Memoria tipografia Bajoca by Edu Vidiella

W Q ꜵ qr Ẁ JĴK R ĕě Œ bc sß Ŕ L PÞ çć t Ẃ Ł Ř R u Ĺ lł� Q ĉč ù Ẅ Ŀ R ŀBAJOCA ú L·L ċ X l·lm Ŕ d û Y � M ü Ř çd n S đ ū ỲÝ ð eè ñń ŚŜ eè ǔv Ŷ éê ň ŠŞ éê w Ÿ ùú ë o x ë T ò ē y ē ûü ĕě óô ŦU ĕę � Ű õ Ù ě ū f

Ò àá Ğ ê B Æ Ġ Ó ë C â Ô ǎ H Ǽ Ç ēĕ ĞĠ ǑÕ ãä ĤĦ B ĆĈ C å H Ö āă IÌ Ç ČĊ Ć Ũ Ĥ Ø Í æ Î Ĉ Ū Ħ Ǿ Ï b Ŭ IÌ Ō c ĪĬİ ČĊ óô Ű ÍÎ Ő çd Ĳ Ų Ŏ Ï öō Ǔ ĪĬ Œ eè  J é İ Ů ŏ Ĵ P æ ǒ V Ĳ Þ êë ǽ pq W J Q ē ĕ ꜵ Tipogra�a Bajoca* La tipografia Bajoca és el resultat del primer quatrimestre del Màster en Tipografia Avançada.

Una tipografia 100% local, creada per Edu Vidiella i especialment dissenyada per parlar de la història, la literatura i la cultura en general de casa nostra.

Consta de tres pesos (regular, bold i itàlica), totes elles amb un ampli ventall de diacrítics que la fan totalment compatible amb la majoria d’idiomes de parla llatina arreu del món.

Bajoca Regular

Bajoca

Bajoca Bold

Bajoca

Bajoca Italic

Bajoca

W Q ꜵ qr Ẁ JĴK R ĕě Œ bc sß Ŕ L PÞ çć t Ẃ Ł Ř R u Ĺ lł� Q ĉč ù Ẅ Ŀ ŀl·l RŔ ċd ú X L·L û Y m � M ü Ř çd n S đ ū ỲÝ ð eè ñń ŚŜ eè ǔv Ŷ éê ň ŠŞ éê w Ÿ ùú ë o x ë T ò ē y ē ûü ĕě óô ŦU ĕę � Ű õ Ù ě ū f

� BAJOCA

Tipografia Bajoca Disseny d’Edu Vidiella (2017–2018) Màster en Tipografia Avançada Centre Universitari EINA

+34 681 384 190 10eduardvidiella@gmail.com @edu_vidiella @pugesa @quina_llauna

--Resultats segons IEC*

� f. [IT] Malaltia del cuc de seda, que es manifesta després de la quarta muda.

� f. [BOS] bajoca de moro Garrofer del diable.

� 2 f. [LC] [AGA] Mongeta tendra. Patates i bajoques.

� 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Tavella d’algunes lleguminoses cultivades, com la mongeta, la fava o el pèsol.

Bajoca

Sumari

☙

Orígens — Pàg. 10

Referents — Pàg. 18

Detalls Formals — Pàg. 34

Procés — Pàg. 50

Caràcters — Pàg. 66

Aplicacions — Pàg. 74

Conclusió — Pàg. 100

—10—

A | Tipografia Bajoca |

Orígens* En especial és una revista pensada per a gent que aprecia el bon gust i prefereix la qualitat informativa i el diseny a la quantitat i manca de blancs al més pur estil Morris. La tipografia resultant, caldrà que funcioni bé en cos petit i que no distregui, però que a l'hora sigui interessant a l'aplicar-la a cossos grans. Per la itàlica es podrà deixar més llibertat, ja que aquesta moltes vegades s’aplicarà a cos gran i seria interessant que tingui característiques formals fàcilment visibles.

| Tipografia Bajoca |

—11—

La tipografia Bajoca naix de la idea de fer una publicació fictícia que veurà la llum l’any vinent. Aquesta tractarà temes com la història, la literatura i la cultura local. La revista anirà dirigida a un públic jove. D’entre 25 i 30 anys i amb un pressupost mig (uns 6 € per número) i un total de pàgines d'entre 60 i 80.

—Ja era passat l’any e lo dia, e les festes eren complides de solemnizar, com la magestat del senyor rey tramés a preguar a tots los stats que’s volguessen esperar alguns dies per ço com la magestat sua volia fer publicar una fraternitat, la qual novament havia instituïda, de xxv� cavallers, sens que negú no fos reproche. E tots de bon grat foren contents de aturar. E la causa e principi de aquesta fraternitat, senyor, és stada aquesta, ab tota veritat, segons yo e aquests cavallers que açí són havem hoïda reçitar per boca del senyor rey mateix: com, un dia de solaç que’s fehien moltes dançes e lo rey, havent dançat, restà per reposar al cap de la sala, e la reyna restà a l’altre cap ab les sues donzelles […] ☙Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (capítol 85). Text citat segons l’edició d’Albert Hauf, 2005.

— Què signi�ca tota aquesta comèdia? és a dir que tu ho sabies, no me n’has dit res,

La interpe�ada entrà tremolant com la fulla a l’arbre, els ulls encara roigs de tant plorar.

— Francisqueta!, Francisqueta!, què vol dir, tot això?

Quan aquell matí, el senyor Merly entrà a la cambra de son fill i, en lloc d'aquest, es trobà amb una lletra de comiat, per poc es fereix.

VILANIU

Capítol 10 de la 2a. part: Tip de discutir amb el pare, l’Albert Merly fuig de casa.

NARCÍS OLLER I MORAGAS — 1885

Don Ramon es posà furiós: les mans plegades al darrera, els ulls fora del cap, son front i sa calba testa esdevinguts de color escarlata, començà a passejar-se amunt i avall, exclamant-se de bo i millor, sense escoltar les excuses de la seva pobra dona […]

— No, home, no: no en diguis fugida. A tots dos ens ha faltat cor per a dir-t’ho. Com que aviat t’enfades tant, tu mateix t’ho perds — respongué ella deixant-se caure a la primera cadira.

i encara l’has ajudat a fugir?

Fotografia de l’estació de trens de Valls a mitjans de s. x�x. Autor: Desconegut.

EL --------PAS DE TEMPS

--EL

Fotografia de la Plaça del blat de Valls a mitjans de s. x�x. Autor: Rozada.

1194 Església de Sant Joan és documentada.

1229 La vila ja consta de les seves Ordinacions Municipals.

1391 L’arquebisbe és el senyor absolut de la municipalitat.

Fotografia de la Plaça del blat de Valls a principis de s.xx. Autor: Desconegut.

1569 – 1583 Construcció de la nova església parroquial de Sant Joan

1694 Valls és assetjat durant la guerra dels Segadors. L’agost es produeix l'avalot dels pobres.

1709 Carles IV concedeix el títol de ciutat a la vila. Més tard, amb Felip V, aquesta perdrà el títol.

1880 Creació de la Fàbrica de Gas.

1897 Construcció del campanar de l’església de Sant Joan, el més alt de Catalunya.

—18—

| Tipografia Bajoca |

La tipografia Bajoca tenia com a clar punt de partida el caràcter contemporani. Alhora era necessari que no perdés mai els seus orígens històrics (tal com deia Raimon en la seva famosa cançó «Al Vent»). Per anar bé, aquesta hauria d'atraure el lector però en cap moment dificultar-li la lectura. Va ser en aquest moment que vaig creure que una tipografia Wedge Serif, seria la millor opció. Un estil de lletres que parteixen del món clàssic, però que les fa diferents gràcies a les serifes triangulars. Començant a investigar, vaig trobar tipografies molt interessants com la Brawler, la Malabar, la Fedra o la tipografia FF More, d'entre moltes altres que mostraré a continuació de forma analítica pel que fa a proporcions. Aquests referents serien el meu punt de partida i l’ajut a l’hora de mirar més que res proporcions i altres detalls que en cert moment t'obliguen a fer una pausa i observar com resolen certs problemes les altres tipografies que comparteixen algunes similituds amb la teva.

