seva joventut, havia planificat els seus carrers, sortejat les terres, dictat les lleis i per suposat, havia plantat l'arbre. Era respectat per tots, la seva paraula conservava la lucidesa que l'havia acompanyat tota la vida, ara més que mai esperaven el seu veredicte.

Després de mirar-los a tots detingudament els va dir:

Prepareu-vos, Defensors de la Vida. Armeu-vos i entreneu-vos. Aviat arribarà l'hora de posar foc a la casa dels vostres pares amb ells a dins. Aviat envelliran i començaran a fer nosa.

Prepareu-vos, Defensors de l'Arbre. Practiqueu amb el brots. Heu d'estar preparats per trepitjar i matar als vostres fills quan aquestos vulguin reemplaçar-vos o superar-vos.

La Placeta

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Finalment, es va decidir que seria el jutge de pau, que era el capellà del poble, el que donaria el veredicte final el diumenge següent.

El dia assenyalat, hi havia molta expectació. El públic estava dividit per una corda, els dos bàndols s'agredien verbalment. La cridòria era terrible i ningú aconseguia fer-se escoltar.

De sobte, es va obrir la porta de

Pàgina 6

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

¡I vosaltres us anomeneu “Defensors”!

Vosaltres l'únic que voleu és destruir..... I no us adoneu que destruint i destruint, destruïu també inexorablement tot allò que voleu defensar. ¡Reflexioneu! No us queda massa temps.....

Dit això, va travessar la plaça en mig del silenci de tots i se'n va anar.

Carme Piera

tribuna LA NATURALEZA HUMANA Y LAS PATOLOGIAS MENTALES (SOCIALES) La naturaleza humana es necesaria conocerla para poder saber todo aquello que le puede beneficiar y todo aquel que le puede perjudicar, es decir; que lo bueno para la Naturaleza Humana es aquello que lejos de reprimir y alinear a las personas de su esencia o de su origen o de su identidad natural (raíces naturales “no siendo estas ni políticas ni históricas”): Todo aquel que estimula todo el potencial humano es beneficioso para la persona en si misma para su entorno, ya que esa persona se desarrolla y explota todo su potencial humano: Creatividad, espontaneidad, espíritu critico, autoestima, sabiduría, inteligencia, etc.

Todo esto que he mencionado es parte del potencial humano, o lo que es lo mismo: “es la existencia de una persona que expresa la naturaleza humana, es decir, que la perfección del ser humano existe cuando este vive en concordancia o coherencia con el ser (lo que es en si y por si); como bien dijo el filosofo: Baruc Spinoza (1632-1977), en su gran obra: “Ética”.

Pero por desgracia desde la infancia misma se reprime todo nuestro potencial humano alienado a los niños de su naturaleza humana y alienándolo de la vida real creándole un mundo ficticio e inhumano por lo tanto irracional; he ahí la evidencia de la propia ignorancia de todos nosotros que presumimos de ser inteligentes y racionales, inteligentes y racionales si que l somos en esencia pero en cuanto a nuestra manera de vivir no expresamos lo mas mínimo esas cualidades innatas. Sinó solo tenemos que mirar a nuestro alrededor (violencia en las escuelas “Bulling”, agresividad y violencia hasta incluso en los dibujos animados).

Violencia en todos los medios de comunicación e incluso entre los políticos, siendo estos los que tendrían que dar ejemplo y sin embargo es todo lo contrario. Personalmente me hace pensar que dentro de esas cabezas políticas se esconde una paranoide esquizofrenia, con complejo de superioridad.

Núm. 106

Pienso que las escuelas lejos de domesticar y alienar a los alumnos de su esencia, deberían estimularlos para que recuperasen esos valores esenciales que hace muchos siglos se han perdido, recuperando el mundo real y no sumergiéndonos cada vez mas en esa mugre de mundo hemos creado en detrimento de las nuevas generaciones.

perecerá mientras que la mía es universal y perdurara para siempre.

Lejos de crear personas humanas estamos creando monstruos robotizados y todos tenemos la culpa de estar creando una sociedad agresiva e inhumana y sin valores éticos, donde se les enseña que para triunfar es mas importante el tener que el ser (Eric Fromm).

Partiendo del mundo real podrá ir atando todas las ramas científicas en una sola al mismo tiempo que podrá sintetizar todo el universo.

Tenemos la violencia de género, la falta de autoestima (donde ya nadie se acepta tal como la naturaleza lo ha hecho), por eso existe la anorexia, la silicona, los tintes, cambio de sexo, las drogas, etc.

Todo el mundo busca la felicidad fuera de sí mismo, es decir donde es imposible encontrarla. Lo material suprime a las personas. Es mas importante un mueble viejo, una moneda antigua o cualquier cosa añeja como cualquier licor o vino; todo lo contrario que las personas que cuando mas mayores se hacen mas estorbo y mas inútiles son para la sociedad. Pero todo esto es normal en nuestra sociedad enferma a causa de estar alienada, y por eso mismo, por estar alienada ha tergiversado los valores humanos por los valores materiales.

Es muy importante para un niño enseñarle que el es una parte del Universo, que es una parte de ese Universo y que esas son sus raíces genuinas y las raíces de todo lo que existe ya que l macro y el micro es parte del todo (de l mas grande a l mas pequeño): no me acuerdo muy bien pero creo que el gran sabio y filosofo (Aristóteles), se le recriminara porque el no creía en la patria política, el criticó a la masa social (el vulgo), diciéndoles: Vuestra patria para mi no tiene ningún valor, pues mi patria es tan grande como el universo, ya que mi patria es la naturaleza, el cielo, los astros y todo el universo; y vuestra patria al ser ficticia

Es importante que desde niño se les enseñe a los alumnos todas estas cosas con el fin de saber diferenciar de lo verdadero de lo falso y de lo aparente de lo real y a partir de ahí puede desarrollar el sentido de la intuición.

Si en la escuela se estimula al alumno su potencial humano es seguro que ese niño no será problemático, agresivo ni rebelde sino todo lo contrario: desarrollara la creatividad, la autoestima, espíritu critico, llegando hasta incluso psicólogo de si mismo a que llegara a conocer su propia naturaleza humana, es decir llegara a conocerse a si mismo y todo su potencial humano, claro esta siempre y cuando viva en una sociedad inteligente y no como ahora que vivimos en una sociedad que ignora que es inteligente, no se quien l dijo, pero lo cierto es que son palabras sabias.

Al niño se le educa creándole muchas obligaciones que lejos de ayudarle se le perjudica ya que lejos de crear personas lo que hacemos es domesticarlo con el fin de que sea mas dócil para introducirlo a una sociedad mentalmente enferma creándole esas enfermedades a ellos.

PD: la espontaneidad es el gran potencial del ser humano y hasta incluso para los animales, cuando ese potencial es reprimido la persona queda mutilada humanamente, racionalmente, por que es la esencia de la vida y esa esencia es la LIBERTAD o sea la ESPONTANEIDAD. Josep Albeniz Gironella

Pàgina 7

els viatges del soci DE CORNELLÀ A NORDKAPP (II) Agost del 2006 Dijous 10 72.219km.

Sisea Havscamping. aquest era el nom del càmping on hem fet nit, al costa de la E4 entre Umea i Skelleftea.

La veritat es que estava molt be, tant per el paisatge com per els serveis.

Emprenem ruta camí de Rovanievi amb parada per dinar al costat d'una deixalleria de brossa selectiva (son molt ecològics aquí, fins i tot feien cua). Que dir de Rovanievi… a part dels edificis de Alvar Aalto (que no maten) es pot fer una passada molt ràpida o passar directament. Camí de la casa del pare Nöel hem tingut el primer percance amb la R4. pont molt estret, sense línea mitjanera i vigues a ran d'asfalt. Una mica mes i deixem el mirall retrovisor a Rovanievi.

Fem nit al pàrquing del centro ludicocomercial de Can Pare Nöel. Durant la nit hi ha una descarregada de duendes en fragonetes que no sabem si van a currar o munten una rave.

Divendres11 72.735 km.

Auri: “ son les 10h. hem pasta la nit aparcats davant de can Pare Nöel i hem pogut comprovar que no treballa 24h al dia com pensàvem, sinó que plega a les 18h el molt afortunat!.

Balanç, desprès de visitar casa i rodalies: es el centre comercial de papa Nöel o “Jullupuki” o com es digui que li diuen per aquí, i Napapijri no existeix com a poble real sinó només com a casa de Santa.”

I es que tanta tenda de souvenir… amb tal quantitat de xorrades… i a sobre en ¤; ens ha sortit la vena

consumidora! Pa muestra un boton; un servidor ha comprat:. 2 samarretes de Finlàndia. 2 gorres amb reno inclòs. 1 floaty pen. 3 pegatines de reno (paque?). 2 postals que s'han enviat des de la postoffice de Santa i que arribaran a su destino per Nadal.

