La Fulla 104 by Ateneu Popular

sumari

28 pàgines CULTURA

LA FULLA PELS NENS

PORTADA

- El roser de Lleida pàg. 19 a 20 BIOGRAFIES VISCUDES

- Recicla-joc tradicional pàg. 12 a 13 PÀGINA DE L'ATENEU

- Excursió al Pilar d'Almenara pàg. 1 EDITORIAL

- Camí de sant Jaume - Cinema a la fresca - Caminada a la llum de la lluna - Tertúlies a la fresca - Onze de setembre - Excursió al pilar d'Almenara

- El Pilar d'Almenara - Les conseqüències del fet urbanístic - Pròleg

- Eiffel pàg. 21 a 22 CONSUM RESPONSABLE

- Més aigua pàg. 23 ELS CONTES DE L'ESPARVER

- Reflexió sobre els transgènics pàg. 24 a 25 pàg. 3

LA LLUFA

TRIBUNA

- Diguem no, si us plau!!! - Històries de capellans i fidels - No tenim memòria? - Nosaltres el poble pàg. 4 a 9 ELS VIATGES DEL SOCI

- Berlin (III)

- Moments històrics del futbol - Diferents manifestacions musicals al llarg dels anys

- Les 9 diferències - Tauler d'anuncis - Salsa de guacamole pàg. 26 a 27 RACÓ DE POESIA

ACTUALITAT

- LIII

- Polèmica al passeig Carles Ardèvol de Boldú

pàg. 28 pàg. 10 a 11

ACTULITAT

Número 104 Octubre 2006 Època segona - Any XXIV Premi Humbert Torres 1990 Redacció i Administració: Pl. Ajuntament, s/n 25332 LA FULIOLA (Urgell) a/e: lafulla@premsacomarcal.cat

Impressió: Impre Art Dipòsit Legal: L-524-1982 Tiratge: 400 exemplars

( )ACPC Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS Fundació Pública de la Diputació de Lleida

Edita: Directora: Redactors:

Eva Pané Vidal Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls

Han col·laborat en aquest número: Ramon Utgés Vila Carles Vila Duart Arnau Sebé Pedrós Mila

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors. La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Pàgina 2

editorial EL PILAR D'ALMENARA Esmentem el Pilar d’Almenara a la portada d’aquest número per dos motius: el primer, fer-lo servir d’excusa com a presentació del renovat centre excursionista de l’Ateneu i el segon, per la reinvindicació del simbol de la zona. Aquesta tardor s’ha tornat a endegar l’activitat del Centre Excursionista de l’Ateneu, que ja va existir en el seu dia dins la secció esportiva. La primera excursió oficial fou el 24 de setembre al Pilar d’Almenara i estan previstes que hi hagi sortides almenys una vegada al mes. A mes d’cotubre per exemple, ens va servir d’excusa per reeditar un altre clàssic: l’excursió i dinar a la Torra per la seva festa major. Animem a tots aquells que els agrada caminar i no tenen ocasió de fer-ho perque no saben on anar o amb qui; i a aquells que si ja tenen pràctica habitual se sumin al nostre projecte per tal d’enriquir-se amb nous intineraris o també noves companyies. El segon motiu de parlar del Pilar, arrel de l’esmentada excursió realitzada, és la nostra voluntat de reivindicació i no només el Pilar sinó altres zones, árees i espais amb els quals ens hi volem sentir identificats, doncs sovint ens consta apreciar el que tenim més aprop; no només perque ho hem vist durant molts anys sinó perque estem en una zona especialment mancada d’espais d’interés “oficial”. Malgart això volem proposar que el suposat interés depèn del que es vulgui creure, sense anar més lluny ningú haguès dit mai que la zona del pla d’Urgell podria arribar a tenir potencial turístic però només ha calgut l’espurna de l’Estany d’Ivars per comprobar la demanda de turisme rural que exiteix. Així doncs, tota la zona dels canals i canalets pot tenir un atractiu turístic que nosaltres, el del país, no hem sabut o volgut apreciar, ja que s’ha vist com una eina de treball i res més.

LES CONSEQÜÈNCIES DEL FET URBANÍSTIC Fa dos números es va intentar fer una petita anàlisi del boom urbanístic que està vivint La Fuliola i aquest estiu n’hem tingut la comprovació empírica dels conflictes que pot arribar a generar. La polèmica entorn a un edifici que s’hi està urbanitzant finalment ha acabat amb escridassades i males maneres. Potser es degut a la falta de coneixements tant específics, doncs són situacions i conflictes nous. En tot cas, volem pensar que aquest malestar es podria haver evitat. Doncs, si bé per una banda, l’obra es fa en adeqüació a les normes urbanístiques aprovades, que aquestes a la vegada van ser sotmeses a un periode d’alegació durant el qual ningú va dir res; malgrat això es podia haver previst que el conflicte estava servit i haver actuat amb més previsió intentant trobar les fòrmules (algunes ja plantejades) per evitar haver arribat a aquesta situació. D’altra banda, no ha ajudat massa l’actitud de l’Ajuntament, que si bé la convocatòria als veïns per explicar què és el que passava allí fou lloable, a la pràctica va resultar ser del tot ineficaç i inútil, sense esmentar la grolleria que s’hi va poder constatar. En definitiva, un conflicte evitable amb la dosi necessària de mà esquerra i cintura que tant lluny sembla que queda.

Podeu enviar-nos els vostres comentaris a: lafulla@premsacomarcal.cat

Així doncs, volem reivindicar l’actratiu d’on vivim i que no només es sigui una zona de pas per enfilar cap als Pirineus.

PRÒLEG per Mila Yo no sé por qué la gente tiene hijos. Es confesar la derrota. La procreación es una confesión de un organismo incompleto. La procreación es la confesión de la derrota. Manhattan transfer - 1925 - John Dos Passos

Núm. 104

Pàgina 3

tribuna DIGUEM NO, SI US PLAU!!! Fa dos Nadals vam anar al Saló de la Infància de Barcelona els meus companys i companyes amb els nostres fills. Alguns de nosaltres ens vam perdre a l'entrada de Barcelona pel port. Quan varem ser a l'altura del Cementiri de Montjuïc ens vam desviar sense voler, dos dels cotxes que anàvem vam fer cap a sota d'un pont. Eren les onze del migdia, sortien de tots cantons i semblaven morts vivents, eren gent desnonada per la droga, joves que no passaven la trentena i alguns pot ser tenien menys de 15 anys, quasi infants. Era un paisatge aterridor. Vaig sentir por. No creus que pugui haver aquestes coses. Només veus pel·lícules de tant en tant, però penses que mai pot arribar a tu. Doncs penso que ja ho tenim aquí, com una plaga estesa per tot arreu, encara que pot ser no tant exagerat. I jo em pregunto, per què? Quin futur ens espera? I quin present tenim? Voleu fer el fotut favor de recapacitar?, demanar ajuda!!! L'any passat l'AMPA va fer conferències als pares sobre el tema de les drogues i com afrontar la situació. L'assistència va ser molt inferior a l'esperada. En fi... No us deixeu enganxar per la facilitat de disponibilitat de diners, no us deixeu enlluernar per ningú. Penso amb els meus fills cada dia i al mateix temps no puc deixar de pensar en el mal que ens volta a tots, a la nostra societat. Compadeixo a molts joves, que poden fer coses horribles sense voler-ho. No voldria que em miressiu malament, només us demano una mica de comprensió, tingueu seny a l'hora d'agafar un vehicle per dins al poble, podeu ocasionar fets irreparables, tingueu seny amb les vostres vides, podeu destrossar-les a llarg termini. Tots hem estat joves, i hem fet coses que podien arribar a ser irreparables, és per això que us demano que tingueu seny.

Pàgina 4

És possible que l'Administració no pugui fer gran cosa en aquest aspecte o tingui una mica els ulls clucs amb tot el que està passant. Cada dia augmenten els anomenats camells i subministradors de droga i d'estupefaents, i també cada vegada més hi ha gent enganxada. Què estem fen? Què estem creant? Es tan meravellós ser jove. Un es pot rebel·lar contra moltes coses i també passar-s'ho d'allò més bé, però ferho sense l'ajuda de les drogues, perquè quan us donareu compte ja no podreu tornar endarrere. Penseu que vosaltres sou el futur. Intenteu gaudir d'altres maneres, n'hi ha moltes, si us plau no us cremeu abans d'hora us necessitem. No us sentiu ofesos. Digueu, No gràcies! La DROGA mata, mata amb Vida, deixeu de ser vosaltres. Anul·la totalment la vostra personalitat, destrossa les famílies. Penseu que entre tots hem d'afrontar molts reptes. Abandoneu els estupefaents, que sentiu ganes de fer altres coses. Ho puc dir més alt però no més clar. Escolteu a un amic, si es que voleu que us aconsella bé. Abandoneu aquest camí sense sortida i de la mort. No us deixeu portar per l'eufòria, encara estem a temps a parar tot aquest clima. No podem girar l'esquena al que està passant. Penseu que la DROGA mata molt silenciosament. La dama negra apareixerà quan menys us l'espereu. Tingueu lucidesa per dir No! I disculpeu, si us he volgut donar alguna lliçó, no era la meva intenció només he intentat manifestar la meva preocupació i al mateix temps el rebuig contra la nova societat que s'està formant i del desencadenant que pot arribar a portar tot això si entre tots no ho aturem. Per descomptat la crítica està servida. Si us plau, diguem no, junts ho aconseguirem!!! Ramon Utgés i Vila.