Greta

Brawler

Premiéra

| Tipografia Bajoca |

—19—

Referents*

Brioni 60pt

Hamburguefontsiv Brioni: Proporció tipografia: 1,953 Alçada x: 512 Ascendents: 739 Descendents: 238 Majúscules: 669 Ascendents + Descendents: 977 Alçada “i”: 520 Amplada asta “i”: 119 Alçada “i” / amplada “i”: 4,36

—20—

Brawler 60pt

Hamburguefontsiv Brawler: Proporció tipografia: 2 Alçada x: 500 Ascendents: 750 Descendents: 250 Majúscules: 700 Ascendents + Descendents: 1000 Alçada “i”: 527 Amplada asta “i”: 90 Alçada “i” / amplada “i”: 5,85

FF More Pro Book 60pt

Hamburguefontsiv FF MORE PRO BOOK: Proporció tipografia: 1,934 Alçada x: 517 Ascendents: 796 Descendents: 204 Majúscules: 730 Ascendents + Descendents: 1000 Alçada “i”: 524 Amplada asta “i”: 95 Alçada “i” / amplada “i”: 5,51 | Tipografia Bajoca |

Greta 60pt

Hamburguefontsiv Greta: Proporció tipografia: 2,18 Alçada x: 457 Ascendents: 710 Descendents: 290 Majúscules: 583 Ascendents + Descendents: 1000 Alçada “i”: 461 Amplada asta “i”: 94 Alçada “i” / amplada “i”: 4,90

Hamburgefontsiv Premiera: Proporció tipografia: 2,19 Alçada x: 932 Ascendents: 1536 Descendents: 512 Majúscules: 1296 Ascendents + Descendents: 2048 Alçada “i”: 948 Amplada asta “i”: 166 Alçada “i” / amplada “i”: 5,71

Malabar Regular 60pt

Hamburguefontsiv Malabar Regular: Proporció tipografia: 1,92 Alçada x: 1065 Ascendents: 1606 Descendents: 442 Majúscules: 1393 Ascendents + Descendents: 2048 Alçada “i”: 1130 Amplada asta “i”: 215 Alçada “i” / amplada “i”: 5,25 | Tipografia Bajoca |

—21—

Premiéra Book 60pt

Detalls formals dels referents Un cop analitzades les proporcions, vaig procedir a investigar els detalls que m’interessaven d'aquelles tipografies que tenia com a referent principal. Els angles que utilitzava, la forma de la serifa, el contrast o les gotes que aplicaven d'entre molts altres detalls.

—22—

En les imatges que adjunto a continuació, podem veure alguns dels elements clau que van servir com a punt de partida de la família tipogràfica Bajoca.

Detall de la gota de la a i la r de la tipografia Malabar.

| Tipografia Bajoca |

Detall del punt de la i de la tipografia

—23—

Brawler.

Detall de la n de la tipografia Prémiera book.

| Tipografia Bajoca |

Proves de gris dels referents Un dels passos que vaig seguir, va ser crear unes proves de text amb les tipografies que tenia de referent. Així podia veure com respirava, com era la taca de gris que deixava i quin era per tant el que més m’interessava per la meva tipografia.

Regular

Cos (10 –12)

—24—

Brioni

Regular

| Tipografia Bajoca |

Cos (7–10)

—25—

Brioni (72-74)

| Tipografia Bajoca |

—26—

Brioni (10 -12)

Brioni (7-9)

Brioni (24-26)

| Tipografia Bajoca |

Brawler (7-9)

Quan la princesa veié que Tirant se n'anava, cridà Diafebus i el pregà molt que digués a Tirant de part seva que, quan hagués dinat, hi vingués de seguida, perquè ella tenia moltes ganes de parlar amb ell, i que després dansarien. Quan Tirant ho sabé, immediatament s'adonà del que passava, i féu comprar el més bell espill que poguessin trobar i se'l posà a la mànega. Quan li semblà que era hora, anaren al palau i trobaren l'emperador conversant amb la filla. Quan l'emperador els veié venir, manà que fessin venir els ministrils, i davant d'ell dansaren una bona estona. I l'emperador, al cap d'una estona d'haver badat, es retirà a la seva cambra. I la princesa, tot d'una, deixà de dansar, agafà Tirant de la mà i s'assegueren al costat d'una finestra. I la princesa començà a enfilar aquest parlament: -Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d'aquest mal; i si és bé, jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-m'ho dir de seguida. Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no el compartiria amb vostra altesa, que més m'estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d'aquestes coses, no se'n deu parlar més. Parlem, senyora, d'altres coses que facin plaer i alegria, i

—27—

Brawler (10 -12)

Brawler (24-26)

FF More Pro book (10 -12)

—28—

FF More Pro book (7-9)

Quan la princesa veié que Tirant se n'anava, cridà Diafebus i el pregà molt que digués a Tirant de part seva que, quan hagués dinat, hi vingués de seguida, perquè ella tenia moltes ganes de parlar amb ell, i que després dansarien. Quan Tirant ho sabé, immediatament s'adonà del que passava, i féu comprar el més bell espill que poguessin trobar i se'l posà a la mànega. Quan li semblà que era hora, anaren al palau i trobaren l'emperador conversant amb la filla. Quan l'emperador els veié venir, manà que fessin venir els ministrils, i davant d'ell dansaren una bona estona. I l'emperador, al cap d'una estona d'haver badat, es retirà a la seva cambra. I la princesa, tot d'una, deixà de dansar, agafà Tirant de la mà i s'assegueren al costat d'una finestra. I la princesa començà a enfilar aquest parlament: -Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d'aquest mal; i si és bé, jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-m'ho dir de seguida. -Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no el compartiria amb vostra altesa, que més m'estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d'aquestes coses, no se'n deu parlar més. Parlem, senyora, d'altres coses que facin plaer i alegria, i deixem les passions que turmenten l'ànima. -Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos, que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós, a mi, no m'ho voleu dir. Per la qual cosa us torno a pregar que m'ho digueu, per la cosa que més estimeu en aquest món.

FF More Pro book (24-26)

Greta (7-9)

Quan la princesa veié que Tirant se n'anava, cridà Diafebus i el pregà molt que digués a Tirant de part seva que, quan hagués dinat, hi vingués de seguida, perquè ella tenia moltes ganes de parlar amb ell, i que després dansarien. Quan Tirant ho sabé, immediatament s'adonà del que passava, i féu comprar el més bell espill que poguessin trobar i se'l posà a la mànega. Quan li semblà que era hora, anaren al palau i trobaren l'emperador conversant amb la filla. Quan l'emperador els veié venir, manà que fessin venir els ministrils, i davant d'ell dansaren una bona estona. I l'emperador, al cap d'una estona d'haver badat, es retirà a la seva cambra. I la princesa, tot d'una, deixà de dansar, agafà Tirant de la mà i s'assegueren al costat d'una finestra. I la princesa començà a enfilar aquest parlament: -Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d'aquest mal; i si és bé, jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-m'ho dir de seguida. -Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no el compartiria amb vostra altesa, que més m'estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d'aquestes coses, no se'n deu parlar més. Parlem, senyora, d'altres coses que facin plaer i alegria, i deixem les passions que turmenten l'ànima. -Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos, que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós,

—29—

Greta (10 -12)

Greta (24-26)

Prémiera (10-12)

—30—

Prémiera (7-9)

Quan la princesa veié que Tirant se n'anava, cridà Diafebus i el pregà molt que digués a Tirant de part seva que, quan hagués dinat, hi vingués de seguida, perquè ella tenia moltes ganes de parlar amb ell, i que després dansarien. Quan Tirant ho sabé, immediatament s'adonà del que passava, i féu comprar el més bell espill que poguessin trobar i se'l posà a la mànega. Quan li semblà que era hora, anaren al palau i trobaren l'emperador conversant amb la filla. Quan l'emperador els veié venir, manà que fessin venir els ministrils, i davant d'ell dansaren una bona estona. I l'emperador, al cap d'una estona d'haver badat, es retirà a la seva cambra. I la princesa, tot d'una, deixà de dansar, agafà Tirant de la mà i s'assegueren al costat d'una finestra. I la princesa començà a enfilar aquest parlament: -Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d'aquest mal; i si és bé, jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-m'ho dir de seguida. -Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no el compartiria amb vostra altesa, que més m'estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d'aquestes coses, no se'n deu parlar més. Parlem, senyora, d'altres coses que facin plaer i alegria, i deixem les passions que turmenten l'ànima. -Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos, que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós, a mi, no m'ho voleu dir. Per la qual cosa us torno a pregar que m'ho digueu, per la cosa que més estimeu en aquest món. -Senyora -digué Tirant-, us suplico per pietat que no em vulgueu fer un conjur tan fort com el que, senyora, m'acabeu de fer, car us diré tot

Prémiera (24-26)

Malabar (7-9)

—31—

Malabar (10 -12)

Malabar (24-26)

Però la llarga corrua de moixigangues, precedida d'un espadat de cinc, començava a desfilar per sota el balcó als eixordadors desconcerts de músiques i gralles. En Tàrrega s'abocà a la barana cridant a son costat a l'inseparable Rodon. La pubilla quedà entre aquest i don Tomàs, qui, pretextant poc lloc, s'aprofità aconstant-se a la seva veïna tant com pogué. Però la llarga corrua de moixigangues, precedida d'un espadat de cinc, començava a desfilar per sota el balcó als eixordadors desconcerts de músiques i gralles. En Tàrrega s'abo| Tipografia Bajoca |

Jo vinc d’un silenci – Raimon (1997)

«Qui perd els orígens, perd la identitat»

Grabat al coure de lâ&#x20AC;&#x2122;artista Beaulieu Blatt. Valls â&#x20AC;&#x201C; 1690.

