L’emancipació Donar solució als problemes reals que les persones joves tenim avui dia ha de ser un compromís de totes les administracions i no hi ha altra manera de fer-ho que de forma perfectament coordinada. La creació de l’Oficina Jove en un equipament com L’Estació Espai Jove, que ja és un servei de referència per a les persones joves de la nostra ciutat i de l’entorn immediat, em sembla una bona mostra d’aquest compromís. Hem volgut que en ocasió de l’obertura d’aquest nou servei els amics del col·lectiu “4 rius de tinta”, tots ells joves, fessin una reflexió expressada en un mitjà tan directe i suggerent com el còmic sobre com veuen ells aquests problemes que avui ens afecten.
En aquests temps de canvi de cicle econòmic que ens toca viure, hi ha un col·lectiu que està patint especialment les seves conseqüències: el de les persones joves. L’elevada xifra d’atur, la temporalitat, els contractes precaris i els sous baixos, sumats als preus desmesurats de l’habitatge, fan que als joves els costi cada vegada més emancipar-se, i que ho facin a una edat més tardana. La creació d’un servei com l’Oficina Jove a la nostra comarca, a partir de l’acord entre tres administracions diferents, ha de contribuir a reduir les dificultats d’emancipació que tenen els joves del Gironès, posant l’accent en dos eixos principals d’actuació: l’accés al mercat de treball i l’accés a l’habitatge.
Joaquim Ayats i Bartrina
Albert Rosa i Congost
Regidor de Joventut · Ajuntament de Girona
Conseller de Joventut Consell Comarcal del Gironès
La creació de la primera Oficina Jove a les comarques de Girona representa un primer pas al nostre territori en el procés de creació de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil. El Govern de la Generalitat es proposa crear una xarxa d’equipaments i serveis al conjunt del territori que, integrant i ampliant les actuacions que funcionen actualment (com els punts d’informació juvenil o les borses joves d’habitatge), permetin assolir l’objectiu de millorar l’emancipació dels joves catalans. A Girona aquesta proposta no s’inicia des de zero sinó que el que fa és consolidar, ampliar, millorar i universalitzar uns serveis que ja existeixen però que cal potenciar més que mai. Maria Puig i Ferrer
Coordinadora Territorial de Joventut ·
Generalitat
de Catalunya
Índex Coloms a la catedral per Iván Hernández .........................................................................................
05
Extraterasmus per Antonio Sánchez ........................................................................................
06
La Jujú i l’ assassí de les llegendes per Angel Aguirregomozcorta ...................................................................
10
Un conte per a grans i petits, una caseta a l’Orient Mitjà per Dani Saus ......................................................................................................
14
Marxar del niu, mola! per David Gómez ...............................................................................................
18
Dia de festa per Emma Pumarola .......................................................................................
20
Herois per Eva María Ramón .....................................................................................
22
Lloguers per Ferràn Sellarés ..........................................................................................
26
Rebel sense causa per Héctor González .........................................................................................
30
Si no marxen ells, marxem nosaltres per Marc Vicens .................................................................................................
34
Planificació familiar per Albert Carreras ............................................................................................
35
L’Arc d’August per Meritxell Gil .................................................................................................
36
La Maison de l’Amour per Miquel Casals ..............................................................................................
40
10 tàctiques amb amor i una mesura desesperada per Pisibel el Profeta Domèstic ...................................................................
44
Lucas Flaiworker “Alquileres baratos” per Carles Ponsí & Jose Izquierdo ............................................................
46
Kerunta per Quim Bou ......................................................................................................
48
Hora de fer les paus per Tònia Bauçà .................................................................................................
52
Veïns de nit per Joan Puig (“Júnior”) ................................................................................
56
El Rebost per Jose Arnau .................................................................................................
58
Jo no he vist res per Pere Saguer ..............................................................................................
62
Qui som? Què fem?