tribuna HISTÒRIES DE CAPELLANS I FIDELS A finals del vuitanta vaig haver d'assistir a un judici de faltes a Balaguer. Tot i que no m'hi anava res en l'assumpte, sempre imposa el fet de ser a un judici, amb els advocats, el fiscal i el senyor jutge, tots ells embolcallats per la toga, de color negre, i amb el Sant Crist damunt la taula. Hi anava en suport del demandat, un histriònic periodista d'una revista de poble, que havia gosat publicar un article d'opinió (més aviat de xafarderies) sobre els fets de cada dia, o més ben dit de cada setmana, dels quals n'eren protagonistes les integrants del Club de l'Escombra del poble. A altres llocs se'n diu les Cambreres del Senyor, o les que netegen i posen a punt l'església amb la finalitat de dur a terme les celebracions religioses del dissabte i diumenge. La crònica venia a criticar i explicar les cuites internes d'aquella comunitat de senyores que feien dissabte cada dissabte. Com l'assumpte esqueia en un poble, l'autor signava amb pseudònim. I aquest era el quid de la qüestió, voler saber el nom de l'autor, que el director de la revista es negava a dir. Fou un judici carregat d'exageracions per les tesis ploramiques de les persones ofeses, i no tant pels comentaris i descripció dels fets que s'explicaven, tots ells reconeguts, si no pel fet de fer-los públics, i per lo més greu: desconèixer qui era l'autor que signava

amb pseudònim. El periodista al que li demanaven danys morals i presó, un jutge decantat per les demandants, li va fer una reflexió sobre el que els comentaris de l'article suposaven en detriment de la vida personal, social i publica de les demandants al seu poble, però va tenir d'absoldre al demandat per allò tant elemental com la llibertat d'expressió. Em va sorprendre, i això que en aquells anys ja m'havien passat moltes coses, la vehemència del Club de l'Escombra, i del significatiu escalafó social que per les seves integrants representava la seva tasca dins la parròquia. I també les seves cuites, més semblants al que avui es “Salsa Rosa”, que a una tasca humil i plena de voluntat d'ajudar als demés. Doncs a mi em semblava que d'una manera més escaient s'havia de destacar la seva activitat per a la parròquia. I aprofitant l'avinentesa faig cap a casa nostra atesa la recent controvèrsia entre determinats fidels del nostre poble amb el seu nou capella. Cosa per altra banda tan repetitiva i ocasional, com que d'una manera o altra es manifesta cada cop que ens canvien al mossèn. Recordo be quan van traslladar a mossèn Joan a la Vall d'Aran després de tants anys. Fins i tot es va

Mobles Carulla

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Núm. 104

Pàgina 5

tribuna organitzar un autocar per anar reclamar al Bisbe que no ens traguessin el mossèn. Però es clar, mossèn Joan havia estat molts anys entre nosaltres i havia viscut l'evolució social del poble, des de la retirada de mossèn Pau i els anys de postguerra, passant per l'època d'aquell altre capellà de “colores”. De mossèn Pau en quedaria el regust dels empresonats pel Carnestoltes del 34 i pels avals dels primers anys de nacionals. El seu enterrament fou mostra evident del que va ser i significar pel poble. Entre ell i mossèn Joan passaren una seguida de capellans que poca empremta deixaren. Amb mossèn Joan, en canvi, hi hagué una visió diferent de la societat, eren temps de Concili Vaticà II, nous aires per una església encarcarada per i amb el règim de Franco. I mossèn Joan va saber aglutinar el jovent en nombroses activitats, va engrandir l'església (l'edifici, es clar ) i tot plegat va deixar bons records a la majoria. I quan va arribar mossèn Jaume, amb la seva imatge tant antiga, amb sotana i tot, el xoc amb els seus feligresos fou potent. Se li queixaven que sempre demanava més aportacions econòmiques per la parròquia, i també pel seu criteri en el recte i estricte sentit de la religió i l'aplicació de la fe cristiana. I quan per edat es va jubilar, la vinguda espectacular de mossèn Joan Antoni no va deixar ningú indiferent. La seva anada a “La Corralina” i el fet de fer una missa de benvinguda, al més pur estil americà, amb

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon Estanc · Tabacs Objectes de regals Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA Pàgina 6

besamans inclòs, ens deixà aclaparats i sense esma. Aquest mossèn va fer més divulgadora la tasca parroquial. Era tot un personatge, a més de capellà, teòleg i exorcista. També li anava la bona taula i conreava bé les relacions socials. Amb ell i a la seva ombra es revifà el “sanedrí” local i s'engegaren diferents activitats de caire assistencial i religiós que en altres temps havien minvat. De fa pocs mesos tenim a mossèn Josep, amb una manera de fer diferenciada i el seu propi criteri. Hi ha una certa crisi permanent doncs el seu ramat se li revolta i les ovelles amb més caràcter es permeten criticar-lo. Argumenten qüestions de costums i hàbits, com la manera de fer de la majordoma i la seva pràctica de recollir i tenir cura d'animals abandonats. Potser, alguns dels que amb mossèn Joan Antoni havien guanyat certes prebendes ara tenen por de perdre-les i acudeixen al Bisbat. Per altra banda, les Cambreres del Senyor van agafant edat i sembla que el relleu per generació espontània costa, i hi ha dificultats a l'hora d'empolainar el temple. En fi, res que el temps i el bon criteri de capellà i feligresos farà que es trobi solució. Els nou vinguts trobaran lloc dins la comunitat i els fidels, tard o d'hora ho hauran d'acceptar. Es, senzillament, una qüestió de fe. Josep i Maria

Flors

Julita

Art Floral C/ Dr. Rius i Tarroja, 3 Bodes - Corones 25332 La Fuliola Plantes - Ceràmica Tel. 973 57 00 75 Mòbil 659 11 74 02 Objectes de Regal

tribuna NO TENIM MEMÒRIA? Arrel de la “sessió informativa”... a la que ens convocà l'Anton ( alcalde, per obra i gràcia del desvergonyiment ) el dia 27 de juliol, on és va dir de tot ( menys donar informació sobre com es poden solucionar els problemes ), em pregunto, per què les persones tenim la memòria tant fràgil?. Doncs, quan les coses es fan malament, sempre, sempre, sempre... més tard o més aviat, porten les seves conseqüències. Ara, davant la construcció d'uns habitatges al Passeig de Boldú, on es malmet l'acera, el grup de CiU, i alguns veïns del poble, es manifesten i promouen denúncies per “salvar l'acera”. M'alegra aquest nou tarannà dels polítics, i també dels veïns. L'únic que lamento es lo tard que han arribat a aquesta posició. Ja fa molt de temps, que a Boldú, es podria haver penjat una pancarta per “Salvar la plaça” o per demanar aceres a les noves construccions i posteriors carrers. Si ens remuntem als voltants de 1986, recordarem que, per pavimentar la totalitat del poble, es va crear un “projecte de comissió gestora”, que la veritat, de poc va servir, però els integrants de la mateixa (els que encara estan entre nosaltres) recordaran que, de les expropiacions que es van fer, a més de fer-ho malament, només un veí va cobrar ÍNTEGRAMENT tots els metros afectats,i els altres es van quedar amb les promeses de pagament, que no es van complir mai, i per tant, no es va donar solució al problema urbanístic. No com es va dir en la dita reunió del 27 de Juliol, entre crits, on uns veïns exaltats i un alcalde inoperant, ens van demostrar on pot arribar la poca educació i poca vergonya. Davant la nul·la capacitat del nostre actual “projecte d'Ajuntament”, ara

Núm. 104

ens estan envaint l'acera del Passeig, creant una edificació que malmet l'entrada al poble i desbarata tota la filosofia d'ordenació del nostre poble, quan es decideix de fer les Normes Urbanístiques. Per això dic lo de la inoperància, perquè aquestes mateixes Normes en el seu text refós, també assenyalen que: “ La part escrita prevaldrà sobre la gràfica, i en qualsevol cas la interpretació més favorable a la menor edificabilitat i majors dotacions públiques”. També preveuen que es pugui fer un estudi de detall, d'acord amb els articles 60 i 61 del Decret Legislatiu 1/1990. Els promotors són hereus d'una actuació negligent i ara de difícil solució, ja que era abans de començar l'obra, que s'havia de vigilar i procurar que s'arreglés, amb bon enteniment per part de tothom, però l'Anton no ha estat per la feina, i ara tenim els resultats. Resultats que són, en part, també responsabilitat del grup de CiU. Ja sé que ens diran que a l'Anton l'hem proposat nosaltres, però, s'ha de recordar el perquè del pacte: nosaltres teníem com a grans eixos del nostre programa, uns projectes de futur per a La Fuliola i Boldú, com són la residència, el polígon i també posar en marxa unes Normes Urbanístiques que ens permetessin un creixement ordenat, projectes que de cap manera eren compartits per CiU. Però una vegada l'Anton va trencar l'equip de govern, (no complint el pacte establert), s'ha deixat l'Ajuntament en una situació del tot anòmala, amb el govern d'una trista minoria que, per manca de quòrum i sobre tot, d'interès, estan permetent que es perdin molts projectes, però, a ells, els ha prevalgut l'interès electoralista a la responsabilitat