—34—

| Tipografia Bajoca |

Detalls Formals* En general té una alçada d’x força generosa. Especialment pensada per veure’s bé a cossos petits, així que si cal aplicar-la més reduïda del que estem acostumats, en principi no tindrà molts problemes (tenint en compte que no té hinting manual fet). El pes regular, té un ductus natural i suau. Amb un eix centrat, allunyat totalment del traç humanista. Igual que la Bold, les quals comparteixen unes obertures de contraforma bastant pronunciades.

Detalls de la tipogra�a Bajoca en cos rodó.

| Tipografia Bajoca |

—35—

La tipografia Bajoca és una Wedge Serif. La seva traducció vindria a ser com una tipografia amb terminacions triangulars.

La itàlica, al contrari, parteix d'un ductus molt més cal·ligràfic. Amb una contraforma que marca profundament unes incisions que fan evident l’eix inclinat de 10° (menys algunes ocasions en la que el dibuix ha requerit que aquesta inclinació fos més o menys marcada per tal que visualment semblin similars).

Vista general de la família Bajoca

—36—

Amb la paraula Hamburgefontsiv, podem veure de forma ràpida la relació que comparteix tant la regular, com la bold o la itàlica de la tipografia Bajoca. Totes elles comparteixen alçada d’x, d’ascendents, descendents i majúscules. La bold però, igual que totes les altres tipografies, s'ha hagut d'ajustar visualment, ja que si no aquesta semblava notablement més reduïda que la resta de família. Això ha comportat que tant l'alçada d'x com totes les línies de revessament, incrementessin.

Bajoca Regular (48)

Hãmbǔrgèföntsĭv Bajoca Bold (48)

Hãmbǔrgèföntsĭv Bajoca Italic (48)

Hãmbǔrgèföntsĭv | Tipografia Bajoca |

Boladís

Moscatell, Cassalla, Ratafia, Burret, Pumada

Narcís Oller

BAJOCA atzavara Tarragona m’esborrona. Constantí em fa patir

i un dels més petits és el més alt del món

SANT JOAN Pom de dalt Per fer un bon boladís cal tenir un bon anís

No es diu romesco. Es diu salsa de calçots, collons! | Tipografia Bajoca |

—37—

ACalçotada tipogrà fica a la ciutat de VallsB

��

Carg

Línia de rebossament =�em

gols

Anàlisi de les serifes Un dels elements més característics de les Wedge Serif, com el seu nom refereix, és la serifa triangular. Per tant cal donar-li èmfasi en aquest element. Com mostro en les i�ustracions inferiors, hi ha infinits tipus de serifes triangulars. Algunes totalment simètriques, d’altres lleugerament asimètriques i d'altres que són claríssimament asimètriques.

—40—

La bajoca és de les del mig. Una serifa que a l'hora d’aplicarla en textos, aquesta li dóna un cert ritme però sense entorpir al lector. No cal dir que tota la família comparteix aquests detalls, tot i que la itàlica, en tenir un origen totalment diferent, ho aplica de forma diferent. En la Bold i en les majúscules, aquestes serifes s’han modificat de forma que visualment no es percebi cap irregularitat de pes o de dibuix.

Bajoca Regular | Tipografia Bajoca |

La gota Està clar que les serifes són un element determinant de la tipografia bajoca. Però no és l’únic que li dóna el caràcter final. Molts altres detalls com el contrast, l’eix, la gota o l’alçada d’x són detalls que diferencien una tipografia d’una altra i li dónen el caràcter personal. La gota de la tipografia bajoca, es caracteritza per tenir sempre una part faltant d’aquesta. Com si haguéssim agafat una gota fa no fa arrodonida, i amb el cutter n’haguéssim tallat la part inferior de manera inclinada. Aquest fet, tot i que no és un simple tall, sinó que està un pèl arrodonit per acompanyar la gestualitat que té la tipografia, es va repetint en totes les lletres que tenen gota (com la r, la f, la a o l'orella mateixa de la g). Totes elles diferents però similars pel que fa a forma.

—42—

Com podem observar a les imatges de la dreta, aquesta gota variarà segons el pes que utilitzem, i com és obvi, l’eix del tall variarà segons les circumstàncies que així ho requereixin. Per exemple en la bold aquest angle serà més obert, a diferència de la itàlica, que a causa de la seva inclinació nativa, necessitarà també un angle més tancat.

| Tipografia Bajoca |

Bajoca Bold

Bajoca Italic

c c c | Tipografia Bajoca |

—43—

Bajoca Regular

El contrast Com comentàvem, el contrast és també definitiu a l’hora de fer la tipografia. La bajoca, per exemple s’allunya de les didones completament (pel que fa a contrast, ja que sí que comparteixen eix vertical). Aquesta té contrast però el que he cregut necessari després de comparar-lo amb les tipografies que tenia com a referent, i després d’imprimir proves i proves de text fins que quedés un gris general que m'interessés.

Bajoca 60pt

—44—

Hamburguefontsiv Bajoca: Proporció tipografia: 1,941 Alçada x: 515 Ascendents: 750 Descendents: -250 Majúscules: 740 Ascendents + Descendents: 1000 Alçada “i”: 527 Amplada asta “i”: 105 Alçada “i” / amplada “i”: 5,01

nova ��

��

Bajoca regular

��

� ��

| Tipografia Bajoca |

��

nova ��

��

� ��

��

nova ��

��

Bajoca itàlica

��

� ��

��

| Tipografia Bajoca |

� ��

��

—45—

Bajoca bold

L'eix de la itàlica La itàlica, a causa dels seus orígens tan marcats de l’escriptura manual i el seu ductus ininterromput, gairebé cal dibuixar-la tota des de zero.

—46—

Aquest fet, et permet certes llibertats de dibuix i incorporar nous elements que la rodona no inclou. És per exemple, l’eix inclinat amb les incisions tan pronunciades que he aplicat a la bajoca itàlica. Aquest element li dóna un toc ca�igràfic. El canvi sobtat de contrast a causa d’una eina ca�igràfica com podria ser una ploma de punta plana. En canvi però, en aquest cas, la contraforma exterior sembla no afectar-li aquesta simulació de ploma de punta plana, ja que aquests canvis de contrast, són suaus i arrodonits. En cap cas creen un vèrtex.

Detall de la incisió en l'angle de l'interrogant en la itàlica.

Està clar que aquesta incisió no es pot aplicar a tots els caràcters. Cal que compleixin uns requisits que vénen predeterminats de l'escriptura manual. Com podem veure al dibuix, aquest fet succeirà sols en les formes corbes, i sols en els punts on aquesta suposada eina canvia de direcció. Per tant ho podrem aplicar a lletres com: a, b, c, d, e, g, o, p, q o s. En caixa alta en les: C, G, O, P, Q, R i S. També s’aplica en la resta de glifs, com: ?, &, o qualsevol que compleixi els punts especificats.

Detall de la incisió en l'angle de l'ampersand en la itàlica.

| Tipografia Bajoca |

—47—

CGOP QRSU abcdeg opqs?¿

—50—

D | Tipografia Bajoca |

Procés* Fent la regular, sí que vaig fer bastants esbossos, ja que era el primer pes de la família. No vaig fer tots els caràcters a llapis, ja que molts d’ells partien d'altres caràcters i m’era molt més fàcil fer-ho directament a ordinador. Per la Bold gairebé no vaig dibuixar a mà. Sols la paraula «nova» per tal de veure com repartiria els pesos en les verticals, horitzontals, diagonals i rodones. En canvi, en la itàlica sí que vaig fer bastants esbossos però sols d’alguns caràcters que no sabia com solucionar de forma intuïtiva, i en canvi a llapis tenia més facilitat a l’hora de fer diverses versions.

| Tipografia Bajoca |

—51—

Personalment no sóc una persona que es passi moltes hores fent els esbossos a llapis sobre com seran els caràcters de la tipografia. Així i tot, depèn de com siguin les lletres, estaré més estona dibuixant o menys.