Ja hem fet el cim!!!! Tenim documents gràfics que verifiquen i demostren la nostra estada a Nordkapp.

Després de una carretera, que se'ns ha fet eterna, però amb unes vistes panoràmiques impressionants. Després de 3 túnels escabrosos. Després de renos i mes renos on the way. Misión cumplida!!!! Aquí dalt el vent bufa fort fred i de canto. El pàrking sembla el saló del caravàning.

Fem i passem la nit com podem (sobretot l'Auri) entre fred i un vent que ens gronxa.

Dissabte 12 73.447 km Passem la nit com podem per que no tenim aigua. Avui ens aixequem a les 10:00h (un lujazo). Esmorzem al “nordkapp aventura ressort”. Visita de rigor al centre; plafons 3d, miradors, vídeo de la flora i la fauna, tenda de souvenirs, postals i la foto de rigor a l'estàtua del globo terraqueo.

Adios Nordkapp!! Ara ja comenta el descens. Fem nit a un càmping de Alta ple de adolescents vikingos futboleros i pares xolos respectivus. Hem fet la friolera de 240 km!!!

Diumenge 13 73.687 km Auri: “arrenquem des de el càmping dels futbolistes i les camioneres amb la experiència d'una dutxa d'aigua freda ple Francesc i la Diana, després que els nens

Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!

Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mail on podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que les publiquem. Apunta-te’l: lafulla@premsacomarcal.cat Pàgina 8

els viatges del soci “holligans” es carreguessin l'aigua calenta. Fem un dia de ruta passant per tots els estats meteorològics.

Comencem amb un sol fantàstic que ens permet gaudir d'unes vistes impressionants dels fiords nevats, mentre anem vorejant la costa entre Alta i Oteren. A partir d'aquí es comenta a ennuvolar i a ploure amb ganes.

El dinar el fem en una petita area amb lavabo pudent, però entorn agradable, amb riu inclòs. Llàstima que està plovent i no ens hi esplaiem gaire. Per dinar arròs precuinat per nosaltres la nit anterior en previsió i no allargar massa la parada tècnica.

La tarda ens la prenem amb calma. A les 17h parem en un càmping. En realitat es el pàrking obert d'un hotel, entre encantador i sinistre (sobretot si t'acostes a les finestres per observar l'interior). Quan arribem,busquem la recepció. Resulta estar a la caixa del restaurant-bufet de l'hotel. La senyora, molt simpàtica ella, ens confirma que el càmping i el pàrking son la mateixa cosa. El paisatge es molt relaxant, quasi tocant a l'aigua del mar i sense veïns, per que tot i que van i venen alguns cotxes i alguna caravana, finalment som els únics que passem

Núm. 106

aquí la nit, cosa que ens fa plantejar-nos seriosament si lo del hotel del terror serà veritat i si nosaltres serem les víctimes escollides per aquesta nit.

Dilluns 14 74.234 km Sortim a les 10:15h Ens hem despertat amb la companyia inesperada de una autocaravana però sense tripulació i sense cotxe… la dutxa està perfecta, ben calenta i a pressió. Camí de les Lofoten dinem arròs d'abans d'ahir amb tomàquet fregit.

Les vistes de les illes des de el ferri son impressionants.

Fijo que aquí van rodar alguna escena de juràssic park i fijo que aquí ens sortirà algun tiranosaure rex o lo que es peor… un velociraptor!

Diana: “passem tot el dia recorrent les lofoten de cabo a… Moskenes.

Comencem veient un paisatge genial de muntanyes, arbres i mar, però diferent. Testimonis gràfics pocs, per que no podem parar a mitra carretera. Tirem fins a Svolsvjaer, centre de l'activitat turística a les Floten.

Passem per la Info, que està a la plaça major (per

Pàgina 9

els viatges del soci entendre'ns) i veiem que un ferry que dona una volta pel Trollfjord, el mes estret de Norge, segons les guies. Dura 3h i mitra i surt en una hora i mitra. Tot plegat se'ns farien les 7:30 de la tarda i encara tindríem moltes Lofoten pel davant fins a Moskenes; Aixa que decidim passar del troll i fer un volta pel poblet. Resum de la visita: un miniport amb una mega medusa, tres baretos, entre ells el “modern” “bacalao”, l'hotel Rica amb les seves cases de fusta dins el moll, nens skaters a punt de trencar-se la crisma, una església blanca i un centre comercial amb lavabos i escombres amb pala pels terres de les autocaravanes.

malament després de tanta autocaravana. D'anada baixada i de pujada caminet boscos i amb una sorpresa Zinder, un cementiri darrera l'esglesia-trampolin de salt alpí.

Seguim ruta i fem dues parades més. Una per agafar pedretes i posar rotllo sirenita sobre les pedres lofoteres.

I dos per sucar o com diu el Dani socarrimar els peus en una platja àrtica i de sorra fina on a mes deixem els postres noms escrits, fins que pugi la mera, es clar!.

Fem un esprint fins a moskenes i anul·lem la visita a A (punta sud de les illes) per por de no arribar a temps de l'últim ferry.

Mentre fem cua al ferry ens relacionem amb els veïns.

Auri: “Sortim del pàrking i tirem fins una parada en mig de la carretera per dinar amb vistes al mar en calma total.

Tarda: passem a la casa museu vikingo que trobem de camí i decidim entrar-hi. La casa en si no mata. En realitat es reconstruïda a partir del forat que van trobar amb algunes restes tot i que per dintre s'han currat la reproducció amb figurants i tot. Al sortir seguim el caminet que porta al vaixell vikingo ancorat al minimoll que hi ha al darrera de turo. 3 km de paseo que no venen

Per una banda, mentres paguem i demostres a un cobrador, jovenet, ros, empanat e incrèdul amb “bolsito”, que la caravana d'en Felip fa exactament 5,93 m (aquí tot el que passa de 6 m paga més), ens ataquen per la finestra del conductor dues parelles de Vic, que viatgen en dos Hymers. Resulta que han vist que portem una enganxina de la botiga de Vic on ells van comprar les seves clòniques caravanes, i han decidit que nosaltres també érem d'allà.

Aclarit que som 2 cornellanencs, un fuliolenc i una horta-

Pàgina 10

els viatges del soci guinardonenca s'acaba la conversa.

D'altra banda, el Francesc i la Diana inicien converses amb l'italià (però en anglès) que condueix la caravana que tenim darrera, després de riure una estona mentres espiàvem per la finestra com no trobaven els papers de les característiques tècniques i tenien que pagar per una caravana de més de 6 m.

Entretant fem l'aperitiu del sopar: galetes de fibra sense sucre i “taquitos” de fuet i xoriç. Comencem a entrar al ferry i comencem a pensar que no hi cabrem en el de les 21:00h (tot i que son les 21:30h) i que ens tocarà esperar al de les 22:00h que qui sap quan sortirà. Falsa alarma. A dintre els cotxes, camions, caravanes, autocaravanes i motos s'estrenyen com podem i podem entrar-hi. Només entrar pugem a la sala i demanem el sopar: frankfurts, pepsis, coles i gelats (dieta mediterrània).

Fem unes partides al rummi, però la cosa comenta a decaure i la Diana, tot i que encara no està marejada, puntualitza que podria estar-ho en breu, sobretot viatjant d'esquenes (viatja de cara però no ho sap). Sortim a roberta i la posta de sol amb les Lofoten de fons ens deixa bocabadats. Després d'unes fotos a l'skyline lofotense amb el sol darrera e la lluna al costat comencem a patir fred i decidim deixar de lliscar per Roberta ( el ferry es mou com una baldufa) i tornar a dins.

No reprenem els jocs, per evitar marejos, i ens dediquem a prendre pastis (biodramines noruegues comprades al centre comercial de…) i ens dediquem a observar el

Núm. 106

gran nombre de kakis que ens envolten. A un costat la família amb les tres nenes que fan por, a l'altre costat tres senyores amb les carns arrugades que juguen a l'scrable després d'acoblar-se a un pobre noi que seia sol e intentava descansar.

Arribem a Bodo i seguint els consells del relat de la família feliç de autocaravaneros, fem nit al pàrking del port mercantil. Però nosaltres som més punkis i no paguem parquímetre. Potser per això mateix ens sobresaltem quan sentim cops a l'autocaravana i veus cridant en una llengua desconeguda. El cansament ens pot.

Dimarts 15 74.530 km Arranquem a les 7.10h amb objectiu Trondheim. Força agosarat però, potser hi arribem i tot! Dia de ruta.