que tenen com a regidor escollits pel poble. Les Normes Urbanístiques són una eina prou important per al bon ordenament urbanístic, són les que han fet possible aquest canvi en el nostre poble, però hem de vetllar, perquè el creixement es faci també amb els equipaments necessaris i sempre salvaguardant l'espai públic. Els nostres carrers han de donar l'amplada necessària, perquè les nostres eines de treball cada dia són més grans (collitadores, tractors, carrosses, etc...), amb més capacitat i necessitat d'espai. Tots som conscients de que només ens agraden els carrers amplis quan no ens afecten, però s'ha de procurar arribar amb una entesa i pensar en clau de futur, cosa no massa habitual al nostre poble. Només així tindrem la possibilitat de crear un ordenament urbanístic que ens permeti avançar com a poble i també, com a persones, amb les nostres divergències i desacords, però sempre respectant-nos i procurant que l'educació no brilli per la seva absència. I no sempre som nosaltres, els del grup socialista, els que hem de remar per portar el vaixell a port. Cal demanar responsabilitats als que, es queden tan tranquils esperant que la barca naufragi, sense posar l'únic remei possible, que es retornà la normalitat democràtica al nostre maltractat Ajuntament. I, per fi, amb aquesta situació, l'Anton, (i l'altra) hauran aconseguit formar part de la història del nostre poble, com els que han fet possible que tots els projectes pels quals s'havia lluitat tan, i que per fi semblaven que ara serien una realitat, se'n anessin en orris, perdent, potser, una oportunitat única. Mª Lluïsa Paüls i Gabernet

Pàgina 7

tribuna NOSALTRES EL POBLE L'alcalde del PP, al no complir el compromís amb el PSC en el relleu de l'alcaldia, sense un argument raonable que ho justifiqui, haurà perdut la credibilitat com a persona, i també com a polític. Des de juny de 2005, quan es va negar a complir el pacte que 12 membres de cada candidatura, del PP i del PSC signaren (ell inclòs), el desgoverni i el portar l'Ajuntament com un mas privat, ha estat la seva inútil, absurda i desbocada aportació a la nostra història com a poble. En cada situació hem explicat abastament i també hem anunciat el que aniria succeint, donat l'incompliment de l'Anton i la Francisca, per la seva manera de fer. Darrerament han passat coses greus a l'Ajuntament, motivades per l'actitud intransigent de l'Anton com Alcalde. La primera, la revolta dels veïns de Boldú per la llicencia d'obres concedida i que ocupa part d'una vorera; l'Alcalde es ficà mes tossut que mai i s'atreví a plantar cara sense coneixement de causa amb veïns i el que li vingués pel davant. D'aquella reunió de juliol no en surti res mes que crits, amenaces i fer riure (per no plorar). La segona, el Ple de l'ajuntament del 25 de setembre, on l'Alcalde Anton volia suprimir el Patronat de la Residència, per poder manipular més be el seu contingut i els seus membres. També es va embarcar en les obres del PUOS i les seves subvencions, que per desgràcia es perdran, doncs l'Anton no sap ni com fer les obres, ni tant sols quines obres cal fer.

com es pagarà, ni si tant sols es podrà posar en marxa. Vet aquí la tristesa i el ridícul de la situació present. També el passat mes de setembre, l'Ajuntament, gràcies a la gestió personal de l'Anton, com Alcalde, ha perdut subvencions del Proder de la Residència per valor de 100.000 euros. Tampoc la Residència podrà recuperar els 300.000 euros de l'IVA de les obres.. En total 66 milions de pessetes !!! I que dir de les subvencions aparcades i gairebé perdudes del PUOS de 2006 i 2007? Que hi fas Anton, d'alcalde sense paraula ni crèdit? I tu Francisca, ho veus clar que no tens ni art ni part? Quins papers feu, tots dos plegats, sols pel fet de dir que sou els qui maneu! Hauríeu de treballar pel poble, per això us van votar... i vosaltres en canvi, no feu res! Només enteneu la vostra manera de no complir pactes per tal de ser a dalt! A dalt d'on? D'una trona sense ofici ni benefici que malbarata els recursos del poble?

estil9olivia

La tercera, la reunió del Patronat, entitat de l'Ajuntament, a la qual no convocava des del mes d'abril. Els membres del Patronat li demanaren explicacions per la seva conducta com a President, i li negaren la possibilitat de seguir fent de les seves en voler aplicar unes tarifes pels futurs residents, sense que hores d'ara no sapiguem ni com s'acabarà l'obra, ni

Pàgina 8

home dona estilista·tractament capilar·extensions estètica·maquillatge·depilació Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93 LA FULIOLA

Per què us hi entesteu en espatllarho tot, encara més?. Tornem a la Residència. Fins i tot els membres del Patronat, tant els regidors de l'Ajuntament com els representants d'entitats no et donen suport, perquè no tens ni una idea clara, ni tant sols un projecte per explicar-nos, de com acabar la residència, de com trobar el finançament necessari, de com ficarla en marxa. Com vols que els membres del Patronat i de l'Ajuntament confiïn en tu, en un home i un Alcalde que no compleix els seus compromisos amb els demés?

tribuna Tu, Anton vols que tothom et doni un xec en blanc per a fer el que vulguis, quan vulguis i de la manera que vulguis. I a la mateixa gent que el 29 de setembre els hi demanes aquest xec en blanc, el 25 de setembre els volies destituir com a membres del Patronat per a triarne, a dit, uns altres que com la Francisca et diguin sempre amén. Darrerament reps pressions de la gent, tothom vol veure la residència enllestida. Tant els padrins i padrines que la necessiten, com les persones que hi volen treballar i ajudar a que funcioni. I tu, Anton, un Alcalde sense paraula, vols fer les coses al teu aire, passejant pel poble, amb la teva rialleta de mil homes.... i poca més.

tasca ni va servir per gran cosa ni ningú es recordarà d'ella. Mentrestant fas la viu-viu... i per tapar un forat, n'obres un altre de més gros... Com gosses demanar als membres del patronat de la Residència, que presentem la dimissió, si ets tu el que hauries de plegar! Com gosses tu, Anton, seguir d'Alcalde, que pel que has fet i fas, t'hauria de caure la cara de vergonya!... Pobre il·lús, que no veus que el teu mal cap i la teva conducta només porten problemes als veïns de La Fuliola?

Ens parles de si volem o no la Residència? Es clar que la volem la residència ! Però la volem feta amb criteri, amb coherència, amb serietat... i tal com s'han de fer les coses. Les persones hi son i el Patronat per dur-la a terme i ficar-la en marxa està creat. El que passa es que no son a la teva imatge i semblança. Tu Anton, has d'entendre que estem en democràcia i que els pactes i acords cal complir-los. Els temps, Anton i Francisca, han canviat i actituds com les vostres no tenen present ni futur. El més segur es que acabis la legislatura com Alcalde. De fet fins el maig de l'any que ve ja queda poc. Malbarataràs il·lusions i esforços, però acabaran els teus dies i passaràs a les golfes de la història del poble com un Alcalde ofuscat, amb aires de grandesa, que a la fi va fer prendre consciència a tots plegats que la seva

Tant es qui tingui la cadira Anton! Fes una retirada, encara hi ets a temps, plega i acompleix el tracte que vas signar ! No malmetis mes les coses del poble! Els veïns no tenen cap culpa del que passa. El que passa només es cosa teva. Ets tu, Anton el que no compleix els pactes i el qui no te paraula! Treu-te la son de les orelles i fes el que més convé a tot el poble! Acabem la residència i posem-la en funcionament! Deixa de fer comèdia Anton, que a més de mal Alcalde, com actor et sobra escenari. I a l'Ajuntament, ves d'una vegada per feina, que un cop perduts els bous, ja només et queden les esquelles! Jordi Escolà

Núm. 104

Pàgina 9

els viatges del soci BERLIN (i III) Després de passar i passejar la tarda per la zona de les ambaixades (edificis de tots els estils, formes i colors). La veritat es que la ambaixada espanyola era una mica tristona i pobra (arquitecturalment parlant) comparada amb les seves veïnes. Portem el horari una mica girat, entre que ens aixequem d’hora i que aquí a les dotze ja estan tots dinats i ja que a les quatre i mitja de la tarda ja es fosc, fem parada al SonyCenter a veure si torbem alguna cosa barata per menjar i beure.

la seu central de Sony a Europa. Tot plegat una gran pijada i sense xiringuitos per menjar algo barato. Però oh! Sorpresa! Just sortir de les muntanyes de vidre, ferro i acer ens apareix davant els ulls un petit mercadillo de Nadal. Casetes de fusta plenes de adornos nadalencs, dolços i artesania. Casetes de fusta plenes de menjar! Currywurst, panís bullit condimentats amb una mantequilla especiada molt bona, hamburgueses, amanides de patata (kartofensalad), patates a la brasa amb salses de iogurt, xampinyons amb salsa de iogurt, Frankfurt, bradsburgs i variants mil d’aquestos. I el gran descobriment! Glüh-Wein! Vi calent amb espècies. Per culpa del Glüh-wein no vam provar ni una cervesa durant tota la setmana.