—52—

| Tipografia Bajoca |

Com podem observar, hi ha moltíssimes coses que han canviat des dels primers esbossos de la tipografia bajoca. Sobretot les gotes i terminacions, les quals no estaven molt ben definides i sovint eren incongruents.

| Tipografia Bajoca |

—53—

Esbossos a llàpis

—54—

| Tipografia Bajoca |

—55— | Tipografia Bajoca |

UNICODE �� |

LEFT �� |

RIGHT ��

Digitalització Tot el procés de digitalització l’he dut a terme amb el programa Robofont. Amb ell ja hi havia treballat a l’hora de fer el meu treball de final de carrera just l'any passat, on vaig embarcar-me a fer un «revival» a partir de les lletres que un cartellista vallenc havia retolat en el cartell que va fer per les Festes Decennals de la mateixa ciutat.

—57—

Tornant al tema, poca cosa tinc a explicar. En cap moment he utilitzat els meus propis dibuixos com a fons, ja que no eren prou bons per a calcar-los a mil·límetre, ja que sols aconseguiria traslladar els mateixos errors de l’analògic al digital. En canvi el que sí que he anat fent és crear diverses capes on anava incloent o descartant aquells canvis que m’interessaven. El mateix he fet amb la itàlica i la bold.

Digitalització de la «g» de la tipografia Bajoca Regular

| Tipografia Bajoca |

Evolució de la tipogra�a No mostraré com han evolucionat tots els caràcters de la bajoca des dels seus inicis, però crec que resulta evident sols comparant les dues imatges de la pàgina esquerra. De forma més detallada, podem mirar com ha anat canviat de forma cronològica sols la lletra a. Així ens podem fer una idea dels canvis evidents, com per exemple que durant una llarga temporada, tots els caràcters van prescindir de gota, element que finalment tornaria a aplicar de nou.

—58—

El mateix podria dir amb la itàlica o la bold, però ve a ser el mateix, però potser amb canvis no tan evidents com els que trobem en la regular.

Bajoca 15 novembre 2017 Bajoca 27 gener 2018

15 novembre 2017

16 novembre 2017

21 novembre 2017

| Tipografia Bajoca |

27 novembre 2017

29 novembre 2017

Bajoca versió 15 novembre 2017

—59—

Bajoca versió 27 gener 2018

2 desembre 2017

3 desembre 2017

11 desembre 2017

| Tipografia Bajoca |

20 desembre 2017

27 gener 2018

L’espaiat L’espaiat no és un pas que va després del disseny dels caràcters. De fet és una feina que s’ha de fer simultàniament, ja que si no es té en compte l’espaiat mentre es dissenyen els caràcters, segurament tindrem problemes més tard. Sobretot amb caràcters conflictius com la g, r, s, v o la x entre d'altres. Puc afirmar que és ben cert el que diuen que moltes vegades, un problema d’espaiat és un problema amb el disseny d’un dels caràcters. En el cas de la dreta (ampliat del detall de text de la imatge inferior), podem veure els problemes que generava el dibuix de la x anterior (en contorn vermell). Aquesta tocava per tots costats, i com a conseqüència en cossos petits, s’acabava empastant amb les dues lletres e que l’acompanyaven per la dreta i per l'esquerra.

—60—

Cal tenir en compte sobretot aquests problemes en la itàlica, ja que a causa de la seva condensació i sovint, sortides anguloses, genera xocs entre glifs que cal prevenir des d'un principi.

Detall de text imprès amb la família Bajoca. Proves i ajusts d'espaiat.

| Tipografia Bajoca |

Dibuix amb problemes d'espaiat

—61—

Dibuix arreglat.

Procés d'espaiat en la caixa baixa intercal·lant la lletra n.

Procés d'espaiat en la caixa alta intercal·lant la lletra H.

| Tipografia Bajoca |

Funcions Open-Type Les tipografies consten també d’una part de programació. Aquestes funcions Open-Type que escrivim, són les responsables de fer operatives les substitucions automàtiques de certs caràcters per versaletes, lligadures, formes històriques, xifres elzevirianes proporcionals, fraccions, conjunts estilístics, ornaments, puntuació adaptada en caixa alta o formes localitzades. Cal dir que tot i que sols mostri exemples amb la regular, la majoria d'opcions estan disponibles també per la bold i la itàlica (menys els ornaments i sets estilístics

Ornaments

Formes localitzades

—62—

AL·LOT al·lota

Lligadures

afincat afligit finances office

☙❧†‡ AB

Set estilístic

afincat afligit finances office

Puntuació adaptada

-({[A]})ABC123

abcd AB

-({[A]})ABC123

HORT HORT

Lligadures discrecionals

TIRANT LO BLANC TI�NT LO BLANC | Tipografia Bajoca |

# Prefix: Languagesystems # automatic languagesystem DFLT dflt; languagesystem latn dflt; feature feature feature feature feature feature feature feature feature } aalt;

aalt{ locl; liga; ss01; calt; pnum; tnum; ornm; case;

@dflt = [one two three four five six seven eight nine zero]; @prop = [one.prop two.prop three.prop four.prop five.prop six. prop seven.prop eight.prop nine.prop zero.prop]; @tabl = [one.tab two.tab three.tab four.tab five.tab six.tab seven.tab eight.tab nine.tab zero.tab]; @cap = [A Aacute Agrave Adieresis Atilde Aring Amacron Abreve Acircumflex AE AEacute B C Ccedilla Ccircumflex Cacute Ccaron D D_E Eth Dcroat Dcaron E Eacute Egrave Edie‑ resis Etilde Emacron Ebreve Ecircumflex Ecaron F G Gcaron Gcircumflex Gbreve H Hcircumflex I Iacute Igrave Idieresis Itilde Imacron Icircumflex J Jcircumflex K L Lslash LdotL. CAT Ldot M N Ntilde Ncaron O Oacute Ograve Odieresis Otilde Omacron Ocircumflex P Q R Rcaron S Scaron Scircumflex T U Uacute Ugrave Udieresis Utilde Umacron Ucircumflex Ubreve V W Wacute Wcircumflex Wdieresis Wgrave X Y Yacute Ygrave Ydieresis Ymacron Ycircumflex Z]; @symbol = [parenleft parenright bracketleft bracketright brace‑ left braceright guillemetleft guillemetright bar emdash endash hyphen at]; @sensitive = [parenleft.cap parenright.cap bracketleft.cap bracketright.cap braceleft.cap braceright.cap guillemetleft.cap guillemetright.cap bar.cap emdash.cap endash.cap hyphen.cap at.cap]; feature locl{ # Localized Forms script latn; # Latin language CAT exclude_dflt; # Catalan sub L periodcentered L by LdotL.CAT; sub l periodcentered l by ldotl.CAT; }locl;

feature ss01 { #Ligatures script latn; # Latin sub R by R.alt1; sub ampersand by ampersand.alt1; }ss01; feature liga { #Ligatures script latn; # Latin sub f i by f_i; sub f j by f_j; sub f f by f_f; sub f l by f_l; sub f b by f_b; sub f k by f_k; sub f f i by f_f_i; sub f f l by f_f_l; } liga; feature calt { sub R.alt1' A by R.alt1_A; sub @symbol' @cap by @sensitive; sub @cap @symbol' by @sensitive; }calt; feature pnum { sub @dflt by @prop; } pnum; feature tnum { sub @dflt by @tabl; } tnum; feature case { sub @dflt by @prop; sub @symbol by @sensitive; } case; feature ornm { sub a by floralheartbulletreversedrotated; sub b by dngb:floralheartbulletrotated; sub A by floralheartbulletreversedrotated.alt1; sub B by dngb:floralheartbulletrotated.alt1; sub c by dagger; sub d by daggerdbl; } ornm;

| Tipografia Bajoca |

Funcions escrites en la regular.

—63—

Escribint les funcions en la regular.

Kerning El Kerning a diferència de l’espaiat, sí que és un pas posterior al disseny de les lletres. De fet seria ben bé l’últim pas abans de generar la tipografia final. Aquest pas com bé sabeu, és l’ajust entre pars de caràcters que tot i tenir un bon espaiat general, no acaba de quadrar amb la resta. Sigui perquè queda molt apretat, o massa obert com podria passar entre els caràcters AV. Per tant, com podeu veure no és sols cosa de la caixa baixa, sinó que s'ha de tenir en compte amb cada glif. Fins i tot els números i específicament els símbols que consten principalment de diagonals. En teoria, si tens un espaiat ben fet, el kerning no té perquè portar moltes hores o dies. De fet, hi ha qui amb un cap de setmana el té fet.