Carretera xunga típica de Noruega i camioneros encara més xungos. Tres urras para los conductores!!!! Aquesta nit per sopar ens fem un homenatge: ous ferrats amb patates fregides.

Apurem ruta i després de descartar 2 càmpings mancats de de laundry decidim entrar al primer que trobem.

Després de 10 minuts de espera a recepció arriba la senyora del càmping... va fumada? Tripada? O seran els aires noruecs? Demanem per la laundry. 4 fitxes; dos de rentadora i dos per la secadora. La tia no ens ha dit que per a una assecada com deu mana necessitem unes 4 fitxes!!!!! Avui ha plogut i ens fiquem a dormir amb el soroll de la pluja sobre la R4 del Felip. Ai Felip!!!

Espero que no tingui goteres!!!

Pàgina 11

la Fulla pels nens Racó del protagonista - Cicle inicial ENTREVISTA: EL FORNER "CAL BONEU" 1- A QUINES HORES VA A DORMIR? Des de les 10 de la nit a les 4 de la matinada, i alguna migdiadeta.

2- ON COMPRA LA FARINA? A Lleida, a les Borges Blanques ….

3- QUAN TEMPS HA D’ESTAR EL PA AL FORN? Aproximadament 1 hora.

Arnau - Carme - Oriol - Guillem 1-COM FAN EL PA (INGREDIENTS)?

Amb farina, sal, llevat i aigua.

1- QUANTES BARRES DE PA FA AL DIA? Unes 300.

2- QUÈ FA ALGUN DIA DE FESTA? Sí, el diumenge.

2- QUINES EINES FA SERVIR PER FER EL PA? Moltes màquines i les mans.

3- QUÈ HA D’ESTAR MOLT CALENT, EL FORN? Sí, a uns 240º.

3- QUIN FORN FA SERVIR MÉS, EL DE LLENYA O EL DE GAS-OIL? El de llenya .

Clara - Dori - Elyas - Marçal 1- QUANTES HORES TREBALLES? Moltes, més de 10 hores al dia.

Soufian - Robert To. - Marina - Robert Ta. 1- QUÈ MÉS FAN, A PART DEL PA? Fem coques, croissants, pastissos, ensaïmades…

2- QUANTA GENT HI TREBALLEU A LA NIT? Som dues persones.

3- QUINS DIES DE LA SETMANA FAN ELS PASTISSOS? Els divendres i el dissabte al matí.

2- QUANTS ANYS FA QUE TREBALLES DE FORNER? Des dels 16 anys, és a dir uns 20 anys.

3- QUINS TIPUS DE COQUES FAS? Fem coques de sucre, d’escalivat o recapte, de macarrons.

4- A QUINS POBLES REPARTIU EL PA? A més de La Fuliola, a Tornabous, les casetes de Boldú...

Daniela - Nerea - Ivan - Maria - Àngels Manel - Marc - Judit - Mireia

Vols participar en fer Cultura pel Poble?

Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Junta o bé enviant un mail a lafulla@premsacomarcal.cat

Pàgina 12

la Fulla pels nens 30 DE GENER: DIA DE LA PAU El dimarts dia 30 de gener, aniversari de la mort del gran pacifista indi Mahatma Gandhi, es celebra el dia mundial de la Pau i la no-violència que fou instaurat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal i Vidal.

A l'escola aquest any hem decidit celebrar-lo fent confeccionant uns coloms símbols de pau que hem guarnit amb les nostres mans.

A la plaça de l'Ajuntament, tots a l'hora hem enlairat globus blancs com a símbol de concòrdia, tolerància, solidaritat, respecte, no violència i pau.

agrounió AGROUNIÓ I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL Departament d'Assegurances PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALS FRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) Tel. 973 61 00 47 • Fax 973 61 03 99 • 25334 CASTELLSERÀ (Lleida) e - m a i l : c o o p f u l i @ l l e i d a . n e t • P à g i n a w e b : w w w. c o o p . l a f u l i o l a . c o m

Núm. 106

Pàgina 13

pàgina de les entitats ÀGATES 2007 Aquest any les Àgates de La Fuliola i Boldú ens han apropat a les festes del Brasil! De bon matí, un grup de joves brasileres ens van posar el ritme al cos amb els seus balls i música, tot fent el primer àpat del dia, (un esmorzar ben calentet que va d'allò més bé quan arriba el fred). Després, tot fent festa, vam anar a portar els regals a les senyores més sàvies i amb experiència del nostre poble (les padrines).

Un cop celebrada la Missa, ens vàrem reunir totes a la Placeta de Can Tossut, on, amb molt bona companyia, vam poder degustar diferents delícies del Brasil i gaudir d'uns espectacles de nivell més que nacional, parlem de nivell mundial! Esperem que us en quedi un record agradable i divertit, i que d'aquest dia hagueu acabat carregades de regals, optimisme i amb moltes ganes de retrobar-nos el pròxim any amb noves sorpreses!

Fins l'any que ve!

La Junta de les Àgates.

COM UNA TACA D'OLI Com una taca d'oli, es van estenen per la província de Lleida les Associacions de Donants de Sang (a Lleida sempre som els últims). Les Associacions tenen com a finalitat promoure la donació de sang i agrupar a totes aquelles persones que sentin l'esperit de solidaritat i estiguin disposades a donar periòdicament una mica de la seva sang i fomentar l'hàbit de donar sang entre les persones del seu entorn.

L'any passat la província de Lleida, va ser la província amb més donants de Catalunya per nombre d'habitants.

Ha sigut possible perquè als pobles hi ha més consciència de donar sang. Tots tenim familiars, amics i coneguts que han tingut de rebre sang, per això ens costa menys prendre el compromís de donar-ne, però no vol dir que la feina ja estigui tota feta, queda moltes coses per millorar.

La primera és conscienciar a la societat de la falta de sang (la societat és la responsable de donar-la i és ella la que la rep). Les entitats i col·lectius hi tenen molt a dir i a fer, perquè representen i poden arribar a un nombre molt important de gent. L'Associació de donats de sang ha pensat amb ells i posa a la seva disposició ser-ne Soci Honorari per fomentar l'hàbit de donar sang entre els seus associats (Clubs esportius, AMPA, Entitats culturals, etc.).

La Fuliola és la que te més pes dins l'Associació, són tres persones que formen part de la Junta de l'Associació de Donants de Sang de l'Urgell, són: Miquel Bros, Montserrat Casteràs i Carme Piera. La seva tasca es arribar a tots els pobles de l'Urgell on es fa donacions,

Pàgina 14

preparar el camí perquè quant arribi la Unitat Mòbil per fer l'extracció, trobi el màxim de persones disposades a donar sang, un lloc acollidor on fer l'extracció i uns portaveus dels donats de sang, per recollir les inquietuds dels donants. De moment només hi ha representants a Tàrrega, Anglesola i Fuliola. Des d'aquí invitem a totes les Entitats i persones a formar part d'aquest projecte, per tal d'aconseguir que l'Urgell sigui la comarca més concienciada en la donació de sang i que tingui el nombre més alt de donants. Per més informació estic a la vostra disposició al tel. 678430520 on podré aclarir tots els vostres dubtes.

CARME PIERA ISERN Presidenta de l'Associació de Donants de Sang de l'Urgell

pàgina de l'ateneu DESEMBRE EXCURSIÓ PER L'ENTORN: CASTELLSERÀ El diumenge 17 de desembre tocava anar cap a Castellserà i rodalies. Des del Camí Gran, un grup de persones esperonats per la Secció Esportiva de l'Ateneu, s'hi van dirigir per anar a fer cap al camí de la Guàrdia d'Urgell, passar pel costat de la finca Tarassó i tornar ja cap a la Fuliola al cap de 10 quilòmetres aproximadament i dues hores i mitja.

CURSA DEL PAVO Aquest any, el diumenge abans de Nadal es va ensopegar una jornada bastant freda, cosa que dóna encara més mèrit als participants d'aquest esdeveniment esportiu. La novetat és que s'han augmentat les categories (petits, mitjans i grans) fent a més diferenciació per sexe, per la qual cosa es van repartir més premis: dos pavos pels grans, dos pollastres pels mitjans i un peluix per als petits, a més de xocolata desfeta per a tots els participanst i un obsequi gentilesa de La Caixa. A les pàgines següents en teniu el reportatge fotogràfic.

Una parada per la foto de rigor.

DIADA DE SANT ESTEVE La proposta de l'Ateneu per passar la tarda del dia de Sant Esteve fou la següent: cantada de Nadales i recital del poema “El conte de Nadal” de Josep Maria de Sagarra acompanyats amb l'actuació de la coral de Barbens i d'actuacions coreogràfiques d'un grup de jovent. La proposta sembla que va agradar, doncs l'assistència fou nombrosa al Local Poliesportiu; esperem que es consolidi el costum de passar aquesta tarda amb l'Ateneu, de propostes us en anirem fent.

FEBRER EXCURSIÓ A VERDÚ I GUIMERÀ La excursió es va programar primerament al mes gener, però no sabem si degut a les festes, la gent no es va animar massa, així que finalment es feu el diumenge de febrer, que a les 9 del matí i a la Plaça de l'Ajuntament els cotxes disponibles van fer cap cap a Verdú. Des d'allí es començà la caminada cap a les Ventalloles, los Ballesters, Guimerà i tornada cap a Verdú passant per la Bovera, lo Comellar després de gairebé unes quatre hores, a més, qui voler es va poder quedar a dinar a un restaurant de Verdú.

MARÇ ASSEMBLEA El dissabte 2 de març tocava assemblea ordinària, l'assistència fou nombrosa en comparació del que venia sent habitual en els últims anys. El motiu podia ser doble: per una banda l'assemblea tenia lloc al nou Local Social de l'Av. Catalunya, 64, així doncs, s'estrenava; d'altra banda, a la finalització de l'assemblea hi havia un petit sopar per comentar la jugada i a més poder mirar de prop el nou local.

Núm. 106

Unes participants durant el recorregut per Boldú

Nadales, mares i fills.

Pàgina 15

pàgina de l'ateneu NADAL A

Els grans.

Els mit

Els pet its

.

assar fer p a r e p sfeta ta de a l o c Xo

d. el fre

La rebel·lió del pavo.

Pàgina 16

jans.

pàgina de l'ateneu L'ATENEU

El moment de la coreografia.

en Instrum

nt . nyame compa 'a l r e p rsos t s di v e

Mirant de prop el solista.

Un dels rapsodes i la coral al fons.

Tot l'eq

Núm. 106

s.

Nadale t de les e r p r è t ui p i n

Pàgina 17

pàgina de l'ateneu La sessió de l'assemblea fou atapeïda, doncs el tema de local s'emportà part del debat, us en destaquem els temes més importants: -Proposta acceptada de quota reduïda pels menors de 18 anys, a petició d'aquests prèvia comunicació per escrit.

-Fraccionament del pagament de la quota d'associat, tenint en compte l'augment previst per l'aportació al local. El primer fraccionament tindrà entre gener i febrer, i el segon, al mes de juny o juliol.

-Renovació de la Junta, que queda de la següent manera: entren com a vocals el Francesc Vila i el Mambé Dembélé i surt l'Anna Mari Ardèvol. Així mateix, hi hauran membres col·laboradors en diferents matèries, que sense ser membres de junta s'implicaran en el mateix grau a les activitats pertinents.

DIADA DE LA DONA TREBALLADORA Les dones de l'Ateneu s'han començat a posar amb marxa.

La primera cosa que han fet és fer una revisió del que en queda del moviment feminista. Doncs per anar a un lloc amb garanties, és saber on volem anar i on som. I així ho vam fer el passat disabte 10 de març, a la llar dels Jubilats, amb la xerrada que vam celebrar en motiu del dia de la dona treballadora.

Al peu de la creu entre Verdú i Guimerà

Vam parlar de la nostra petita historia personal, de com havíem viscut nosaltres la revolució i de com al llarg dels segles s'havien negativitzat algunes propietats de la condició humana tot atribuint-les, sense cap base científica, a les dones.

Veiem que crear aquesta branca de les dones pot ser una oportunitat per revifar l'esperit de canvi del moviment feminista que va impulsar la primera branca de dones de l'Ateneu. Ara podem mirar enrere i veure què falta, què no ha canviat i per què no ha canviat. Podem a anar més enllà, i veure com les exigències de la societat masculina no només ens han ferit a nosaltres, també fan molt mal als nostres companys, els homes. Potser ara una de les tasques és implicar als homes, per avançar junts, un al costat de l'altre. Pot ser una tasca engrescadora i diferent.

El feminisme se'n va cap a l'humanisme, veniu?

EXCURSIÓ A LA GUÀRDIA D'URGELL Com cada mes, sense falta, la Secció Esportiva de l'Ateneu, feu una convocatòria per anar d'excursió. Aquesta vegada, un grup d'unes nou persones varen caminar durant quatre hores per fer la ruta des de la Plaça de l'Ajuntament, per fer cap a la Guàrdia, anar fins el repetidor i tornar pel mateix camí.

Pàgina 18

Una imatge de la xerrada.

actualitat TEATRE El dissabte 13 de gener, el grup de teatre d'Ivars d'Urgell “La Sucrera”, fou convidat per C.E. La Fuliola per a representar la peça teatral "Quina parella!". S’acompanya una imatge de la representació que va tenir lloc al local Poliesportiu amb una assistència aproximada de 150 persones.

CARNAVAL 2007 Us adjuntem la imatge d'un dels moments més significatius del dia de Carnaval a la Fuliola: l'hora de menjar les cassoles. La jornada del dissabte 24 de febrer es complementar amb un esmorzar popular pel matí i ball a la nit.

TRULLOLS Ò P T I Q U E S Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal) Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA Av. de Catalunya, 42 Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

Núm. 106

Pàgina 19

cultura LLCCC'07 La Capital de la Cultura Catalana és una iniciativa, adreçada al domini lingüístic i cultural català, que té com a objectius contribuir a ampliar la difusió i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior.

L'Associació Capital de la Cultura Catalana, entitat constituïda l'any 1998 amb la finalitat d'instituir, convocar i desenvolupar la celebració anual de la Capital de la Cultura Catalana, és la legítima propietària de la marca “Capital de la Cultura Catalana”.

Les capitals culturals varen néixer a Europa. Atenes (Grècia) fou la primera ciutat designada com a Capital Europea de la Cultura, el 1986.

Al continent americà, la iniciativa de les capitals culturals va sorgir el 1997 i la primera Capital Americana de la Cultura de la història fou Mérida (Mèxic), l'any 2000.

D'altra banda, alguns països han creat, també, les seves capitals culturals nacionals. A Europa és el cas de Portugal, des de l'any 2003.

Al continent americà, Canadà, Brasil o Mèxic posaran en marxa la seva capital cultural a partir del 2005. Poden optar a la designació de Capital de la Cultura Catalana qualsevol municipi o parròquia (també comarca quan la

demografia sigui reduïda) de més de tres mil habitants que presenti, en temps i forma, la seva candidatura. Han de pertànyer a algun dels següents territoris: • Catalunya • País Valencià • Illes Balears i Pitiüses • Franja d'Aragó • Catalunya Nord • Principat d'Andorra • L'Alguer I aquest any ha arribat el torn a les terres de ponent.

Lleida es aquest 2007 la Capital de la Cultura Catalana.

Així el 2007 arriba farcit d'activitats per convidar a conèixer els valors íntims i singulars de la nostra cultura i difondre-la entre els diferents panorames culturals. Una oportunitat única per facilitar la incorporació dels ciutadans recent arribats a la cultura que ara els acull.

Per això, el carrer i la seva gent seran els protagonistes a l'hora de donar el tret de sortida a la capitalitat.

Per més informació: www.capitalculturacatalana07.cat

FISCAL • COMPTABLE LABORAL • ASSEGURANCES

A S S E S S O R I A Pàgina 20

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670 Fax 973 570 090 25332 LA FULIOLA (Lleida)

+ de 20 anys

de la fulla

Al 1983, i al número 5 de La Fulla, es publicava HISTORIA DEL QUE FOU UN ATENEU, una crònica (recordatori) que en Josep Vilanova i Martí ( JOVI M) ens oferia de les seves vivències i feina feta al primer Ateneu de La Fuliola.

Al nostre temps, en un moment significatiu de l’Ateneu Popular, pel que significa la nova ubicació de l’entitat en local propi, es prou aclaridor recordar part de la nostra història, seguint les petjades dels promotors de l’ateneu al nostre poble.

HISTÒRIA DEL QUE FOU UN ATENEU Tota iniciativa des d’un començament pertany a uns pocs. A vegades, són els inadaptats políticament o inquiets, els que es mouen perquè volen superar o canviar sistemes o coses. Així, va ésser, que uns poquets, més o menys, d’afinitat ideològica, pretengueren comunicar-se, amb més gent.

No eren més que sis o set, els que es reunien a cal Llorença, en el carrer d’Amunt, avui Església que enfronta amb un arc la porta de cal Farriol i el porxo del Portal.

Formaven una “penya cultural” només, per les ganes de fer alguna cosa. A la dita casa s’aplegaven: els germans Ramon i Josep Pons, Pere Ortiz, Bartomeu Solé, Anton Pons (del pastisser), Miquel Isern (Cedaços), el Torretes del Tarròs i Camilo Companys. En Camilo va portar un reglament o estatuts, de l’Ateneu Popular de Barcelona, i va tenir cuita de tramitar la legalització de L’Ateneu Popular de La Fuliola i a més aportà, un gros lot de llibres, que junt amb els que tenien augmentaren la biblioteca.