Ni som quatre gats, ni anem de quatre grapes, tot i que sí que treballem a quatre mans si convé. I els nostres camins, que són com rius que conflueixen ara i divergeixen després, travessen un terreny sedimentat amb humor, èpica o drama. La tinta els fa córrer esvalotats, punyents, tranquils, contents o disconformes... Són ravalers, centrats, aguts, fantàstics, desencantats, surrealistes o estrambòtics. De vegades toquen fons; d’altres toquen estrelles. Són d’una espècie estranya per a alguns, però molt propera per a d’altres. Aquí els teniu. Passeu-hi, però no ho feu de puntetes. Submergiu-vos-hi i tasteu les seves aigües entintades. Per a sort nostra, el cabal és abundant. Érem l’any 1996 quan el Centre Cívic de Sant Narcís, a iniciativa del dibuixant Quim Bou, es va plantejar de fer un curs de còmic. Quim Bou en va ser el professor ben bé deu anys, durant els quals hi va passar un munt de gent. Gràcies a aquests cursos, a part d’aprendre a explicar històries dibuixant, els que n’érem alumnes vam participar en diverses activitats organitzades fora del centre, en col·laboració amb entitats de la ciutat i participant en esdeveniments puntuals. Es va anar editant una revista anual on els alumnes presentàvem els nostres treballs i descobríem la satisfacció que dóna veure publicada la pròpia obra... Va ser un bon començament. Un cop deixats de fer els tallers, una colla d’aquests exalumnes, Quim Bou mateix i d’altres que s’hi van afegir vam començar a trobar-nos al centre, cada primer dissabte de cada mes, per xerrar del que més ens apassiona: el còmic. Va ser arran d’aquestes trobades que va sorgir la idea de fer alguna cosa conjuntament i de constituir-nos com a col·lectiu. Així va néixer 4 Rius de Tinta. 4 Rius de Tinta, el formem més d’una vintena de persones. S’hi barregen estils ben diferents i temàtiques ben oposades. L’exemplar que teniu a les mans és fruit de la col·laboració amb l’Estació Jove i la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Girona. Per a nosaltres, una bona targeta de presentació. Març 2009
Coloms a la catedral
per Ivรกn Hernรกndez
5
6
Extraterasmus
per Antonio Sรกnchez
Extraterasmus
per Antonio Sรกnchez
7
8
Extraterasmus
per Antonio Sรกnchez
Extraterasmus
per Antonio Sรกnchez
9
10
La Jujú i l’ assassí de les llegendes
per Ángel Aguirregomozcorta
La Jujú i l’ assassí de les llegendes
per Ángel Aguirregomozcorta
11
12
La Jujú i l’ assassí de les llegendes
per Ángel Aguirregomozcorta
La Jujú i l’ assassí de les llegendes
per Ángel Aguirregomozcorta
13
14
Un conte per a grans i petits, una caseta a l’Orient MitjĂ
per Dani Saus
Un conte per a grans i petits, una caseta a l’Orient MitjĂ
per Dani Saus
15
16
Un conte per a grans i petits, una caseta a l’Orient MitjĂ
per Dani Saus
Un conte per a grans i petits, una caseta a l’Orient MitjĂ
per Dani Saus
17
18
Marxar del niu, mola!
per David G贸mez
Marxar del niu, mola!
per David G贸mez
19
20
Dia de festa
per Emma Pumarola
Dia de festa
per Emma Puarola
21
22
Herois
per Eva Mar铆a Ram贸n
Herois
per Eva Mar铆a Ram贸n
23
24
Herois
per Eva Mar铆a Ram贸n
Herois
per Eva Mar铆a Ram贸n
25
26
Lloguers
per Marc Crehuet & Ferran Sellarès
Lloguers
per Marc Crehuet & Ferran Sellarès
27
28
Lloguers
per Marc Crehuet & Ferran Sellarès
Lloguers
per Marc Crehuet & Ferran Sellarès
29
30
Rebel sense causa
per HĂŠctor GonzĂĄlez
Rebel sense causa
per HĂŠctor GonzĂĄlez
31
32
Rebel sense causa
per HĂŠctor GonzĂĄlez
Rebel sense causa
per HĂŠctor GonzĂĄlez
33
34
Si no marxen ells marxem nosaltres
per Marc Vicens
Planificaci贸 familiar
per Albert Carreras
35
36
L’Arc d’August
per Meritxell Gil
L’Arc d’August
per Meritxell Gil
37
38
L’Arc d’August
per Meritxell Gil
L’Arc d’August
per Meritxell Gil
39
40
La Maison de l’Amour
per Miquel Casals
La Maison de l’Amour
per Miquel Casals
41
42
La Maison de l’Amour
per Miquel Casals
La Maison de l’Amour
per Miquel Casals
43
44
Deu tàctiques amb amor i una mesura desesperada (Manual per a una ràpida emancipació dels propis fills)
per Pisibel el Profeta Domèstic
