Y si realmente son admirables todas las instalaciones industriales por ó su modernidad y perfecci n, mas admirables son las instalaciones sociales de la Empresa, como la í Guarder a infantil, las deportivas, las complementarias de corte y ó confecci n y el economato.
Los Sitios, 3 de maig de 1960
Idea i text: Jaume Prat i Pons Disseny: Quim Paredes i Baulida (24ixs) Correcció català: Gemma Ballarín Coordinació: Biblioteca Pública Iu Bohigas i Associació de Veïns del Veïnat de Salt Procedència fotografies: Arxiu Imatges Ajuntament de Salt (AIAS), U.E. Coma Cros, col·leccions particulars Anna Mª Falgars i Lluïsa Grabuleda - Xicu Auguet Arxius consultats: Arxiu Municipal de Salt (CAT AMS-AIAS). Fons Coma Cros, Servei de Gestió Documental. Arxius i Publicacions de l'Ajuntament de Girona
Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 3338 (1960-1970) Autor: Desconegut
Quan l'any 1911 Joan Coma i Cros adquirí la popularment coneguda com a Fàbrica del Veïnat o Les Vetes, el món industrial en general i la indústria tèxtil en particular ja havien experimentat molts canvis, tant des del punt de vista del procés de fabricació com de les condicions laborals dels seus obrers. Els “amos” de les empreses havien començat a prendre consciència de la necessitat i el valor dels treballadors i treballadores que formaven part de l'engranatge de la seves fàbriques i així, tímidament, començaren a organitzar jornades d'esbarjo i diversió per als obrers amb el doble objectiu de satisfer el temps de lleure dels seus assalariats i, de passada, tenir-los “contents” per tal d'estalviar-se conflictes laborals. En particular, a la Comicrós es començà a celebrar anualment el dia de la Mercè organitzant una jornada festiva amb tot tipus d'activitats per a grans i petits al pati de la fàbrica, alhora que, de tant en tant, el personal més afí a la direcció (encarregats, majordoms, ...) participava en sortides, dinars i berenars de germanor. Però va ser a partir de 1939, amb l'arribada del règim franquista, quan els empresaris adoptaren un sistema de protecció sociolaboral de tipus paternalista basat en el catolicisme social vers els seus obrers. Fet i fotut, aquests passaren d'anomenar-se “obrers” a ser considerats “productors”; és a dir, les empreses s'adonaren de la importància de la mà d'obra i del fet de controlar-la. Així, passats els anys més durs de la postguerra, les fàbriques més importants començaren a crear un seguit de serveis, instal·lacions i equipaments per tal de millorar les condicions dels seus treballadors, sempre però “mirant per l'empresa”, és a dir, l'objectiu final no era altre que el d'abaratir la mà d'obra manipulant al treballador, alhora que l'empresa gaudia d'uns importants incentius fiscals al derivar part dels seus recursos a obra social. A la Fàbrica del Veïnat aquest gran canvi arribà, sobretot, a partir de l'any 1948 quan la societat, llavors anomenada Sucesora de J. Coma y Cros S.A., passà a ser propietat dels germans Joan i Lluís Coma-Cros i Cazes i, principalment, per la passió que sentia el segon d'ells per tot allò relacionat amb el món de l'esport. Locals socials, escola, biblioteca, guarderia, camp de futbol, pista poliesportiva... feren que els treballadors de la fàbrica i, per extensió, els habitants del Veïnat de Salt, gaudissin d'uns equipaments de primer nivell, tot fomentant la cultura i l'esport.
Molts veïns de tota la vida encara tenen gravades a la memòria aquelles intenses matinals esportives dels diumenges dels anys seixanta a les instal·lacions de la Coma-Cros: partit de futbol, partit d'hoquei patins i exhibició de patinatge a la mitja part, ... això sí, primer a missa!
á Hoy y ma ana en Salt, los obreros de la f brica de don Juan Coma y Cros celebraran diversos festejos en honor a su patrona la Virgen de la Merced. Habr sardanas, carrera de cintas, elevaci n de globos, disparo de morteretes, cuca as y juegos infantiles. Amenizar los actos la cobla “La Principal de Palafrugell”.