No se sap, per quins motius, es passaren de la plaça de l’església, les il·lusions i mal de caps, a cal Ramonet del Mingo: un local molt esquifit, jo mateix vaig tenir l’oportunitat d’estar-hi, una petita saleta o menjador, unes poques cadires, desiguals, un prestatge de llibres, que els semblava que en tenien molts, veientse en ells que havien anat de mà en mà.

En el mateix any 1930, es reuniren de nit (en cap local) en una riba, tocant el cementiri vell, quasi tots els mateixos ja anomenats i planejaren la necessitat d’organitzar un Ateneu, per atreure al poble i fer cultura. Es manifestaren divergències; que si seria millor que es fes a la vegada cafè i que es pugues servir begudes, a fi d’assolir ingressos per al sosteniment de l’Ateneu i poder unir mes el poble; entre ells algú més purità –digué- que si es feia incloenthi cafè i jugant a cartes no ho trobava be...

Núm. 106

No tardaren a passar-se al local de sobre la tenda, que avui hi ha l’SPAR. Allí ja tenien una sala adequada, gran, amb bons finestrals en els dos caps de sala i de nit ben il·luminada. S’hi pujava per unes graus foranes de pedra, encastades a la paret, resguardades per una barana de ferro i al peu d’elles hi corria una sèquia de rec, la sèquia es travessava per una llosa de pedra que feia de pont.

Com que decidiren obrir diàriament, tarda i nit, feia falta un bidell: Marcelino Farrás pensà, que l’Ateneu no podia funcionar sense sacrifici i ell es brindà per sis rals diaris; s’ha dit que tenia el tabac de franc i com no fumava no feia tant sacrifici, però deia que en feia d’altres, per exemple: un jugador de cartes –el joc era un passatemps- et demanava que li portessis una capsa de llumins, la capsa valia cinc o deu cèntims i et donava una pesseta, anaves al taulell per canvi i li duies a les mans... voleu més?... i que la seva dona el suplia a les seves absències... quan no!... formaven els dos... i que mes?

Un gran èxit va tenir una mostra de treballs escolars hi presentaren una funció de treballs que foren admirats i sorprenents. Dos bons dibuixants hi havia al poble: Sebastià Navau i Melchor Niubó. Navau dibuixava al llapis i al carbó molt professionalment ja; i en Niuvó a l’aquarel·la i la caricatura.

Però els dos, potser per allò del content d’ésser elogiats van seguir tota la seva vida treballant dins del camp artístic. Ramon Farràs fou un altre expositor, era d’ofici canyissaire i va presentar uns busts fets d’argila que no li faltà mèrit de fer-los. Escollí els busts prou difícils de Lenin i de Marx, els va fer ben expressats, amb tots els trets fesonòmics.

En una conferencia, que es pogué fer per la tolerància del alcalde, un conferenciant dels molts que per idealisme

Pàgina 21

+ de 20 anys

de la fulla

anaven pels pobles, no buscant la “pela”, se’n de pasivolguen aprofitar el temps, veient-se requerit amb moltes preguntes i aclaracions, l’horari no permeté donar tot el compliment que els ansiosos exigien i es segui per carrer, xerrant i dialogant ens aparegué el dia, trobantse desperts. Tinguérem de córrer a buscar la senalla de la manduca, per a ésser-hi en començar el treball de la màquina de batre.

La sala d’espectacles donava vida a l’Ateneu; conferencies i mítings solien aplegar a molts concurrents del poble i dels pobles veïns. Es donava el cas que en cap altre poble del contorn es desenvolupava tants afanys de cultura.

També es desplaçaven pels pobles a demanda dels mateixos, donant-se canvis d’impressions del moment.

Un grup escènic d’aficionats al teatre es lluïa fent bones actuacions.

L’any 1930 Fermin Galan i Garcia Hernandez s’insurgiren a Jaca contra la monarquia, per la pretesa d’una república, van tenir fallada en el intent i foren sotmesos. Fou el 12 de desembre que es revoltaren i es donaren i per un consell de guerra rabiós el dia 14 ja van ésser afusellats.

A copejar, a l’Ateneu es presentà un piquet gros de guàrdies civils, -és creu que per inducció- ja que directament, d’arribada, anaren a recavar informes o ordres. Imbadiren l’Ateneu de forma vandàlica, no molestant a ningú, però els bustes de Marx i Lennin saltaren pels graons, sense tenir-se a la barana, esmicolantse en un cabàs de miques. El parte deuria de ser de “Mision Cumplida” feta la clausura de l’Ateneu.

Aquells militants de l’Ateneu que es feien pas en el caminar com assenyalà Garcia Lorca, que en una i altra petjada fan camí. Ells ja sentien la necessitat de formar un sindicat del pagès per la seva defensa, la necessitat de formar una cooperativa del consumidor per la seva defensa, la necessitat de fer un mitjà per comunicar.

Doncs muntaren el sindicat, la cooperativa de consum i publicaren quinzenalment en català “Combat” i no es pot dir que no en fessin de combat, com tampoc que no es defensessin.

En el començament de l’any 1931 ja l’Ateneu ocupava el local, que avui es projecta el cine i era del mateix propietari del local que havien ocupat a la plaça de l’església. El local era partit amb dues sales. La més petita era utilitzada per a cafè, tenia una cabuda d’un centenar de persones amb portes vidrades que donaven al carrer de la Font i un finestral vidrat que permetia donar claror suficient de dia. Es comunicava des de dins la sala del cafè amb un annex i allí una altra saleta bastant adequada tenia lloc la biblioteca. Lloc molt silenciat amb un gran vitrall que rebia llum del carrer de la Font. Omplia la sala una gran taula en el mig, llarga i ampla; premsa i revistes d’actualitat, tinters, plomes i paper d’escriure, sobrecartes, tot a l’abast de qui en volia fer-ne us. La biblioteca ja filerava amb la presencia de molts llibres, entre ells una valuosa enciclopèdia que està guardada a l’ajuntament. Des de el cafè una altra porta obria el pas d’un corredor que era el llarg dels fons de l’escenari i s’entrava a la sala d’espectacles que passant-la de cap a cap tenia sortida/entrada per l’avinguda Catalunya.

Aquesta sala la varen condicionar fent-hi un pis de llotges, treballant-hi a deshores.

Les parets del cafè eren prospectades de màximes: “L’alcohol es un veneno, no en beveu”, però si en demanaves te’n servien. “la religión es el opio del pueblo”, segur que no tots havien deixat d’anar a missa. “A cada poble hi ha una llumenera que es el mestre d’escola i una boca que bufa que es el capellà”. “per cada escola que s’obre es tanca una presó”.

Pàgina 22

La primera conferencia que es donà a l’Ateneu fou d’un mestre d’escola i inspector escolar. Fermin Palau Caselles, fill d’un metge i del poble Alcoletge, havia estat molts anys aquí a la Fuliola. Era col·laborador de diari LAS NOTICIAS on tenia una secció titulada “Vista y Oido”.

Publicà un article reflectint la impressió que l’afectà en el seu pas per la Fuliola. Era així: “Fuliola, pueblo de la província de Lerida, del llano de Urgell, de gente simpatica, calles atrayentes, con algun rincon que es evocacion y recuerdo. He estado unas horas en el Ateneo de la Fuliola, sus paredes muestran pensamientos sublimes, tiene un presidente de grandes arrestos y una junta caldeada por el entusiasmo. Fuliola será un pueblo que irradiarà como una lucecita por esta gran comarca, que es el Urgel”. (el president era Josep Pané Argelich).

El carnaval d’aquell any, per la manera que es va fer l’enterrament del “carnestoltes”, servint-se de un cotxe que s’usava per enterrar, però que se l’hi havia tret la creu es denuncià com a immoralitat i ofensa a la religió, faltà poc per fer-se un judici. A Lleida s’hi concentraven centenars de persones que prop de l’hora d’iniciar-se es va suspendre. El carnaval era d’una popularitat, no podia dir-se que era de l’Ateneu, clar que si hi hauria socis de l’Ateneu, com d’altres que no n’eren.

El 6 d’octubre de 1934 també tingué repercussió en l’Ateneu. Sofrí una nova clausura, temps del bienni negre.

Els anys de guerra civil, convulsionà molt l’ambient i la victòria del franquisme, martellà l’Ateneu Popular de la Fuliola, posant una llosa, per quaranta anys, sense rèquiem.

