Al lector de poemes Llegueix a poc a poc. El vers té pes i ales; s’endinsa al fons del cor i forja les sagetes que vencen temps i espai. Respira a poc a poc l’embruix de les paraules, i fes-te’n un tresor de ritme i harmonia que ja no et pendran mai.
Avinyó, Novembre Poètic: Joana Raspall, 2010
biblioteca pública
D’ A V I N Y Ó
Novembre Poètic: Joana Raspall
Bon dia, Poesia!
Cabdellem!
Bon dia, cel!
Pren un fil ben fort i llarg; cabdella, cabdella, per fer una bola del món ben gran i molt bella. Amb agulles de colors farem banderetes per indicar nacions ben cultes i netes. S’hi parlaran amb amor homes i dones, i en pau treballaran en coses bones.
Bon dia, terra! Bon dia, mar! Bon dia,sol! Bon dia, vent! Bon dia,vela! Bon dia, ocell! Bon dia, flor! Bon dia, tu!
Cabdellem sense parar --mà blanca, mà negre--, fem nova la terra! Quan la mà dreta se’ns cansi, cabdellarem amb l’esquerra.
Bon dia, jo! Bon dia, DIA!
-1-
-10-
L’alegria
La Lluna
Amb tots els colors faré una llaçada i la guardaré en capsa tancada. Quan em llevi trista Qualsevol matí, d’una tisorada en prendré un bocí, l’aixecaré enlaire com a banderola! ... Vindrà l’alegria i no estaré sola.
Nuets, nueta, camina pel cel. -Amb filets de pluja, qui et farà un vel? Passa un núvol flonjo, esfilagarsat, i li fa de boires un vestit brodat. Els estels la miren encuriosits, brillant més encesos que les altres nits. -Heu vist quina núvia? -Amb qui es deu casar? La lluna, tan múrria, calla i passa enllà.
-9-
-2-
Nit Mirallets, ulls d’estel, bocins de claror trencada, si us pogués arreplegar us baixaria. Faríeu de fanalets a la fosca cantonada, i el carrer negre i desert com un firal lluiria!
li ha explicat: -Compta bé: si ell hi té cent forats escampats i menuts, els embuts els guanyeu quan rageu. Veus, talòs? un de gros, tan humil, val per mil.
La caseta La lluna és de plata i el Sol és d’or fi. M’he fet una casa just a mig camí. Sense tu saber-ho cada dia hi véns per la porta blava dels meus pensaments.
Han callat: s’ha acabat, el sarau. Hi haurà pau sempre més: cadascú és com és.
-3-
-8-
Enveja
El llibre meravellós
El polit colador tan rodó i l’embut llargarut mai no callen, es barallen. La cullera tracallera vol saber el perquè. I l’embut que ha caigut dins la pica, li ho expica sense embuts fent uns ulls d’esparver: -Aquell té taladrats més forats! La cullera mitjancera de bon grat
Tinc un llibre fet amb pètals de rosa, esquitxos de mar i olor de maduixa. Per fer lletres d’or, una papallona s’hi espolsa les ales, i el sol les dibuixa. Els dits blaus del cel hi escriuen les fulles que cap ull humà sabria llegir. El vent me les conta; les sé de memòria! Me les conta el vent... o surten de mí?...
-7-
-4-
... Al país de la poesia
Tornaré quan l’aurora posi pètals de rosa flotant entre les boires per marcar-me el camí.
L’amiguet Peter Pan m’ha deixat la seva ombra; me l’he cosida als peus amb agulleta d’or enfilada amb la seda de paraules boniques triades amb el cor.
Peter Pan tindrà l’ombra. Les perles seran vostres. El goig és per a mi.
He respirat la nit de cara a les estrelles, i l’aire se m’ha endut al fantàstic país on neixen tots els somnis i les idees volen com aus del paradís.
L’aranya Aranyeta teixidora, que teixexes fils d’argent, em faries una xarxa? Jo la pararia al vent.
M’he apropat a la font que per gotes fa perles, i, només amb mirar-les, he saciat la set. He triat les més fines, i amb mans ben amoroses n’he fet un collaret.
Vull caçar claror d’estrelles i sentor d’aires marins per retenir l’alegria que em vol fugir mar endins.
-5-
-6-