Actualment el Sonycenter es un dels majors distintius del Berlín modern que ja es dir molt en una ciutat que es la número u en arquitectura moderna. Està format per set edificis, a cada qual més futurista, ordenats al voltant de una plaça semicoberta amb un enorme paraigües penjat per sobre dels edificis on hi passen projeccions... ja que era Nadal no podien ser altres que estrelletes i simulacions de nevades.

El Glüh-wein es la beguda típica del Nadal a Alemanya. A tots els mercats hi es present, ja que amb el fred que fa es fica, i perdó per la expressió, de puta mare.

Aquests edificis estan plens d'oficines, vivendes de luxe, tendes de informàtica i tecnologia varia i per descomptat

Recepta: s’agafa un litre de vi negre, es fica en una cassola amb la pell de mitja taronja o de llimona o les

Pàgina 10

els viatges del soci dues coses, dos claus de espècie, canyella en rama i sucre al gust. Tot això a foc lents, sobretot que no bulli, com a mínim durant 20 min. Sempre es pren calent que si no no té gràcia. Proveu-ho i ja me direu el que. Quan et demanaves un Glüh-wein en un mercadillo i per un euro o dos et donaven una tassa de ceràmica amb motius nadalencs i propaganda de la associació o ong o comerç de la paradeta; que feia que aguantes més la escalfor. Si volies te la quedaves i si no la tornaves i et tornaven el euro. Jo en vaig portar tres a la Fuliola i es que no se per que sempre tornava amb una a la pensió. Evidentment també vam visitar tot lo referent a l'època Nazi i al mur de Berlín. En quant al mur... tota la ciutat està plena de coses referents a aquest. Per allà on passava està indicat amb una línia al terra d’adoquins com a recordatori. També es mantenen moltes parts, una d’elles impressionant per la seva llargada, casi un quilòmetre de mur amb les típiques pintades que surten a totes les postals.

les confonc (sort de les fotos!). Així i si m’ho permeteu, deixaré de fer un relat diari per passar a fer comentaris generals sobre la ciutat. Al decidir que aniríem a Berlín, me van faltar cames per dir-ho a tothom i preguntar qui hi havia anat. El cert es que tothom coincidia a dir que Berlín es una ciutat moderna, eclèctica i sorprenent. Ho corroboro. Moderna en tots els sentits. Arquitectura: Berlín es una ciutat en obres, en permanent reconstrucció. Estiguis on estiguis sempre trobes una obra. Obres civils (a cada cantonada), monuments, edificis espectaculars de arquitectes reconeguts i de nous talents s’estan fent per tots el racons. Moderna per la seva moda. Ara mateix es la seu i creadora de la fira de moda urbana més important de tot Europa, per no dir a nivell mundial. Per cert, aquesta fira es diu Bread & Butter (pa i mantega) i des de fa un any, els seus creadors, l’han portat a Barcelona per abarcar el mercat del mediterrani. Moderna també pel seu art i disseny; i es que no es casualitat que aquí en sorgís una de les corrents artístiques més importants del segle passat. La Bauhaus. A Berlín hi ha un museu dedicat a aquesta corrent artística ubicat a la zona de les ambaixades. Com que el pla del viatge no era anar de museus no hi vam entrar; però el pròxim cop que torna fijo que hi entro. També està a la última en quant a clubs (es com ara es diu a una discoteca) i música. Concretament amb música electrònica. Cada any al setembre Berlín es transforma en el centre mundial de la música electrònica organitzant la Love Parade; una gran festa tecno a l’aire lliure que atreu a gent de tot el món. Berlín es eclèctica per la seva fantàstica combinació de gent, cultures i espais. Berlín es sorprenent per que a banda de tot lo anterior es viu història. Es nota que es una ciutat amb solera històrica. Es sent en l’ambient que han passat moments difícils i es nota amb la gent que no obliden, que segueixen recordant i que no volen o no poden deixar de banda tot el que va passar. Que més dir? Hi torno segur.

A aquestes altures d’any (som estiu del 2006) ja no recordo molt be quins dies vàrem visitar les coses i la veritat es que moltes coses ja se m’escapen o solapen o

Núm. 104

F.R.M.

Pàgina 11

la Fulla pels nens RECICLA-JOC TRADICIONAL Has pensat mai en quanta brossa llencem cada dia? MOLTÍSSIMA! Una manera molt divertida d’aprofitarla, és fabricant-nos nosaltres mateixos les joguines amb les coses que normalment llencem! Avui mirarem uns quants jocs de taula. Mira que fashion que són! Doncs alguns fa milers d’anys que s’hi juga en alguna banda del món. Trobareu d'aquest jocs els podeu comprar en botigues o parades d'artesania dedicades als jocs de taula fets amb fusta, però ja veureu com construirlos amb material de rebuig no és gens difícil. Són moooolt fàcils de fer, podem passar una bona estona amb amics i parents, a més, jugant, jugant, espavilem el coco: concentració per a pensar molt profundament, estratègia per a resoldre problemes, càlcul, ja saps per a qué, creativitat per inventar-te coses noves i meravelloses... Ah si! També ajudem a conservar la nostra Terra perqué reciclem! Quina passada! Així doncs, voleu jugar? TORRE DE HANOI Diuen que al Temple de Benarés, on es troba el centre del món, hi ha una superfície de bronze amb tres agulles de diamant. Quan Déu creà el món, col·locà 64 discs d'or de diferents tamanys en una de les agulles, començant pel més gran fins al més petit. Els monjos del temple, seguint les instruccions del Brahma, havien de moure un disc cada vegada d'una agulla a una altra, tenint en compte que un disc més gran mai podia col·locar-se a sobre d'un de més petit. Explica la llegenda, que quan tots els discos hagin passat d'una agulla a una altra tot es convertirà en pols i el món arribarà a la seva fi enmig d'una gran explosió. Tranquils i tranquil·les: es necessiten 18.446.744.073.709.551.651 moviments per a moure els 64 discos! Què necessites? - Taps de plàstic de diferents mides. - Pals de "pinxito" - Porexpan o bases d'escuma per a plantes de plàstic.

Pàgina 12

- Una barrina - Cola (només si construïm el joc amb escuma) Com ho fem? 1. Es foraden els taps amb una barrina. 2. Es claven els tres pals sobre la base de porexpan o l'escuma (no poseu cola sobre el porexpan perquè se'l "menja"). 3. Es col·loquen els taps en un dels pals, posant el més gran a sota de tot Com es juga? 1. El joc consisteix en moure tots els discos des del pal de l'esquerra al pal de la dreta, amb l'única condició de no poder col·locar mai un disc de major radi sobre un de menor. 2. Com major sigui el nombre de discos, major serà la dificultat de resolució del joc. Millor començar amb tres discs i anar augmentant la dificultat a mesora que resolem el joc. TANGRAM Anomenat també "El joc dels set elements" o "Taula de la sabiduria". És un joc xinés molt antic format per set peces: 5 triangles de diferents mides, un quadrat i un romboide. Es desconeix amb total certesa quan es va inventar. Era un joc practicat per dones i nens. Durant el segle XVIII va es va popularitzar a Europa i personatges com Napoleó es van convertir en autèntics especialistes en

la Fulla pels nens el seu exili a l'illa de Santa Helena. Actualment hi ha més de 16.000 figures a formar Què necessites? - Una caixa de cartró resistent. - Regle - Llapis - Cúter o tisores Com es construeix? 1. Es dibuixa un quadrat com el del dibuix (15x15) 2. Es retallen les peces amb un cúter Com es juga? 1. Cal col·locar les set peces de manera que es formin figures i models ja dissenyats. 2. No val solapar peces i sempre s'han d'utilitzar totes. 3. Podeu trobar infinitat de models com aquest a internet o en llibres especialitzats. ALQUERC Es creu que va néixer a l'antic Egipte i que va ser portat a la Península Ibèrica pels musulmans. També el podeu trobar amb el nom àrab de quirkat o al-quirkat. En arribar a Occitània es va fusionar amb els taulers d'escacs i va originar el joc de les dames. Existeixen nombroses variants arreu del món. Què necessites? - Un caixa de cartró (per exemple, una tapa de caixa de folis) - Retolador negre per subratllar i retolador permanent de dos colors per a pintar les anelles. - Regle - Cúter o tisores - 24 anelles de llauna de refresc Com es construeix? 1. Dibuixeu un tauler com el de la fotografia (el quadrat exterior ha de tenir entre 15 i 20 cm de costat). 2. Pinteu 12 anelles d'un color i 12 d'un altre (hi ha llaunes de refresc i cervesa que ja són de colors). Com es juga? 1. Es col·loquen les peces tal i com es veu a la fotografia. 2. Alternativament, els jugadors o jugadores mouen una

Núm. 104

de les seves fitxes a una posició buida adjacent, unida per una recta. capturar una peça de l'oponent s'ha de saltar per sobre d'una fitxa d'aquest, caient en un espai buit. Sempre s'han de respectar les línies del tauler. 4. Es poden encadenar captures sempre i quan es facin amb la mateixa peça inicial. 5. Les peces capturades són retirades del tauler. 6. És obligatori capturar i si no ho fem, l'adversari pot retirar la nostra fitxa. 7. Guanya qui es menja totes les peces de l'oponent o les hi immobilitza. PRETWUA Aquí tenim una altra variant de l’alquerc. És de Bihar, a l'Índia. La forma circular el fa força singular i diferent a altres variants d'aquest mateix joc Què necessites? - Una safata rodona de cartró (les de presentar pastissets en les festes) - Un compàs - Regle - Retolador - Gomets - Pasta de dos colors Com es construeix? 1. Es dibuixa un tauler com el de la fotografia. 2. S'enganxa un gomet sobre cada intersecció. 3. Es col·loquen les fitxes sobre cada gomet, deixant buit el forat central. Les fitxes d'un i altre color, ocupen la meitat del tauler respectivament. Com es juga? 1. Les regles són les mateixes que en el joc de l'alquerc: cal capturar les peces de l'oponent, saltant per sobre i caient sobre un espai buit.

Pàgina 13

pàgina de l'ateneu JULI OL AGOST CAMÍ DE SANT JAUME CULTURA A LA FRESCA: El 23 de juliol a dos quarts de vuit del matí unes quantes persones es van donar per citades per fer cap a l’estació de tren de Tàrrega i fer via fins La Fuliola per la ruta del camí de Sant Jaume. La caminada, malgrat la calor és agradable de fer perquè el paisatge és variant, doncs es passa del paisatge típic de secà al de regadiu que estem més avesats a veure. A mig camí, a la masia Ribalta es feu una parada per esmorzar pa amb tomata. A l’arribada, passades les onze del matí a la Plaça de l’Ajuntament es va agrair una bona remullada amb aigua per fer passar la calor.

CINEMA A LA FRESCA Aquest any es va obrir l’edició de la Cultura a la Fresca amb la projecció de la pel·lícula Historias del milenio. La vida en la tierra a les dependències de les Piscines Municipals. El film, del realitzador d’orígen maurità Abderrahmane Sissako, fa una descripció de la vida rural a Mali i la relació d’aquesta amb la introducció de les noves tecnologies de comunicació. CAMINADA A LA LLUM DE LA LLUNA La caminada a la llum de la lluna és ja un clàssic de les nits d’agost a La Fuliola, que aquest any va escaure el dissabte dia 12. Aquest any assistiren una trentena de persones que, amb les lots a la mà es van enfilar pel camí dels dipòsits per a fer una xocolatada als dipòsits vells i després baixar pel camí de Tarassó. L’arribada es produeix passades les dotze i la majoria aquella nit, asseguren que dormen ben plans.

Per Sant Jaume, fent camí.

Donem fe que són els participant de la caminada a la llum de la lluna a la sortida.

Vols participar en fer Cultura pel Poble? Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Junta o bé enviant un mail a lafulla@premsacomarcal.com

Pàgina 14

pàgina de l'ateneu TERTÚLIES A LA FRESCA EXCURSIÓ AL PILAR D’ALMENARA La Cultura a la fresca d’enguany tenia una novetat: les tertúlies a la fresca. Aquestes han nascut amb per acomplir diversos objectius. D’una banda fer participar al jovent del poble amb l’encàrrec d’organitzar unes activitats, d’una altra, donar veu a la gent més gran, que d’alguna manera hagin tingut a veure amb algun fet significatiu en la vida d’aquest poble. La combinació d’aquest dos fa possible que dues generacions es comuniquin sobre fets en la passat del poble que d’alguna manera o altra a ambdues són comunes. De passada, l’objectiu de passar una nit de dissabte agradable també es va acomplir. Encara que al final les tertúlies, degut al temps tan inestable que va fer a l’agost, es van realitzar al recinte del local poliesportiu, aquestes no van quedar deslluïdes. Els temes històrics a parlar en l’àmbit del poble foren dos: el futbol i la música; a les pàgines següents us ho comentem més detalladament i amb suport més gràfic.

La Secció Esportiva de l’Ateneu, en la seva divisió de la pràctica de l’excursionisme va organitzar el passat diumenge 24 de setembre una caminada al Pilar d’Almenara, símbol de diversos pobles de l’entorn per excel·lència. A dos quarts de vuit del matí s’enfilava serra amunt passant per la masia del Martí de la Serra, fent parada per esmorzar al peu (i també a dalt) del Pilar i tornant per la masia Pipó. Aquest fou un inici molt agradable del nostre centre excursionista que esperem que en les successives sortides que es programin es consolidi com una entitat amb activitat pròpia i d’èxit. Us esperem a tots a les properes edicions.

SETEMBRE ONZE DE SETEMBRE A les nou del matí una vintena de persones es van reunir muntats dalt d’una bicicleta a la Plaça de l’Ajuntament disposats a gaudir d’un matí de pedalades pels voltants. L’objectiu era arribar a les 12 de migdia al monument de Lluís Companys al Tarrós per tal de celebrar amb el protocol degut la Diada, cantada dels segadors inclosa. Després, a l’era del Segar i Batre, bastants més persones, perquè enganyar-nos, es van entaular disposats a degustar la fideuada elaborada per l’Àngel Bortoló amb sobretaula sota l’ombra fresca dels xops.

A l'Estany d'Ivars es va fer la parada d'avituallament.

Núm. 104

Els excursionistes, a peu del Pilar d'Almenara.

Pàgina 15

pàgina de l'ateneu TERTÚLIES A

Escut del C.D. Fuliola.

“MOMENTS HISTÒRICS DEL FUTBOL” Varem fer asseure davant l’audiència tres peces clau, que no les úniques del futbol a La Fuliola: el Josep Boneu, el Reginaldo Mercè i el Jaume Pubill. Els tres van respondre les qüestions plantejades per la Laia Boneu i l’Alba Segarra. Les entrevistes s’intercalaren amb intervencions musicals d’un grup de jovent del poble.

Espectacular parada del Reginaldo Mercè.

Els tres ponents ens van trasmetre la idea del futbol com a única font d’oci i divertiment al poble i voltants de l’època així com de la precarietat en els recursos de que disposaven en contrast amb el moment galàctic i estelar del futbol actual. La foto més antiga que es va poder veure i data del 1922 (aproximadament)

Els veterans del futbol contestant les preguntes de les entrevistadores.

Una de les actuacions musicals, des de l'escenari.

Pàgina 16

pàgina de l'ateneu LA FRESCA “DIFERENTS MANIFESTACIONS MUSICALS AL LLARG DELS ANYS ” La Montserrat Mercè, la Rosa Mari Vidal i el Sisco Ricart els va tocar explicar-nos el seu pas pels diferents esdeveniments musicals, ja que n’havien participat en diversos: Veus de Ponent, Escala en hi-fi, Terra i ànima.... A més es va complementar la sessió mitjançant la projecció audiovisual amb entrevistes al Joan Inglada, que ens va explicar la trajectòria musical del “Conjunto Inbo” i al Rafel Utgés que ens va narrar cronològicament totes les mogudes musicals en què va estar posa, així doncs també vam parlar de les Caramelles, els Blue Angels, la Tuna.

El Conjunto Inbo del qual ens en va parlar el Joan Inglada.

Es van intercalar la sessió de tertúlia pràpiament dita amb actuacions musicals oferides pel Sergi Utgés i la Mariona Massons interpretant “Boig per tu”, pel Dembele Mambé iniciant-nos una vegada més a la percussió (i contes) africans; sense oblidar les actuacions musicals d’un grup de jovent encarregat de portar a terme la tertúlia. Des de l’Ateneu agraïm la col·laboració de tot el jovent que de diversa manera ha participat en aquest esdeveniment així com de la bona predisposició dels tertulians invitats.

L'escala en hi-fi va durar diverses generacions.

Les veus de Ponent al festival d'havaneres inèdites, d'on en van quedar tercers (o millor dit segons).

El grup Terra i Ànima, en una de les diferents formacions que va tenir al llarg des anys.

Núm. 104

Un moment de la tertúlia sobre música fuliolenca.

Pàgina 17

actualitat

2x1

promoció jove colors combinables

Compra unes ulleres i emporta-te'n unes altres de regal. Tria entre 26 muntures per només

euros

TRULLOLS Ò P T I Q U E S Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal) Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA Av. de Catalunya, 42 Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

Pàgina 18

POLÈMICA AL PASSEIG CARLES ARDÈVOL DE BOLDÚ El passat 27 de juliol va tenir lloc a la sala d’actes de l’ajuntament una sessió informativa per part de l’Ajuntametn arrel d’una denuncia presentada per un grup de veïns en contra de la construcció d’un grup de cases al Passeig Carles Ardèvol. Prèviament, la polèmica havia trascendit als mitjans de comunicació provincials donat que a les setmanes anteriors va tenir lloc una manifestació amb el suport d’un grup de veïns que protestaven per aquesta situació. La polèmica rau en que part de la construcció de les cases es realitza sobre una gran part de la vorera del passeig. L’Ajuntament argumenta que el fet que el seu dia s’hi construís la vorera, no vol dir que fos una via pública ja que no hi ha constància d’aquesta carácterística en cap document; a més, s’argumenta que la delimitació del carrer es fa sota la legalitat urbanística i que en els diferents periodes existens d’al·legacions pertinents, no es va es va formular cap objecció al respecte.