—64—

Per altra banda, amb el Metrics Machine, tens la possibilitat de crear pars de kerning, de forma que pots agrupar formes similars (per la dreta o per l'esquerra) per aplicar de cop aquells ajustos a totes les formes que hem agrupat prèviament.

Sense kerning

Amb Kerning

VALLS | AQUÍ VALLS | AQUÍ verdura fresca verdura fresca | Tipografia Bajoca |

—65—

Agrupant els caràcters en grups de kerning.

Provant pars de caràcters per aplicar el kerning positiu o negatiu.

| Tipografia Bajoca |

—66—

| Tipografia Bajoca |

La tipografia bajoca ha aconseguit tenir un ampli ventall de caràcters. La regular, per exemple, és compatible ara mateix amb un 83% del total de llengües de parla llatina (Latin Plus). Conté un 81% del total de diacrítics que formen conformen el «Latin Plus». En total consta de 423 glifs. D’entre ells hi trobem la caixa alta i caixa baixa (totes elles amb els seus respectius diacrítics), numerals elzevirians proporcionals, numerals tabulars i proporcionals, ordinals, símbols matemàtics, conjunt estilístic, suport de ele geminada i ornaments. Per altra banda, la itàlica i la bold, consten de la caixa alta i caixa baixa amb els respectius diacrítics, lligadures, símbols de puntuació i algun que altre glif més. La itàlica per exemple consta de 321 glifs, mentre que la bold en té 181.

| Tipografia Bajoca |

423

Quantitat de glifs inclosos.

�3�

Idiomes com‑ patibles del «Latin Plus».

81�

Diacrítics inclosos del «Latin Plus».

—67—

Caràcters*

Conjunt de caràcters A continuació podem veure els caràcters que conformen tota la família bajoca (la regular, la bold i la itàlic).

—68—

Aquestes fitxes separen els caràcters en: Caixa alta, Caixa baixa, Caixa alta diacrítics, Caixa baixa diacrítics, Símbols, Lligadures i finalment ornaments en cas que en tingui.

| Tipografia Bajoca |

Caixa Alta (Bajoca Regular)

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ Caixa Baixa (Bajoca Regular)

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz Caixa Alta diacrítics (Bajoca Regular)

ÀÁÂǍÃÄÅĀĂĄÆǼÇĆĈČĊĎÐ�ÈÉÊË ĒĔĚẼĖĘĜĞĠĤĦIÌÍÎÏĪĬİĲĴLŁĹĿL·LÑ ŃŇOÒÓÔǑÕÖØǾŌŐŎŒÞŔŘR�ŚŜŠ ŞŦÙÚÛÜŨŪŬŰŲǓŮẀẂẄỲÝŶŸỸŹŽŻ àáâǎãäåāăąæǽꜵçćĉčċ�đðèéêëēĕęě��ę ĝğ�ĥħìíîïĩīĭı�ĳȷĵł�ŀl·lñńňòóôõöøǿōŏǒőœ ŕřśŝšşßŧùúûüūŭűǔ�ųẁẃẅỳ�ỹŷÿźżž Símbols de puntuació (Bajoca Regular)

.,:;��…·•«([{��*��}])»#×÷+−~^±=≈≃≠ <≤≥>/|�¦\¤£¥€¢$ƒ!¡¿?©®™¶§μ_‑‒– —�� %‰“‘'"’”@�&&ºª Lligadures (Bajoca Regular)

�ff�ffiffl�� Ornaments (Bajoca Regular)

�☙†‡❧�

| Tipografia Bajoca |

—69—

Caixa Baixa diacrítics (Bajoca Regular)

Caixa Alta (Bajoca Italic)

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ Caixa Baixa (Bajoca Italic)

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz Caixa Alta diacrítics (Bajoca Italic)

ÀÁÂǍÃÄÅĀĂĄÆǼÇĆĈČĊĎÐ�ÈÉÊË ĒĔĚẼĖĘĜĞĠĤĦIÌÍÎÏĪĬİĲĴLŁĹĿL·LÑ ŃŇOÒÓÔǑÕÖØǾŌŐŎŒÞŔŘR�ŚŜŠ ŞŦÙÚÛÜŨŪŬŰŲǓŮẀẂẄỲÝŶŸỸŹŽŻ

—70—

Caixa Baixa diacrítics (Bajoca Italic)

àáâǎãäåāăąæǽꜵçćĉčċ�đðèéêëēĕęě��ę ĝğ�ĥħìíîïĩīĭı�ĳȷĵłŀl·lñńňòóôõöøǿōŏǒőœ ŕřśŝšşßŧùúûüūŭűǔ�ųẁẃẅỳ�ỹŷÿźżž Símbols de puntuació (Bajoca Italic)

.,:;…·«*»!¡ ¿?¶_‑–—“ ‘ '" ’”@& Lligadures (Bajoca Italic)

�ff�ffiffl�� Ornaments (Bajoca Italic)

�☙†‡❧�

| Tipografia Bajoca |

Caixa Alta (Bajoca Bold)

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ Caixa Baixa (Bajoca Bold)

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz Caixa Alta diacrítics (Bajoca Bold)

ÆĿ�Œ Caixa Baixa diacrítics (Bajoca Bold)

àáâǎãäåāăæǽꜵçćĉčċèéêëēĕě��ĝğ� ìíîïĩīĭı�ĳȷĵŀ�ñńňòóôõöōŏǒœŕřşśŝš ßùúûüūŭǔ�ẁẃẅỳ�ỹŷÿźżž Símbols de puntuació (Bajoca Bold) —71—

.,:;·«»!|¡ ‑“ ‘ ' ’ ” Lligadures (Bajoca Bold)

�ff�ffiffl��

| Tipografia Bajoca |

—72—

BAJOCA

AÀÁÂǍÃÄÅĀĂĄÆǼ ÊËĒĔĚẼĖĘFGĜĞĠHĤ MNÑŃŇOÒÓÔǑÕÖØ SŚŜŠŞTŦUÙÚÛÜŨŪŬŰ ŸỸZŹŽŻaàáâǎãäåāăąæǽ ęě��ęfgĝğ�hĥħiìíîïĩīĭı�ĳ øǿōŏǒőœpqrŕřsśŝšşßtŧu ỳ�ỹŷÿzźżž.,:;��…·•#×÷+− «([{��*��}])»|�¦�� _‑‒–—�� %‰“‘'"’ ”@ A☙ | Tipografia Bajoca |

BCÇĆĈČĊDĎÐ�EÈÉ ĦIÌÍÎÏĪĬİĲJĴKLŁĹĿL·L ǾŌŐŎŒPÞQRŔŘR� ŲǓŮVWẀẂẄXYỲÝŶ ꜵbcçćĉčċd�đðeèéêëēĕ ȷjĵklł�ŀl·lmnñńňoòóôõö ùúûüūŭűǔ�ųvwẁẃẅx ~^±=≈≃≠μ<≤≥>/0123456789 ��\¤£¥€¢$ƒ!¡¿?©®™¶§ �X&&ºªfifffjflfb�fkffiffl †‡❧B | Tipografia Bajoca |

—73—

REGULAR

BAJOCA

—74—

AÀÁÂǍÃÄÅĀĂĄÆ Ǽ ÊËĒĔĚẼĖĘFGĜĞĠHĤĦI Ì ÑŃŇOÒÓÔǑÕÖØǾŌŐ Ŏ ÙÚÛÜŨŪŬŰŲǓŮVWẀ Ẃ aàáâǎãäåāăąæǽꜵbcçćĉč ċ hĥħiìíîïĩīĭı�ĳȷjĵklłŀl·lmnñ ń sśŝšştŧuùúûüūŭűǔ�ųvw ẁ «*·»!¡¿?‑“‘'"’ ”¶@&ffffiffl �

| Tipografia Bajoca |

ǼBCÇĆĈČĊDĎÐ�EÈÉ ÌÍÎÏĪĬİĲJĴKLŁĹĿL·LMN ŎŒPÞQRŔŘSŚŜŠŞTŦU ẂẄXYỲÝŶŸỸZŹŽŻ ċd�đðeèéêëēĕęě��fgĝğ ńňoòóôõöøǿōŏǒőœpqrŕř ẁẃẅxyỳ�ỹŷÿzźżž.,:;… ��☙†‡❧�

| Tipografia Bajoca |

—75—

ITALIC

—76—

BAJOCA

AÆBCDEFGHIJKL�M aàáâǎãäåāăæǽbcçćĉč îïĩīĭı�ĳjȷĵklŀ�mnñň şśŝšßtùúûüūŭǔ�vw «.,:;·«»!|¡‑“‘'’”�ﬀ

| Tipografia Bajoca |

NOŒPQRSTUVWXYZ ċdeèéêëēĕě��fgĝğ�hiìí oòóôõöōŏǒœpqrŕřs ẁẃẅxyỳ�ỹŷÿzźżž �ﬃﬄ��

| Tipografia Bajoca |

—77—

BOLD

Bajoca Regular

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz Bajoca Italic

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz Bajoca Bold

—78—

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz

alpino alpino ALPINO Bajoca regular

Bajoca Bold

Bajoca italic

| Tipografia Bajoca |

Bajoca Regular (7-9)