JOVI M.

biografies viscudes JESÚS DE NATZARET JESÚS ha estat sens dubte el personatge que figura en més obres artístiques, no obstant no es coneixen els seus traços físics i, més encara, és impossible escriure la seva biografia en el sentit modern del terme, com Sòcrates, no va deixar res escrit, l'únic que sobre ell coneixem textualment, i encara amb dubtes, és el que relaten els evangelis de Marc, Lluc, Mateu i Joan, i també els apòcrif de Felip que, per una altra part, no tenen intencionalitat històrica, sinó que son narracions amb un peculiar estil literari per a deixar constància escrita de la vida i el missatge del Mestre. Però no per això deixen de ser “històrics” els fets que relaten. Lluc, el metge siri que dominava a la perfecció el grec, la seva llengua mare, ho deixa ben clar en el pròleg que precedeix al seu evangeli:”Doncs, molts han intentat narrar ordenadament les coses que s'han verificat entre nosaltres, com ens l'han transmès els que des del principi van ser testimonis oculars... després d'haver investigat diligentment tot des dels orígens, t'ho escric pel seu ordre, excel·lentíssim Teòfil...”. Teòfil, pel tractament que li dona Lluc, seria un personatge important i influent de l'entorn.

L'anomenada crítica radical que els protestants lliberals van aplicar als Evangelis va arribar inclús a la negació de l'existència històrica del Natzarè. Ni Just de Tiberiades en la seva Historia dels jueus, ni Filó d'Alexandria parlen de Jesús. Però la seva existència històrica es testimoniada amb suficient claredat per autors com Tàcit en els seus Anals; Suetoni en Vita Claudii; Plini el Jove, procònsol de Bitinia, en la seva carta a l'emperador Trajà, escrita sobre l'any 70, i Flavi Josefus en les seves Aniquitates refereix que “ el sum sacerdot Ama va acusar de transgredir la llei al germà de Jesús, de nom Jaume”.

No poden entendre's la doctrina i la vida de Jesús sense situar-les en el seu context històric. Palestina era un

C

territori administratiu romà, l'imperi dels quals havia iniciat el seu període de màxim esplendor polític i territorial, el Mediterrani s'havia transformat amb un llac romà i l'autoritat imperial prevalia en totes les seves costes, amb la pujada d'August, que va morir l'any 14 després de Crist i al que va succeir el seu fill Tiberi, coetani del Natzarè.

En temps de Jesús la metafísica de Plató i Aristòtels havia perdut el seu atractiu. Els sistemes filosòfics més estesos eren l'epicureisme i l'estoïcisme. La doctrina de Jesús conté elements d'ambdós sistemes. Per exemple, els estoics van proclamar la igualtat i la germandat de tots els homes. Per una altra part tenien vigència encara els misteris, com el d'Ulises i el de Dionis. Inclús el misteri egipci d'Osiris havia aconseguit un bon fonament a Roma.

He cregut convenient fer aquesta introducció per entendre el personatge històric de Jesús.

Un missioner al Japó estava decorant la façana de la seva església en dates de Nadal, quan un veí, al passar, li va comentà: “Vaja! Així que també vostès els cristians celebren el Nadal!” En un món en procés de globalització, aquestes dates s'han convertit en les més universals celebrades del planeta. Però què és el que va succeir a Betlem un 25 de desembre de fa dos mil i pico d'anys?

En realitat, aquesta data té la mateixa probabilitat de ser l'aniversari del naixement de Jesús que qualsevol altra.

En el segle IV, els cristians de Roma van elegir el 25 de desembre per a commemorar el natalici de Crist per motius que no estan del tot clars. Sembla ser que es va escollir aquest dia per la seva coincidència amb la festa del naixement del sol invicte, celebrada poc després del solstici d'hivern. Crist, el sol simbòlic de la religió

Mobles Carulla

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Núm. 106

Pàgina 23

biografies viscudes cristiana, va heretar així el seu aniversari del culte pagà de Roma.

En quan a l'any, els evangelis de Mateu i Lluc coincideixen en senyalar que Jesús va nàixer durant el regnat d'Herodes el Gran (Mateu 2,2; Lluc 1,5). Però, aquest rei va morir l'any Quatre abans de Crist. Si el naixement de Jesús va tenir lloc durant el seu regnat, Crist va tenir que nàixer al menys Quatre anys abans de Crist!

Objectivament, ni Jesús ni els seus pares van tenir la menor responsabilitat en que naixés “abans de Crist”: la culpa la va tenir Dionís l'Exigu, el monjo que, l'any 533, va calcular l'inici de l'era cristiana. Dionis es va equivocar en varis anys, i va situar la data del naixement de Jesús després de la mort d'Herodes, en contra de la dada dels evangelis.

El que el cristianisme celebra per Nadal no es la commemoració d'una dada, sinó que “La Paraula de Deu es va fer carn” (Joan 1,14). Deu que ve en la fragilitat d'un nen.

Per una altra part, ens preguntem si Jesús va tenir germans. En l'Evangeli segons Sant Marc, els veïns de Jesús es preguntaven:”No és aquest el fuster, el fill de Maria, i germà de Jaume, Josep, Judes i Simó? No hi son les seves germanes aquí amb nosaltres? (Marc 6,3).

Es suposa aquí que Jesús va tenir sis germans.

Els cristians han tractat d'harmonitzar aquest versicle dels evangelis com la tradició de fe que comfesa que Maria es va mantenir sempre verge. Ja en el segle II, el protoevangeli de Jaume, l'apòcrif ortodox més antic que es conserva, relata com Josep es va casar ja vell amb Maria, aportant al matrimoni fills d'una relació anterior.

La posició tradicional de l'Esglesia catòlica ha estat interpretar aquesta paraula “germà” dels evangelis en el sentit de “parents” pròxims (Catecisme de l'Esglesia Catòlica, n.500). De fet, els termes de parentesc s'utilitzen, encara avui, de manera molt fluida en l'Orient Mitjà. La majoria dels protestants consideren actualment que la virginitat de Maria havia de ser entesa “en un sentit espiritual” i accepten amb naturalitat que Jesús pogués tenir germans.

També em de tenir en compte que es dels pocs personatges de l'antiguitat que no va pertànyer a l'elit; que ens arriba amb el llenguatge del poble i el punt de vista dels pobres. Es un treballador artesà. Donades les condicions rudimentàries de la vida en els pobles de Galilea, Jesús seria un treballador amb diverses habilitats, que igual arranjava una porta que reparava una barca.

Pàgina 24

Un personatge que ha donat molt que parlar es la figura de Maria Magdalena. Des dels anys 70, obres de ficció han presentat a Maria Magdalena com a novia o esposa de Jesús. El best-seller "El codi Da Vinci" fins i tot especula amb el llinatge secret de descendents del seu matrimoni. Però la seva imatge sensual, de prostituta, es fruit de la confusió. Des del segle VI, l'Esglesia romana va identificar en una mateixa persona a tres dones dels evangelis: la pecadora que ungeix els peus de Jesús a la casa de Simó (Lluc 7,36-50); Maria de Betània, que té un gest semblant amb ell en la seva pròpia casa abans de la seva mort (Joan 12,1-11); i Maria de Magdala, deixebla de Jesús present a la seva crucifixió, i la primera persona en anunciar que Crist ha ressuscitat (Joan 19,25; 20,1-18).

Les esglésies orientals sempre consideren intolerable que es denigri a aquesta dona “apòstol dels apòstols“.

L'Església catòlica s'ha desmarcat d'una llarga tradició que la va representar com a pecadora, i que va inspirar a Vermeer o Velázquez. A la reforma del Missal de 1969 es va eliminar de la litúrgia catòlica tota referència als seus pecats.

Al 1945, una nova dada sobre les suposades relacions entre Jesús i Maria va irrompre a l'escena: proa de Nag

biografies viscudes relacions sexuals? Però per que cada vegada que es posen junts a una dona i a un home s'ha de pensar que hi ha sexe pel mig?”. Maria va sostenir una posició entre els deixebles de Crist, estem preparats per acceptar que no va necessitar casar-se amb el Mestre?

En l'època de Jesús, tota afirmació sobre Deu tenia immediates conseqüències polítiques. L'Imperi Romà es sostenia ideològicament en la divinització de l'emperador dins d'un panteó politeista. Les reivindicacions nacionalistes dels jueus també es sostenien en una visió del Deu únic i del paper de Israel com a poble elegit. La guerra que va esclatar entre els jueus i el Imperi a l'any 66 d. C., i que va concloure amb el incendi del Temple i la destrucció de Jerusalem en l'any 70, va escenificar d'una forma brutal l'enfrontament de dos teologies.