cultura EL ROSER DE LLEIDA Baixant pel carrer Cavallers, arribem a l'antic Convent del Roser, iniciat el 1660 després que l'orde dels Predicadors de Sant Domènec va ser desallotjat del Turó de la Seu Vella, a conseqüència de la guerra dels Segadors. L’any 1705 s’inicia un nou període d’aixecament de la ciutat de Lleida contra el domini dels Borbons. El 10 de novembre de 1707 les tropes de Felip V entraven a Lleida, la guàrdia de només 2500 homes no havia pogut suportar més el setge de 40000 borbònics que van negar als defensors de la ciutat la sortida de les dones i els nens per que es salvessin. Aquell tràgic 1707, el convent va patir un foc provocat per les tropes invasores de Felip V, les quals van executar-hi una multitud de lleidatans (que s’hi havien refugiat durant el setge) per a que servís d’escarment per a la resta de lleidatans i catalans. Una placa recorda el fet a l'entrada de l'edifici. La placa de Louviny que es troba davant la porta que mira cap al

La Placeta

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

ser una categoria intermitja de protecció entre el BCINs i els Elements I. L'any 1841 allotjà l'Institut de Segon Ensenyament, i el 1842 l'Escola Normal de Lleida. Més tard es convertí en el Museu Arqueològic, en la seu del Cercle de Belles Arts de Lleida, de l'Orfeó Lleidatà, de l'Estudi General de Lleida (estudis universitaris) i, actualment, conté, a part del propi museu, l'Arxiu-Biblioteca Pública Provincial (des de l'any 1970) i l'Escola Municipal de Belles Arts (des de l'any 1986).

viaducte que va a la Porta dels Apòstols de la Seu Antiga de Lleida diu: "Civitas Ilerdae in rebelione prima fuit; sed capta a suo rege Philiphus Quinto, Anno 1707, punita fuit", (la ciutat de Lleida fou la primera en rebel·lar-se. Capturada pel seu rei Felip Vè ha estat castigada), mostra quina havia de ser la sort del territori. El convent fou acabat definitivament en la restauració dels anys 1735 i 1752. Hi destaca el claustre, bastit amb maó en un estil barroc auster. Aquest edifici, mostra barroca del pas del segle XVII al segle XVIII, ha mantingut, des de la seva desamortització durant el segle XIX, una llarga tradició com a seu de diversos centres docents i culturals de la ciutat de Lleida. L'any 1835 va ser desamortitzat i l'Estat en va assumir la titularitat i en va cedir l'ús a la ciutat. Actualment, l’edifici és catalogat com Element d’Interès Històric Artístic i Arquitectònic (codi HA), amb fitxa ha-0702, pel Servei de Patrimoni Cultural Històric i Artístic de l’Ajuntament de Lleida, el que ve a

Núm. 104

Donades les necessitats específiques de cada institució, cap espai interior del conjunt arquitectònic conserva encara la seva disposició original, a excepció feta del claustre, l'accés exterior i la sagristia. El Museu d'Art Jaume Morera i l'Escola municipal de Belles Arts hi són ubicats. El Museu d'Art Jaume Morera es va crear el 1914 a partir de les donacions del pintor lleidatà Jaume Morera i Galícia i permet seguir l'evolució de la història de l'art lleidatà des de finals del segle XIX fins a l'actualitat. S'ubica actualment, i des de l'any 1975, a la segona planta de les dues en què fou dividida l'església del Convent del Roser, a partir d'una antiga remodelació. Ara farà cosa de sis mesos, mitja dotzena d’entitats socials i culturals de la ciutat de Lleida, presentàven en el claustre de l’Edifici del Roser un manifest contra el projecte de l’Ajuntament de Lleida d’ubicar en aquell mateix espai un Parador Nacional deTurismo de l’empresa Paradores Nacionales SA. Ho feien, a l’entendre que aquest fet suposava

Pàgina 19

cultura glorioses i èpoques de trist record, però totes elles han contribuït a edificar la Lleida en que avui vivim. Tota ciutat ha de tenir un museu on la ciutadania pugui aprendre, admirar i rebutjar el seu passat. Un museu que plantegem en la primera i segona plantes de l’edifici, on ara s’hi ubiquen l’Escola de Belles Arts i el Museu Morera, i que ja tenen un altres destí assignat.

la liquidació d’un patrimoni públic convertint-lo en un de privat, a l’entendre que no es tracta d’un projecte al servei de la majoria sinó al servei dels interessos econòmics d’una minoria. A continuació us presentem les seves manifestacions: Perquè creiem que és una autèntica aberració, que l’indret on l’octubre de 1707, centenars de civils i de resistents lleidatans eren assassinats per l’exèrcit borbònic i que posteriorment fou incendiat i destrossat, i que ha quedat gravat en la memòria dels lleidatans com un espai d’afirmació nacional, sigui convertit en un Parador Nacional de Turismo. I perquè per a molts, l’Antic Convent del Roser és i ha estat sempre un espai al servei de la instrucció i la formació cultural de generacions i generacions de lleidatans i lleidatanes, en forma d’escola, facultat, museu,...i entenem que són aquest tipus de tasques, les que la ciutadania de Lleida desitja que es segueixin duent a terme en aquest espai.(…) (…)És per aquest motiu que presentem la proposta d’usos alternatius basats en la difusió de la cultura, tot pensant que s’adequa millor a les necessitats del barri històric i del Roser (com a emblema d’aquest barri i de tota la ciutat) ja que aquest forma part de la nostra història i de la memòria col·lectiva de la ciutat.

2. El “Memorial Lleida 1707”

D’aquesta manera, volem impedir que aquest espai públic es converteixi en una seu de Paradores Nacionales S.A., una empresa privada, que no aportarà elements de cohesió i desenvolupament social i cultural en una zona tant faltada de teixit social. El present projecte inclou dos tipus diferents d’usos per al mateix edifici, cosa permetria perfectament la divisió d’aquest en diferents sectors, de cara a una millor gestió dels espais, i que passa per ubicar en l’antic Convent del Roser, els següents equipaments: 1. El Museu d’Història de la ciutat La ciutat de Lleida és plena d'història, per ella han passat molts pobles i civilitzacions que l'han dominat al llarg del temps. Ha vist èpoques

Es tracta d’un projecte inspirat en un altre de similar i desenvolupat per l’Ajuntament de Barcelona, com a projecte de Museu Virtual, i que per les seves dimensions el plantegem ubicar a l’entrada de l’edifici, just a l’espai ocupat actualment per la Sala d’Exposicions. 3. Un espai per a entitats de cultura popular i tradicional La tercera part d’aquest projecte que passaria per convertir el claustre de l’edifici i per tant la seva planta baixa, en seu permanent de diferents entitats de cultura tradicional de la ciutat de Lleida.(…) (…)En definitiva, es tractaria de revitalitzar el barri i l’edifici, donantli vida, tot i satisfent les necessitats i dèficit estructurals que arrosseguen les entitats més importants del teixit associatiu local.”

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA • INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS • PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS • EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS • INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

Pàgina 20

biografies viscudes EIFFEL Al principi de la seva carrera, va rebre la visita d'un client molt preocupat; era l'escultor Bartoli que uns anys abans, havia pensat construir l'Estàtua de la Llibertat, com a monument per l'eterna amistat entre França i els Estats Units d'Amèrica. Milions de francs van estar recaptats i l'escultor va començar el seu treball quan els enginyers van descobrir que no havia cap manera de mantenir de peu l'estàtua contra els vents de la badia de Nova York.

Gustave Eiffel, va néixer dins d'una família acomodada, l'any 1832. El van suspendre als exàmens per a l’ingrés en una gran escola d'enginyeria francesa, va aconseguir graduar-se en l'Escola Central d'Enginyeria de París i va treballar més tard en una companya constructora de ferrocarrils. Durant dos anys va estar assegut llargues hores darrera de la seva taula de dibuix. L'any 1850 els ferrocarrils europeus progressaven amb una gran rapidesa, el seu major obstacle era la construcció de ponts. Eiffel va trobar solució al problema emprant en l'estructura, ferro prefabricat i fent que qualsevol obrer pogués muntar ponts amb aquesta classe de material, ja no es necessitava tants obrers especialitzats amb la construcció de ponts de pedra o de mamposteria, per tant va ser un gran avanç. Quan la companyia de Ferrocarrils del Sud de França va demanar on treballava Eiffel que construís un pont de 1.600 peus travessant el riu Garonne, que passa per Burdeus, Eiffel va fer un pla-projecte i el va presentar als seus superiors; aquest plànol va trencar completament totes les normes fins llavors establertes. Els seus càlculs eren exactes i el seu entusiasme va contagiar als qui el rodejaven. La companyia va acceptar el projecte de Gustave Eiffel. Columnes, embigats i armadures van ser col·locats i el pont del Garonne va ser construït en la meitat del temps previst i a la meitat del cost d'un pont normal. Durant la construcció d'aquest pont, Eiffel era molt jove, per tant, no va poder mantenir una severa disciplina amb els seus obrers.