Quan la princesa veié que Tirant se n’anava, cridà Diafebus i el pregà molt que digués a Tirant de part seva que, quan hagués dinat, hi vingués de seguida, perquè ella tenia moltes ganes de parlar amb ell, i que després dansarien. Quan Tirant ho sabé, immediatament s’adonà del que passava, i féu comprar el més bell espill que poguessin trobar i se’l posà a la mànega. Quan li semblà que era hora, anaren al palau i trobaren l’emperador conversant amb la filla. Quan l’emperador els veié venir, manà que fessin venir els ministrils, i davant d’ell dansaren una bona estona. I l’emperador, al cap d’una estona d’haver badat, es retirà a la seva cambra. I la princesa, tot d’una, deixà de dansar, agafà Tirant de la mà i s’assegueren al costat d’una finestra. I la princesa començà a enfilar aquest parlament: -Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d’aquest mal; i si és bé, jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-m’ho dir de seguida.-Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no el compartiria amb vostra altesa, que més m’estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d’aquestes coses, no se’n deu parlar més. Parlem, senyora, d’altres coses que facin plaer i alegria, i deixem les passions que turmenten l’ànima. -Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos, que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de

—79—

Bajoca Regular (10-12)

Bajoca Regular (24-26)

—80—

Bajoca Italic (10 -12)

Bajoca Italic (7-9)

Quan la princesa veié que Tirant se n’anava, cridà Diafebus i el pregà molt que digués a Tirant de part seva que, quan hagués dinat, hi vingués de seguida, perquè ella tenia moltes ganes de parlar amb ell, i que després dansarien. Quan Tirant ho sabé, immediatament s’adonà del que passava, i féu comprar el més bell espill que poguessin trobar i se’l posà a la mànega. Quan li semblà que era hora, anaren al palau i trobaren l’emperador conversant amb la filla. Quan l’emperador els veié venir, manà que fessin venir els ministrils, i davant d’ell dansaren una bona estona. I l’emperador, al cap d’una estona d’haver badat, es retirà a la seva cambra. I la princesa, tot d’una, deixà de dansar, agafà Tirant de la mà i s’assegueren al costat d’una finestra. I la princesa començà a enfilar aquest parlament: -Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d’aquest mal; i si és bé, jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-m’ho dir de seguida. -Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no el compartiria amb vostra altesa, que més m’estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d’aquestes coses, no se’n deu parlar més. Parlem, senyora, d’altres coses que facin plaer i alegria, i deixem les passions que turmenten l’ànima. -Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos, que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós, a mi, no m’ho voleu dir. Per la qual cosa us torno a pregar que m’ho digueu, per la cosa que més estimeu en aquest món.

Bajoca Italic (24-26)

Bajoca Bold (7-9)

Quan la princesa veié que Tirant se n’anava, cridà Diafebus i el pregà molt que digués a Tirant de part seva que, quan hagués dinat, hi vingués de seguida, perquè ella tenia moltes ganes de parlar amb ell, i que després dansarien. Quan Tirant ho sabé, immediatament s’adonà del que passava, i féu comprar el més bell espill que poguessin trobar i se’l posà a la mànega. Quan li semblà que era hora, anaren al palau i trobaren l’emperador conversant amb la filla. Quan l’emperador els veié venir, manà que fessin venir els ministrils, i davant d’ell dansaren una bona estona. I l’emperador, al cap d’una estona d’haver badat, es retirà a la seva cambra. I la princesa, tot d’una, deixà de dansar, agafà Tirant de la mà i s’assegueren al costat d’una finestra. I la princesa començà a enfilar aquest parlament: -Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d’aquest mal; i si és bé, jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-m’ho dir de seguida. -Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no el compartiria amb vostra altesa, que més m’estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d’aquestes coses, no se’n deu parlar més. Parlem, senyora, d’altres coses que facin plaer i alegria, i deixem les passions que turmenten l’ànima.

—81—

Bajoca Bold (10 -12)

Bajoca Bold (24-26)

Ferrada

Ratapatxet

Muixรณ

FONTSCALDETES A Fontscaldetes s’hi va fundar una de les primeres granges que formaven part del monestir de Santes Creus a finals del segle xx�, poc després que els monjos arribessin a la riba del Gaià. Una butlla papal de l’any 1186 ja reconeix com a propietat del monestir la “granja de Fontscaldetes”. El camí que anava de Fontscaldetes a Santes Creus encara es conserva en l’actualitat parcialment. Bajoca Bold 48 | Bajoca Regular 30-33.

Fotografies de Fontscaldetes en l'actualitat.

m ha é s s l a m g d s p g de t ua ei e r nt m é r x dr an d a d í e a e s p a ls na re es e re de ca t g p rd en sc p pe al re re . s g a r s B u u ò es x ra n f o n i n t t s a qu c to so d b l e e a t l o i

en e an t l b on ia , u ’ t e t e , n ta lle c ol sp n di rd n o or ec in a di at ça p a ta so u: q nt ha p cl le e u i s B l x fa o e a p u de a a b n m b s m r lb o d s o a b n s i t a e s sp n d , u a Proves de text en diversos idiomes És important fer proves de text, no sols en el teu idioma, sinó també en altres estrangeres. Així t’adones de possibles problemes que hi poden haver amb els diacrítics o certs símbols que potser ni t’havies adonat que era necessari per fer compatible la teva tipografia.

Bog! Hej! Czesc! Salut! Hallo! Ciao! Hujambo! Ahoh! YAH sahs! Ní háo! Sah-wahd-dee kah! Olá! Üdvözlöm Merhaba! ¡Hola! Shalon! Marhaba! Kon’nichiwa! ZDRAHVDR-vuee tyeh! Annyeonghaseyo!

| Tipografia Bajoca |

—85—

Així doncs, a continuació mostro una sèrie de pàgines en diversos idiomes, cossos de text i estils diferents per tal de veure com funciona en cada cas.

Josef Lada — Československo, 1923

Tak už tam je na pravdě boží, dej mu pánbůh věčnou slávu. Ani se nedočkal, až bude císařem. Když já jsem sloužil na vojně, tak jeden generál spadl s koně a zabil se docela klidně. Chtěli mu pomoct zas na koně, vysadit ho, a divějí se, že je úplně mrtvej. A měl taky avancírovat na feldmaršálka. Stalo se to při přehlídce vojska. Tyhle přehlídky nikdy nevedou k dobrýmu. V Sarajevě taky byla nějaká přehlídka. Jednou se pamatuji, že mně scházelo při takové přehlídce dvacet knoflíků u mundúru a ře mě zavřeli za to na čtrnáct dní do ajnclíku a dva dni jsem ležel jako lazar, svázanej do kozelce. Ale disciplína na vojně musí být, jinak by si nikdo nedělal z ničeho nic. Náš obrlajtnant Makovec, ten nám vždy říkal: Disciplína, vy kluci pitomí, musí bejt, jinak byste lezli jako vopice po stromech, ale vojna z vás udělá lidi, vy blbouni pitomí. A není to pravda? Představte si park, řekněme na Karláku, a na každým stromě jeden voják bez disciplíny. Z toho jsem vždycky měl nejvìtěí strach.

--Osudy dobrého vojáka Svejka za světové války

† Prova de text en txec

‡ Prova de text en alemany

Schöpfungshöhe Es ist genug bekannt, dass in der zeitgenössigen Kunst die Begriffe „künstlerisch, individuell und Ausdruck“ mindestens diskutiert sind. Viele denken, dass kein Sinn mehr macht, dass wir über die Frage „was ist Kunst?“ diskutieren, weil es genug offensichtlich ist, dass es von dem aktuellen Kulturmoment abhängt (es ist ähnlich wie fragen, im Recht, was sind Naturrechte: wahrscheinlich nichts, wenn sie noch nicht positivisiert sind). Auch viele Künstler finden ihre Arbeit auch nicht anders als andere kulturelle Arbeiten. Sie sind sich bewusst, dass seine Aktivität geht nicht mehr um persönliche Gedanken oder Gefühle auszudrücken, sondern einfach nur politische Meinungen (im weiteren Sinne des Wortes „politische“) zu reflektieren. Und alles in diesem Leben sind politische Akte. Es ist selbst politisch, Politik vermeiden zu versuchen. Wie kann man denn „Kunst“ von zB Design trennen? Ist vielleicht nicht so eine kulturelle Arbeit? Wollen die Künstler vielleicht den Geschmack der Publikum nicht treffen? Oder Geld verdienen? Der einzige Unterschied, der ich finden kann, ist die Meinungsbildung. Mit Design, diese wird normalerweise von jemandem gebildet, der eine Leistung anbietet. Man könnte sagen: alles was sie wollen ist verkaufen! Und könnte in vielen Beispielen wahr sein, aber Design (unter anderem) ist viel mehr als das. Schließlich ist es nichts mehr als eine Kommunikationsform (genauso wie Skulptur, Malerei, Schrift, usw.), und damit kann man ein Produkt einer bestimmten Philosophie imprägnieren, das die Gesellschaft viel stärker beeinflussen kann als ein Museum, Buch, Theater oder Konzertsaal. Ich weiß nicht, ob das in der traditionelle Definition von der Kunst passt, aber ich bin mich sicher, dass sich die Kunstwelt in dieser Richtung bewegt.

Pol Olivé — 26. Januar 2018

† Prova de text en Portuguès

AMOR DE PERDIÇÃO

de Camilo Castelo Blanco*

Camilo Ferreira Botelho Castelo Branco (Lisboa, 16 de març de 1825 — São Miguel de Seide, 1 de juny de 1890)

Domingos José Correia Botelho de Mesquita e Meneses, fidalgo de linhagem e um dos mais antigos solarengos de Vila-Real de Trás-os-Montes, era em 1779, juiz de fora de Cascais, e nesse mesmo ano casara com uma dama do paço, D. Rita Teresa Margarida Preciosa da Veiga Caldeirão Castelo Branco, filha dum capitão de cavalos, neta de outro Antônio de Azevedo Castelo Branco Pereira da Silva, tem notável por sua jerarquia, como por um, naquele tempo, precioso livro acerca da Arte de Guerra. Dez anos de enamorado, mal sucedido, consumira em Lisboa o bacharel provinciano. Para fazer-se amar da formosa dama de D. Maria I minguavam-lhe dotes físicos: Domingos Botelho era extremamente feio. Para se inculcar como partido conveniente a uma filha segunda, faltavam-lhe bens de fortuna: os haveres dele não excediam a trinta mil cruzados em propriedades no Douro. Os dotes de espírito não o recomendavam também: era alcançadíssimo de inteligência, e granjeara entre os seus condiscípulos da Universidade o epíteto de "brocas", com que ainda hoje os seus descendentes em Vila-Real são conhecidos. Bem ou mal derivado, o epíteto Brocas vem de broa. Entenderam os acadêmicos que a rudeza do seu condiscípulo procedia de muito pão de milho que ele digeria na sua terra. Domingos Botelho devia ter uma vocação qualquer, e tinha: era excelente flautista; foi a primeira flauta do seu tempo; e a tocar flauta se sustentou dois anos em Coimbra, durante os quais seu pai lhe suspendeu as mesadas, porque os rendimentos da casa não bastavam a livrar outro filho de um crime de morte. Formara-se Domingos Botelho em 1767, e fora a Lisboa ler no Desembargo do Paço, iniciação banal dos que aspiravam à carreira da magistratura. Já Fernão Botelho, pai do bacharel, fora bem aceite em Lisboa, e mormente ao duque de Aveiro, cuja estima lhe teve a cabeça em risco, na tentativa regicida de 1758. O provinciano saiu das masmorras da Junqueira ilibado da

infamante nódoa, e até benquisto do conde de Oeiras, porque tomara parte na prova que este fizera do primor de sua geneologia sobre a dos Pintos Coelhos, do Bomjardim do Porto: pleito ridículo, mas estrondoso, movido pela recusa que o fidalgo portuense fizera de sua filha ao filho de Sebastião José de Carvalho. As artes como que o bacharel flautista vingou insinuar-se na estima de D. Maria I e Pedro III não as sei eu. É tradição que o homem fazia rir a rainha com as suas facécias, e por ventura com os trejeitos de que tirava o melhor do seu espírito. O certo é que Domingos Botelho freqüentava o paço, e recebia do bolsinho da soberana uma farta pensão. com a qual o aspirante a juiz de fora se esqueceu de si, do futuro e do ministro da justiça, que, muito rogado, fiara das suas letras o encargo de juiz de fora de Cascais. Já está dito que ele se atreveu aos amores do paço. não poetando como Luís de Camões ou Bernardim Ribeiro; mas namorando na sua prosa provinciana, e captando a bem-querença da rainha para amolecer as durezas da dama. Devia de ser, afinal, feliz "doutor bexiga" — que assim era na corte conhecido — para se não desconcertar a discórdia em que andam rixados o talento e a felicidade. Domingos Botelho casou com D. Rita Preciosa. Rita era uma formosura, que ainda aos cinqüenta anos se podia prezar de o ser. E não tinha outro dote. se não é dote uma série de avoengos, uns bispos, outros generais, e entre estes o que morrera frigido em caldeirão de não sei que terra da mourisma, glória, na verdade, um pouco ardente. mas de tal monta que os descendentes do general frito se assinaram. A dama do paço não foi ditosa com o marido. Molestavam-na saudades da corte, das pompas das câmaras reais. e dos amores de sua feição e malde, que imolou ao capricho da rainha. Este desgostoso viver, porém, não empeceu que se reproduzissem em dois filhos e três meninas […]

‡ Prova de text en francès

PANTAGRUEL

FRANÇOIS RABELAIS ÉCRIT EN 1532

PE NT A

NT GRU EL ET GARGA

Comment Pantagruel donna sentence sus le different des deux seigneurs. Alors Pantagruel se leve et assemble tous les presidens, conseilliers et docteurs là assistans, et leur dist: "Or, ça, Messieurs, vous avez ouy, vive vocis oraculo, le different dont est question. Que vous en semble? " A quoy respondirent: "Nous l’avons veritablement ouy, mais nous n’y avons entendu, au diable, la cause. Par ce, nous vous prions una voce et supplions par grace que vueilliez donner la sentence telle que verrez, et ex nunc prout ex tunc nous l’avons aggreable et rati�ons de nos pleins consentemens. -Eh bien, Messieurs, dist Pantagruel, puisqu’il vous plaist, je le feray ; mais je ne trouve le cas tant difficile que vous le faictes. Votre paraphe Caton. la loy Frater, la loy Gallus, la loy Quinque pedum, la loy Vinum. la loy Si dominus, la loy Mater, la loy Mulier bona, la loy Si quis, la loy Pomponius, la loy Fundi, la loy Emptor, la loy Pretor, la loy Venditor et tant d'aultres, sont bien plus difficiles en mon oppinion." Et, apres ce dict, il se pourmena un tour ou deux par la sale, pensant bien profundement, comme l’on povoit estimer, car il gehaignoyt comme un asne qu’on sangle trop fort, pensant qu'il failloit à un chascun faire droict, sans varier ny accepter personne ; puis retourna s’asseoir et commença pronuncer la sentence comme s’ensuyt : "Veu, entendu et bien calculé le different d’entre les seigneurs de Baisecul et Humevesne, la Court leur dict: Que, considerée l’orripilation de la ratepenade declinent bravement du solstice estival pour mugueter les billesvesées qui ont eu mat du pyon par les males vexations des lucifuges qui sont au climat dia Rhomès d'un matagot à cheval bendant une arbaleste au reins, le demandeur eut juste cause de callafater le gallion que la bonne femme boursouffloit, un pied chaussé et l'aultre nud, le remboursant bas et roidde en sa conscience d'aultant de baguenaudes comme y a de poil en dix huit vaches. Semblablement est declairé innocent du cas privilegié des gringuenaudes qu’on pensoit qu’il eust encouru de ce qu’il ne pou-

