Assemblea DemocrĂ tica de Cerdanyola
40è aniversari
1976 - 2016
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
1 Els darrers anys del franquisme (1) A finals de l’any 1975, després de gairebé 40 anys de dictadura, tothom tenia clar que a Franco li quedava poc temps de vida. El que no estava tant clar és que, amb la desaparició del dictador desaparegués també, de forma automàtica, el règim polític que havia instaurat. Molta gent tenia por de que, fins i tot sense Franco, el franquisme trobés la manera de continuar viu, encara que fos aplicant un cert «maquillatge» o reformes purament formals.
Des de feia temps, malgrat la forta repressió existent envers les diferents formes de dissidència política, des de diversos estaments de la societat les iniciatives que teníen com a objectiu recuperar les llibertats eren cada cop més nombroses. Partits polítics o sindicats en la clandestinitat o les Associacions de Veins, que molt sovint acabaven actuant com a plataformes per canalitzar iniciatives de tipus purament polític o reivindicatiu.
Cerdanyola, escenari dels últims afusellaments del franquisme
El 27 de setembre de 1975 es produeixen els últims afusellaments del franquisme. Juan Paredes Marot (Txiqui) i Angel Otaegui (membres d’ETA-PM) son condemnats a mort després d’un judici sumaríssim per l’atracament d’una sucursal bancària durant el qual va morir un membre de la policia. El primer serà afusellat a Cerdanyola. El segon, a Burgos. El mateix dia, a Madrid, son afusellats José Luis Sánchez Bravo, Ramon Garcia Sanz i Humberto Baena (membres del FRAP). Aquests afusellaments provoquen manifestacions de repulsa a diverses ciutats europees.
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
2 Els darrers anys del franquisme (2) A Cerdanyola, com a moltes altres ciutats, les Associacions de Veïns jugaven, en aquell moment, un paper molt important en la lluita per la recuperació de les llibertats democràtiques. Entre d’altres, es podrien destacar les de Serraparera (que tenia entre els seus membres al futur alcalde, Celestino Sánchez) o la de Les Fontetes. A la imatge, acte de l’Associació de Veïns de Les Fontetes (1976). Els partits polítics encara eren il.legals. Es pot veure a Josep Solé Barberà (PSUC), Miquel Roca (CDC) i Joan Raventós (PSC). Amb ells, a l’esquerra de la imatge, de blau, Manel Ezquerra, president de l’Associació (i membre del PSUC) i Enric Senabre (a la dreta, amb barba, membre del PSC). Encara que teòricament es parlava d’impostos municipals, en realitat era una reunió política.
A molts llocs les forces polítiques i els sindicats clandestins troben suport a les parròquies, on han arribat equips parroquials joves i compromesos amb la lluita per la democràcia. És el cas de Cerdanyola.
A l’esquerra, portada de la «Revista de Sardanyola» publicada durant el franquisme informant sobre les Assocacions de Veins. La il.lustració que acompanya la informació és significativa. Sobre aquestes línies, manifestació a l’Av. Primavera. Algunes pancartes reclamen llibertats polítiques i altres fan referència a temes laborals. En aquells moments, moltes manifestacions es convocaven «de forma multilateral» i es realitzaven, de fet, «de forma ilegal» la qual cosa feia difícil identificar promotors i objectiu.
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
3 1971 L’Assemblea de Catalunya (1) Al 1971 s’havia creat, amb l’objectiu de lluitar per la recuperació de les llibertats democràtiques i la cultura catalana, l’Assemblea de Catalunya. Una entitat que aviat quedarà indissolublement associada amb un «slogan» que farà fortuna i que reflexa perfectament el triple objectiu d’aquesta entitat:
«Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia»
Cerdanyola va formar part de l’Assemblea de Catalunya des del primer moment, tal i com demostra aquest exemplar de l’any 1971 d’«Unidad», publicació clandestina del PSUC, informant de la primera sessió de l’Assemblea. L’Assemblea va aplegar ràpidament a representants de bona part de les associacions, partits i sindicats de Catalunya. Des de les forces d’esquerra més radical fins a entitats més conservadores, com el cercle que es movia al voltant del futur president de la Generalitat, Jordi Pujol.