Núm. 104

Un dia un obrer va caure al riu; Eiffel era molt elegant, sempre estava vestit impecablement, però en el moment en que això va ocòrrer, ho va oblidar tot, es va tirar a l'aigua fins a rescatar a l'obrer arrastrant-lo suaument fins a vora; després, amb serenitat, va calçar les seves sabates i es va cordar la seva jaqueta damunt de la seva roba xopa i dirigint-se als obrers, els hi va dir amb amabilitat: -Demano a tots que en el futur es quedin a les seves bigues; m'agrada molt nedar..., però no amb la roba posada. Des d'aquell moment el jove Gustau, va caure bé als obrers i no va tenir més incidents. Ell diu, en les seves memòries, “Del meu pare vaig aprendre a somniar i de la meva mare vaig aprendre les dures realitats dels negocis; això ha estat una combinació molt profitosa”. L'any 1866, va fundar la Companyia Eiffel de Construccions. Durant vint anys, Eiffel va ser un dels enginyers més cotitzats d'Europa.

Eiffel va dir, ”aquesta estàtua s'ha de fer”. Evidentment va sortir de les seves mans el poder-la construir. Es va emprar un suport especial d'acer que fos els suficientment fort per aguantar la pitjor de les tormentes, essent el més lleuger dels existents en el món. El Pont de Maria Pia va ser una altra revolució en la construcció: el Govern portuguès havia sol·licitat pressupost per a fer un pont sobre el cabdalós riu Duero. El que va fer Eiffel és penjar el pont. Els seus competidors van quedar atònits a l'assabentar-se del baix pressupost que havia donat la Companyía Eiffel i encara es van estorar més quan el pont va començar a agafar forma. Eiffel va emprar cables d'acer, per comptes dels pesats andamis de fusta. A llavors va ser una cosa sensacional, mai vista. Quan va ser construït el Pont de Maria Pia amb el seu enorme, meravellós i lleuger arc subjectant la part principal, Eiffel havia aconseguit un gran avançament d'anys amb l'ús de l'acer en estructura. De la seva taula de treball sortien els plànols, projectes per ponts a Egipte, Rússia, Perú, preses, fàbriques, estacions, i a tota Europa els enginyers l'imitaven. Un dels ajudants d'Eiffel va protestar d'ell perquè deia que donava amb molta facilitat informació

Pàgina 21

biografies viscudes que en realitat era exclusiva de la Companyia.

monumental i original exemple d'enginyeria moderna”.

Eiffel, va dir en certa ocasió, “Si he tingut el plaer d'inventar quelcom... per què no se'n poden beneficiar els demés? M'honra, i també puc descobrir coses noves.”

L'any 1894 Eiffel es va retirar dels negocis i va convertir la seva torre en un laboratori de física, va experimentar temes aerodinàmics i en aquests experiments va basar la seva idea per un túnel d'aire, dins del qual podien construir-se models d'edificis i comprovar la seva resistència. A l'edat de setanta-cinc anys va publicar un llibre sobre els seus descobriments i gràcies a aquests va ser possible pels enginyers calcular la resistència d'un edifici al vent i construir-lo amb un mínim de bigues d'acer.

La fama i els diners no van canviar el seu caràcter. A mitjans de 1860 un grup d'homes de negocis de França van convèncer al Govern per a que organitzes una fira mundial a París. Monsieur Eiffel va proposar com a símbol de l'exhibició una torre de ferro de tres-cents metres d'altura. El comité encarregat d'organitzar la Fira va protestar enèrgicament davant aquest projecte, però Eiffel no va cedir en no tornar-ho a intentar; va parlar amb alts càrrecs del Govern, els hi va presentar pressupostos, xifres i fets, i per fí, el seu projecte va ser aprovat. Al gener de 1867 van començar els treballs de construcció de la torre, i en dotze mesos, dos-cents cinquanta obrers van aixecar els quatre arcs immensos. París es va quedar estorat: “la Tourre” era molt més gran del que esperaven i llavors va ser quan va esclatar la tormenta; centenars d'artistes i escriptors van signar un edicte exigint que l'horrorosa monstruositat fos enderrocada. Monsieur Eiffel, solament es va limitar a somriure i va seguir dirigint les obres apareixent diàriament pels alts andamis de la seva torre. “Quan estigui acabada els entusiasmarà”, va dir amb calma.

Pàgina 22

Al mes de març de l'any 1889 es va finalitzar la construcció de la torre i un canyó va fer les salves d'honor. Eiffel va enlairar la bandera a dalt de l'edifici, el més alt fet per l'home fins llavors. “Ara la bandera francesa es l'única que té un màstic de tres-cents metres” va comentar Eiffel. Vuit mesos després de la seva inauguració, quasi dos milions de persones havien visitat ja la torre. “l'horrorosa monstruositat” es va convertir en l'orgull de la ciutat. Just sota l'última plataforma, Eiffel va construir un apartament per a ell. Una de les primeres visites que va tenir va ser la de Thomas Edison, que va escriure en el llibre d'or de la torre la següent frase: “ A Monsieur Eiffel, l'enginyer i valent constructor de tan

Aquest descobriments van contribuir, en gran part, a la construcció dels primers gratacels. Eiffel, en aquesta època, era més feliç que mai. Va comprar un dels primers automòbils fabricats a França i amb el seu cotxe travessava els carrers de París, sense fer el més mínim cas de les protestes de la seva família. “S’és jove solament una vegada a la vida” l'avi Eiffel als seus vuitanta anys. El 15 de desembre de 1923 Monsieur Eiffel estava presidint el banquet amb el que es celebrava el seu norantaun aniversari i sentint-se cansat va decidir retirar-se aviat després de sopar. Dotze dies més tard, moria el gran enginyer. Avui el seu monument no és només la Torre Eiffel, sinó les milers d'estructures que existeixen gràcies al seu enginy. Ramon Utgés

consum responsable MÉS AIGUA S’ha acabat l’estiu i prouta pena tenim. Ser un consumidor responsable no és gens fácil, Hem parlat de l’aigua bastant seriosament. Els artistes, entre altres, ténen la capacitat de mostrar-nos la realitat amb llenguatges nous . La metáfora ens pot portar a entendre situacions a un altre nivell, a fer una analogía per veure, resumint, com les nostres petites accions poden tenir efectes anivell planetari. Y creo que he bebido más de 40 cervezas hoy y creo que tendré que expulsarlas fuera de mí y subo al váter que hay arriba en el bar y empiezo a mear y me hecho a reír: JAJAJAJA sale de mí una agüita amarilla cálida y tibia. Y baja por una tubería, pasa por debajo de tu casa, pasa por debajo de tu familia, pasa por debajo de tu lugar de trabajo, mi agüita amarilla, mi agüita amarilla. Y llega a un río, la bebe el pastor, la beben las vaquitas, riega los campos, mi agüita amarilla, mi agüita amarilla. Y baja al mar, juega con los pececillos, juega con los calamares, juega con las medusas y con las merluzas ¿QUE TU TE COMES!. Mi agüita amarilla, mi agüita amarilla… El sol calienta mi agüita amarilla, a pone a cien grados, la manda para arriba, viaja por el cielo, llega a tu ciudad y empieza a diluviar. Y moja a las calles, y moja a tu padre, tu madre lava, lava ella con mi agüita amarilla. Y moja el patio del colegio, y moja el ayuntamiento mi agüita amarilla, mi agüita amarilla… Y creo que he bebido mas de 40 cervezas hoy y creo que tendré que expulsarlas fuera de mí y subo al váter que hay arriba en el bar y la empiezo a mear y me hecho a reír y me pongo a pensar ¿Dónde irá?, ¿Dónde irá?¿Dónde irá?, ¿Dónde irá? Se expandirá por el mundo, pondrá verde la selva, y lo que mas me alegra es que mi agüita amarilla sea un liquido inmundo, mi agüita amarilla, mi agüita amarilla...

Los Toreros Muertos

Núm. 104

Pàgina 23

els contes de l'esparver

medi ambient

REFLEXIÓ SOBRE ELS TRANSGÈNICS L'objectiu d'aquest article no és descriure extensament en què consisteix la tecnologia transgènica (hi ha llibres sencers i per internet trobareu molta informació), sinó reflexionar breument i fer un al·legat a favor de la investigació científica deslligada de prejudicis basats en el desconeixement, i considero que els transgènics són un paradigma d'aquesta problemàtica. Un transgènic és un organisme (ja siguin plantes, animals o bacteris) al qual, mitjançant tecnologia recombinant, s'ha introduït un o més gen/s que codifiquen per alguna proteïna/enzim que li proporciona una nova característica que resulta interessant (des del punt de vista de producció, mèdic, ornamental,...). S'usen uns “vehicles” (anomenats vectors, la major part d'ells plasmidis d'origen bacterià) que transporten el gen en qüestió a l'interior de la cèl·lula i “l'introdueixen” en el genoma de l'organisme; fem això amb una cèl·lula fecundada, després la desenvolupem in vitro i ja tenim un organisme transgènic. En el cas de plantes i bacteris és relativament fàcil (i tant relativament...), però en animals hi ha més complicacions. Un exemple clàssic i ja força antic de transgènia és la producció d'insulina: fins fa uns anys tota la insulina per als diabètics s'obtenia triturant pàncrees de porc (amb els problemes d'incompatibilitat que això comportava, ja que la insulina de porc no és ben bé igual que la humana, i a més era caríssima i se'n podia produir poca) i ara, en canvi, s'ha introduït el gen de la insulina humana a bacteris i es produeix insulina barata i sense problemes d'incompatibilitat (ja que el que els bacteris produeixen és una insulina idèntica a la que segrega el nostre

