1 minute read

Projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Barcelona

Advertisement

Tipologies adaptades a noves formes de viure

En un moment en què la família nuclear heteronormativa tradicional deixa de ser l’únic model de convivència possible i les xarxes relacionals adopten noves formes, l’arquitectura i la infraestructura habitacional han de poder respondre a aquestes necessitats. També a partir d’una concepció d’habitar des d’una perspectiva feminista, amb la desjerarquització de peces de l’habitatge i, tenint en compte el conjunt, és possible pensar en termes de «casa dispersa» o concebre que l’habitatge és tot l’edifici, de manera que es dissolen els límits entre habitació, habitatge i edifici.

Pis compartit

Alguns projectes incorporen pisos compartits, no amb la concepció que tenim actualment de pisos que solen compartir persones joves de manera temporal, sinó com a camí cap a l’emancipació residencial. En aquest cas, es preveuen habitacions pròpies més grans de l’habitual, a més de poder gaudir d’espais comuns amb la voluntat de socialitzar amb la resta.

Tipologia clúster

El terme clúster descriu una tipologia de disseny i distribució d’habitatges implementada en projectes comunitaris en els últims deu anys, sobretot a Suïssa, Alemanya i Àustria. És un model habitacional en el qual un petit conjunt d’habitatges individuals complets —amb bany i cuina— s’agrupen al voltant d’espais d’ús compartit (cuina, menjador, sales d’estar o altres) per potenciar la vida col·lectiva. El clúster funciona com una petita comunitat i té autonomia a l’hora d’organitzar el seu funcionament quotidià respecte a la resta de la cooperativa.

Habitacions satèl·lit

Les habitacions satèl·lit són peces desconectades físicament de l’habitatge però que hi pertanyen. Són una oportunitat per facilitar la flexibilitat en el temps i les formes d’habitar permeten plantejar habitacions temporals per als joves de la família que s’emanciparan al cap de poc, o un espai de treball separat dels usos domèstics. El fet de no formar part de l’habitatge fa que sigui més senzill poder transferir el seu ús a una altra unitat sense haver de fer canvis constructius.