Butlletins Informartius de l’Assemblea de Catalunya
Carnet de l’Assemblea de Catalunya
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
4 L’Assemblea de Catalunya (2) Octubre 73 - La Detenció dels 113 A l’octubre de 1973, durant una reunió multitudinària de l’Assemblea a la Parròquia de Santa Maria Mitjancera de Barcelona, la policia du a terme una redada i deté a 113 dels participants.
Alguns «dels 113»…
Entre d’ells, algunes de les figures que jugaran un paper més destacat a la política catalana durant les següents dècades. Molts dels destinguts en aquesta detenció massiva, que amb el temps passarà a la història com «la detenció dels 113», seran finalment empresonats. Entre d’ells, és també empresonat un cerdanyolenc present a la reunió: Saturnino Bernal, posteriorment membre destacat del PSUC a la ciutat i màxim responsable de CC.OO. a Cerdanyola durant dècades.
«Auto» del «Tribunal de Orden Público» amb la relació dels 113 detinguts de l’Assemblea. Entre ells, Saturnino Bernal
Magda Oranich
Rafael Ribó
Saturnino Bernal
Raimon Obiols
Pere Portabella
Josep Lluís Carod-Rovira
Fotograma del documental de TV3 «La Detenció dels 113» (Disponible a YouTube)
5
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
L’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
A finals de 1975, es planteja a Cerdanyola la necessitat de posar en marxa una plataforma de suport a la tasca que, a nivell de tot Catalunya, realitza l’Assemblea de Catalunya. Amb aquest objectiu, es convoca una primera reunió (evidentment, clandestina) al restaurant Ca La Roser, de Montcada. La data: 20 de novembre de 1975. A la reunió hi havia d’assistir un grup relativament reduït de persones pertanyents a partits polítics, sindicats i entitats veïnals. Entre ells es podria destacar a Mosèn Josep Rossell, rector de la parròquia de Cerdanyola. Des de la seva arribada a la ciutat, ell i diversos membres del seu equip havíen estat col.laborant amb l’oposició al franquisme, i molt especialment amb els sindicats que havíen trobat a l’Església un lloc immillorable per fer les seves reunions de forma –relativamentsegura. El destí, però, va voler que aquell mateix dia fos el de la mort del dictador. Es va decidir ajornar la reunió per precaució. Es va fer, al mateix lloc, pocs dies més tard. Poc després, es va fer una segona reunió, al Casal Parroquial, a la qual ja van assistir moltes més persones. Cal dir que, des del primer moment, els components de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola van ser, majoritàriament, militants del PSUC. També hi havia, en menor proporció, membres del PSC (en aquell moment, un partit minoritari). L’Assemblea es va plantejar com a objectius: 1) 2) 3) 4)
Exigir la democratizació de les institucions Implicar-se en les lluites laborals i veïnals. Donar suport a les convocatòries de l’Assemblea de Catalunya. Lluitar per la recuperació de la cultura catalana.
El Casal Parroquial i Mossèn Rosell, dos peces destacades de la lluita contra el franquisme a Cerdanyola
6
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
L’Assemblea Democràtica de Cerdanyola DECLARACIÓ CONSTITUTIVA DE L'ASSEMBLEA DEMOCRÀTICA DE CERDANYOLA: A TOT EL POBLE DE CERDANYOLA
Nosaltres, homes i dones de Cerdanyola, de diferents tendències, pertanyents a organitzacions polítiques de diversos sectors de la població, reunits en assemblea democràtica, ens adherim als quatre punts programàtics de l'Assemblea de Catalunya i formulem la present declaració: 1 - LA CONSECUCIÓ DE L’AMNISTIA GENERAL PER ALS PRESOS I EXILIATS POLÍTICS. 2 - L'EXERCICI DE LES LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES FONAMENTALS, LLIBERTAT DE REUNIÓ, D’EXPRESSIÓ, D'ASSOCIACIÓ -INCLOSA LA SINDICAL-, DE MANIFESTACIÓ I DRET DE VAGA, QUE GARANTEIXIN L'ACCÉS EFECTIU DEL POBLE EL PODER ECONÒMIC I POLÍTIC 3 – EL RESTABLIMENT PROVISIONAL DE LES INSTITUCIONS I DELS PRINCIPIS CONFIGURATS EN L'ESTATUT DE 1932, COM A EXPRESSIÓ CONCRETA D'AQUESTES LLIBERTATS A CATALUNYA I COM AVIS PER ARRIBAR AL PLE EXERCICI DEL DRET D'AUTODETERMINACIÓ. 4 - LA COORDINACIÓ DE L'ACCIÓ DE TOT ELS POBLES PENINSULARS EN LA LLUITA DEMOCRÀTICA. Alhora, és elegida la comissió permanent i ens comprometem a avançar en la construcció d'un programa de ruptura democràtica mitjançant l'acció, i desenvolupar una alternativa municipal a partir de les reivindicacions sortides dels diferents sectors representats. CERDANYOLA, DESEMBRE DEL 1975
SEGON COMUNICAT DE L'ASSEMBLEA DEMOCRÀTICA DE CERDANYOLA A tot el poble de Cerdanyola: L'assemblea democràtica ha volgut fer sentir la seva veu en un moment en el que es fa necessari aclarir el que significa democràcia i quines són les necessitats i objectius del poble en aquest sentit. Els primers actes de la monarquia imposada pel darrer dictador feixista d'Europa, han confirmat els interessos que representa i la pura i simple continuació de la dictadura i en ella es segueixen mantenint les estructures autoritàries (Corts, CNS…) i perduren els elements fonamentals de la pràctica política franquista (decret llei antiterrorista, repressió, tortura...). D'altra banda són burlades les aspiracions i necessitats per les que els pobles d'Espanya han lluitat al llarg de 40 anys. Davant l'ofensiva popular per l'amnistia i la llibertat la resposta del primer govern de la monarquia és clara: - Un indult vergonyós, que deixa a les presons gran part dels presos polítics, mentre són alliberats els responsables dels escàndols econòmics de la dictadura. - El decret sobre l'ús de les “llengües regionals” que ofén als pobles català, basc i gallec. - La submissió dels interessos imperialistes, que queda clara amb la venda del Sahara a canvi d'una participació per als monopolis espanyols en l'explotació dels fosfats. - Un decret de mesures econòmiques (Congelació de salaris, alça de preus, nous impostos carregant les classes menys afavorides…) que deixa en clar el paper d'equilibri d'aliances del gran capital que juga la monarquia. Com abans, és el poble qui suporta la crisi econòmica de la què tant sols el règim és responsable. I al mateix temps el govern Fraga - Arias promet una falsa "democràcia" (al servei dels pocs de sempre) per d'aquí a uns quants anys!! El poble no accepta democràcia a terminis ni llibertats retallades. LA DEMOCRÀCIA ÉS SOBIRANIA DEL POBLE I ELL LA CONQUERIRÀ MITJANÇANT LA RUPTURA DEMOCRÀTICA. En aquest entorn s’organitza la farsa de les “eleccions” de Batlle. Ara i aquí volem reafirmar el sentir general de rebuig d'aquestes eleccions. En aquest sentit recolzem el document presentat per diverses entitats ciutadanes, en el que es denuncia el caràcter antidemocràtic d'aquestes eleccions, es demana la dimissió en ple de l'actual consistori i s'afirma que tan sols un marc democràtic en tot l'Estat espanyol possibilitarà de l'acció d'ajuntaments representatius i controlats pel poble. I, com manifesta l'esmentat document, aquest marc democràtic tan sols és possible a partir de la consecució de l'amnistia general de tots els presos i exiliats polítics i socials i el ple restabliment de les llibertats democràtiques i nacionals en tot l'Estat espanyol. L'assemblea democràtica de Cerdanyola crida a tot el poble a extendre la solidaritat amb les lluites obreres contra la congelació salarial i contra l'encariment de la vida, per l'amnistia i la llibertat, i a fer seu el problema dels treballadors aturats, la solució del qual ha d’ésser avui un dels problemes centrals de legimitat democràtica. Al mateix temps convoquem a tot el poble de Cerdanyola a confluir des dels més diversos sectors EL DIA 25 A 11 DEL MATÍ en una gran concentració davant de l'Ajuntament. PER LA DIMISSIÓ EN PLE DE L'AJUNTAMENT PER L’AMNISTIA – PER LA LLIBERTAT Cerdanyola gener del 1976
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
7 Democratització de les Institucions
Una de les línies d’activitat de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola va ser la lluita per la democratització de les institucions. També, lògica i molt especialment, de l’Ajuntament de la ciutat. Fins al 1979, en que es van fer les primeres eleccions democràtiques municipals després del franquisme, els Ajuntaments seguien governats per persones relacionades, en gran part, amb el règim franquista. Al costat d’aquestes línies podem veure una «pintada» contra l’alcalde «de transició» Amadeu Ramírez i un escrit (sense signar) reclamant la dimissió del consistori. També, una portada de la «Revista de Sardanyola» protagonitzada per una de les convulsions polítiques que durant aquells anys es van viure a l’Ajuntament.