Pàgina 24

pàncrees). Com veiem, doncs, la transgènia no es limita a produir panissos transgènics. A més, no ens ha de sobtar tant la modificació genètica. Si bé no actuant directament sobre la molècula de DNA, portem modificant espècies animals i vegetals des de fa mil·lenis mitjançant la selecció artificial. A la natura mai hi hauria pomeres amb pomes tan grans (heu vist mai un pomer silvestre?), vaques que produeixin tanta llet (encara que actualment extingits, els antics urs que es domesticaren milers d'anys enrere, donant lloc a les vaques actuals, de ben segur que produïen només la llet necessària per alimentar les cries) o flors mutants com és el cas del bròquil (una mutació que a la natura probablement s'hagués extingit degut al desavantatge que suposa). Així doncs, l'agricultura i la ramaderia actuals usen espècies modificades genèticament per selecció. La major part d'arguments en contra els transgènics estan basats en el profund desconeixement del tema (la qual cosa no significa, en absolut, que no existeixin arguments vàlids en contra). Alguns dels problemes que plantejaven anys enrere s'estan solucionant amb els nous avenços (per exemple, la presència indesitjada d'antibiòtics degut a que s'usaven com a vectors plasmidis bacterians que codificaven proteïnes antibiòtiques s'ha eliminat gràcies a noves tècniques que permeten eliminar el vector i que només resti el gen interessant) i les expectatives que obre la transgènia són molt i molt interessants (producció de plàstics vegetals, plantes que produeixin medicaments...). No es poden fer objeccions rigoroses (si bé sí que es poden plantejar dubtes) a la tècnica sense un coneixement profund del tema, és un camp vedat als

els contes de l'esparver no entesos i no em de tenir cap tipus de recança en assumirho (a ningú se li ocorreria dir a un enginyer com ha de fer el pont o al cirurgià quina artèria ha de seccionar, oi?). A més, gràcies al mètode científic crític podem estar segurs que els estudis publicats són analitzats minuciosament per altres investigadors que busquen fissures en les noves teories i tècniques; és precisament aquest joc de crítica-resposta, assaig-error el que fa avançar la ciència amb peus de plom. Malgrat tot, sempre hi ha un marge d'error, però és un risc petit comparat amb els beneficis que ens reporta. Penso que el que es pot criticar dels transgènics no és la tècnica en sí, sinó com s'estan fent les coses, la seva aplicació. S'està corrent massa (especialment alguns països com EUA i també Espanya, el país d'Europa més permissiu amb els trangènics) a l'hora d'aplicar indiscriminadament plantes transgèniques a l'agricultura sense tenir prou ben solucionats alguns temes com la contaminació genètica de les plantacions convencionals o de les plantes silvestres (un problema força greu, per exemple, a Sud-Amèrica on pràcticament s'ha extingit el panís silvestre, l'original). La contaminació genètica consisteix en que la planta transgènica podria pol·linitzar plantes silvestres de la mateixa espècie (a casa nostra, doncs, no podríem tenir aquest problema en el cas del panís o dels tomàquets, però sí per exemple amb arbres transgènics dels quals si que tenim formes silvestres) de forma que el gen introduït artificialment (un gen que pot provenir d'una altra planta, però també d'un bacteri o d'un animal) s'escampa de forma incontrolada per la natura, proporcionant un avantatge evolutiu a l'espècie que desequilibraria tot el sistema. De totes formes també s'està treballant en aquest sentit (per exemple, produint

medi ambient transgènics infèrtils, que no puguin pol·linitzar altres plantes). Els transgènics s'han volgut vendre com la segona part de la Revolució Verda (quan encara no tenim clar si la primera part va ser tan beneficiosa com diuen...) i com la fi de la fam al món (res més lluny de la realitat, com a mínim en el context socio-polític actual), però per sobre d'aquesta fal·làcia hi ha una tecnologia que obre moltes possibilitats d'avenç. El fet que les investigacions depenguin en gran part d'empreses privades (Monsanto, Novartis...) suposa un interès econòmic subjacent que fa trontollar els principis del rigor científic. Entenc (i comparteixo) que això desperti fonamentades sospites sobre la idoneïtat dels productes patentats, però no per això s'ha d'aturar la investigació sobre transgènia a les universitats i centres de recerca. I tampoc es pot posar al mateix sac tots els productes patentats; probablement molts d'ells (encara que siguin patentats per multinacionals) són objectivament bons, però és evident que no ho podem deixar a la sort ("a veure què passa"); el que estic dient és que hem d'estar oberts a admetre quan algun dels transgènics (que són molt diferents en finalitats: resistències a plagues, increment de producció, resistència a determinades situacions difícils per a les plantes...) és, demostradament, adequat. No caiguem en la demagogia del “NO per sistema”. Així doncs, no s'hauria de lluitar contra els transgènics (això deixem-ho als experts), sinó contra com s'estan aplicant. És un cas similar al dels laboratoris que investiguen vacunes: treballen amb virus i bacteris altament infecciosos que podrien usar-se per fer armes biològiques, però no per això renunciarem a la possibilitat d'obtenir noves i millors vacunes. En resum, podem censurar les formes, no els continguts. Arnau Sebé

FISCAL • COMPTABLE LABORAL • ASSEGURANCES

A S S E S S O R I A Núm. 104

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670 Fax 973 570 090 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Pàgina 25

ENTRETENIMENTS FULIOLENCS LES 9 DIFERÈNCIES Una altra vegada les 9 diferències per posar a prova la vostra perícia visual. Ja sabeu que ens podeu enviar les respostes a lacaducifolia@premsaboreal.fu i potser us cau un regalet però no us emocioneu, que si us ho ha de regalar La LLufa com a molt us podem donar unes manualitats fetes pels redactors. Apa, a esforçar-s'hi!

agrounió AGROUNIÓ I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL Departament d'Assegurances PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALS FRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) Tel. 973 61 00 47 • Fax 973 61 03 99 • 25334 CASTELLSERÀ (Lleida) e - m a i l : c o o p f u l i @ l l e i d a . n e t • P à g i n a w e b : w w w. c o o p . l a f u l i o l a . c o m

Pàgina 26

TAULER D’ANUNCIS Mira que bé! Secció de classificats, que mos omplen espai de La Llufa ( menos fenya per naltres) i a més ens paguen. Si, si. Naltres si que tenim ànim de lucre, de treballar no, pero de lucre tenim molt d’ànim. I també de mandrejar, d’empitofiar-nos, afartar-nos i sobretot de copular entre naltres com a monos.

VENC TERRENO

PREGONS ATENEU

Preu: a convenir (bé...una mica més que l’últim que ha venut, amb una permuta de dos pisos, la plusvàlua a pagar pel comprador, el notari que no es passi, cobrar les contribucions pagades a l’ajuntament des del temps de la segona república i si pot ser tot amb negre).

L’ateneu dóna veu a les activitats que vulgueu portar a terme i a qualsevol altra inquietud que us piqui.

Raó: A qualsevol bar del poble i a qualsevol hora , excepte a la de retransmissió dels partits del Barça.

Material disponible: un megàfon Preu: la voluntat si es fa a peu (si es vol fer amb mobilet, demaneu pressupost a mida) Per més informació, pregunteu a la Maribel i de paso, digueu-li que el Manel pot portar l’autocar i que si l’omplim mos surt a 15 euros per barba (ella ja sap de que va).

SALSA DE GUACAMOLE O com saber lo que mole o no mole a LFL*

MOLE:

NO MOLE:

El nou parc lúdico-festivo-infantil de recent creació al recinte de les piscines. Als redactors de la Llufa ens congratula especialment aquest notícia doncs, que nosaltres sapiguem l’únic parc infantil a la Fuliola ja hi era en els temps de la EGB quan les dependències de l’escola eren compartides amb la sala de plens i l’hora del pati es feia al camp de futbol. Des d’aquí donem fe de que els columpios podien aguantar fins a vint persones en edat pueril (jubilats no, vosaltres no ho proveu encara que en tingueu temptació). Ara només queda que en la nostra àrea esportiva s’hi posin uns vestidors i dutxes com deu mana, unes pistes per jugar altes esports (no tot és futbol en aquest món), uns quants arbres més, ... Però bé, algo és algo!

Aquest cartell de la ruta del Císter que ens ha posat el nostre nostrat Consell Comarcal no ens agrada. Segons les nostres fonts indocumentades i no-contrastades la ruta del Císter comprenia l’àrea dels monestirs de Santes Creus, Montblanc i Vallbona de les Monges, i a l’arxiu històric de la Fuliola no ens consta que cap monjo cistercenc es passegés per aquí. Des de la llufa proposem la ruta dels camins: camí d’Ivars i camí de Barbens, que també tenim cartells indicatius com podeu veure a la foto. Senyora presidenta del consell comarcal, a veure si atinem més bé que generalitzar no és bo. Visca la ruta dels camins d’Ivars i Barbens!

LFL: vol dir La Fuliola. És una manera d’escriure molt moderna. Com per exem ple BCN (Barcelona) o MNG (Mango) o TRJ (taronja) o MDRT (Madrit o merdeta, ah no! Seria medreta...doncs no,no Madrit i ja està).

Núm. 104

Pàgina 27