Aprofitem aquests anys que els nostres fills i filles volen compartir amb nosaltres per inculcarlos els preceptes més elementals i bàsics de la cultura catalana. Instal·leu un fil musical a tot el pis (vegeu el punt 10 per als detalls) i manteniu-lo engegat constantment. Una breu recomanació sobre el repertori podria ser: havaneres, sardanes el diumenge al matí (sobretot si els nostres descendents han anat de farra la nit anterior), toc de castellers per llevar-se i sempre tenir a punt el tema ”Diguem no” d’en Raimon per quan vinguin a demanar la setmanada… . Una bona manera de fer entendre als fills les seves necessitats d’emancipar-se és a partir de la neteja de la llar. No intentem inculcar normes i hàbits d’higiene… Hem de recórrer a una professional! Contractem la dona de neteja més tafanera del barri, només per a la neteja de l’habitació dels nostres fills. Que aprenguin de l’exemple. Ara bé, acotem el seu horari de tal manera que els nostres fills la puguin veure treballar per prendre exemple… Potser a les 6.30 del matí? . L’oci electrònic ja no és una exclusivitat dels més petits de la casa… Compreu-vos una Wii i jugueu-hi tant com vulgueu. I quan vinguin els amics dels fills feu-ho despullats! Veureu com la sala d’estar passa a ser un espai d’ús exclusiu per a vosaltres! . Sovint els fills veuen els seus pares com una font inesgotable d’aliments. Evidentment aquesta visió parteix d’una lactància materna mal acabada i els fills segueixen reclamant la teta de forma ininterrompuda... Cal deixar-los clar que això ja s’ha acabat, que tenen més de 20 anys i l’alimentació ja no és responsabilitat dels pares. Les mesures conductistes en aquest sentit són moltes. Des del meu punt de vista apostaria per les tesis del Dr. Pestifill, que advoca per comprarho tot en packs de dues unitats (una en cas de famílies monoparentals) i tenir una nevera neta, polida i, sobretot, buida, que a l’obrir-la un pugui sentir el propi eco... . Sovint els fills no marxen de casa perquè al sortir al món exterior es troben amb un seguit de gustos i olors que se’ls fan estranys, hostils, que ataquen el seu dolç i mimat paladar. Llavors els ve la malenconia i enyoren la sopa de la mama o el rostit de la iaia, i al servir-los els plats que ens demanen no fem res més que perpetuar la nostra condemna. Un bon hàbit a implantar en les nostres adorables sangoneres és el d’alimentar-se de tot tipus de plats. Cal incloure en els menús setmanals, com a mínim, dos dies de sopa de sobre i dos àpats a base de precuinats. Si adopten una certa actitud agressiva demanant canelons de Sant Esteve en ple juliol o el “gaspatxo del papà” a mig novembre cal prendre mesures més radicals. Busca el centre cívic més proper, busca els tallers de cuina intercultural i apunta’t a cursos de l’estil: “Introducció a la cuina índia, especialitat els matisos del picant a les ribes del Ganges”. Un cop s’iniciï el curs, només cal dur-se deures a casa... . Si els nostres fills, a més de robar-nos el menjar i espoliar-nos l’espai vital, són d’aquells que ens exigeixen que els vestim; d’aquells que volen llevar-se i trobar la robeta plegada als peus del llit a punt per posar-se, en aquests casos cal ser contundent: s’han acabat les rentadores blanques i de color: tot barrejat i a 60º. Quan arribi l’estiu aprofitarem per dur tota la roba fresca i els vestidets eivissencs a aquella rentadora tan barata del barri (que porta la roba a rentar al Pakistan i triga uns tres mesos) i ells que s’espavilin amb els jerseis d’anar a esquiar. I, sobretot, fem conjunts estridents, creem tendències: quadres amb ratlles i 4 colors pastel? Perfecte! Certs psicòlegs familiars (que evidentment no tenen fills) parlen descontroladament de la necessitat que els fills tinguin espais propis i que hi puguin desenvolupar la seva personalitat amb un clima plàcid i intim. El que ells no coneixen és que aquest “espai propi, santuari de la intimitat” no és res més que una espoliació a l’espai íntim i propi que els progenitors s’han guanyat a pols. Recomanem, un altre cop, la formació com a eina bàsica per superar aquest escull. Apuntem-nos a un curs de fengshui al centre de teràpies naturals que tinguem més a prop. Comencem a omplir la casa d’espelmes, làmpares de sal, coixins amb brodats orientals i petites estores fetes de bambú suposadament importat del Japó més transcendental (quan en realitat sabem que al Japó no hi
Deu tàctiques amb amor i una mesura desesperada
per Pisibel el Profeta Domèstic
45