voit baudement �anter, par la decision d’une paire de gands, parfumés de petarrades à la chandelle de noix, comme on use en son pays de Mirebaloys, laschant la bouline avecques les bouletz de bronze, dont les houssepailleurs pastissoyent conestablement ses legumaiges interbastez du Loyrre à tout les sonnettes d'esparvier faictes à poinct de Hongrie que son beau frere portoit memoriallement en un penier limitrophe, brodé de gueulles à troys chevrons hallebrenez, de canabasserie, au caignard angulaire dont on tire au papeguay vermiforme avecques la vistempenarde. Mais, en ce qu'il met sus au defendeur qu’il fut rataconneur, tyrolageux et goildronneur de mommye, que n'a esté en brimbalant trouvé vray, comme bien l’a debastu ledict defendeur, la court le condemne en troys verrassées de caillebottes assimentées, prelorelitantées et gaudepisées comme est la coustume du pays, envers ledict defendeur, payables à la my d’oust, en may. Mais ledict defendeur sera tenu de fournir de foin et d’estoupes à l'embouchement des chasse trapes gutturales, emburelucocquées de guilverdons, bien grabelez à rouelle. Et amis comme devant. sans despens, et pour cause." Laquelle sentence pronuncée, les deux parties departirent toutes deux contentes de l’arrest, qui fust quasi chose increable : car venu n’estoyt despuys les grandes pluyes et n'adviendra de treze jubilez que deux parties, contendentes en jugement contradictoires, soient egualement contentez d'un arrest diﬃnitif. Au regard des conseilliers et aultres docteurs qui là assistoyent, ilz il se pourmena un tour ou deux demeurerent en ecstase esvanoys bien troys heures, et tous ravys en admiration de la prudence de Pantagruel plus que humaine, laquelle avoyent congneu clerement en la decision de ce jugement tant diﬃcile et espineux, et y feussent encores, sinon qu'on apporta force vinaigre et eaue rose pour leur faire revenir le sens et entendement acoustumé, dont Dieu soit loué partout.

—92—

& | Tipografia Bajoca |

| Tipografia Bajoca |

—93—

—94—

☙ | Tipografia Bajoca |

| Tipografia Bajoca |

—95—

—96—

† | Tipografia Bajoca |

| Tipografia Bajoca |

—97—

‡

—98—

| Tipografia Bajoca |

Aplicacions* Les aplicacions que he fet amb la meva tipografia han sigut un conjunt de pàgines compostes de la fictícia revista sobre història de la qual partia el projecte.

No fa falta dir que totes les aplicacions que s’han anat veient al llarg de la memòria, igual que la tipografia utilitzada, en tota ella, és la tipografia Bajoca. Resultat d'aquest quadrimestre del Màster en Tipografia Avançada de l’Escola universitària EINA.

| Tipografia Bajoca |

—99—

A part també he fet una sèrie de pòsters amb la tipografia aplicada. Aquests estan reproduïts a escala en les següents pàgines, igual que la revista.

| Tipografia Bajoca |

Revista fictícia sobre història.Número dedicat al Comissariat de propaganda de Catalunya (Primera doble pàgina).

—100—

Revista fictícia sobre història.Número dedicat al Comissariat de propaganda de Catalunya (Obertura d'apartat).

| Tipografia Bajoca |

Revista fictícia sobre història.Número dedicat al Comissariat de propaganda de Catalunya (doble pàgina sobre les no realitzades Olimpíades Populars Antifeixistes de Barcelona).

—101—

Revista fictícia sobre història.Número dedicat al Comissariat de propaganda de Catalunya (doble pàgina sobre les publicacions impreses del comissariat).

| Tipografia Bajoca |

Especímen tipogràfic de la família Bajoca

—102—

—103— | Tipografia Bajoca |

| Tipografia Bajoca |

BAJOCA

ACalçotada tipogrà fica a la ciutat de VallsB

Narcís Oller

Moscatell, Cassalla, Ratafia, Burret, Pumada

Boladís

—104—

| Tipografia Bajoca |

atzavara —105—

No es diu romesco, és diu salsa de calçots, collons!

Per fer un bon boladís cal tenir un bon anís

SANT JOAN Pom de dalt

i un dels més petits és el més alt del món

Tarragona m’esborrona. Constantí em fa patir

| Tipografia Bajoca |

Joc de cartes amb símbols de la bajoca.

—106—

—107— | Tipografia Bajoca |

| Tipografia Bajoca |

Dossiers amb la tipografia Bajoca.

—108—

—109— | Tipografia Bajoca |

—110—

G | Tipografia Bajoca |

Conclusions* Mirant enrere, m'adono de tot el que he anat aprenent. Gràcies a les classes més teòriques com les aules amb l’Albert Corberto, l’Oriol Moret o l’Enric Jardí, o les més pràctiques com les de cal·ligrafia amb l’Oriol Miró i en Keith Adams, i per descomptat les tutories i correccions que hem anat tinguent amb l’Andreu Balius, la Laura Meseguer, en Josema Urós o la Noe Blanco. He vist que crear una tipografia, comporta dedicar-hi moltes hores, moltes decisions i sobretot molta inversió perquè després una persona la descarregui «pirata» i la utilitzi amb benefici net i amb un cost nul. Estic content amb el resultat de la meva tipografia. Tot i que sols són tres pesos i tots ells estan incomplets, hi he dedicat moltes hores, setmanes i mesos. Potser masses i tot, però no me'n penedeixo. M'ho he passat molt bé i mai haguera escrit aquestes línies amb l'entusiasme que sento en veure que les lletres que apareixen són les que jo he dissenyat i corregit. Em quedaré amb les ganes d'un segon quadrimestre de disseny de lletres en aquest Màster de Tipografia. Però encara que ara acabi aquesta part; que realment és per la que estic aquí; n’estic segur que no ho deixaré. He vist que realment amb projectes així és quan gaudeixo i puc passar-me hores i hores sense donar-me'n conta que s'ha fet de matinada (com ara mateix).

Sols em queda donar les gràcies a tots els tutors del Màster que he tingut i que tindré a partir d'ara.

| Tipografia Bajoca |

—111—

Encara que soni molt típic, podria dir que he après més del que hauria pogut pensar abans d’haver començat aquesta primera part del Màster en Tipografia.

—112—

| Tipografia Bajoca |

—113— | Tipografia Bajoca |

Ò àá Ğ ê B Æ Ġ Ó ë C â Ô ǎ H Ǽ Ç ēĕ ĞĠ ǑÕ ãä ĤĦ B ĆĈ C å H Ö āă IÌ Ç ČĊ Ć Ũ Ĥ Ø Í æ Î Ĉ Ū Ħ Ǿ Ï b Č Ī Ō Ŭ IÌ Ĭ c Ċ İ óô Ű ÍÎ Ő çd Ĳ Ų Ŏ Ï öō Ǔ ĪĬ Œ eè  J é İ Ů ŏ Ĵ P æ ǒ V Ĳ Þ êë ǽ pq W J Q ē ĕ ꜵ

W Q ꜵ qr Ẁ JĴK R ĕě Œ bc sß Ŕ L PÞ çć t Ẃ Ł Ř R u Ĺ lł� Q ĉč ù Ẅ Ŀ ŀl·l RŔ ċd ú X L·L û Y m � M ü Ř çd n S đ ū ỲÝ ð eè ñń ŚŜ eè ǔv Ŷ éê ň ŠŞ éê w Ÿ ùú ë o x ë T ò ē y ē ûü ĕě óô ŦU ĕę � Ű õ Ù ě ū f Gràcies*

A tots els tutors que m’han ajudat en tot moment a l’hora de crear aquest projecte tipogràfic.

*Noe Blanco * Josema Urós

*Albert Corbeto * Oriol Moret

*Andreu Balius * Laura Meseguer

* Keith Adams * Oriol Miró

Aquesta memòria ha estat impresa el 29 de gener del present any 2018 a la ciutat de Barcelona B

Ò àá Ğ ê B Æ Ġ Ó ë C â Ô ǎ H Ǽ Ç ēĕ ĞĠ ǑÕ ãä ĤĦ B ĆĈ C å H Ö āă IÌ Ç ČĊ Ć Ũ Ĥ Ø Í æ Î Ĉ Ū Ħ Ǿ Ï b Č Ī Ō Ŭ IÌ Ĭ c Ċ İ óô Ű ÍÎ Ő çd Ĳ Ų Ŏ Ï öō Ǔ ĪĬ Œ eè  J é İ Ů ŏ Ĵ P æ ǒ V Ĳ Þ êë ǽ pq W J Q ē ĕ ꜵ Tipogra�a Bajoca Disseny d’Edu Vidiella (2017–2018) Màster en Tipografia Avançada Centre Universitari EINA

+34 681 384 190 10eduardvidiella@gmail.com @edu_vidiella @pugesa @quina_llauna