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
8 Lluites laborals i veïnals (1) Aquells van ser anys de moltes tensions al món laboral. Cerdanyola –com molt altres ciutats de la comarca i de tot el païs- va ser escenari de moltes vagues i conflictes sindicals. En la major part d’aquestes reivindicacions els sindicats van tenir al seu costat a l’Assemblea de Cerdanyola. Això tenia una certa lògica. No cal perdre de vista que, en la seva immensa majoria, els membres de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola eren membres del PSUC i de CC.OO. També (en molta menor mesura) del PSC. En aquell moment, una força minoritaria que no havia començat el espectacular creixement que posteriorment experimentaria. L’Assemblea de Cerdanyola, però, va tenir també un paper molt actiu en mobilitzacions Tant importants com la plataforma «Salvem Canaletes», entre d’altres.
La visita de Marcelino Camacho a Cerdanyola va ser tot un aconteixement
L’Assassinat dels Advocats laboralistes d’Atocha
L’assassinat dels advocats laboralistes d’Atocha, al gener de 1977, va ser un dels fets que va provocar, també al Vallès i per tant a Cerdanyola, un increment molt important de les mobilitzacions populars i de les manifestacions al carrer.
A sobre i a sota d’aquestes línies, diverses imatges de la campanya contra la urbanització del polígon canaletes, que es va aconseguir aturar. Destaquen les imatges de la ja «històrica» ocupació del terrat de l’Església (hi van pujar, entre d’altres, Albert Lázaro i el futur batlle de la ciutat Toni Morral) i de l’acampada que es va fer als terrenys del polígon
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
9 Lluites laborals i veïnals (2)
Sobre aquestes línies, fulla informativa dels treballadors de Meler (un dels conflictes laborals més importants que va viure la ciutat en aquells anys), representants de Cerdanyola a una manifestació del Primer de Maig a Barcelona i la Guàrdia Civil ocupant la Plaça Abat Oliba durant una manifestació en aquell espai públic. Aquell dia, segons el testimoni del fotògraf que va captar la imatge, els agents van carregar contra els manifestants.
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
10 Suport a l’Assemblea de Catalunya
La «Marxa per la Llibertat»
Un altre dels objectius de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola era donar suport i coordinar a la ciutat les Campanyes de l’Assemblea de Catalunya. Es podrien destacar les concentracions davant dels Ajuntaments reclamant l’estatut, o la Marxa per la Llibertat, entre d’altres…
La Marxa de la Llibertat fou un conjunt de marxes (anomenades columnes) no violentes dutes a terme l'estiu de 1976, per reclamar l'amnistia, les llibertats bàsiques, la recuperació de l'Estatut d'autonomia, tot donant a conèixer aquestes reivindicacions i coordinant la gent que volia participar en aquesta lluita, en l'àmbit dels Països Catalans. Aquesta acció va néixer al desembre de 1975 a Montserrat i en una concentració de l'Assemblea de Catalunya durant la qual aparegué el que havia de ser el lema de la marxa, "Poble català, posa't a caminar». Sobre aquestes línies podem veure una imatge dels participants de la marxa, la reunió de les «columnes» de Ripollet i Cerdanyola al Turonet de la nostra ciutat (es va haver de negociar amb la Guàrdia Civil per aconseguir, que, durant unes hores, «miressin cap a un altre costat») i la samarreta que portaven moltes de les persones que hi van participar.