queda ni un metre quadrat per plantar bambú). Un cop fet això, veureu que rebreu el vistiplau de la família. Sobretot de la nòvia neohippy del nostre hereu... És el moment de passar a la fase 2: un dia qualsevol al matí agafeu totes les portes del pis o casa i foteu-les al contenidor. Substituïu-les per cortinetes de perles de colors i gotes de cristall. Separació mínima exigida entre fil i fil de la cortina: 3 centímetres, si no el CHI no flueix amb harmonia... veureu que de cop la nòvia del nostre fill ja no vol quedar-se a dormir més a casa... Ara que els fills estan a punt de marxar i la jubilació està tan propera, potser ens cal buscar un amic, algú que ens faci companyia a les llargues tardes d’hivern... I quin millor amic que un gos? Comprem-nos un gos, gros o petit, i entrenem-lo d’amagat a rosegar les sabatilles esportives de marca dels nostres fills, a fer les seves necessitats a prop de la consola dels nens o a amagar-se compulsivament dins l’armari on tenen la roba de marca. Una família no pot oblidar d’on ve per saber cap on va. Els fets, heroics o infames, dels nostres avantpassats ens marquen com a grup humà, ens defineixen, i entendre qui va fer què i per què va fer el que va fer és important. En aquesta direcció cal fer entendre als nostres fills que nosaltres som qui els ha acompanyat des del seu naixement i per tant som els portadors de la seva història. Recordem el primer pas, la primera paraula; també recordem aquell memorable concert de xilòfon i aquella magistral interpretació d’un arbre en l’obra de final de curs de l’escola. Ara bé, quan el fill passa a ser un ocupant, algú que ens ha envaït i no dóna mostres de voler marxar, cal fer-li saber que nosaltres també som els biògrafs de la seva cara fosca i, sobretot, de la seva cara ridícula. Així que anem a l’IKEA i comprem un pack de 50 marcs de fotos per menys de 3 €. Anem a la botiga xinesa més propera i comprem aquells marcs electrònics que, plens de llumetes, van alternant un grapat de fotos que hi hem posat amb el nostre pen drive. Tinguem els ordinadors oberts i posem fotos al salvapantalles. Però en tota aquesta construcció d’un santuari fotogràfic cap a la nostra mainada no hi posem aquella foto on el nostre fill sembla un angelet, extret de la campanya publicitària d’Scottex; posem-hi les fotos del dia que es va menjar una caca de gos al parc, d’aquell dia que es tocava els genitals amb una fúria descontrolada o aquelles fotos de ja adolescent, mig borratxo, dels campaments escoltes, que li vam descobrir desfent-li la motxilla... A partir d’aquí a gaudir: cada vegada que vingui alguna visita fem-li un recorregut, expliquem-li detall per detall totes les fotografies... sempre en presència dels nostres descendents! . Una llar amb fills ha de ser una llar segura i acollidora. Invertiu TOTS els diumenges al matí en aquelles tasques de manteniment i millora de la casa. Per seguir certes tradicions locals (sobretot de la brigada municipal del poble), feu a primera hora les tasques més sorolloses, per garantir que tothom té clar que esteu fent brico; després aneu a fer un esmorzar de pagès i llavors, quan la gent sospiti que ha tornat la calma, reincidiu amb els cops de martell, trepants i serres... A. Si després dels meus consells creus que t’has de tornar massa raro per aconseguir que els fills marxin, pensa en els clàssics i digues: “Sempre ens quedarà París”, fes-te una hipoteca inversa i gasta-t’ho tot en viatges...
Sempre al vostre servei, Pisibel el Profeta Domèstic
46
Lucas Flaiworker “Alquileres baratos”
per Carles Ponsí & Jose Izquierdo
Lucas Flaiworker “Alquileres baratos”
per Carles Ponsí & Jose Izquierdo
47
48
Kerunta
per Quim Bou
Kerunta
per Quim Bou
49
50
Kerunta
per Quim Bou
Kerunta
per Quim Bou
51
52
Hora de fer les paus
per Tònia Bauçà
Hora de fer les paus
per Tònia Bauçà
53
54
Hora de fer les paus
per Tònia Bauçà
Hora de fer les paus
per Tònia Bauçà
55
56
Veïns de nit
per Joan Puig (“Júnior”)
Veïns de nit
per Joan Puig (“Júnior”)
57
58
El Rebost
per Jose Arnau
El Rebost
per Jose Arnau
59
60
El Rebost
per Jose Arnau
El Rebost
per Jose Arnau
61
62
Jo no he vist res
per Pere Saguer
Jo no he vist res
per Pere Saguer
63
64
Jo no he vist res
per Pere Saguer
L’Estació Espai Jove
C. Sta. Eugènia, 17 · 17005 Girona Horari dels serveis especialitzats en treball i habitatge: de dilluns a divendres de 10 a 14h i de 16 a 20h Tel. 972 220 070 · estacio@ajgirona.org
Amb la col·laboració de: