Novenes Jornades de Codesenvolupament: migracions i desenvolupament. Avançant en la construcció del codesenvolupament en la teoria i la pràctica.
ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
LLEIDA
La identificació dels actors potencials del codesenvolupament, el seu reconeixement i el treball de relacions horitzontals són el punt de partida d’una construcció conjunta que reverteixi de debò tant en el país d’origen com en la destinació. La consolidació d’aquestes interaccions neix d’una realitat social immediata i de l’establiment de relacions de proximitat; relacions que són molt més tangibles en àmbits locals on predomini un concepte humà de la distància. La diversitat d’entitats públiques i privades i la multiplicitat d’agents impulsors i executors de polítiques, programes i projectes de codesenvolupament, dificulten la definició i delimitació del concepte mateix. Aprofundir en els discursos actuals i conèixer experiències pràctiques diferents ens donarà l’oportunitat d’extreure conclusions i dibuixar altres línies d’actuació per fer passes endavant en el camp del codesenvolupament, tots plegats, sense perdre de vista la responsabilitat individual que tenim a l’hora d’establir relacions entre “iguals”.
Els dies 12 i 13 de novembre de l’any passat van tenir lloc a la Universitat de Lleida les “Novenes Jornades de Codesenvolupament: migracions i desenvolupament” coorganitzades per la Fundació Pagesos Solidaris, l’Ajuntament de Lleida, la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, el Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural i l’Oficina de Cooperació i Solidaritat de la UdL. Les jornades van ser un espai valuós que va permetre l’intercanvi d’experiències, la reflexió i l’anàlisi dels discursos actuals sobre el tema del codesenvolupament i els possibles reptes per al futur en un context de crisi com el que es viu actualment. Es va comptar amb diversos investigadors, membres d’ONG i altres actors relacionats amb la temàtica com Víctor Bretón, Rodolfo García Zamora, Berta Mendiguren o Carlos Gómez entre d’altres, que en diferents taules de treball van abordar el codesenvolupament des de quatre grans eixos: la relació amb l’Estat, el paper de les ONG, el paper de les diàspores, així com la importància de les remeses. Pel que fa al paper de l’Estat i el codesenvolupament es va destacar com, independentment de la definició que es faci d’aquest concepte, el codesenvolupament és una pràctica inscrita en contextos històrics particulars que sorgeix de l’espontaneïtat dels migrants i que amb el pas del temps s’ha institucionalitzat de diverses maneres. No obstant això, convé tenir present que si bé es pot entendre com un procés de cooperació, aquest mai es dóna dins d’”iguals” i els col·lectius migrants haurien de ser sempre els veritables protagonistes del codesenvolupament. Igualment es va fer un repàs a diferents experiències i plans de cooperació i desenvolupament duts a terme per l’Administració pública, al mateix temps que es va criticar el grau
de dependència de les subvencions que poden tenir bona part dels projectes realitzats en aquesta línia. Durant les jornades, l’anàlisi del paper de les ONG en el codesenvolupament va ser molt present tant a la taula específica per abordar aquesta qüestió, com en els debats i experiències presentats. En aquest sentit, a la taula de treball Víctor Bretón va mostrar la seva visió crítica sobre el rol que juguen les ONG en el codesenvolupament, i va assenyalar com aquest concepte sorgeix de la convergència entre els límits de la cooperació convencional i la percepció dels països del Nord sobre les migracions com a amenaça. Igualment, per a aquest autor, amb aquest concepte es tractaria de posar èmfasi en els migrants, en lloc de fer-ho en les causes de la migració o en l’estructura desigual del sistema neoliberal. Sota aquesta lògica, la responsabilitat del codesenvolupament dels països empobrits pot arribar a recaure en les ONG i en els mateixos migrants, i desvincular els Estats d’aquesta obligació. Igualment, dins d’aquest eix, algunes ONG i coordinadores d’associacions van presentar en les ponències i tallers diferents experiències de codesenvolupament que estan en marxa en l’actualitat i pretenen avançar en l’aplicació pràctica del codesenvolupament. Així, es van explicar diferents experiències dutes a terme per Pagesos Solidaris, ACSUR Las Segovias, o l’experiència dels ajuntaments de Girona i Lleida. Un altre eix destacat de treball va estar dedicat al paper que les diàspores tenen en el codesenvolupament. Aquí, es van presentar dues experiències. Rodolfo García Zamora va analitzar els èxits, rep-
ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
27
LLEIDA
tes i limitacions del projecte 3 x 1 de Zacatecas (Mèxic), un programa que si bé ha suposat un èxit indubtable com a forma de ciutadania transnacional, ha d’abordar el repte d’afrontar projectes de tipus productiu així com inserir-se en polítiques de desenvolupament local de més llarg abast. Per la seva banda, Berta Mendiguren va analitzar les diferents experiències de codesenvolupament del col·lectiu malià a França i a Espanya. Aquesta ponent va mostrar en la seva intervenció la importància de tenir en compte els condicionants socials i històrics que hi ha al voltant del codesenvolupament, com es va mostrar a partir de l’anàlisi de cas dels soninke assentats a França i a Espanya. El quart eix de treball es va centrar en la relació entre el codesenvolupament i les remeses. Dins d’aquest marc, Iñigo Moré en la ponència va destacar la importància que tenen les remeses econòmicament. Moré va defensar la necessitat de promoure la bancarització com a mitjà per obtenir una reducció de costos en aquestes transaccions. Igualment, dins d’aquest eix s’englobarien algunes experiències que es van presentar, com el programa RETALE, que vol optimitzar les remeses dels immigrants colombians i equatorians a Catalunya creant empreses en origen, o el projecte SISMA Mujer, que pretén vincular l’enviament de remeses al dret a la cura a través de d’una cooperativa en origen.