Hammadi (Egipte), uns pagesos es varen trobar amb 13 codis escrits en copte. Un d'ells va escalfar el sopar dels seus descobridors, però els altres van sobreviure. Eren uns escrits dels gnòstics, un moviment cristià heterodox que va floreixer en els primers segles. Entre aquests llibres hi ha els evangelis apòcrifs de Tomàs i de Felip. En el de Felip podem llegir: “La companya del Salvador es Maria Magdalena. El Salvador l'estimava més que a tots els deixebles i l'estimava habitualment a la boca”.

La predicació d'un Regne de Déu en el que entrarien abans les prostitutes que els sacerdots, la seva ruptura de les normes religioses no orientades al bé de la persona, la seva acollida dels pecadors, inclosos els recaptadors d'impostos, col·laboracionistes amb Roma, va provocar des de molt aviat la irritació de dirigents religiosos. Però la major provocació va succeir a Jerusalem. Els evangelis narren com Jesús va expulsar als venedors que feien negoci en el temple: “Està escrit: La meva casa serà anomenada casa d'oració; però vosaltres l'heu convertit en una cova de lladres”. (Mateu 21,13).

De fet, Jesús preconitzaria que el gran capital ha d'estar al Servei de la gent, no a l'inrevés. Jesús no estaria d'acord amb el intercanvi de papers que es dóna avui dia.

estil9olivia

Però els científics son més cautes que els novel·listes. La majoria vincula aquesta afirmació al Jesús històric i el consideren part de les reflexions esotèriques dels segles II i III. Karen King, professora de Harvard especialitzada en la Magdalena, conclou: “No hi ha dades que afirmin que ni Jesús ni la Magdalena estiguessin casats, no diguem l'un amb l'altre. De l'argument del silenci es pot saltar ambdues direccions. Per un costat, per que no podien tenir

Núm. 106

Ara fa dos mil anys, Jesús es va enfrontar enèrgicament als canviadors de diners.

Particularment crec que no estaria en contra del gran capital. Però sí de l'abús de poder que el gran capital pot comportar. En el futur, només un capitalisme modificat pot sobreviure.

Segons els tres primers evangelis, el gest va tenir lloc un dilluns: el dijous següent era arrestat; el divendres, el seu cos sense vida penjava d'una creu.

home dona estilista·tractament capilar·extensions estètica·maquillatge·depilació Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93 LA FULIOLA

Als anys 60, alguns intel·lectuals van proppassar la idea d'un Jesús a l'estil Che Guevara, simpatitzant de grups guerrilles, i que aquesta va ser la verdadera causa de la seva condemna.

Pàgina 25

biografies viscudes Proposaven que els zelotes, un grup revolucionari que segons el historiador jutge Flavi Josep es va constituir l'any 68 d. C., estarien ja actius als anys 30, en temps de Jesús. Però no hi ha cap dada que confirmi aquesta suposició. Per una altra banda, el missatge de resistència anunciat per Jesús no era de caire violent, com va entendre molt bé Mahatma Gandhi, qui va declarar que es va inspirat en el sermó de la muntanya.

La diferència entre l'exèrcit romà i Jesús radicava en el fet que el poble va donar a Jesús el poder voluntàriament i amb convicció. Amb les seves idees no només va provocar els líders romans, sinó també famílies amb influència.

La Mare Teresa de Calcuta també va tenir molts seguidors, però mai va demanar canvis com ho féu Jesús.

Això a Jesús li va costar la vida. Aquest succés es repeteix constantment al llarg de la història. Martin Luther King, Stephen Biko… la llista és llarga.

Jesús sempre s'ha solidaritzat amb els pobres. No estaria d'acord en com l'Església d'avui dia està mostrant la seva riquesa.

“Si et fan una bufa, posa l'altra galta”. Quan era més jove pensava que aquesta resposta era poc intel·ligent.

A l'època de Jesús, qualsevol romà podia demanar als habitants dels països conquerits que carreguessin amb el seu equipatge durant un quilòmetre.

La gent no tenia altre remei que acceptar aquest decret.

La galta. Jesús va dur la càrrega un quilòmetre i després, voluntàriament, va seguir un quilòmetre més. L'altra galta. Amb la seva desposta, Jesús va mostrar al seu botxí com era d'injusta i abusiva la seva imposició sense provocar la seva ira. Aquesta mesura per evitar conflictes segueix vigent avui dia.

Pàgina 26

En d'altres situacions, Jesús ha demostrat que les persones són sempre més importants que les lleis dels homes.

Jesús no aprovaria mai la nostra mancança de compromís amb els països pobres.

Amb el nostre poder econòmic arruïnem un país com Tailàndia per poder comprar barates les seves empreses i també permetem la venda d'armament dels Estats Units cap als països subdesenvolupats, també l'explotació de l'infància, la violència de gènere, els experiments amb conillets d'índies amb els productes farmacèutics caducats a milions i milions de persones que moren cada dia a conseqüència de la incomprensió dels països del bloc dels rics.

O Nigèria, la riquesa petrolífera del qual ha anat a parar a mans de multinacionals i del dictador pagat per aquestes.

Per al poble no ha quedat res. Mentida: la seva terra contaminada.

Ken Sari Wiwa va escriure un llibre sobre aquest succés i va ser executat. Com Jesús. Jesús seria avui dia un activista compromès amb moviments com la crítica a la globalització i un col·laborador d'entitats com ara Greenpeace i Amnistia Internacional: John Lennon, a la seva cançó Imagine, va escriure: “Imagina que no hi ha possessions”, mentre conduïa un Rolls Royce blanc.

Certes teories no són fàcils de dur a la pràctica.

Les idees de Jesús són universals i tots nosaltres les portem dintre. Sempre són vigents. Ell, Jesús, és en tot.

Bona Pasqua a tothom!

Ramon Utgés i Vila.

els contes de l'esparver

medi ambient

ELS RATPENATS DEL NOSTRE ENTORN (II) En aquest número continuem el repàs a les espècies de ratpenats que trobem al nostre entorn. Si al número anterior us anunciava 7 espècies més, veurem que ara en són 8, donat que recentment s'ha confirmat la presència a l'estany d'Ivars del ratpenat de peus grans (Myotis capaccini), una espècie gens habitual, mitjançant una jornada d'anellament nocturn.

externs del ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus), però que recentment ha estat descrit com una espècie diferent a partir d'anàlisis genètics i ecològics (el ratpenat soprano sembla tenir preferència per ambients més litorals i de menor altitud que el comú) i, sobretot, de sonogrames, ja que s'ha observat que el ratpenat soprano emet uns ultrasons d'una freqüència (55kHz) clarament distintingible de la del ratpenat comú (45kHz).

Ratpenat de Nathusius (Pipistrellus nathusii)

De fet, s'ha confirmat com una de les espècies més abundants de la zona.

S'havia considerat extingit a la península fins que es va descobrir una població al Delta de l'Ebre (Flaquer et al.

2005). És un ratpenat forestal que realitza grans migracions (de més de 1500 km), amb zones de cria a Rússia, Polònia, Països Bàltics, Alemanya i Suècia.

Ratpenat clar d'aigua (Myotis daubentonii) Es tracta d'un ratpenat aquàtic, és a dir, que caça per sobre l'aigua, volant a molt poca alçada.

La seva presència no s'ha confirmat a la zona de l'Estany d'Ivars, però no es descarta ja que el seu sonograma és indistingible del de P.kuhli, per això pot haver passat desapercebut; caldrà confirmar-ho amb la capturà amb mà a les caixes niu que s'han instal·lat o amb xarxes.

La proximitat de la colònia del delta de l'Ebre fa que sigui probable que es detecti aquí.

Ratpenat soprano (Pipistrellus pygmaeus) Molt difícil de distingir per caràcters

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA • INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS • PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS • EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS • INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

Núm. 106

Pàgina 27

els contes de l'esparver

medi ambient

En alguns casos fins i tot poden pescar algun petit peix que nedi prop de la superfície, tot i que no és pas la seva dieta habitual.

Passa el dia descansant en forats d'arbres, sota ponts, en cases abandonades...

Ratpenat de peus grans (Myotis capaccini) És indistingible del ratpenat d'aigua mitjançant l'anàlisi de sonogrames, per això la seva presència no estava confirmada a partir de les dades sonores obtingudes fins fa poc. Però la seva captura en mà permet distingir-lo clarament gràcies a una sèrie de caràcters morfològics com són el major tamany dels peus (vegeu foto inferior) o bé la presència de pèl a la membrana que uneix les dues potes posteriors (el ratpenat d'aigua no té pèl en aquesta zona).

identificar espècies d'altra forma indiferenciables (com és el cas del ratpenats de peus grans).