Diario de Gerona, 24-09-1927
Totes les activitats se celebraven al pati de la fàbrica. La raó de celebrar la festa de la Mercè cal buscar-la en el fet que l'empresa tenia la seva seu administrativa i comercial a Barcelona. Després de la Guerra Civil (1936-1939) la festa anual de la fàbrica se celebrà per Sant Antoni Maria Claret, 24 d'octubre, patró del tèxtil. (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 95 (1925) Autor: Vivó Comas, Joan)
Durant els anys vint i trenta del segle XX foren freqüents les excursions, sortides, dinars i berenars de germanor a llocs propers com la Font Picant de Sant Gregori (la fotografia correspon a una cargolada a aquest indret, tot fregant el riu Ter) i la Font d'en Coromines de Bescanó. Val a dir que, normalment, aquestes sortides eren efectuades pel personal afí a la direcció de l'empresa (encarregats, majordoms, etc.) amb molt poca (o nul·la) presència de personal obrer. (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 74 (1910-1920) Autor: Vivó Comas, Joan)
Durant la dècada dels anys setanta hi hagué un revifada en el tema de les excursions, aquesta vegada però, eren totalment obertes a tot al personal de la fàbrica, acompanyants inclosos. Com a curiositat, ressaltar que els vistosos cartells anunciadors s'escrivien en català. Cartells anunciadors d'excursions dels anys 70. (CAT AMS-AIAS Fons Coma Cros)
Programa de mà de 1945 (Ref. CAT AMS-AIAS 610_5(1) Fons Josep M Oliveras)
Plànol original reformes Cine Núria de 1960. (CAT AMS-AIAS Fons Coma Cros)
L'any 1939, acabada la Guerra Civil, la direcció de l'empresa Coma-Cros adquirí el local del Centre Obrer de Cultura La Floreal de la carretera, antiga seu de la CNT, per tal de convertir-lo en el seu Centre Cultural, i li posà el nom de Núria en honor a la muller de Lluís Coma-Cros Cazes. Poc a poc, el cinema, s'anà fent habitual en el local i el lloc passà a dir-se Cine Núria. Malgrat que l'any 1960 s'amplià i es reformà la galeria (plànols adjunts), poc temps després, el cinema fou comprat pels germans Gubau, qui ja n'eren els subministradors dels films. Els anys setanta del segle XX foren els de màxima esplendor del Cine Núria amb programes dobles (dues pelis, la bona i la dolenta, amb el NODO al mig), recitals, conferències, mítings, actes socials, ... El Cine Núria tancà les seves portes l'any 1985. Des de l'any 2003, el lloc és ocupat per la Biblioteca infantil i juvenil Massagran. (Façana antic Cine Núria. (Fotografia: La Farga núm. 72, novembre 1985. Autor: Claudi).
L'any 1945, la fàbrica habilità un espai annex com a locals socials per als treballadors. El primer que s'hi muntà, amb l'ajut de la Sección Femenina de la Falange, fou una Escuela Hogar on es donaven a les treballadores coneixements de religió, cultura general, labors, tall i confecció i puericultura. En un principi, la Escuela Hogar anà a càrrec de la missionera Mª Pilar Acerete i, anys més tard, de l'assistent social Pilar Vicente; ambdues feien també labors d'Assistència Social. A principis dels anys seixanta, i durant pocs anys, també funcionà una Escola noctura de Formació Professional sota les normes de la Escuela de Trabajo de la Diputación de Barcelona on, amb els senyors Aranjuelo i Mas (cap de confecció), els nois podien cursar el batxillerat laboral (d'allà en sortiren futurs majordoms) i les noies formació general per tal de poder aspirar a millors places dins l'empresa. (Fotografies: dalt esquerra Ref. CAT AMS-AIAS 3129 (1955-1965) Autor: Desconegut; dalt dreta AMS-AIAS 3132 (1955-1965) Autor: Desconegut; central AMS-AIAS 81 (1955) Autor: Desconegut)
La biblioteca se ofrece c lida, con car cter de hogar (uno, amplio, la preside).
Los Sitios, 22-07-1959
A principis de 1955, en els mateixos locals socials s'hi obrí una sala de lectura-biblioteca. També, a les dècades dels anys seixanta i setanta, la direcció de la fàbrica organitzà diferents concursos de fotografia. (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS Falgàs_3 Col·lecció: Anna Mª Falgàs)
iene su t a c i r b f a L ico servicio m d á ido por el d n e t a é dico m e t n e i d n o p corres una é de empresa y al que i c o s a t n e t s asi es. da inyeccion
9
Los Sitios, 22-07-195
La fàbrica disposava del seu propi ambulatorio de asistencia médica ampliada atès per un metge d'empresa on s'hi efectuaven els habituals reconeixements mèdics i les primeres cures en cas d'accident laboral, i on van destacar els doctors Fontanet i Roch. Durant anys les injeccions les administrà la mateixa assistent social fins que a principis dels anys seixanta es contractà el practicant Alfons Moré. Val a dir que, el personal jubilat de l'empresa continuava gaudint gratuïtament dels serveis del practicant. (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 3126 (1958-1960) Autor: Desconegut)
Tenemos de todo lo que se puede vender envasado: pastas, arroz, legumbres, az car, vino, aceite, bueno, y tambi n patatas que, aunque no envasamos (claro est !) vendemos de cinco en cinco kilos y previamente preparados para evitar prolongar el tiempo de venta. Tambi n vendemos piezas de vestir: calcetines, jers is, prendas de ropa interior, hasta vendemos champa a.
Los Sitios, 22-07-1959
A finals del mes d'octubre de 1958, complint amb la lleis del moment que obligaven a les empreses de més de cinc-cents treballadors a disposar d'Economatos Laborales i, malgrat que en un principi tantejà la possibilitat de fusionar-se amb la Cooperativa de Consumo Económica Saltense de la carretera, la fàbrica Coma-Cros, obrí un economat per tal de vendre als treballadors (en actiu i jubilats) de la fàbrica productes de primera necessitat en un petit local situat sota el “balcó d'en Siqués”. Des d'un principi la iniciativa fou un vertader èxit i, amb el temps, es convertí en un petit “supermercat” on s'hi podia trobar quasi de tot. Al poc, degut a la manca d'espai, l'economat es traslladà als baixos de la vivenda de Can Verdaguer (dins el mateix recinte fabril) del carrer de Sant Antoni. Molt recordades són les dependentes Maria Birba i, sobretot, la Pepita. Com a curiositat, esmentar que l'any 1959 la direcció decidí vendre-hi gènere de confecció i llençols de fabricació pròpia, això si, amb algunes restriccions: tres sábanas al año a los cabezas de familias y dos a los restantes miembros de ésta. (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 3123 (1958-1960) Autor: Desconegut)
la e d i u i ort p s e x e l mp o c l e d tes c s) e j o r o r C p a s l m de Co s l s a n n o i F g i S or IA Plànols a. (CAT AMS-A ri guarde
11 de novembre de 1950 Dins dels grandes festejos y solemnísimos actos que tingueren lloc a la fàbrica per tal de commemorar el centenari de la societat, ... se procedió a la colocación de la primera piedra de un Hogar Infantil y campo de deportes que en terrenos de la fábrica y costeados por la Empresa se van a construir, con toda esplendidez, según maqueta expuesta.
Maqueta del projecte (Ref. CAT AMS-AIAS 3185 (1950) Autor: FOTO CINE SANS)
La Empresa de hilados y tejidos de algodón Sucesora de J. Coma Cros, S.A., de esta villa ha informado de su propósito de dar comienzo a la ejecución del proyecto de Guardería Infantil y Campo de deportes destinado a los productores de la propia empresa, que se construirán en unos terrenos que existen frente al edificio de la fábrica i que dadas las características sociales y económicas de esta población y la importancia de la Empresa, como lo demuestra que en la misma trabajan 484 mujeres y 122 hombres, es evidente la necesidad de que se lleven a cabo los referidos proyectos a fin de que los hijos de las obreras sean atendidos como es debido mientras ellas trabajan en la fábrica y la juventud productora se desarrolle sana de espíritu y fuerte de cuerpo en el deporte. Llibre d'actes del Ple de l'Ajuntament de Salt (1950).
La industria Coma y Cros S.A. del ó Vehinat de Salt, inaugur una í Guarder a Infantil y diversas instalaciones deportivas - - - -
… í ( ) Una jornada llena de simpat a, en la que se pone una vez mas de manifiesto el celo de las Empresas hacia sus obreros, cuidando aparte de sus necesidades de trabajo, de este factor recreativo que tanto influye al buen rendimiento general í y a la armon a entre los diversos … componentes de la riqueza nacional ( )
Les obres de la guarderia i el complex esportiu - pista i camp de futbol - començaren l'any 1952 i tot plegat fou convenientment inaugurat el dia 30 d'octubre de 1954 (foto) seguint els protocols establerts de l'època amb l'assistència de tot un reguitzell d'autoritats, treballadors de la fàbrica i veïns del poble.
Los Sitios, 30-10-1954
Bendijo los nuevos locales el Excmo. y Rdmo. Sr. Obispo de la ó Di cesis, asistiendo el Sr. Gobernador Civil í D. Lu s Mazo Mendo
í La magn fica guarder a infantil, modelo en su clase, da al obrero é la seguridad á de que mientras l trabaja, sus hijos est n en buenas manos.
Los Sitios. Suplemento extraordinario. 28-10-1956.
L'edifici de la guarderia era una construcció de nova planta projectada per l'arquitecte Claudio Díaz que, segons la premsa de l'època constava de: una magnífica entrada que tiene a ambos lados unas alegorías en terracota, habitaciones cuna, habitación para los biberones, comedor, sala de aseo con 50 cajones individuales, sala de descanso o de juego, apto para todas las edades infantiles, enfermería, residencia de Hermanas, Capilla, lavadero, sala de coser, sala para el servicio y calefacción. Todo el edificio en su interior es de ladrillo laca y las instalaciones de lo más moderno que existe, concebido exprofeso, con todos los elementos para que resulte un hogar agradable, bello, cómodo, higiénico, lleno de luz, aireado y soleado en cuyo ámbito los niños encuentran el mejor ambiente para ir creciendo sanos y contentos. (Los Sitios , 23-01-1955). (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 3191 (1960-1970 Autor: Reportatges Francesc Terradas)
Bien cuidados por unas religiosas sol citas, pasan las horas del d a tranquilos, entretenidos en sus juegos y ya se comprende que por su corta edad se mantienen inconscientes y con aire indiferente a la vida laboriosa que a pocos pasos vienen llevando sus madres.
Los Sitios. 23-01-1955.
(Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 1942 (1955-1960) Autor: Desconegut)
La guarderia o casa-cuna, com se l'anomenà els primers anys, era portada per un grup d' Hermanes de la congregació de les Filles del Cor de Maria. També hi havia personal extern per la neteja de l'edifici i per rentar la roba i els bolquers dels infants. Arribà a tenir fins a setanta nens i nenes d'entre 6 mesos i 5 anys d'edat, tots fills de treballadors de la fàbrica. Fins l'any 1961, l'empresa costejà la manutenció, l'uniforme i l'assistència mèdica (recordats són els metges Campistol i Roch) i, a partir d'aquesta data, es cobrà una petita quantitat al treballador. Tancà les seves portes l'any 1988. (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 1944 (1955-1960) Autor: Desconegut)
ñ í Los ni os pasan el d a jugando, comiendo o durmiendo, como en casa, bien arregladitos de ropa y con toda suerte de í art culos de recreo en los jardines y patio.
Los Sitios, 23-01-1955.
Tots els infants de la guarderia tenien les seves corresponents fitxes, una amb les seves dades personals i una fotografia i una altra amb les seves dades mèdiques. (CAT AMS-AIAS Fons Coma Cros)
Quan, a partir dels anys cinquanta del segle passat, les cavalcades de reis es feren de manera habitual a Salt, aquestes feien una parada a la guarderia de la Coma-Cros; fins i tot, a l'any 1951 la mateixa cavalcada s'inicià a la fàbrica. Anys més tard, alguns pares aprofitaven vestits de la cavalcada per fer una petita representació dins la guarderia el mateix dia de Reis. A partir de la dècada dels setanta, una petita comitiva formada pels tres reis i alguns patges (tots treballadors de la fàbrica) feien una petita “cavalcada” des del Molí fins a la guarderia. (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 3164 Autor: Desconegut)
El baloncesto es practicado por jóvenes colaboradoras de la Empresa; más la casi ausencia de equipos femeninos, hace que sus actuaciones oficiales sean pocas.
