2 minute read

Elisenda de Montcada, promotora del monestir

El monestir de Pedralbes va néixer de la mà d’una reina, Elisenda de Montcada. Elisenda era lla de Pere II Ramon de Montcada i d’Abarca i d’Elisenda de Pinós. Pere II havia heretat del seu pare la baronia d’Aitona, Seròs i Soses i, a la mort del seu cosí Simó, la senescalia reial. Elisenda de Pinós, era lla de Galceran IV el Vell, senyor de la baronia de Pinós, i d’Esclaramunda de Canet, senyora de la Guàrdia de Ripollès. No sabem exactament l’any del naixement de la futura reina ja que, curiosament, el testament del seu pare, mort l’any 1300, no hi fa cap esment. Sí que fa referència a Ot, l’hereu, que més endavant apareix com a tutor de la seva germana, Elisenda, encarregat, doncs, de donar-li el dot quan es va casar amb el rei Jaume II.

El monestir de Pedralbes va néixer de la mà d’una reina.

Per herència, Ot I de Montcada, conegut com el Vell, era senyor de les baronies d’Aitona, Mequinensa, Llagostera, Seròs, Caldes de Malavella i Soses. El 1312 va passar a formar part del consell de Jaume II, i l’any següent va ser nomenat majordom reial. Com que també era senescal per herència del seu pare, tenia dos dels càrrecs més importants de la Corona. Aquesta proximitat i in uència sobre el rei, podria ser una de les causes per les quals, quan el sobirà va enviduar de la segona muller, Maria de Lusignan, el 10 de setembre de 1322, i pensés en un tercer matrimoni, tingués present una dama de la noblesa catalana, precisament de la família dels Montcada, a diferència dels dos matrimonis anteriors que havien estat amb princeses de cases reials estrangeres.

Elisenda de Montcada i de Pinós. Monument funerari del presbiteri de l’església.

La fràgil salut del monarca i els deu lls que tenia fruit del primer matrimoni amb Blanca d’Anjou, podrien ser les causes que expliquessin les presses per contraure un nou matrimoni quan només havia passat un mes de la mort de la reina Maria. Just passat aquest temps, Jaume II va iniciar els tràmits davant el papa Joan XXII perquè li concedís la dispensa de consanguinitat per poder casar-se novament. Si en la primera missiva no s’esmentava encara el nom de l’escollida, en una segona, tramesa a Avinyó a mitjan novembre, ja s’especi cava que es tractava d’Elisenda, lla del difunt senescal de Catalunya Pere de Montcada. Amb motiu de l’enllaç, Ot de Montcada va dotar la seva germana amb les propietats de Seròs i Mequinensa. L’enllaç es va dur a terme a Tarragona el dia de Nadal de 1322, de forma molt discreta i sense grans cerimònies, ja que ni tan sols hi va assistir l’hereu de la corona, que aquell mateix dia va enarborar, al palau reial de Barcelona, l’estendard que havia de guiar les tropes a la conquesta de Sardenya.