Per a la captura s'utilitzen xarxes iguals que les d'anellament d'ocells (el problema és que algunes espècies, les que emeten freqüències més elevades, són capaces de detectar fins i tot el fils més fins i per això gairebé mai s'agafen en xarxes normals, és el que passa, per exemple, amb tota la família dels ratpenats orelluts). o bé alguns dispositius més especialitzats, com l'anomenada arpa, un dispositiu que basa el seu funcionament en fils de pescar, que són indetectables pels ultrasons dels ratpenats.

Com veieu, per a la manipulació dels ratpenats s'usa preferentment un guant ben gruixut per evitar les mossegades, que si bé no són doloroses, existeix la possibilitat de transmissió d'alguna malaltia com la ràbia.

Foto realitzada el dia de la captura a l'estany d'Ivars.

La pota de la dreta correspon al ratpenat de peus grans.

Aprofito el tractament d'aquesta espècie per comentar alguns aspectes de la captura de ratpenats. La captura (i en alguns casos concrets anellament) de ratpenats permet

Quan es capturen els ratpenats, se'n prenen una sèria de mesures biomètriques. En aquest cas s'està mesurant la longitud del 5è dit (corresponent al nostre dit petit).

Vols participar en fer Cultura pel Poble?

Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Junta o bé enviant un mail a lafulla@premsacomarcal.com

Pàgina 28

els contes de l'esparver

medi ambient

Observeu que aparentment semblaria el 3er dit, però el que passa és que els dits 1er i 2n (corresponents als nostre polze i índex) els tenen molt reduïts. del gènere Pipistrellus pel gran tamany del seu tragus (el cartílag prominent de l'interior de l'orella) i per caràcters dentaris. L'anàlisi de la morfologia i estructuració dentària és un altre dels caràcters més emprats per a la identificació dels ratpenats.

Com el ratpenat dels graners, és present a la zona, però poc abundant.

Ratpenat orellut (Plecotus sp.)

Ratpenat atrapat a la xarxa.

Ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus)

Els ratpenats orelluts tenen orelles desproporcionadament grans (de més de 3'5 cm, quan ells tan sons mesuren 4'5 cm de longitud!). Utilitzen ultrasons d'alta freqüència i les diferents espècies no es poden diferenciar a partir dels enregistraments sonors.

Ratpenat de gran tamany, fins a 8 cm de longitud (cap-cua). És una espècie molt ubiqua (pobles, camps, ciutats, marges boscosos...) i fissurícola (es refugia durant el dia en fissures de la roca o dels edificis).

Present, però poc abundants a la nostra zona.

Ratpenat muntanyenc (Hypsugo savii) És una espècie del a qual es tenen molt pocs coneixements, tant pel que fa a la seva ecologia com a la seva distribució. És un ratpenat de petit tamany, però es diferencia dels

Núm. 106

Una curiositat, els ratpenats orelluts dormen en una curiosa posició: amb les orelles plegades sota els braços

Pàgina 29

els contes de l'esparver

medi ambient

(és potser una mesura per evitar una excessiva pèrdua de calor?).

prolongades (actiu inclús en dies de fred i pluja).

Una de les espècies més abundants a l'estany d'Ivars.

I fins aquí el repàs a les espècies de ratpenats presents al nostre entorn. El nombre d'espècies (10 en total) és molt superior al que un podria pensar en principi quan es parla dels ratpenats; a més, de ben segur que, en propers estudis, s'incrementarà el nombre d'espècies detectades.

Ratpenat orellut en posició de repòs. Fixeu-vos en com plega les orelles sota les ales.

A Catalunya es té constància de la presència de dues espècies de ratpenats orelluts, com hem dit, no identificables segons criteris acústics. A l'estany d'Ivars, però, es pot quasi assegurar que l'espècie identificada és el ratpenat orellut meridional (Plecotus austriacus), espècie força antròpica i àmpliament distribuïda per Catalunya. Per contra, el ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus) és una espècie forestal que s'acostuma a trobar a zones de major altitud (Flaquer et al. 2004).

Ratpenat cuallarg (Tadarida taeniotis) És un ratpenat enorme (fins 9 cm de longitud), amb una morfologia molt característica: grans orelles tirades endavant, cua llarga (un tret únic entre els ratpenats) i el morro superior arrugat (vegeu la foto). És una espècie molt ubiqua i que no realitza hibernacions

J

Flors

ulita

Art Floral C/ Dr. Rius i Tarroja, 3 Bodes - Corones 25332 La Fuliola Plantes - Ceràmica Tel. 973 57 00 75 Mòbil 659 11 74 02 Objectes de Regal

Pàgina 30

Arnau Sebé

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon Estanc · Tabacs Objectes de regals Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA

La Llufa és una publicació independent i còsmica boreal. La redacció no es fa responsable dels continguts ofendosos amb la moral i l’estat d’ànimo general. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència i/o fruit de la vostra ment pervertida.

PRIMERA RESIDÈNCIA SOSTENIBLE DEL PAÍS, AL NOSTRE POBLE! Les dades de la CICE (comissió d’investigació de coses d’ecologia) de la Llufa són contundents: de seguir així, la residencia de la Fuliola aconseguirà una despesa energètica de 0 euros!! I es que la tecnologia emprada, no la coneixem, però deu ser la hòstia, els nostres investigadors han constatat que es impossible gastar una engruna d’electricitat, ni usar un mínim de calefacció a la resi. Aquests nivells d’estalvi energètic son únics al món. Ni a Mollerussa tenen res que s’hi assembli. ¿El nostre ajuntament està fent un gir a l’esquerra verda (ja no gosem a dir alternativa)? Des de la redacció de la llufa esperem que sí. Més que res per a veure si se li enganxa algo del Saura i es posa a defensar la legalització de totes les drogues, això si que seria maco.

Quan li vam donar la notícia, Al Gore va tornar a plorar, però no com el dia que va caure i es va pelar el genoll, ara plorava d’emoció: “Amb iniciatives com aquesta, la Terra esta salvada”; diuen que va dir.

JAJAJAJAJA! Mira quina gràcia que ens fem! però...que! ¿QUE PASSA AMB LA XXXX RESIDÈNCIA?

XERRADA MULTITUDINÀRIA DE DONES L’ATENEU. Malgrat el Barça – Madrit (Mdrt), les masses de l’Ateneu es van tornar a reunir per fer una xerrameca de dones.

Xerrada-col·loqui, en diuen. Que s’han de reunir més encara per xerrar? A vere si resultarà que es passen el dia calladetes! Mare de déu, quina paciència hem de tenir! Bueno. Es veu que ens van estar deixant a parir unes dues hores i mitja, amb fotos i esquemes i tot! Es devien quedar a gust, les molt... Això sí, anant-li fotent a les galetetes i les infusionetes... ben mirat...no estaria

Núm. 106

malament... podríem fer una xerrada tots juntets, així l’un al costat de l’altre, eh? Podríem afegir algún licoret amb les galetetes... i parlem de dones... i fem esquemes de coses de dones ... i mirem fotos de coses de dones...dones com la Elsa Pataki...eh?

La participació fou ESPECTACULAR!. Foto: mani

CONFON LA PANXA DEL SEU HOME PER UN TERRENO URBANITZABLE I LA VEN PER FER PISOS Com ho sentiu. La Eustèquia de cal Melabufe, la d’aquella casa que fa cantonada amb lo carrer Barrots i aquell caminet que porta al cobert del Patacó, que surt del Ruis i Tarroja... pues aquesta. Tota envejosa de les vendes de terrenys dels seus veïns ( ja sabem com és la de cal Melabufe), diu que es va confondre i, en veure el Fransisco fent migdiada al pati, es va pensar que el sortint del seu home era l’hort que li havia deixat lo iaio.

Total, que ara ja han planificat 300 vivendes uni i multifamiliars entre pit i cuixa del Fransisco. Qui les omplirà? Los del Tarròs, que aprofitant que ruta del Císter és per allí, han decidit de fer clot i omplir “L’Estany del Tarròs”, que ja n’estan tips de que parin al monument del Companys a la nit a fer les mil-i-una.

Pàgina 31

Vista des Vasiliki del Pilar d'Almenara.

Foto: Ramon Uson Foto: Stalia

AMAR Març 2007

Miquel Martí i Pol (Després de tot, 2002)

He endreçat el calaix; ja l’hi tenia però no se sap mai què pot passar si ve que, fet i fet, em globalitzen.

Amb l’endreça defenso una misèrrima quota de poder: la de pensar lliurement el que vulgui i comportar-me discretament d’acord amb el que pensi.

Funambulesc, faig tràgics equilibris entre el silenci i la procacitat i menjo poc i bec encara menys per si tornen el dies de penúria.

No passaré de vell, però confio que sempre hi haurà algú per recordar que el sol surt per tothom, i cada dia.

Principis

racó de poesia