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
11 Recuperació de la Cultura Catalana
Entre les activitats organitzades durant aquells anys a Cerdanyola per donar suport a aquest objectiu es podríen destacar totes les relacionades amb el Congrés de Cultura Catalana, una iniciativa posada en marxa a Barcelona a finals de l’any 1975 (encara durant el franquisme) i que tenia com a principals línies d’actuació: - Promoure la normalització lingüística als Països Catalans - Estimular l’estudi de la Història Local - Exigir una política educativa que portés el català a les escoles. - Treballar pel restabliment de les institucions autonòmiques - Creació d’un Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana La major d’aquestes activitats es va centrar entre els anys 1975 a 1977, any en que es van clausurar oficialment les seves activitats. Es podria també destacar, per la importància que va tenir en el seu moment, l’actuació que a finals de 1976 Lluis Llach va fer a Cerdanyola. El cantautor, en aquell moment, ja s’havia significat com una de les veus més destacades contra el franquisme i la seva actuació, més que un concert musical, es va convertir en una mena d’acte polític, altament simbòlic, del qual en va parlar amb detall la «Revista de Sardanyola»
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
12 La Revista de Sardanyola Àngel Bringué
Josep Maria Cortada
Enric Marin
Miquel Sánchez
Jesús Bolinaga
Joan Manuel Tresserras
Marutxi Beaumont
Jaume Mimó
Pere Capella
Albert Lázaro
Encara que no formés part, «oficialment», de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola, la «Revista de Sardanyola» mereix un record especial pel paper que va jugar en aquells anys. Encara que, teòricament, era la revista de la parròquia (portava molts anys en actiu) l’arribada de l’equip parroquial encapçalat per Josep Rosell va provocar, com ja s’ha dit, un canvi radical en les relacions entre la parròquia de Cerdanyola i els poders polítics de l’època. La parròquia es va implicar, ràpidament, en la lluita per la recuperació de la democràcia, donant suport als moviments polítics i sindicals. La «Revista de Sardanyola» va reflectir també aquest canvi, passant de ser una fulla parroquial a una publicació de caire marcadament polític, i crític cap als poders polítics. Amb Àngel Bringué al capdavant (un dels components de l’equip de Mossèn Rosell) a la revista hi van col.laborar activament un grup de persones que, anys més tard, tindríen un paper destacat a la vida social i cultural de Cerdanyola, com Josep Maria Cortada (Xane), Enric Marin Otto, Miquel Sánchez o Jesús Bolinaga, entre d’altres. Aquesta nova línia editorial va provocar, en un primer moment, la retirada de subvencions que rebia per part de l’Ajuntament. I, posteriorment, una sanció econòmica administrativa que van acabar provocant la seva desaparició.
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
13 La Dissolució de l’Assemblea
L’Assemblea de Catalunya (i, per tant, l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola) es va dissoldre al 1977, després de la celebració de les eleccions generals. Als Ajuntaments, la democràcia trigaria encara dos anys més en arribar. Al costat d’aquestes línies podem veure dues fotografies de membres del PSUC i el PSC d’aquells anys, així com diversos instants de la campanya de les municipals de 1979, captats per la càmera de Miquel Sánchez. Avui en dia, molts dels components de l’Assemblea consideren que va ser un error la seva dissolució, i que hagués calgut mantenir-la en actiu alguns anys més, la qual cosa hagués pogut evitar molts dels problemes que, posteriorment, ha patit el país.
14
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
Material Recuperat
Recull del material històric recopilat durant la preparació del 40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola.
15
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
Material Recuperat
Recull del material històric recopilat durant la preparació del 40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola.
16
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
Material Recuperat
Recull del material històric recopilat durant la preparació del 40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola.
17
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
Material Recuperat
Recull del material històric recopilat durant la preparació del 40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola.
18
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
Material Recuperat
Recull del material històric recopilat durant la preparació del 40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola.
19
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
Material Recuperat
Recull del material històric recopilat durant la preparació del 40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola.
20
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
Material Recuperat
Recull del material històric recopilat durant la preparació del 40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola.
21
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
Material Recuperat
Recull del material històric recopilat durant la preparació del 40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola.
22
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
Material Recuperat
Recull del material històric recopilat durant la preparació del 40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola.
23
40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola
Material Recuperat
Material dels arxius de Miquel Sánchez, Saturnino Bernal, Albert Lázaro, Enric Senabre, Ana Hidalgo, i Ángel Gastón
Recull del material històric recopilat durant la preparació del 40è aniversari de l’Assemblea Democràtica de Cerdanyola.