En balonmano se ha tomado parte en el primer Campeonato de la Provincia.
El futbol viene militando en Primera Regional desde el año 1956.
Los que practican el deporte de las «botxes», típicamente gerundense, concurren en todos los torneos y competiciones que se organizan en la Capital.
UNIÓN DEPORTIVA COMA-CROS (Unió Esportiva Coma-Cros en català) Any fundació: 1950 (any en que es posà la primera pedra de la guarderia i complex esportiu) Colors del club: blanc i aplicacions verdes Domicili social: Sant Antoni, 1 SALT. Telèfon: 1655 Instal·lacions esportives: camp de futbol i pista poliesportiva Seccions: bàsquet, handbol, botxes, futbol, hoquei sobre patins i patinatge artístic (Dades extretes del programa oficial del XVII Campionat de Catalunya de patinatge artístic. 5 i 6 de maig de 1962)
Nuestra sección de patinaje está compuesta de una plantilla de jóvenes patinadoras de la localidad.
El hockey sobre patines se inició, después de unos tanteos modestos, en la temporada 1956-57. El ingreso en 1ª División se hizo con todos los honores.
CAMP DE FUTBOL
LA PISTA
El m s popular de nuestros deportes, el El campo de baloncesto podemos casi asegurar que es f tbol, cuenta con un magn fico campo, el mejor que existe en nuestra provincia y vallado en sus lados y con todos los comparable al de los mejores clubs barceloneses que detalles reglamentarios. se dedican exclusivamente a tal deporte. Sirve el รก mismo adem s para pista de patines.
Los Sitios, 02-11-1954
Los Sitios, 02-11-1954
BÀSQUET. A finals de la dècada dels anys quaranta del segle XX es formà un equip de bàsquet femení que, amb el noms d' Aprendizas de la Fábrica Coma y Cros, Coma y Cros i Grupo de Empresa Coma y Cros jugà regularment el Campeonato Provincial de la Sección Femenina i diferents tornejos arreu de les comarques gironines, com el jugat (i guanyat) el dia 4 de febrer de 1951 contra l'equip de l'Empresa Industrial Mataró (La Marfà de Santa Eugènia) a l'antiga pista del costat del vell ajuntament i al que correspon la fotografia. Aquell dia, l'equip entrenat per Mateu Pell, el formaren (d'esquerra a dreta): Lluïsa Grabuleda, Paquita Reig, Clementa Lázaro, Catalina Mulleras, Pili Meluz i Paquita Parera. Unes vertaderes pioneres en una època en que “fer esport” essent dona no era una cosa gaire corrent i, encara menys, havent de jugar amb camisa, faldilla-pantaló amb bombatxo a sota i espardenyes d'espart. (Fotografia: Autor desconegut. Col·lecció particular Lluïsa Grabuleda-Xico Auguet)
Equip de bàsquet femení. (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 6888 (1963) Autor: Francesc Terradas)
Nuestras muchachas brincan al aire, en disputa febril de la pelota, sin perder por ello la gracia y el encanto.
Los Sitios, 22-07-1959.
BÀSQUET. A finals de la dècada dels cinquanta sorgí també un equip masculí de bàsquet que no tingué gaire continuïtat, tot el contrari que l'equip femení que, sobretot durant la dècada següent, visqué el seu màxim esplendor i es va convertir en un dels referents esportius del poble. Jugadores com Fina Chico, Sión Garcia, Vicenta Maurici, Dolors Peña ,Teresa Rich i Carme Sáez amb en Vicenç d'entrenador i l'assistent social Pilar Vicente com assessora. Curiosament, amb els anys, el rendiment de l'equip en la lligueta amb altres equips de poblacions properes anà millorant al mateix ritme que s'anaren escurçant les faldilles de les seves jugadores. A principis dels anys setanta, la crisi del sector tèxtil determinà la progressiva desaparició de l'equip de bàsquet. (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 3272 Autor: Reportatges Francesc Terradas)
BOTXES. S'habilitaren dues pistes de botxes a la zona sud del recinte del camp de futbol. Durant la dècada dels anys seixanta la secció participà en multitud de competicions a nivell provincial i, fins i tot, l'equip Botxas Coma-Cros A participà en alguns tornejos de caire internacional, com el V Festival Internacional de Botxas de 1962, on foren el primer equip espanyol classificat. (Fotografia: Jaume Prat)
ó Deporte de juventud, competici n pura en todos los sentidos.