›
›
Cal un enfocament més crític i realista sobre el codesenvolupament per no creure que tot el que procedeix dels migrants és necessàriament positiu
Però més enllà de les exposicions i tallers presentats al llarg de les jornades, sens dubte el més enriquidor van ser els debats sorgits arran de les presentacions, així com els múltiples interrogants que cal abordar per avançar en el codesenvolupament tant conceptual com metodològic. Dins d’aquestes preguntes probablement la gran qüestió a debatre sigui: és pertinent parlar de migració i desenvolupament? O per contra –com van afirmar Gómez o García Zamora– és millor parlar de desenvolupament i dins d’aquest àmbit i enfocar la qüestió de la migració i les causes per les quals aquesta es produeix? I amb aquestes preguntes també es van plantejar un conjunt de reptes que cal abordar en el futur. Hi destaquen: 1) la necessitat de fer un pas més enllà i emprendre programes de codesenvolupament més dirigits a l’àmbit productiu, 2) la necessitat d’articular polítiques públiques i combinar les pràctiques transnacionals de codesenvolupament, i 3) la necessitat de mobilitzar la societat civil en la promoció de polítiques migratòries i de codesenvolupament coherents, així com mobilitzar la ciutadania per exigir més qualitat democràtica.
ONGC 28
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
Inauguració jornades Codesenvolupament
De la mateixa manera, i en el context de l’Estat espanyol, es van debatre qüestions com: 1) la necessitat d’adoptar un enfocament més crític i realista sobre el codesenvolupament i les seves possibilitats per no caure en el parany de creure que tot el que procedeix dels migrants és sempre positiu; 2) la transversalització de la temàtica migratòria en les polítiques públiques; 3) la construcció teòrica d’un model de codesenvolupament que tracti de recollir les aportacions d’una pluralitat d’actors en un escenari complex (migrants,
LLEIDA
Taller d’Àfrica Subsahariana a les 9es Jornades de Codesenvolupament
beneficiaris, administracions, ONG, etc.), o 4) la necessitat de tenir estadístiques sobre els enviaments de remeses més completes, donada l’escassetat de dades sobre aquest fenomen.
›
›
Per a les ONG i per l’Administració pública mateix encara falta camí per recórrer, comprendre i teoritzar millor sobre codesenvolupament
Aquests reptes caldrà afrontar-los en un context molt diferent al de l’inici d’aquestes pràctiques de codesenvolupament. Així, davant del context de bonança econòmica en què apareix el codesenvolupament, cal fer-se la pregunta de quin codesenvolupament es pot construir en l’actual context de crisi. Una pregunta que al seu torn
ens repta a convertir aquest context de crisi en una oportunitat en relació amb aquest concepte. En resum, si bé els immigrants sumen anys d’implementar pràctiques, avui englobades sota el paradigma del codesenvolupament, per als científics socials, les ONG i per l’Administració pública mateix encara falta camí per recórrer, comprendre i teoritzar millor aquest fenomen, així com per desenvolupar marcs metodològics que en permetin un millor abordatge. És en aquest marc en el qual jornades com aquesta constitueixen una aportació important dins d’aquest procés, per la qual cosa mereixen ser difoses entre tots els actors que, d’una o altra manera, puguin veure’s implicats en la construcció del codesenvolupament. I al mateix temps, amb la voluntat de continuar treballant col· lectivament en la construcció del binomi codesenvolupament des de la teoria fins a la pràctica, us animem a participar a les 10es Jornades de Codesenvolupament que es duran a terme a Lleida l’11 i 12 de novembre.
Claudia M. Anleu H.
Jesús Sanz Abad
ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
29