Los Sitios, 31-03-1957
Ref. CAT AMS-AIAS 3266 (1960) Autor: FOTO CINE SANS
HANDBOL. Aquesta secció de la U.E. Coma Cros va tenir una vida molt efímera. Sorgida a mitjans dels anys cinquanta, fins l'any 1964 participà de manera regular en el Campionat Provincial i també en diversos tornejos. Fins i tot jugà alguns partits internacionals de caràcter amistós a la Pista, com el que disputà (i empatà), reforçat amb alguns jugadors del GEiEG gironí, contra el Braunau Handball, campió d'Àustria, el mes de maig de 1960. (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 5315. (1955-1959) Autor Desconegut)
Coma y Cros Salt 1
Ba olas 0.
Presentaba el campo un magn fico aspecto por la nutrida concurrencia. La primera parte es una pugna continua entre ambos contendientes, de dominio alterno, not ndose un juego r pido y algo duro. Son de apreciar buenas paradas de nuestro portero que hacen despertar el entusiasmo...
Los Sitios, 26-10-1956
FUTBOL. Malgrat que durant les dècades dels anys trenta, quaranta i principis dels cinquanta del s. XX alguns treballadors de la fàbrica ja havien jugat alguns partits de “costellada”, la secció de futbol de la U.E. Coma Cros fou creada l'any 1956 al fusionar-se amb el C.F. Salt a causa de les dificultats econòmiques d'aquest darrer. Aquesta unió durà fins l'any 1962 quan ambdós clubs seguiren camins separats. Els primers equipaments, ja com a club, eren elaborats per la secció de confecció de la fàbrica i consistien en unes camisetes blanques amb una ratlla verda que es cordaven amb botons i uns pantalons blancs. A mitjan anys setanta també es formà un equip femení format en la seva totalitat per treballadores de la fàbrica i entrenat per en Jaume Garcia. (Fotografia de Salvador Crescenti extreta del programa oficial del XVII Campionat de Catalunya de patinatge artístic. 5 i 6 de maig de 1962. AMS Fons Coma Cros.)
(Fotografia: U.E. Coma Cros. Autor: Desconegut)
FUTBOL. Durant molts anys el primer equip de la Unió Esportiva Coma Cros milità a Primera Regional. Encetats els anys setanta, el futbol va romandre com a única activitat esportiva de l'empresa fins que l'any 1991 aquesta deixà de patrocinar el club. Malgrat la desvinculació de l'avui desapareguda empresa i que actualment ja no juguen al mateix camp (ho fan a la zona esportiva de Les Guixeres) el club de futbol segueix portant el mateix nom, ... qüestió d'història. (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 3264 (1965-1975)) Autor Desconegut)
(Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 3203 (1961) Autor FOTO CINE SANS)
El hockey sobre patines es uno de los deportes m s modernos, en Espa a empez a practicarse en Barcelona en 1914. En un principio se jugaba con disco que en 1945 fue substituido por la pelota.
Los Sitios, 31-03-1957
HOQUEI PATINS. La creació, l'any 1956, d'aquesta secció de la U.E. Coma-Cros inicià el període d'èxits esportius de l'empresa. Disputaren el primer campionat de lliga la temporada 1956-57 i la temporada següent guanyaren el 14è Campeonato de España de Segunda División aconseguint l'ascens a Primera División on participaren entre els anys 1958 i 1962. Guanyaren el prestigiós torneig de les 24 hores de Cerdanyola els anys 1959 i 1962. Fins i tot, l'any 1960 realitzaren una gira per Suïssa i Alemanya on guanyaren el Torneig Internacional «Dr. Ing. E.H. Georg Schäfer» que se celebrà a la ciutat de Sweinfurt. (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 3232 (1970-1979) Autor: E. Barnés)
lmajor l a V . r S nqué, assú u J , r e d iC s cu Drets: E errer, Garriga F Ajupits:
HOQUEI PATINS. La davallada d'èxits esportius, la gradual pèrdua d'afició (el futbol “tirava” més) i les cada cop més minses aportacions econòmiques de l'empresa provocaren la desaparició de la secció l'any 1975. (Fotografia: Campions de Segona Divisió temporada 1957-58 Ref. CAT AMS-AIAS 3229 (1958) Autor: Desconegut)
Fitxes federatives (CAT AMS-AIAS Fons Coma Cros)
贸 El magno acontecimiento deportivo que se vivi en ocasi n de los XVIII Campeonatos de Espa a de hockey sobre patines fue un fiel exponente de c mo gustan hacer las cosas dentro de la U. D. Coma Cros. La foto que publicamos recoge el momento de la ceremonia de apertura. Bajo los potentes focos, los equipos participantes aparecen en correcta formaci n en espera de escuchar los himnos nacionales que abrir an unas jornadas que resultaron imborrables para todos aquellos que las presenciamos.
Los Sitios, 15-07-1961 (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 3207 (1961) Autor: FOTO CINE SANS)
(Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 3210 (1961) Autor: FOTO CINE SANS)
Nuestra secció n de patinaje nació cuando la formació n de las Secciones Deportivas en la Empresa Coma-Cros, compuesta de una plantilla de jó venes patinadoras de la localidad, cuyo principal mé rito residí a en su apasionada afició n al Patinaje Artí stico.
Anna Maria Falgàs Bassi
Dolors Gamundi Canals
Programa oficial del XVII Campionat de Catalunya de patinatge artístic de 1962
PATINATGE ARTÍSTIC. Un cop construïda la Pista, un grup de nois i noies del poble començaren a iniciar-se en el patinatge de forma espontània. Durant un temps els entrenà el patinador manresà Fèlix Clemente i van efectuar exhibicions en alguns festivals. L'equip va desfer-se l'any 1958 a causa de les constants queixes de les monges de la guarderia pel soroll dels patins, la poca llargada de les faldilles de les noies i la “barreja” de nois i noies. A partir de 1960, algunes noies s'entrenaren pel seu compte i participaren en alguns torneigs, com el Campionat de Catalunya de 1962 que se celebrà a la Pista del Coma-Cros. L'any 1967, una colla de nenes entrenaren els dissabtes a la tarda amb la patinadora Anna Mª Falgars, però la cosa no durà gaire, les monges es continuaven queixant... (Fotografia: Ref. CAT AMS-AIAS 4151. (1954) Autor Desconegut)
Anna Maria Falgàs Bassi Cerimònia d'apertura del XVII Campionat de Catalunya de Patinatge Artístic de 1962. Al centre de la imatge, de blanc, les representants locals Dolors Gamundi i Anna Maria Falgàs. (Fotografies: Col·lecció particular Anna Mª Falgàs)
1967. Darrera actuació d'Anna Maria Falgàs (Fotografies: Col·lecció particular Anna Mª Falgàs)
EPÍLEG. La crisi del sector tèxtil dels anys setanta del segle XX representà un cop molt dur per la fàbrica Coma-Cros. De manera gradual, s'anaren destinant cada cop menys recursos a tot allò relacionat amb l'obra social de l'empresa. Així, de mica en mica, anaren desapareixent seccions esportives i serveis fins que l'any 1991, vuit anys abans del seu tancament definitiu, la fàbrica deixà de patrocinar la darrera secció esportiva que quedava a l'entitat: el futbol. Actualment, de tot plegat només resta com a record el nom d'U.E. Coma Cros de l'equip de futbol establert a les instal·lacions esportives de Les Guixeres, la residència per a gent gran Les Vetes, construïda entre 1994 i 1995, que conserva la singularitat de l'antic edifici de la guarderia, i una part del paviment de l'antiga Pista a la plaça Vicens Vives. El mateix paviment que tants dies de glòria va donar a la secció d'hoquei patins de l'antiga fàbrica Comicrós. (Fotografia: Jaume Prat)
Vestidors de campanya al camp de futbol durant el Campionat d'Espanya d'hoquei patins de 1961 . (Fotografia: Col·lecció particular Lluïsa Grabuleda-Xicu Auguet)
I Fira Tèxtil del Veïnat de Salt Maig 2013